Vall de Pineta, balcó de Pineta, estany de Marboré i Gran Astazu, 3071 m.

Aquesta ressenya està basada en l’excursió realitzada els dies 2 i 3 d’agost del 2007 al Gran Astazu

Dit això, és evident que el traçat està fet des de l’ordinador, i per tant el traçat real pot no coincidir exactament amb l’indret per on transcorre el recorregut; però en aquesta excursió en concret, tot i que procuro que el traçat sigui força ajustat, no té gaire importància, ja que tot el recorregut fins l’estany de Marboré és un ampli camí perfectament marcat i transitat; i la posterior pujada al cim, és un terreny ampla, hi ha multitud de fites que ens porten fins el coll Swan

La Vall de Pineta, és un dels racons més bonics i visitats del Pirineu d'Osca, i es presenta davant nostre amb les seves grans parets i també amb els seus descomunals desnivells.
Un d’aquests grans desnivells precisament és el que haurem de superar per anar al pic d’Astazu, ni més ni menys que 1300 metres de desnivell fins el balcó de Pineta, superats en interminables i gairebé infinites llaçades.
El Gran Astazu és un cim de 3071 metres d’alçada, situat a la carena fronterera; la seva ascensió no és complicada, tot i que en el tram final, en algun moment ens haurem d’ajudar de les mans; però sense cap complicació, tret de la gran muralla que cau verticalment pel vessant nord.
L’Astazu en realitat son dos cims units per una cresta que ja presenta alguna dificultat. Aquesta excursió puja només al pic d’Astazu més alt; el segon queda més endarrere, més proper al pic de Marboré. Tot i no pujar-hi, durant la descripció de l’itinerari ja esmentaré la manera més fàcil de fer els dos cims.
A partir del Balcó de Pineta, la panoràmica queda orientada a les parets dels Mont-perdut i del Cilindre, i sobretot, del que queda de la seva glacera; avui vinguda molt a menys, però a principis del segle XX inclús es despenjaven seracs de la part superior de la glacera a la inferior; malauradament, avui aquest espectacle ha desaparegut del nostre Pirineu.
Quan arribem al coll Swan la vista sobre al vessant nord i als cercles de Gavarnie i d’Estaubé, també podem gaudir de lla vista del “Corredor Swan” una gran i típica escalada hivernal per aquest corredor que mena directament al coll.
Un consell abans que rés, si penseu fer l’excursió a l’estiu i partir-la en dos dies: aprofitant que el dia encara és llarg, podem començar a caminar passada la primera hora de la tarda; en el cas d’aquesta excursió, vaig començar a caminar a les 16h, d’aquesta manera el sol gairebé no ens tocarà durant la llarga pujada de 1300 metres fins el Balcó de Pineta.
Poca descripció podré fer d’aquesta excursió, ja que tot el recorregut és evident i seguit per gran quantitat d’excursionistes, i fins el Balcó, no tots son excursionistes!

Ens hem de situar al final de la vall de Pineta, on uns metres abans d’arribar al Parador, a l’esquerra hi ha un desviament que travessa el riu Cinca per un pont i immediatament trobem l’aparcament i una caseta d’informació.
D’aquí arrenca un camí molt ampla i amb nombrosos indicadors de la ruta al Balcó de Pineta i al Marboré.
El primer sector no té rés a veure amb el que ens espera d’aquí una estona. Car primer planegem per dins d’un atapeït bosc de faigs, bedolls i grèvols.
Tornem a travessar el riu Cinca, aquesta vegada a peu i per una passera i seguim per l’altre vorera.
Després travessem una pista, que també des de l’aparcament fa un gran tomb per entrar enlairada a la vall i plans de Lalarri.
El pendent ja s’ha accentuat uns metres abans de travessar aquesta pista, i encara ho fa més a partir d’ara.
Els arbres deixen lloc a les falgueres i a trams pedregosos. Aquesta zona és coneguda com a “El Ferqueral”.
És qüestió de molta paciència, i anar seguint el camí, que puja, i puja, i va pujant. No és un dir per dir, aquesta pujada cal prendre-la amb paciència, i anar fent.
Ens distraurem mirant com la vall de Pineta va quedant cada vegada més enfonsada, i en sentit contrari, podem contemplar el salt d’aigua que fa el riu Cinca, mentre es despenja per la graonada que anem superant.
Més amunt deixem a l’esquerra un camí que ens portaria a enllaçar amb el GR-11 i al coll d’Añisclo.
Després d’aquesta cruïlla ve l’únic sector on la pujada és una mica més suau, consisteix en un curt tram en que el camí flanqueja una mica per una zona de pedres.
Una mica més amunt un altre camí, aquesta vegada a la dreta, que en portaria al port de la Lera.
El camí comença a fer llaçades, anem creuant torrenteres, seques o amb aigua; les llaçades segueixen indefinidament; a poc a poc i amb bona lletra, les anirem superant.
Els revolts de les llaçades gairebé es toquen en pujar per la zona de l’Embut.
La vall de Pineta cada vegada es veu més petita a la vagada que van apareixen més muntanyes a l’horitzó.
Mil tres-cents metres més amunt, la pujada es suavitza i una curta flanquejada a l’esquerra ens deixa dalt de la planura de Marboré, amb la arxiconeguda punta del Balcó de Pineta.
Un indret molt fotografiat, bonic, i característic de tot el Pirineu.
Una monumental fita indica l’indret, que gaudeix d’una vista fantàstica. Als voltants hi ha molts bivacs; però, després d’una bona i merescuda aturada, seguirem el marcat camí, ara ja, pràcticament pla, que ens portarà a la vorera de l’estany de Marboré.
Indret que no desmereix gens al proper Balcó de Pineta., ja que l’estany és molt bonic, i més quan està ple, ja que té dues petites preses.
Tenim el Gran Astazu a sobre, la barrera del Mont-perdut i el Cilindre també a sobre mateix; a la dreta també veiem, elevada a sobre l’estany la bretxa de Tucarroya amb el seu estratègic refugi penjat a la mateixa bretxa, que és el refugi més alt dels Pirineus.
Aquí també hi ha nombrosos indrets per a bivaquejar o per a plantar la tenda. I també podríem dir que a l’estany s’acaba una excursió i en comença una altre.
La primera excursió consisteix en pujar al Balcó de Pineta, i la segona en pujar al cim.
Tant si hi pernoctem com si no, ara hem de tenir clar si volem anar als dos cims o només al principal i més proper.
Si hi hem pernoctat, podrem gaudir de la sortida de Sol a la cara nord i glacera del Mont-perdut, que és tot un espectacle.
Si decidim anar, per exemple, primer al cim Inferior haurem d’anar fins l’ampla i fàcil coll que es veu al final de tot, just a la dreta del pic de Marboré, és el coll d’Astazu, des d’allí assolirem l’Astazu Inferior o Petit Astazu; però si volem anar directament al Gran Astazu, no hem d’anar a aquest coll, sino que ens haurem de desviar a la dreta per anar fins el coll Swan, situat entre els dos pics d’Astazu.
Vorejarem l’estany de Marboré per la seva dreta (la nostra esquerra) deixant endarrere les dues petites preses, la segona més llarga que la primera, i anirem guanyant alçada, més o menys per on vulguem, ja que el terreny és molt ample, i hi ha multitud de fites que van marcant varis camins de pujada.
De totes les fites que anem trobant hem d’anar seguint les de la dreta, deixant de banda les que s’encaminen recta fins el fons de la vall i coll d’Astazu.
Precisament, abans d’emprendre la pujada final al coll d’Astazu ens hem de fitxar que a la nostra dreta hi ha una mena de canal, on és ben visible unes marques de camí i tot un seguit de fites que menen al coll Swan. Pugem per aquesta canal, amb pendent, però sense cap dificultat, i així arribem al coll Swan.
La panoràmica sobre al vessant N i sobre la impressionant paret que cau gairebé a plom per aquest caient de la muntanya.
Recuperem forces i seguim la carena per la dreta
Aquest últim tram va guanyant alçada a través de múltiples terrasses per la cara més amable del cim, és a dir pel vessant aragonès En alguns punts caldrà ajudar-se de les mans, però sense mes complicació i seguint les nombroses fites finalment arribarem al cim del Gran Astazu (3.072m).
Cim molt llarg i estret, des d’on podem gaudir abastament de la panoràmica que s’obra als nostres ulls.
Veiem tots els pics que envolten el Cercle de Gavarnie: Marboré, de la Cascada, la Torre, el Casco, el Taillon i fins i tot els Gabieto, amb el Vinhamala al fons.
La panoràmica del Cilindre i del Mont Perdut amb el que queda de la seva glacera de la cara nord és impressionant. Als nostres peus podem observar tot el recorregut que hem fet per arribar fins aquí, amb la plana de Marboré i l’estany en primer terme i després la vall de Pineta es perd a l’horitzó.
Repeteixo que la vista de la paret N dels Astazu impresiona!!
Una vegada descansats i contemplada i fotografiada la panoràmica tornarem sobre les nostres passes fins el coll Swan, on recollirem les motxilles, si les hi hem deixat per acabar de pujar al cim lleugers de pes.
Seguidament tornarem a l’estany de Marboré i al Balcó de Pineta i ens disposarem a refer els 1300 metres de desnivell de la pujada.

HORARIS:
De l’aparcament de la vall de Pineta al Balcó de Pineta: 3h 20mn
Del Balcó de Pineta a l’estany de Marboré: 20mn
De l’estany de Marboré al coll Swan: 1h 05mn
Del coll Swan al Gran Astazu: 20mn
Del Gran Astazu al coll Swan: 15mn
Del coll Swan a l’estany de Marboré: 45mn
De l’estany al Balcó de Pineta: 10mn
Del Balcó a l’aparcament: 2h 10mn
TOTAL: 8h 25mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Vall de Pineta, balcó de Pineta, estany de Marboré i Gran Astazu, 3071 m.