Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 17 de març de 2022

Santa Eulàlia de Puig-Oriol, ermita de Sant Cristòfol de Borrassers, capella de la Mare de Déu de la Vila d'Alpens, Serrat de Lurda, Serrat d'Encollades, Casa Nova de la Vila, Borrassers, Tiratemples, salt de la riera de Lluçanès i pantà de Santa Eulàlia











































Excursió circular des de Santa Eulàlia de Puig-Oriol que ens portarà a recórrer una part de les boscúries del Lluçanès. Visitarem l’ermita de Sant Cristòfol de Borrassers, la capella de la Mare de Déu del Roser, situada al costat del mas de la Vila d’Alpens; passarem per les ruïnes dels grans masos de la Casa Nova de la Vila i de Borrassers; també ens enfilarem al capdamunt del Serrat de Lurda i del Serrat d’Encollades; creuarem varies vegades la riera de Lluçanès, de la que gaudirem del Salt que fa a l’indret del Clot de Vilarmalla, i més avall anirem fins la resclosa del petit pantà de Santa Eulàlia, pràcticament invisible degut a la vegetació que l’envolta. Abans d’acabar ens aproparem al mas de Tiratemples, reconstruït i situat en un indret de gran vista.
El dia escollit per fer aquesta caminada no permetia gaudir de les vistes del Pirineu, com per exemple del Pedraforca, ja que estava completament tapat; però si que permetia anar gaudint de la panoràmica més propera, com per exemple del castell de Lluçà amb l’ermita de Sant Vicenç al costat, del Santuari de la Quar i dels cims de la Serra de Miralles com el Salga Aguda i Serrat dels Teixons.
Caminarem majoritàriament per pistes, unes amples i d’altres més estretes o en desús; però hi ha un tram, que comença poc després del collet dels Quatre Camins i acaba després de creuar la riera de Lluçanès en que anirem per corriols desdibuixats, tot i que hi son a estones haurem de caminar amb el cap ajupit per esquivar les branques. És un tram que dona un “plus” d’emoció a la caminada.
L’ermita romànica de Sant Cristòfol de Borrassers ja la trobem documentada l’any 905. El més curiós el trobem amb la làpida que hi ha a cada costat de la porta, una per a sepultura de les dones i l’altre per la dels homes. Els difunts millor separar-los per sexe, segurament perquè “mai se sap el que pot passar”!!

Poca informació he pogut trobar, vegis l’enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Crist%C3%B2fol_de_Borrassers i https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cristofol-de-borrassers
Sobre la capella de la Mare de Déu del Roser de la Vila d’Alpens encara he trobat menys informació, només a l’enllaç: https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser-de-la-vila
hi ha una mica d’informació. A la pedra de la llinda que hi ha a sobre la porta hi ha la inscripció: “Magdalena Vila” i la data del 1678.

Començarem la caminada des del petit nucli de Santa Eulàlia de Puig-Oriol, situat a la confluència de les carreteres BV-4341 i BV-4342; just a l’entrada i darrera l’església de Santa Eulàlia hi ha la zona d’aparcament.
Sortim a la carretera i girem a l’esquerra tot seguint la carretera que fa un gir de 90 graus. Tenim cases a l’esquerra i el camp a la dreta. Davant la darrera casa arrenca una pista per la dreta que seguirem. Podríem seguir per la carretera, ja que aviat la travessarem, però és millor caminar per una pista.
La pista ens porta primer fins al mas del Casó i després a Cal Coix. Ara seguim per un camí que ens porta a travessar la BV-4341.
A l’altre vorera seguim un bonic camí, paral·lel i a vegades molt proper a l’esmentada carretera. El deixem un moment per enfilar-nos al proper turó del Serrat de Lurda de 832 metres. No hi ha un camí definit que hi porti, però el bosc és molt net i podem arribar-hi sense cap problema. En teoria hi deu haver més o menys vista, però en aquesta ocasió més aviat plovisquejava.
Tornem al camí senyalitzat amb marques de GR i grogues. Arribem a una cruïlla on deixem el GR que segueix per l’esquerra i seguim recta les marques grogues.
Seguidament arribem a una cruïlla, a tocar de la carretera, on hi ha un cartell dels Camins de Transhumància. Seguim recta per una pista força ample.
Sant Cristòfol ja es veu entre els arbres i poc després arribem a la desviació senyalitzada amb un rètol que ens indica el camí a la dreta per acabar-hi d’arribar.
Indret bonic i que mereix una primera aturada. Em va sorprendre la làpida de separació de tombes per a dones i homes ja que no ho havia vist en cap altre indret. Davant l’ermita hi ha el mas abandonat de Sant Cristòfol. Voregem el mas i seguim pel camí del darrera i poc després ens retrobem amb la pista que havíem deixat per anar a l’ermita.
Anem seguint-la, arribem a una primera cruïlla per la dreta que creia que era la correcta, però aquesta està a poques passes més endavant.
Arribem a aquesta segona cruïlla i seguim durant força estona una pista secundària; sortim del bosc i passem pel costat dels camps de l’Horta de la Vila. El camí fa una gran semicircumferència per anar-los vorejant.
Finalment arribem a l’indret de la Vila d’Alpens, afortunadament un mas habitat i amb la petita i bonica capella de la Mare de Déu del Roser a l’entrada.
L’indret està lleugerament elevat i per tant deu tenir bona vista.
Visitat l’indret seguim la pista principal d’accés al mas. Poc després d’haver-lo abandonat fem una nova anada i tornada a l’esquerra per a pujar al Serrat d’Encollades, de 883 metres d’alçada; aquí més o menys hi ha un corriol que hi porta, i és un turó força més destacat que l’anterior del Serrat de Lurda. És més destacat, però en condicions meteorològiques més favorables deu tenir menys vista, ja que hi ha més bosc, tot i que segueix sent un bosc net.
Tornem a la pista i després d’una mica de pujada arribem al collet dels Quatre Camins. Ara seguirem la pista que baixa per l’esquerra. En el fons ens hem retrobat amb la pista que hem abandonat per anar a la Vila d’Alpens, però ara la seguim en sentit contrari.
Ara hem d’estar atents doncs hem de caminar uns 700 metres per la pista, tot vorejant el Serrat dels Tudons. Ultrapassat aquest serrat l’hem d’abandonar per a girar a la dreta i travessar un filat; inicialment sembla que no hi hagi camí, però fetes unes primeres passes el veurem, no és gaire marcat, però no es perd en cap moment; aquest camí no és gaire llarg i ens baixa fins uns camps des d’on ja es veu la Casa Nova de la Vila. Voregem els camps per la dreta; ja davant les ruïnes de la casa l’hem de deixar a l’esquerra ja que és la part del darrera i està impracticable per les bardisses. Després d’una mica de volta arribem a la pista que hi mena. És un gran mas en estat ruïnós, però encara s’aguanta dret, tot i que de la paret de l’esquerra en falta precisament l’encaix cantoner, fet que és un mal presagi.
Deixem l’indret i seguim vorejant els camps fins que enllacem amb una antiga pista que comunica els camps de la Casa Nova amb els de Borrassers.
Arribem a aquests darrers camps i per acabar d’arribar a les ruïnes de Borrassers els hem de travessar ja que la pista que seguim hi passa de llarg.
Situades en una gran esplanada son més extenses que les de la Casa Nova però no tenen els dos pisos de la primera, només en tenen un i la cuina està a la planta baixa, a diferència de la Casa Nova que la té al primer pis.
Seguidament entrarem a la part més “perduda” de l’excursió, primer sortim de les ruïnes seguim una pista o camí, però l’hem de deixar aviat quan aquesta gira a l’esquerra, ja que hem de seguir recta per un camí més a menys marcat.
Camí que també hem de deixar per seguir un encara menys definit corriol que baixa per l’esquerra.
Arribem al fons d’una torrentera que sembla que el corriol no segueixi per l’altre costat, però entremig de la vegetació hi ha el rastre que segueix just al davant mateix, unes primeres passes de forta pujada ens deixen en una flanquejada on el rastre no es perd, però a vegades cal ajupir el cap.
Així arribem a la llera de la riera de Lluçanès, aquí el corriol travessa la riera i segueix per l’altre costat. Degut al augment del cabal degut a les darreres pluges no vaig creure convenient creuar-lo per aquest punt i vaig fer-ho una mica més amunt, amb l’inconvenient que no ha havia camí a l’altre costat, i per anar-lo a trobar vaig haver de fer uns metres sense camí i una mica apartat de la riera fins que vaig poder retrobar-me amb el corriol que hem va portar fins la pista que passa per l’altre costat de la riera.
Ara vull fer una observació important a aquest tram perdedor entre Borrassers i la pista. Tal com ja he esmentat, només sortir de Borrassers i travessar el camp del davant la pista fa un gir de 180 graus a l’esquerra per seguir vorejant el camp, punt on nosaltres seguim recta; però uns metres abans per la dreta també surt una pista que si la seguim també arribarem al mateix punt, però fent volta. Inclús en alguns punts corriol i pista estan a pocs metres de distància. En el mapa de l’ICGC es veu perfectament aquesta pista, però en aquest sector no hi ha cobertura i aquest mapa no ens serveix, però també es veu en el mapa del satèl·lit i aquest si que el tenim tota l’estona; aquest mapa si l’ampliem molt la pista costa de veure-la sota els arbres, però si el fem petit la pista és una fina línia blanca que podrem seguir perfectament; el que també es veu d’aquesta manera és la volta que farem; em costa quantificar-la perquè depèn de com ho miro em sembla molta, però si afino bé, em sembla que tampoc ho és tant.
Deixo doncs obertes les dues opcions, una tranquil·la per la pista i l’altre emocionant pel corriol.
Situats definitivament a la pista s’han acabat les “emocions”, i ara anirem seguint aquesta pista. Poc després tornem a travessar la riera de Lluçanès i anem fent petites pujades i baixades; a les cruïlles seguim sempre per la dreta la pista que baixa.
Més avall arribem a una cruïlla amb una pista secundària que surt per la dreta i tancada amb un filat. Aquí farem una anada i tornada al salt de la riera de Lluçanès.
Girem a la dreta i obrim i tanquem el filat i seguim la pista, veiem el salt a sota nostre, podem baixar-hi directament però primer hi anirem per l’altre cantó seguint la pista que travessa la riera, fa un gir de 180 graus i ens hi deixa pràcticament al costat. Caminem quatre passes i ja som a sobre el salt; no és gaire alt, però com que la riera baixa una mica plena fa goig veure’l.
Tot i baixar amb més aigua del normal, el cabal no impedeix passar a l’altre costat sense mullar-te gaire els peus.
D’aquesta manera podem veure el salt des d’un costat, des de dalt i des de l’altre costat. Vist el salt pugem directament a la pista amb una curta i forta pujada.
Tornem a la cruïlla anterior obrint i tancant el filat i seguim la pista. Més avall ja podem veure una mica el pantà de Santa Eulàlia entre els arbres.
Finalment arribem a una cruïlla hem de seguir per l’esquerra començant a remuntar, però primer farem una nova anada i tornada a la resclosa del pantà.
Seguim uns metres per la dreta i quasi immediatament tornem a girar a la dreta per a seguir la pista secundària que ens porta al peu de la petita resclosa. S’hi pot pujar al capdamunt i també travessar-la per la base per anar a l’altre costat; però el pantà estava ple i tant pujar al capdamunt de la presa com passar a l’altre costat era perillós perquè l’aigua vessava per dalt i hi havia verdet amb evident perill de relliscar; així que em vaig haver de conformar amb veure la presa i una mica de pantà.
Tornats a la cruïlla anterior anem remuntant per la pista i aviat comencem a vorejar els camps de Saleres de Tiratemples i amb ells se’ns obra un paisatge molt bonic; una agradable passejada entre uns camps verds i molt ben cuidats. Un espai molt obert i que ens permet veure el castell de Lluçà amb l’ermita de Sant Vicenç al costat, així com de nou el Santuari de la Quar i el Salga Aguda i el Serrat dels Teixons de la Serra de Miralles; el Pedraforca també s’hauria de veure, però avui no serà.
Fem una nova i darrera curta anada i tornada per anar al davant del bonic mas de Tiratemples; un mas que va està habitat fins l’any 1970 i que després va quedar mig enrunat i que afortunadament avui està reconstruït. Al davant té una gran era així com també un gran paller en un costat. Hem va cridar l’atenció l’ornament d’un finestral molt bonic i que al meu parer desentona amb el mas. Pensant malament potser l’origen del finestral en qüestió l’haurien d’anar a buscar al castell de Lluçà; no fora ni de bon tros el primer cas de guarniments, pedres i columnes que dels castells abandonats han acabat en altres construccions.
Deixem aquest bonic mas i seguim la pista que va pujant lleugerament fins arribar al coll Griell on ja hi ha les primeres construccions una mica separades de Santa Eulàlia.
Seguim la pista en lleugera baixada i enllacem amb la carretera BV-4341, durant aquesta curta baixada gaudirem una molt bona vista del poble de Santa Eulàlia de Puig-Oriol, al que arribem en pocs minuts, donant per acabada aquesta bonica caminada.

HORARIS:
De Santa Eulàlia de Puig-Oriol al Serrat de Lurda: 25mn
Del Serrat de Lurda a l’ermita de Sant Cristòfol de Borrassers: 20mn
De l’ermita de Sant Cristòfol a capella de la Mare de Déu del Roser: 35mn
De la capella del Roser al Serrat d’Encollades: 10mn
Del Serrat d’Encollades a la Casa Nova de la Vila: 35mn
De la Casa Nova de la Vila a Borrassers: 15mn
De Borrassers a la riera de Lluçanès i pista: 25mn
De la pista al salt de la riera de Lluçanès: 30mn
Del salt de la riera al pantà de Santa Eulàlia: 25mn
Del pantà de Santa Eulàlia a Tiratemples: 10mn
De Tiratemples a Santa Eulàlia de Puig-Oriol: 20mn
TOTAL: 4h 10mn















































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada