Argelaguer, parc d'en Garell, font de la Puda, Santa Magdalena de Montpalau i Santuari de la Mare de Déu del Guilar
Bonica excursió que combina bones vistes amb visites a indrets interessants que comencen des del mateix aparcament al costat de l’església inicialment romànica de Santa Maria i Sant Damas d’Argelaguer; anirem seguint el riu Fluvià i poca estona després passarem pel parc de les Cabanes d’en Garrell; seguirem fins el proper poble de Sant Jaume de Llierca amb el seu passat al voltant de la industria tèxtil de la Brutau; anirem fins la font de la Puda on comença la pujada fins el castell i ermita de Santa Magdalena de Montpalau. Des d’aquest fantàstic mirador tornarem a baixar pràcticament fins a nivell del Fluvià per tornar-nos a enfilar fins el capdamunt de la serra de Fontanals, carena que resseguirem pràcticament en la seva totalitat i que ens portarà fins el petit santuari de la Mare de Déu del Guilar, des d’on tornarem a gaudir d’una gran panoràmica; finalment des d’aquesta ermita emprendrem la davallada fins a Argelaguer.
La vista panoràmica la tindrem majoritàriament del vessant nord, ja que pel sud la carena del puig del Sucre i de Pallenc que és més alta ens impedeix ampliar-la per aquest costat.
Pel nord veurem la vall del Fluvià i alguns dels seus pobles com Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, Montagut, Tortellà i Sales de Llierca. Si el dia és prou clar veurem el Canigó i el Costabona. El Comanegra, el Santuari del Mont, el Salt de la Núbia, el Bestrecà, la punta del Bassegoda i l’ermita de la Mare de Déu del Cós a sobre Montagut son alguns dels indrets més destacats que anirem veien durant el recorregut.
L’església de Santa Maria i Sant Damas d’Argelaguer és un gran edifici que (fent els ulls grossos amb el campanar) et deixa impressionat, principalment la doble filera d’arcs de la façana sud. La primera documentació que es té data de l’any 1004 i pertany a un judici al castell de Besalú en el que el bisbe de Girona reclama la propietat del temple “d’Argelagario” al comte Bernat Tallaferro. A la Viquipèdia hi trobareu una amplia informació, vegis: https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_d%27Argelaguer
A l’exterior i al costat de l’absis hi ha una part de les tombes medievals que varen trobar al voltant de l’església. Vegis l’enllaç: https://llierca.wordpress.com/2015/04/13/la-necropolis-medieval-de-santa-maria-i-sant-damas-dargelaguer/
Sobre el segon nom del temple: Sant Damas, està dedicat a Sant Damas I que segons la tradició era fill d’Argelaguer i que va ser escollit Papa l’any 366; vegis l’enllaç: http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/04/santa-maria-i-sant-damas-i-argelaguer.html
El parc d’en Garrell o de les Cabanes d’Argelaguer és força conegut i és obra d’en Josep Pujiula i Vila (1937-2016), mecànic torner de professió que en jubilar-se l’any 1999 i aprofitant els materials sobrants de la variant de la carretera va construir una sèrie de cabanes, una font, una tomba “faraònica” a la vora del riu Fluvià i torres de fusta que s’enfilaven molt metres.
D’aquestes torres em sembla recordar que en queden menys i l’estat general, principalment el de les cabanes i les torres comença a ser una mica precari.
Vegis l’enllaç: https://www.femturisme.cat/ca/rutes/ruta-garrell-argelaguer
De Sant Jaume de Llierca passarem pel costat de l’antiga fabrica la Brutau, una important empresa tèxtil que des de finals del S XIX fins la crisi del petroli del 1978 va fabricar fil molt prim i de la millor qualitat.
El canal que la proveïa d’aigua venia de Vilallonga de Ter (entre Camprodon i Setcases), com que baixava més aigua de la necessària, la sobrant es va fer servir per crear energia elèctrica. Vegis l’enllaç: https://lagarrotxa.net/indrets/fabrica-brutau
Santa Magdalena de Montpalau és una bonica ermita romànica de la que ja es té documentació des de l’any 940 i situada a pocs metres de les ruïnes del castell de Montpalau. De construcció molt semblant a moltes ermites de la Garrotxa, disposa d’una amplia porxada davant la porta d’entrada des d’on es gaudeix d’una extraordinària panoràmica.
Vegis l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Magdalena_de_Montpalau
Finalment el petit Santuari de la Mare de Déu del Guilar és lleugerament més gran que Santa Magdalena així com també ho és la seva porxada. D’origen romànic ha sofert moltes modificacions i es troba situada al capdamunt de la serra de Fontanals i òbviament disposa d’una gran panoràmica semblant a la de l’ermita anterior. Des de l’aparcament d’Argelaguer, mirant en la direcció correcte es veu el campanar del Guilar. Vegis l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Guilar
Ens situarem a l’aparcament que hi ha al costat mateix de l’església d’Argelaguer, d’aquesta manera podrem observar-la amb dues llums totalment diferents, amb la de primera hora del matí i amb la del migdia.
Contemplada l’església comencem a caminar des de davant mateix de la seva porta d’entrada passant per l’antiga porta de la muralla seguint el Camí Ral; hi ha un panell de “la Ruta del Patrimoni d’Argelaguer” amb l’explicació detallada d’aquesta porta. Explicació molt interessant de llegir, ja que ens documenta de la “Via Annia”, un brancal transversal de la “Via Augusta” que unia la plana de l’Empordà amb la Garrotxa.
Travessada la porta per uns moments ens podem traslladar a l’edat mitjana, perquè pel fet de travessar un túnel de pocs metres de sobte passem del centre històric d’Argelaguer al “no res”, la mateixa sensació que deurien tindre els que entraven o sortien de la població en aquella època.
Sensació que dura ben poc perquè immediatament travessem el torrent del Vinyot i enllacem amb una pista cimentada, que seguim per l’esquerra.
A poques passem trobem un nou cartell de “la Ruta del Patrimoni d’Argelaguer” que aquesta vegada ens explica el funcionament del pou de glaç que hi ha a l’altre costat del torrent, molt malmès i cobert per la vegetació. També és interessant llegir-ne l’explicació, que entre altres detalls ens explica la diferència entre els pous de neu i els de glaç; que poden semblar dues maneres diferents de dir el mateix, però que en realitat eren dues feines completament diferents. Molt més complicada la dels pous de glaç, ja que prèviament havien de tenir un canal d’aigua per omplir unes terrasses poc profundes per aconseguir que l’aigua es glacés.
Seguim la pista una estona més, gira 90 graus a la dreta i després d’una llarga recta arribem a una cruïlla, on gira novament a la dreta, però nosaltres seguirem recta per una pista que davalla lleugerament.
Seguim aquesta pista paral·lela al riu Fluvià fins que arribem a un nou panell, aquesta vegada de “Garrotxa Cultour” que ens indica que som al Parc d’en Garrell i deixem la pista per girar a la dreta i plantar-nos davant de la Font d’en Garrell o “Font del Torrent de Can Sis Rals”, un nou cartell de “Garrotxa Cultour” ens explica detalladament tots els elements que en Garrell va construir en aquesta raconada. S’hi ha d’anar per a poder-ho copsar de prop aquesta “sofisticada” font.
Seguim el camí poc després ens trobem amb la “Casa Vella d’en Garrell”, un nou cartell també ens ho explica. Aquesta construcció es troba bastant malmesa. Seguim una mica més hi arribem a una nova construcció, aquesta subterrània; aquí en Garrell va anar foradant la paret de la cinglera per a construir-hi una tomba “faraònica”. Un panell amb un esquema de la cova ens indica els diferents elements que hi podem trobar-hi. Hi ha varies inscripcions gravades a la roca, entre elles la d’en “Garrell el + tossut”.
Seguim caminant i arribem a la Casa Nova i a l’Hort d’en Garrell. Aquí també hi ha un panell i podem observar el sofisticat sistema de troncs lligats que s’enfilen en forma de torre de diferents nivells amb cabanes suspeses; però novament en un estat que recomana no enfilar-s’hi. L’hort està cuidat i sembrat.
A partir d’aquí seguirem molta estona caminant pel costat del riu Fluvià fins que arribem a Sant Jaume de Llierca, concretament arribem al barri del Pont.
Passem a tocar de la rotonda d’entrada, fins que el camí s’acaba en arribar a un nivell inferior al de la carretera. Girem a la dreta i una curta escala de fusta ens deixa a la carretera i que ens permet travessar el riu Llierca i entrar a Sant Jaume.
Lleugera pujada i revolt per encarar el carrer Major, però immediatament girem a l’esquerra per a seguir el carrer de la Industria.
Passem pel costat la Plaça Major de l’1 d’octubre del 2017, on hi ha un gran mural recordant l’efemèride.
Com no podia ser d’altre manera el carrer “de la Industria” ens porta a la fabrica de la Brutau, que queda a l’esquerra. El carrer es converteix en pista cimentada i voreja l’antiga fabrica. A la part del darrere ens unim al canal que portava l’aigua a la fabrica; un nou cartell de “Garrotxa Cultour” ens explica la història i el funcionament del canal.
Poc després el canal arriba al Fluvià i la pista travessa el riu per un gual. Just a l’altre costat hi ha la font de la Puda.
Situada en una amplia raconada al costat de la pista amb una amplia “piscina”, l’aigua es sulfurosa i fa la mala olor clàssica d’aquestes fonts d’aigua medicinal.
A partir d’aquí començarem a pujar; passem pel costat d’un pou de glaç completament malmès i tan cobert de vegetació que és difícil de distingir-ne les parets. Poc després hem de deixar la pista per seguir un camí que surt per l’esquerra i empren una forta pujada per dins del bosc; pocs metres després unes plaques solars ens indiquen la ubicació d’un dipòsit soterrat.
Llarga i forta pujada pel carenar de la muntanya de Santa Magdalena que ens deixa al costat de les ruïnes del castell de Montpalau del que només sobresurt una paret per sobre les bardisses a un costat del camí i a l’altre costat viem una llarga paret que potser formava part de la muralla; a poques passes hi ha l’ermita de Santa Magdalena.
Indret molt bonic i amb una gran panoràmica que convida a fer-hi una llarga aturada.
Seguim una mica més el camí pel costat de l’ermita i podem contemplar-ne l’absis i a continuació arribem a unes noves ruïnes que també emergeixen d’entre la vegetació i que podrien ser d’una casa forta que també deuria estar dins del recinte emmurallat ja que l’ermita segurament està a l’indret on hi havia la capella del castell.
Donem la volta a aquestes ruïnes i tornem a l’ermita. Ara seguirem per l’esquerra una pista que baixa i que ens deixa al pla de Can Font o de Santa Magdalena, on girem a la l’esquerra i recuperem la pista que havíem deixat fa molta estona per pujar a l’ermita. Però aquesta pista pràcticament ni la trepitjarem perquè hem de seguir-ne una de terra que segueix recta des del fons del pla, mentre que la pista asfaltada fa un tomb per la dreta.
Seguim baixant per aquesta pista, ara hem canviat la vista sobre el Fluvià per les boscúries de la vall de la Miana.
Arribem davant el gran mas del Turrós amb una gran torre; una casa de turisme rural, actualment tancada i en obres. Poc després arribem a una cruïlla; seguint recta tornaríem a Sant Jaume de Llierca; girem a la dreta per seguir una pista secundària.
Estem novament a nivell del riu Fluvià al que ens hi apropem gairebé fins la riba mateixa a l’indret on hi ha uns grans hivernacles abandonats als que donarem la volta sencera. La pista ens portaria a una entrada als hivernacles tancada amb una reixa, uns metres abans arrenca un camí que seguirem, hi ha una marca de pintura groga en un arbre. Seguim aquest camí i les marques grogues, acabem de donar la volta sencera als hivernacles i reprenem la pujada. El camí es torna més ample i fa fent un tomb de 180 graus a l’esquerra. Arribem a una cruïlla on les marques de pintura ens assenyalen que hem de seguir pujant per l’esquerra. Forta pujada per un bonic camí que després d’algunes curtes giragonses ens situa dalt de la serra de Fontanals.
Iniciem la llarga travessia d’aquesta serra, potser és el tram més bonic de la caminada ja que l’estret camí es va obrint pas per dins del bosc, totes les pedres estan cobertes d’un bon gruix de molsa, en alguns moments travessem indrets una mica rocallosos on el camí es confon amb el terra rocallós.
Finalment arribem davant del mas de Ca n’Abuli; aquí el camí gira a l’esquerra per no entrar a la finca i després d’una forta baixada enllaça amb una antiga pista que acaba desembocant a la pista principal d’accés a l’esmentat mas. Passem pel costat d’un dipòsit dels bombers per acabar arribant al costat de Can Serra.
Aquí hi ha un cartell que ens assenyala el camí de baixada a Argelaguer, però primer caminarem un centenar de metres més per fer una anada i tornada al petit Santuari de la Mare de Déu del Guilar.Tornem a estar en un indret molt bonic i amb una gran vista panoràmica de la vall del Fluvià i d’Argelaguer en concret. Afinant la vista inclús podem veure el nostre vehicle. Evidentment aquest indret torna a merèixer una bona aturada.
Una taula panoràmica ens assenyala els diferents indrets visibles, com per exemple el Canigó i el Salt de la Núvia a la vall de Sadernes.
Descansats i reconfortats per la vista tornem a la cruïlla anterior i emprenem la baixada. Després d’uns metres de forta baixada per un corriol desemboquem en una pista que ja no deixarem fins Argelaguer. Abans passarem pel costat d’una antiga guixera i tornarem a travessar el Fluvià per un gual.
A l’altre costat tenim dues opcions per acabar d’arribar a l’aparcament; una consisteix en seguir recta i travessar el polígon industrial i la segona ens porta a seguir el curs del Fluvià per una pista que ens porta a sota mateix del camp de futbol, indret on acaba la pista; un rastre de corriol s’enfila uns metres per la dreta i els últims quatre o cinc metres els hem de fer pràcticament sense camí recta amunt fins arribar a la paret del camp de futbol on enllacem amb un camí que ens porta directament a l’aparcament.
HORARIS:
D’Argelaguer al pou de glaç: 05mn
Del pou de glaç al parc d’en Garrell: 10mn
Recorregut per parc 15mn (aprox)
Del final del parc a Sant Jaume de Llierca: 20mn
De Sant Jaume de Llierca a la font de la Puda: 15mn
De la font de la Puda a Santa Magdalena de Montpalau i castell: 25mn
De Santa Magdalena al mas del Turrós: 25mn
Del mas del Turrós a Ca n’Abuli: 55mn
De Ca n’Abuli al Santuari del Guilar: 25mn
Del Santuari del Guilar a Argelaguer: 50mn
TOTAL: 4h 05mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada