Amer, castell de Rocasalva, Puigdalí, jaciment ibèric, cova Carbonera, els Tres Rocs, font de Can Catau i Santa Brígida
Aquesta
interessant caminada és una de les clàssiques circumval·lacions des d’Amer que
ens porta al castell de Rocasalva, al vèrtex geodèsic del Puigdalí, al jaciment
iber-romà de “Puig d’Àlia”, a l’indret dels Tres Rocs, a la font de Can Catau i
a l’ermita de Santa Brígida.
Circulant per la C-63 a l’alçada d’Amer a qui no l’hi ha cridat l’atenció una ermita encimbellada dalt d’un espadat?
És l’ermita de Santa Brígida, una construcció del segle XI, reconstruïda el XVII i finalment restaurada l’any 2001 pel grup d'excursionistes amerenc Esquelles, que és l’entitat encarregada d'organitzar-hi l'aplec des de 1972 i que es celebra el primer diumenge de Febrer i on entre altres activitats es poden consumir els típics "rocs de Santa Brígida", una mena de galetes que les pastisseries locals elaboren per la diada. Vegis l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Br%C3%ADgida_d%27Amer
Tampoc és difícil imaginar que degut a la seva situació és un excel·lent mirador de tota la vall del riu Brugent i de la plana d’Amer; també destaca el Far, el Puigsacalm i al fons el Pirineu.
També passarem a prop del castell de Rocasalva, que al ser una propietat privada no podem arribar-hi, d’on destaca la torre, també coneguda com a torre de Sant Climent. Vegis l’enllaç: https://www.catalunyamedieval.es/torre-de-rocasalva-amer-selva/ A peu de camí només es veu una mica la part superior d’aquesta torre, però des del mirador que hi ha a pocs metres del Puigdalí en tindrem una fantàstica perspectiva, de la torre i de la resta de l’edificació.
El jaciment arqueològic de Puig d’Àlia (Puigdalí no serà una deformació del veritable nom d’: “Àlia”?) es troba a pocs metres del Puigdalí i s’ha descobert la base d’una torre de l’època romana i amb restes d’una primitiva torre d’origen iber. Actualment la part central de la torre es troba protegida per una lona, a l’espera de noves excavacions. Hi ha un interesant i amplíssim treball sobre aquest jaciment d’en Carles Padrós Gómez i l’Aina Amat Castell en les “Catorzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona” a Caldes de Malavella, el juny del 2018. Vegis l’enllaç: https://recercat.cat/bitstream/handle/2072/348363/PADROS_AMAT_Puig-d%C3%80lia-2018.pdf?sequence=1
L’excursió
és una caminada fàcil, amb una pujada inicial i una abrupta baixada final des
de l’ermita; la resta consisteix en caminar per pistes i camins fent petites
pujades i baixades.
L’única excepció la trobarem per pujar al més característic dels Tres Rocs, on una cadena ens ajudarà a pujar-hi al capdamunt; de tota manera aquesta pujada és opcional, ja que el camí voreja la roca per la base.
Gran part del trajecte el farem per dins el bosc, però anirem trobant nombrosos balcons que ens permetran gaudir d’unes vistes privilegiades.
Per
començar l’excursió ens situarem al camp de futbol del municipi d’Amer. ,
Retrocedim uns metres travessant el riu Brugent
pel pont de Santa Brígida, seguim uns metres més per on hem vingut i
trobem un cartell que ens indica el recorregut de la Ruta Voramera, un
itinerari que forma part dels Senders Locals d’Amer que segueix el Brugent fins
el Pasteral.
Seguim aquesta ruta, deixant Amer a la dreta i seguint un tram d’aquest bonic recorregut pel costat del riu. Passem pel costat del memorial a Lluís Bosch Plana, dissenyador i impulsor de la Ruta Voramera; situat en una raconada del camí, mirant al riu i amb un banc per a poder descansar tot contemplant el riu i el bosc de ribera.
Seguidament arribem a la perita resclosa de Solivent i al pont sobre el riu, moment en que abandonem la ruta Voramera. Travessem el pont la carretera a la urbanització Solivent gira a l’esquerra i nosaltres ho farem a la dreta per seguir un camí que s’esmuny entre la vegetació; poques passes després arribem a un cruïlla, el camí segueix per la dreta el riu; nosaltres seguirem el camí de l’esquerra que emprèn una forta pujada inicial.
Just a la cruïlla hi ha una mena de plataforma per saltar els que baixen en bicicleta pel camí de comencem a seguir.
Després d’aquesta pujada inicial el pendent es suavitza i anem seguim paral·lels a la urbanització, però per l’altre costat del torrent de Pinyana i protegits pel bosc.
Travessem tres pistes, ja que nosaltres sempre seguim recta amunt per un camí molt bonic i ben marcat.
Força estona després tornem a travessar una pista de la que fem una curta drecera i l’acabem seguint per la dreta uns 150 metres.
Arribem a una nova cruïlla, la pista segueix per la dreta i baixa al mas del Canadell, seguirem recta per un camí que planeja. En aquesta cruïlla hi ha un gronxador en un arbre i una petita plataforma en un altre arbre.
Poc després arribem al primer mirador natural de l’excursió; una clariana ens permet gaudir d’una gran panoràmica de la vall del Brugent.
Ara el camí baixa una mica i arribem a una pista que seguirem per l’esquerra.
En aquest indret hi ha un dipòsit a la dreta i a l’esquerra hi ha el que queda de la font de Can Canadell.
Seguim una mica més, nova cruïlla, seguim per l’esquerra en lleugera pujada inicial i poc després arribem a una pista més ampla on hi ha un cartell de fusta de la Ruta de les Ermites assenyalant la direcció de Rocasalva.
Seguim aquesta indicació per l’esquerra i que ens deixa a pocs metres de la Torre de Rocasalva, finca particular amb una tanca que impedeix apropar-s’hi i ens haurem de conformar en veure-la de lluny; això si, al camí hi ha un cartell informatiu que ens explica una mica la seva història, i per exemple ens assabentarem que “Rocasalva” és una deformació de “Roques Albes”. Però no cal que ens esquincem les vestidures de la pobre imatge que tenim de la torre perquè aviat la veurem perfectament i a vista d’ocell.
Quatre passes mal comptades a partir del cartell hi ha una nova desviació; seguirem per l’esquerra una pista secundària, que en el fons és una bona drecera de la que seguíem ja que estalviarem força metres.
Aviat recuperem la pista anterior i les marques de pintura vermella que més o menys anem seguint i que ens conviden a seguir-les per l’esquerra. Hem d’estar atents a aquestes marques, perquè quan la pista fa un gir a la dreta, també per la dreta arrenca el camí que s’enfila a dalt la cinglera i que està ben senyalitzat. Si seguíssim la pista arribaríem al coll dels Tres Rocs (pel que passarem després, però sense passar pel Puigdalí). Forta pujada per aquest camí, amb clarianes que ens permeten anar gaudint de la panoràmica.
Finalment arribem a un collet dalt la carena. Aquí farem una anada i tornada per la dreta fins la punta de la cinglera. Tot i ser voluntari, és gairebé una visita imprescindible ja que aquesta balconada rocallosa és un mirador privilegiat de tota la contrada. Com per exemple, i tal com he comentat abans, tenim a sota els peus el castell de Rocasalva i podem contemplar-lo i fotografiar-lo abastament sense impediments i en línia recta amb el castell també veiem l’ermita de Sant Climent d’Amer; la vall del Brugent amb Amer, la Cellera de Ter i Anglès i per sobre d’aquest darrer municipi s’alça l’imponent cinglera del Far. Aprofitem aquest mirador perquè des del Puigdalí no el tindrem.
Reprenem la marxa, tornem a la cruïlla anterior i seguim el camí per l’altre costat del collet que s’enfila per dins del bosc, després de la pujada planeja i passa pel costat del vèrtex geodèsic de Puigdalí, de 492 metres d’alçada. Queda a un parell de metres a la dreta del camí, si anem ràpids pot ser que ni el veiem, ja que els arbres pràcticament el tapen. És curiós com molts d’aquests vèrtex estan menjats per la vegetació, quan la seva funció inicial era totalment la contraria: “estar en un indret ben visible”. D’això fa anys i ara les triangulacions i mesures es fan via satèl·lit.
Fem la protocol·lària fotografia del vèrtex i seguim caminant uns metres més i ens topen amb el jaciment arqueològic de Puig d’Àlia les restes de l’antiga torre de guaita de l’època ibèrica i romana, la part interior de la base de la torre està protegida per una lona.
A partir d’aquí el camí baixa fins el coll dels Tres Rocs que és una important cruïlla de quatre camins i on hi ha un cartell indicador. Per l’esquerra arriba la pista que hem deixat per pujar al Puigdalí. Seguim recta i tornem a guanyar alçada. Les clarianes ens permeten veure l’ermita de Santa Brígida a la punta de la cinglera. Entrem a la zona dels Tres Rocs, deixem la punta més alta a la dreta, ja que no té l’interès de les següents.
Ens apartem una mica del camí per pujar a la primera amb unes lletres gravades a la roca i amb bona vista, entre la brancada veiem la següent roca amb les restes d’una estelada al capdamunt. Tornem al camí que baixa una mica per vorejar la roca que acabem de deixar i immediatament ens plantem al peu de la següent que és la més “atractiva” per pujar-hi al capdamunt hi ha una cadena que permet superar els dos o tres metres inicials que son força verticals.
Però just abans de “tocar” la cadena girarem a l’esquerra i baixarem un parell de metres per a situar-nos a sota la vertical de la roca on hi ha la cova Carbonera. No és gaire fonda, però podem entrar-hi potser uns cinc o sis metres; tornem a l’indret de la cadena i ens hi enfilem per arribar dalt de la roca que ens ofereix una magnífica vista de la vall. Roca que per altre banda, ara que ja la tenim localitzada, és molt visible des de molts indrets del camí de tornada. Tornem a baixar ajudats per la cadena i hem de recular unes passes per a seguir el camí que la voreja per la dreta; podem contemplar com la roca està farcida de petits forats i balmes.
Poc després arribem a un collet on girem a l’esquerra i pocs metres després ho hem de fer a la dreta per a seguir una pista secundària i en desús que ens trasllada fins una altre pista que també seguim per la dreta fins que arribem a una pista més ampla que seguim per l’esquerra.
Poc després arribem a una cruïlla on un cartell de fusta ens assenyala el camí a la font de Can Catau.
Seguim el camí i poc després travessem el torrent de Can Catau i a l’altre costat hi trobem l’abundosa font de Can Catau, situada en una raconada molt bonica, amb un gran plàtan al costat, amb quatre lloses amb forma de seient i la font fent un petit salt voltada de molsa. Realment l’indret mereix una bona aturada còmodament asseguts en una de les lloses. Amagada entre la vegetació hi ha la “Fada de la Font”, amb un petit cartell que ens demana que no la treguis de la font. També hi ha un cartell amb un vers que diu: “Si la set us atropella, i aquest entorn us complau, beveu (amb dues “b”??) l’aigua que riella, de la font de Can Catau”.
Vista la font, l’entorn, el cartell i la fada seguim el nostre camí vers l’ermita; primer planeja lleugerament per dins del bosc fins una cruïlla on abandonem aquest camí i girem a la dreta per emprendre una forta i sostinguda pujada.
Si mirem endarrere anirem veiem tot el recorregut que hem fet des del Puigdalí als Tres Rocs, on destaca precisament el roc de la cadena.
Més amunt trobem una gran fita amb la marca de pintura blanca que anem seguint i poc després arribem a una pista, a l’esquerra hi ha un banc de pedra tallat en un gran bloc, acabem d’arribar a la pedrera de Santa Brígida. Abans de seguir la pista que voreja la pedrera, farem una curta anada i tornada per l’esquerra per tal de veure la pedrera des de dalt.
Efectivament arribem a una balconada on podem observar-ne el fons que sembla una gran llosa compacta; també veiem la rampa de llançament de parapent que hi ha en aquest indret, així com també podem veure com volen majestuosament els parapentistes. Tornem a la cruïlla i anem seguint la pista, passem per dos aparcaments de l’àrea de parapent, deixem la pista principal a la dreta i seguidament emprenem la baixada per un pedregós camí que ens porta directament a l’ermita de Santa Brígida.
Acabem d’arribar a una ermita situada en un indret molt espectacular; la balconada que la rodeja permet gaudir d’una gran panoràmica de la vall del Brugent amb Amer a sota mateix i també veiem (si el dia és prou clar) el Pirineu.
Darrerament la cinglera on està penjada l’ermita s’ha convertit en una zona d’escalada.
En una porxada lateral hi ha la font de Sant Bernat. És d’aquells indrets d’on costa marxar-ne perquè quanta més estona dediques a la contemplació més indrets vas desxifrant, i ara una foto per aquí, ara una foto per allà, i així va passant l’estona.
Quan finalment decidim marxar ho farem inicialment seguint la pista que hi puja des d’Amer, però pràcticament només deixar-la endarrere quatre passes girarem a l’esquerra per a seguir el marcat camí que baixa directament. És un camí molt ben marcat, però que pel tipus de terreny pedregós recorda que la Garrotxa no queda massa lluny, has de mirar exactament on poses els peus entre pedra i pedra.
Mentre baixem podem anar girant el cap per veure l’ermita encimbellada a la punta de la cinglera.
També podem baixar seguint la pista, però la volta que farem serà considerable.
Anem baixant i dues vegades passarem tangencialment per dos revolts de l’esmentada pista, fins que a l’alçada del mas El Castell hi enllacem i la seguim per la dreta pocs metres ja que molt aviat el camí segueix fent drecera i més avall hi tornem a enllaçar a l’indret de Can Menció a l’esquerra i Can Borinot a la dreta.
Podem no abandonar-la fins el camp de futbol, però si no volem caminar per una pista cimentada, podem girar a la dreta i seguir el camí que voreja Can Borinot i entre camps i el bosc acabem arribant definitivament a la pista a pocs metres del camp de futbol.
HORARIS:
D’Amer al memorial a Lluís Boch: 10mn
Del memorial al castell de Rocasalva: 55mn
Del castell de Rocasalva al mirador del Puigdalí: 20mn
Del mirador al vèrtex del Puigdalí: 05mn
Del Puigdalí al jaciment arqueològic: 05mn
Del jaciment al coll de Tres Rocs: 05mn
Del coll dels Tres Rocs als Tres Rocs: 10mn
Dels Tres Rocs a la font de Can Catau: 30mn
De la font de Can Catau a l’ermita de Santa Brígida: 25mn
De l’ermita de Santa Brígida a Amer: 30mn
TOTAL: 3h 15mn
Circulant per la C-63 a l’alçada d’Amer a qui no l’hi ha cridat l’atenció una ermita encimbellada dalt d’un espadat?
És l’ermita de Santa Brígida, una construcció del segle XI, reconstruïda el XVII i finalment restaurada l’any 2001 pel grup d'excursionistes amerenc Esquelles, que és l’entitat encarregada d'organitzar-hi l'aplec des de 1972 i que es celebra el primer diumenge de Febrer i on entre altres activitats es poden consumir els típics "rocs de Santa Brígida", una mena de galetes que les pastisseries locals elaboren per la diada. Vegis l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Br%C3%ADgida_d%27Amer
Tampoc és difícil imaginar que degut a la seva situació és un excel·lent mirador de tota la vall del riu Brugent i de la plana d’Amer; també destaca el Far, el Puigsacalm i al fons el Pirineu.
També passarem a prop del castell de Rocasalva, que al ser una propietat privada no podem arribar-hi, d’on destaca la torre, també coneguda com a torre de Sant Climent. Vegis l’enllaç: https://www.catalunyamedieval.es/torre-de-rocasalva-amer-selva/ A peu de camí només es veu una mica la part superior d’aquesta torre, però des del mirador que hi ha a pocs metres del Puigdalí en tindrem una fantàstica perspectiva, de la torre i de la resta de l’edificació.
El jaciment arqueològic de Puig d’Àlia (Puigdalí no serà una deformació del veritable nom d’: “Àlia”?) es troba a pocs metres del Puigdalí i s’ha descobert la base d’una torre de l’època romana i amb restes d’una primitiva torre d’origen iber. Actualment la part central de la torre es troba protegida per una lona, a l’espera de noves excavacions. Hi ha un interesant i amplíssim treball sobre aquest jaciment d’en Carles Padrós Gómez i l’Aina Amat Castell en les “Catorzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona” a Caldes de Malavella, el juny del 2018. Vegis l’enllaç: https://recercat.cat/bitstream/handle/2072/348363/PADROS_AMAT_Puig-d%C3%80lia-2018.pdf?sequence=1
L’única excepció la trobarem per pujar al més característic dels Tres Rocs, on una cadena ens ajudarà a pujar-hi al capdamunt; de tota manera aquesta pujada és opcional, ja que el camí voreja la roca per la base.
Gran part del trajecte el farem per dins el bosc, però anirem trobant nombrosos balcons que ens permetran gaudir d’unes vistes privilegiades.
Seguim aquesta ruta, deixant Amer a la dreta i seguint un tram d’aquest bonic recorregut pel costat del riu. Passem pel costat del memorial a Lluís Bosch Plana, dissenyador i impulsor de la Ruta Voramera; situat en una raconada del camí, mirant al riu i amb un banc per a poder descansar tot contemplant el riu i el bosc de ribera.
Seguidament arribem a la perita resclosa de Solivent i al pont sobre el riu, moment en que abandonem la ruta Voramera. Travessem el pont la carretera a la urbanització Solivent gira a l’esquerra i nosaltres ho farem a la dreta per seguir un camí que s’esmuny entre la vegetació; poques passes després arribem a un cruïlla, el camí segueix per la dreta el riu; nosaltres seguirem el camí de l’esquerra que emprèn una forta pujada inicial.
Just a la cruïlla hi ha una mena de plataforma per saltar els que baixen en bicicleta pel camí de comencem a seguir.
Després d’aquesta pujada inicial el pendent es suavitza i anem seguim paral·lels a la urbanització, però per l’altre costat del torrent de Pinyana i protegits pel bosc.
Travessem tres pistes, ja que nosaltres sempre seguim recta amunt per un camí molt bonic i ben marcat.
Força estona després tornem a travessar una pista de la que fem una curta drecera i l’acabem seguint per la dreta uns 150 metres.
Arribem a una nova cruïlla, la pista segueix per la dreta i baixa al mas del Canadell, seguirem recta per un camí que planeja. En aquesta cruïlla hi ha un gronxador en un arbre i una petita plataforma en un altre arbre.
Poc després arribem al primer mirador natural de l’excursió; una clariana ens permet gaudir d’una gran panoràmica de la vall del Brugent.
Ara el camí baixa una mica i arribem a una pista que seguirem per l’esquerra.
En aquest indret hi ha un dipòsit a la dreta i a l’esquerra hi ha el que queda de la font de Can Canadell.
Seguim una mica més, nova cruïlla, seguim per l’esquerra en lleugera pujada inicial i poc després arribem a una pista més ampla on hi ha un cartell de fusta de la Ruta de les Ermites assenyalant la direcció de Rocasalva.
Seguim aquesta indicació per l’esquerra i que ens deixa a pocs metres de la Torre de Rocasalva, finca particular amb una tanca que impedeix apropar-s’hi i ens haurem de conformar en veure-la de lluny; això si, al camí hi ha un cartell informatiu que ens explica una mica la seva història, i per exemple ens assabentarem que “Rocasalva” és una deformació de “Roques Albes”. Però no cal que ens esquincem les vestidures de la pobre imatge que tenim de la torre perquè aviat la veurem perfectament i a vista d’ocell.
Quatre passes mal comptades a partir del cartell hi ha una nova desviació; seguirem per l’esquerra una pista secundària, que en el fons és una bona drecera de la que seguíem ja que estalviarem força metres.
Aviat recuperem la pista anterior i les marques de pintura vermella que més o menys anem seguint i que ens conviden a seguir-les per l’esquerra. Hem d’estar atents a aquestes marques, perquè quan la pista fa un gir a la dreta, també per la dreta arrenca el camí que s’enfila a dalt la cinglera i que està ben senyalitzat. Si seguíssim la pista arribaríem al coll dels Tres Rocs (pel que passarem després, però sense passar pel Puigdalí). Forta pujada per aquest camí, amb clarianes que ens permeten anar gaudint de la panoràmica.
Finalment arribem a un collet dalt la carena. Aquí farem una anada i tornada per la dreta fins la punta de la cinglera. Tot i ser voluntari, és gairebé una visita imprescindible ja que aquesta balconada rocallosa és un mirador privilegiat de tota la contrada. Com per exemple, i tal com he comentat abans, tenim a sota els peus el castell de Rocasalva i podem contemplar-lo i fotografiar-lo abastament sense impediments i en línia recta amb el castell també veiem l’ermita de Sant Climent d’Amer; la vall del Brugent amb Amer, la Cellera de Ter i Anglès i per sobre d’aquest darrer municipi s’alça l’imponent cinglera del Far. Aprofitem aquest mirador perquè des del Puigdalí no el tindrem.
Reprenem la marxa, tornem a la cruïlla anterior i seguim el camí per l’altre costat del collet que s’enfila per dins del bosc, després de la pujada planeja i passa pel costat del vèrtex geodèsic de Puigdalí, de 492 metres d’alçada. Queda a un parell de metres a la dreta del camí, si anem ràpids pot ser que ni el veiem, ja que els arbres pràcticament el tapen. És curiós com molts d’aquests vèrtex estan menjats per la vegetació, quan la seva funció inicial era totalment la contraria: “estar en un indret ben visible”. D’això fa anys i ara les triangulacions i mesures es fan via satèl·lit.
Fem la protocol·lària fotografia del vèrtex i seguim caminant uns metres més i ens topen amb el jaciment arqueològic de Puig d’Àlia les restes de l’antiga torre de guaita de l’època ibèrica i romana, la part interior de la base de la torre està protegida per una lona.
A partir d’aquí el camí baixa fins el coll dels Tres Rocs que és una important cruïlla de quatre camins i on hi ha un cartell indicador. Per l’esquerra arriba la pista que hem deixat per pujar al Puigdalí. Seguim recta i tornem a guanyar alçada. Les clarianes ens permeten veure l’ermita de Santa Brígida a la punta de la cinglera. Entrem a la zona dels Tres Rocs, deixem la punta més alta a la dreta, ja que no té l’interès de les següents.
Ens apartem una mica del camí per pujar a la primera amb unes lletres gravades a la roca i amb bona vista, entre la brancada veiem la següent roca amb les restes d’una estelada al capdamunt. Tornem al camí que baixa una mica per vorejar la roca que acabem de deixar i immediatament ens plantem al peu de la següent que és la més “atractiva” per pujar-hi al capdamunt hi ha una cadena que permet superar els dos o tres metres inicials que son força verticals.
Però just abans de “tocar” la cadena girarem a l’esquerra i baixarem un parell de metres per a situar-nos a sota la vertical de la roca on hi ha la cova Carbonera. No és gaire fonda, però podem entrar-hi potser uns cinc o sis metres; tornem a l’indret de la cadena i ens hi enfilem per arribar dalt de la roca que ens ofereix una magnífica vista de la vall. Roca que per altre banda, ara que ja la tenim localitzada, és molt visible des de molts indrets del camí de tornada. Tornem a baixar ajudats per la cadena i hem de recular unes passes per a seguir el camí que la voreja per la dreta; podem contemplar com la roca està farcida de petits forats i balmes.
Poc després arribem a un collet on girem a l’esquerra i pocs metres després ho hem de fer a la dreta per a seguir una pista secundària i en desús que ens trasllada fins una altre pista que també seguim per la dreta fins que arribem a una pista més ampla que seguim per l’esquerra.
Poc després arribem a una cruïlla on un cartell de fusta ens assenyala el camí a la font de Can Catau.
Seguim el camí i poc després travessem el torrent de Can Catau i a l’altre costat hi trobem l’abundosa font de Can Catau, situada en una raconada molt bonica, amb un gran plàtan al costat, amb quatre lloses amb forma de seient i la font fent un petit salt voltada de molsa. Realment l’indret mereix una bona aturada còmodament asseguts en una de les lloses. Amagada entre la vegetació hi ha la “Fada de la Font”, amb un petit cartell que ens demana que no la treguis de la font. També hi ha un cartell amb un vers que diu: “Si la set us atropella, i aquest entorn us complau, beveu (amb dues “b”??) l’aigua que riella, de la font de Can Catau”.
Vista la font, l’entorn, el cartell i la fada seguim el nostre camí vers l’ermita; primer planeja lleugerament per dins del bosc fins una cruïlla on abandonem aquest camí i girem a la dreta per emprendre una forta i sostinguda pujada.
Si mirem endarrere anirem veiem tot el recorregut que hem fet des del Puigdalí als Tres Rocs, on destaca precisament el roc de la cadena.
Més amunt trobem una gran fita amb la marca de pintura blanca que anem seguint i poc després arribem a una pista, a l’esquerra hi ha un banc de pedra tallat en un gran bloc, acabem d’arribar a la pedrera de Santa Brígida. Abans de seguir la pista que voreja la pedrera, farem una curta anada i tornada per l’esquerra per tal de veure la pedrera des de dalt.
Efectivament arribem a una balconada on podem observar-ne el fons que sembla una gran llosa compacta; també veiem la rampa de llançament de parapent que hi ha en aquest indret, així com també podem veure com volen majestuosament els parapentistes. Tornem a la cruïlla i anem seguint la pista, passem per dos aparcaments de l’àrea de parapent, deixem la pista principal a la dreta i seguidament emprenem la baixada per un pedregós camí que ens porta directament a l’ermita de Santa Brígida.
Acabem d’arribar a una ermita situada en un indret molt espectacular; la balconada que la rodeja permet gaudir d’una gran panoràmica de la vall del Brugent amb Amer a sota mateix i també veiem (si el dia és prou clar) el Pirineu.
Darrerament la cinglera on està penjada l’ermita s’ha convertit en una zona d’escalada.
En una porxada lateral hi ha la font de Sant Bernat. És d’aquells indrets d’on costa marxar-ne perquè quanta més estona dediques a la contemplació més indrets vas desxifrant, i ara una foto per aquí, ara una foto per allà, i així va passant l’estona.
Quan finalment decidim marxar ho farem inicialment seguint la pista que hi puja des d’Amer, però pràcticament només deixar-la endarrere quatre passes girarem a l’esquerra per a seguir el marcat camí que baixa directament. És un camí molt ben marcat, però que pel tipus de terreny pedregós recorda que la Garrotxa no queda massa lluny, has de mirar exactament on poses els peus entre pedra i pedra.
Mentre baixem podem anar girant el cap per veure l’ermita encimbellada a la punta de la cinglera.
També podem baixar seguint la pista, però la volta que farem serà considerable.
Anem baixant i dues vegades passarem tangencialment per dos revolts de l’esmentada pista, fins que a l’alçada del mas El Castell hi enllacem i la seguim per la dreta pocs metres ja que molt aviat el camí segueix fent drecera i més avall hi tornem a enllaçar a l’indret de Can Menció a l’esquerra i Can Borinot a la dreta.
Podem no abandonar-la fins el camp de futbol, però si no volem caminar per una pista cimentada, podem girar a la dreta i seguir el camí que voreja Can Borinot i entre camps i el bosc acabem arribant definitivament a la pista a pocs metres del camp de futbol.
D’Amer al memorial a Lluís Boch: 10mn
Del memorial al castell de Rocasalva: 55mn
Del castell de Rocasalva al mirador del Puigdalí: 20mn
Del mirador al vèrtex del Puigdalí: 05mn
Del Puigdalí al jaciment arqueològic: 05mn
Del jaciment al coll de Tres Rocs: 05mn
Del coll dels Tres Rocs als Tres Rocs: 10mn
Dels Tres Rocs a la font de Can Catau: 30mn
De la font de Can Catau a l’ermita de Santa Brígida: 25mn
De l’ermita de Santa Brígida a Amer: 30mn
TOTAL: 3h 15mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada