Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 16 de juny de 2020

Matadepera, turó del Gurugú, via Lucky Txell, turó de la Panxa Contenta, turó del Vano, font i cova de l'Om, la Mola, Morral i avenc de la Codoleda


















































Abans d’entrar en detall d’aquesta bonica i complerta excursió, haig de dir que se’m fa difícil catalogar-la; l’he posat a l’apartat de “Senderisme” i en la categoria de “difícil”, això evidentment és una mica contradictori; però el wikiloc passa de “senderisme” a “alpinisme”, sense terme mig, i “alpinisme” segur que no és; com tampoc és “senderisme” enfilar-se per la Lucky Txell i grimpar pel Vano.
Sobre la dificultat, he preferit pecar per excés que per defecte; perquè “moderat” em sembla poc i “difícil” em sembla massa.
És una caminada no recomanable per a excursionistes amb vertigen, degut al Mal Pas de la Castellassa o de Can Torres i a la grimpada per arribar al capdamunt del Vano, mentre que la part més “complicada” de la sortida, que consisteix en la pujada per les grapes de la via Lucky Txell, es realitza completament per dins d’una escletxa, per tant, tot i ser pràcticament vertical, no tenim la sensació de buit al nostre voltant.
Tret d’aquests tres punts, la resta de l’excursió és una agradable caminada per camins poc transitats del parc natural de Sant Llorenç del Munt, excepte una part de la baixada de la Mola, on ens ajuntarem amb la multitud que puja bàsicament des de Can Robert.
També es pot tenir en consideració que la via Lucky Txei la podem evitar si ens apropem fins el peu de la Castellassa de Can Torres, doncs d’allà mateix arrenca una canal que també supera el grau, sense la verticalitat de la via. La grimpada per arribar al Vano, també és evitable, si seguim el camí de la Font Soleia fins que desemboca en el camí de la canal de Santa Agnès; des d’allí podem seguir el camí normal fins la Mola, això si, farem molta volta.
El que és inevitable és travessar el Mal Pas de la Castellassa; però per a persones sense vertigen, no els hi ha de reportar cap problema, ja que és força curt i amb espai suficient per a passar-hi sense problemes. Si està mullat, potser és millor no passar-hi o extremar al màxim les precaucions.
Degut a la proximitat de les parets i baumes, i també a l’espès brancatge, el GPS fa una parell de “rebots”, però que no tenen cap influència en la traça general de l’itinerari.
Aquesta excursió torna a ser una demostració de les infinites combinacions que es poden fer pel Parc de Sant Llorent i l’Obac, ja que la podem allargar o escurçar, passant per uns indrets o per uns altres, per exemple podem anar molt més directes a la Mola passant per la font del Saüc, llavors no anirem ni a la Panxa Contenta ni al Vano i a la font i cova de l’Om; i a la baixada ens desviem també de la ruta, per anar al Morral i a l’avenc de la Codoleda.
La curta anada i tornada al turó del Gurugú, és molt recomanable perquè des d’allí gaudirem d’una vista extraordinària.

L'itinerari comença al dipòsits de Matadepera, es coneix amb aquest nom el final del carrer de la Vista Alegre de Matadapera, on s’acaba la part asfaltadai.
Del final del carrer pugem uns metres per un corriol perdut en mig d’un roquisser i en un parell de minuts ens trobem amb l’ample camí dels Monjos.
Seguim uns deu metres aquest camí per la dreta i immediatament a l’esquerra trobem el camí que seguirem.
Aquest camí planeja fins que travessa el Sot de la Codeleda, a partir d’aquí comença una forta pujada que ens deixa al coll de la Castellassa o del Mal Pas.
Pocs metres abans d’arribar-hi haurem passat per la cruïlla per on tornarem en finalitzar l’excursió
Des de l’esmentat coll farem una curta i recomanable anada al turó del Gururú; girarem a la dreta i enfilarem el curt corriol que ens hi deixa al capdamunt.
A dalt hi ha un gran pi que sembla una ombrel•la posada expressament per a fer-hi ombra; però el turó és molt ampla i ens hi podem passejar per anar contemplant la fantàstica vista que té de 360 graus, des d’on podem veure el mar, Montserrat i per l’altre costat ens podem esplaiar contemplant la vista de l’espectacular silueta de la Castellassa de Can Torres, el Mal Pas per on passarem d’aquí uns minuts i també s’endevina l’indret de la cinglera per on s’enfila la via Lucky Txell.
Contemplada la panoràmica, tornem al coll i seguim el camí, que torna a planejar i es va apropant a la Castellassa.
A la sortida d’un bosquet ens trobem davant el Mal Pas.
Indret que consisteix en travessar una estreta cornisa, totalment plana, d’entre un pas i dos d’amplada, sense cap problema, tret de la timba que hi ha a un costat. Si no fos pel precipici hi passaríem amb els ulls tancats! Timba que per altre banda no és massa llarga i tampoc és de les més profundes de les que sovintegen per Sant Llorenç.
Passat el pas, seguim el camí, pocs metres després el camí fa un revolt des d’on podem gaudir d’una bona perspectiva del pas que acabem de passar.
Ara tenim l’opció d’arribar fins a sota mateix de la Castellassa per a contemplar la seva verticalitat; però no és necessari.
Abans d’arribar-hi hem d’estar atents al punt d’interès, ja que per l’esquerra arrenca un estret corriol, a vegades hi ha una fita, que després d’una forta pujada.
La primera vegada que hi passes te’ns la sensació que aquell corriol et porta a un cul de sac sense sortida, ja que es van acostant al peu de la cinglera i només es veu la paret vertical al davant.
Al arribar al peu de la paret, a la dreta veiem una canal amb una cova al començament, canal que evidentment no es franquejable sense escalar. Aquesta canal de la dreta és la primera que veiem; però si encara ens acostem més a la paret descobrirem a l’esquerra una nova canal, que la forma una mena de llastra caiguda o separada de la paret, entre aquesta llastra i la paret queda un espai que és per on s’enfila la via Lucky Txell.
L'indret és d'una especial bellesa per l'atreviment de pujar per dins d'una mena de canal-cova. La pujada està equipada amb un seguit de ganxos, uns de vells i uns de més nous que permeten pujar sense cap problema. Les grapes estan dividides en tres trams que permeten guanyar l'alçada del cingle; el segon i tercer tram de grapes son els més verticals, principalment el segon, però es superen fàcilment.
La primera grapa que ens condueix a l’interior de la canal, és de les noves i ja està trencada per un costat. Totes les antigues i rovellades, aguanten perfectament.
A punt de sortir de la via hi ha una campana, que per a tocar-la has d'estirar bastant el braç per arribar-hi.
A dins de la canal el GPS fa tota mena de rebots, però les grapes son la única sortida a l’indret.
En sortir de la via s'acaben les dificultats, seguirem el camí que ens conduirà a trobar el camí de la Senyora que seguirem per la dreta força estona i que ens anirà oferint la imatge de la Castellassa des de diferents angles.
També hem d’estar atents al punt d’interès, ja que al cap de força estona hem de deixar el camí de la Senyora, per a seguir un camí que s’enfila per l’esquerra.
L’indret normalment està senyalitzat, i consisteix en superar una nova cinglera per una canal; però aquesta vegada, tot i que la pujada és molt forta, i potser en algun moment ens ajudarem de les mans, l’indret no presenta cap mena de dificultat.
Poc després de la sortida de la canal el camí enllaça amb el de la Font Soleia, que també seguim a la dreta.
Pocs metres després deixem a l’esquerra una nova cruïlla, que ens portaria directament a la Mola per la carena de les Ànimes.
Aquesta vegada, passem de llarg d’aquest camí i seguim recta pel camí de la Font Soleia.
En aquesta part de la muntanya de Sant Llorenç, tenim tres camins que la recorren paral•lelament, el més alt és el de la Font Soleia, per sota hi ha el de la Senyora i encara més avall hi ha el de les Maringes.
D’una manera gairebé imperceptible el camí va donant un tomb de 180 graus, tot seguint la silueta de la muntanya.
Deixem de veure la Castallassa de Can Torres i apareix la menys vistosa Castellassa del Dalmau i més endavant el Morral del Drac.
El camí també ens porta a passar per sota la placa de la Sibèria, on hi ha nombroses vies d’escalada; si ha plogut just al costat d’aquesta placa hi ha un degotall, que pot servir d’improvisada dutxa.
Seguidament passem per un punt on hi ha un pal informatiu; a la dreta baixa un corriol que ens portaria de nou al camí de la Senyora i a la balma de la Pinassa.
Seguim recta, i després de tota l’estona planejant, el camí puja una mica hi arribem a un collet.
Aquest collet és un punt important en el nostre recorregut; aquí abandonem el camí de la Font Soleia, i primer fem un gir a la dreta, per a enfilar-nos en pocs minuts fins dalt del turó de la Panxa Contenta.
Pujada molt curta i sense cap dificultat, que ens deixa dalt d’aquest turó, des d’on podem gaudir novament d’una gran vista, en particular del Morral del Drac, que tenim al davant mateix, i també per a contemplar la grimpada que farem seguidament per a pujar al Vano; perspectiva enganyosa, ja que al estar al davant mateix sembla molt més vertical del que en realitat és.
Tornem al collet i el travessem per a dirigir-nos directament a la base del Vano, en arribar-hi ja veiem que de vertical no en té rés, i que la pujada serà una més que fàcil grimpada.
Poca descripció es pot fer d’aquesta grimpada, ja que tot i ser una mica llarga, majoritàriament la pujarem sense fer servir les mans. Només en un parell o tres de vegades ens hi ajudarem. La grimpada no és regular, ja que la roca va fent petits replans, i a mesura que pugem el pendent va disminuint, fins que arribem al capdamunt, anirem una mica a l’esquerra que és el punt més alt, on hi ha una discreta fita; el Vano en realitat és un turó molt poc definit, més que rés és la grimpada el que li dona interès.
Estem en una mena d’ampla cornisa. Seguirem un curt corriol que ens porta fins la font de l’Om; just abans d’arribar-hi encara podem observar la soca trencada del gran om que donava nom a l’indret.
La font normalment està seca; bàsicament consisteix en un degotall que surt d’una escletxa i que queda recollit en una petita marmita. Indret força solitari i amagat, que també sembla no tenir sortida.
Però la té! Per l’esquerra ens endinsarem entre els arbres i immediatament veiem una canal de poca inclinació i emboscada que s’enfila sense problema, seguint un petit corriol.
Però just abans de començar aquesta pujada, seguirem planejant uns metres per l’esquerra, i ens molt pocs minuts arribarem a la cova de la font de l’Om.
Un cova que travessa la paret i queda penjada a la cinglera per l’altre banda. L’entrada és molt ampla i alta, però seguidament s’abaixa i s’estreny, i per treure el cap per l’altre costat s’ha d’estar una mica prim.
Contemplat aquest indret tant poc visitat i conegut, tornem a l’inici de la nova canal.
És molt ampla i el camí és a vegades més i en d’altres menys definit, però sense cap dubte en cap moment, va guanyant alçada per dins del bosc, fins sortir ja a la part alta de la muntanya.
En aquesta canal la vegetació és tan espessa que el GPS torna a fer un parell de rebots.
Una vegada a la part alta s’acaba el pendent i el bosc, i el corriol acaba desembocant en el concorregut camí del coll d’Estenalles a la Mola, davant la mirada de sorpresa dels que hi transiten; ja que per fer-ho a la inversa, no hi ha cap mena de senyal que indiqui que hi ha un corriol que baixa a la font i cova de l’Om; vens a ser com una “aparació”.
El monestir de la Mola ja el tenim al davant mateix i hi acabarem d’arribar.
S’han acabat, de moment, els indrets solitaris i ens barregem amb les multituds de tota mena que hi ha a dalt de Sant Llorenç del Munt.
Si és un dia entre setmana, encara ens podrem permetre el luxe de fer-hi un esmorzar de “forquilla i ganivet”, còmodament asseguts al costat dels grans finestrals que ens permeten gaudir d’una gran vista.
Una vegada decidim abandonar la Mola, ho farem seguint el concorregut camí dels Monjos; ens creuarem amb molta gent, fins que arribem a la cruïlla on es separen els camins dels Monjos amb el que baixa a Can Pobla i a can Robert.
Nosaltres seguirem recta pel camí dels Monjos; ara la concurrència baixarà una mica.
No ens distraiem pas! Hem d’estar atents novament al punt d’interès, ja que més endavant el camí a la Codoleda és molt poc marcat, gairebé imperceptible i ens els podríem passar de llarg!
Aquest camí, al principi, més aviat corriol, arrenca a l’esquerra, baixa per un roquisser i travessa el camí de la Senyora i segueix baixant, a l’entrar novament al bosc, es torna més marcat.
A la sortida del bosc, també hi he posat un punt d’interès, perquè aquí farem una anada i tornada fins la punta del Morral de la Codoleda, on gaudirem d’unes vistes espectaculars.
L'indret és un gran mirador. Sota mateix veiem el turó del Gurugú i a l'esquerra els Plecs de Llibre i la Castellassa que ens ha acompanyat durant gran part del recorregut.
Retrocedirem uns metres fins la cruïlla anterior i seguim baixant pel camí que ens portarà fins l’avenc de la Codoleda.
Atenció novament al punt d’interès, ja que aquest avenc és una estreta escletxa a la cinglera i que ens ve a la contra, és a dir podem passar-hi de llarg perfectament.
Però hi ha una precària estaca al terra que l’indica.
És una obertura molt estreta que queda elevada cosa d’un metre aproximadament del terra i quan hi treus el cap, l’avenc consisteix en un pou de vint metres de profunditat en vertical.
Vist l’avenc, seguim baixant pel camí que acaba desembocant en el camí de pujada poc abans del coll de la Castellassa.
Ara només ens queda seguir-lo en sentit contrari fins arribar de nou al punt d’inici d’aquesta bonica i variada excursió.

HORARIS:
dels dipòsits de Matadepera al turó del Gurugú: 20mn
del turó del Gurugú a l’inici de la via Lucky Txell: 20mn
de l’inici al final: 10mn
del final de la via Lucky Txell al turó de la Panxa Contenta: 1h 10mn
de la Panxa Contenta al Vano: 10mn
del Vano a la font de l’Om: 02mn
de la font a la cova de l’Om: 03mn
de la cova de l’Om a la Mola: 10mn
de la Mola al Morral de la Codoleda: 35mn
del Morral a l’avenc de la Codoleda: 05mn
de l’avenc a l’inici: 15mn
TOTAL: 3h 20mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Matadepera, el Gurugú, via Lucky Txei, la Panxa Contenta, El Vano, font i cova de l'Om, la Mola, Morral i avenc de la Codoleda

































Cap comentari:

Publica un comentari