Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 11 de juny de 2020

Sant Bartomeu de Cabanyes, turó Mataró (o del Castell, 504m, turó Rodó de Cèllecs, 535m, poblat ibèric de Cèllecs, 536m, font del Porc, dolmen de Can Gol I i II, Roca Foradada, Pedra de les Orenetes, Pedra de les Creus, Plat del Rei o del Molí i dolmen de Cèllecs o Cabana del Moro
























 



 






Es fa difícil esmentar el més significatiu de tots els indrets que visitarem en aquesta excursió; però els de la Roca Foradada i la Pedra de les Orenetes em van cridar poderosament l'atenció.
És un recorregut que podríem dividir en dues parts ben diferenciades, la primera trescant per dalt la carena a cavall del Vallès amb el Maresme, i fent els cims més alts; i la segona és una passejada molt bonica per una sèrie de bonics vestigis de la prehistòria.
És una excursió fàcil, i tota l'estona caminarem per pistes i camins.

Per a situar-nos al començament de l'excursió hem de seguir la carretera BV-5106 d'Argentona a La Roca del Vallès, i just abans del coll de Sant Bartomeu (si veniu de La Roca) o just després, si veniu d'Argentona, hi ha a pocs metres l'ermita romànica de Sant Bartomeu (segle XI) indret on hi ha nombrosos espais per a deixar-hi el vehicle.
L'ermita és de les construccions més antigues de la zona, i podria, fins i tot, haver estat construïda sobre les restes de construccions prehistòriques.

De l'indret de l'ermita surten bàsicament dues pistes; nosaltres seguirem la de la dreta.
Després d'una pujada inicial arribem a una cruïlla, on es separen els nostres camins d'anada i de tornada.
A l'anada seguirem el de l'esquerra; una mica més amunt arribem a una nova cruïlla, seguim recta unes passes i trobem una nova cruïlla, aquí hem de seguir el camí aparentment pitjor; concretament el que comença amb molts rocs al mig del sender.
Pugem per aquest camí i més amunt travessem una pista, i després d'una nova pujada arribem a un collet.
Aquí girarem a la dreta per a fer una curta anada i tornada al turó de Mataró o del Castell.
Dalt del turó de Mataró hi ha una torre de vigilància forestal. Afortunadament hi ha hagut una desbrossada del bosc, i actualment aquest turó a tornat a recuperar la vista de 360 graus de que gaudeix (tant de bo es fes el mateix amb la gran quantitat de turons que han perdut la panoràmica per culpa de la vegetació).
Des del turó dominem el Maresme i el Vallès Oriental.
Vista la panoràmica, tornem a la cruïlla anterior i seguim la pista i arribem a una nova cruïlla. Aquí tenim dues opcions. Si seguim recta anem directament al turó de Céllecs, i si girem a l'esquerra podrem anar a "treure el nas" al sector d'escalada de Céllecs.
De mena xafarders, girem a l'esquerra i seguim el camí que ens apropa a la cinglera.
Hem d'estar atents al traçat, ja que per anar al caire de la cinglera haurem de fer una nova i curta anada i tornada a l'esquerra.
Arribem a la cinglera, que també és un excel•lent mirador, i contemplem la cinglera i els ancoratges de seguretat i dels rap-pels de les diferents vies d'escalada que hi ha a la cinglera, i tornem al camí anterior que seguim fins arribar a la pista que hem abandonat abans, però una mica més endavant.
Aquest és un punt important de cruïlla de camins, i més en la nostra excursió, ja que hi passarem tres vegdes.
A la dreta anirem al poblat ibèric, a l’esquerra al turó Rodó i recta emprendrem la baixada a Vilanova del Vallès.
Així doncs, en primer lloc girarem a l’esquerra per atansar-nos, tot seguint la pista, al proper turó Rodó; indret on hi ha un parell d’antenes i en un costat damunt d'una roca hi ha el vèrtex geodèsic i punt més elevat de la zona.
L'antena desmereix una mica l'indret, i només dalt del vèrtex podrem gaudir d'una bona vista.
Tornem de nou sobre les nostres passes fins la cruïlla anterior, i seguim recta per la pista uns metres més fins arribar molt aviat a un collet, on girarem a la dreta per acabar de pujar al turó de Céllecs, on hi ha les restes del poblat ibèric.
També estem de sort, perquè la desbrossada també hi ha arribat, i podem contemplar perfectament el perímetre emmurallat d'aquest assentament. La muralla fa potser un metre d'amplada, i adossada a ella es conserven varies parets dels habitatges..
La primera ocupació d’aquest turó es calcula del final de l'edat del Bronze (segle VII aC) i la muralla es creu que es va aixecar entre finals del segle III aC i principis del segle II aC (aquesta és l'època de les lluites entre romans i cartaginesos pel domini de la península Ibèrica).
És a dir trepitjant aquelles pedres ens estem traslladat a l'època de les guerres entre romans i cartaginesos!! Moltes vegades no som conscients de la gran càrrega històrica que tenen les contrades que visitem.
Feta la volta pel perímetre del poblat, tornem a la pista principal i la seguim, ara per l’esquerra, tornem fins la cruïlla esmentada anteriorment i ara girarem a la dreta per emprendre una llarga i bonica baixada.
És una forta baixada seguint una pista, i per un terreny on pràcticament no es veu cap mena de construcció, tot el que veiem és bosc.
En un revolt pronunciat hem d’estar atents al traçat i possiblement a una fita, ja que a l’esquerra arrenca un curt i poc transitat corriol que ens porta a la font del Porc.
Aquesta descripció del juny del 2020, un any que passarà a la història, i que també és molt plujós, i que ens permet contemplar la font amb un prim rajolí d’aigua brollant del broc. L’indret és obac i emboscat.
Tornem a la pista i anem baixant durant molta estona, fins que molt més avall arribem a una cruïlla amb un pal indicador.
Som al torrent de les Encantades.
Si seguim recta tornaríem a Céllecs; girem doncs a la dreta i seguim baixant durant una bona estona més; anem trobant diverses ramificacions, fins que arribem a les primeres edificacions de la urbanització la Pineda de Vilanova del Vallès.
Ara la pista es torna en carrer asfaltat.
Seguim caminant per la urbanització fins que veiem unes escales a la dreta. Pugem aquestes llargues escales i de nou per carrers arribem a una cruïlla. Aquí farem una curta anada i tornada al dolmen de Can Gol.
Seguim un carrer que s'acaba en un cul de sac de forma rodona; el dolmen és a l'esquerra, a tocar del carrer, però dins d'una finca privada.
A la rodona hi ha una mena de tarima de pedra, imagino, construïda per l'ajuntament per a poder veure el dolmen; però els de la finca privada no faciliten gens ni mica aquesta visió i el dolmen queda amagat darrera una reixa on hi ha tota mena de vegetació per a impedir-ne la contemplació. És una llàstima perquè és un dels més grans de la zona, i deuria fer uns 15 metres de diàmetre.
Una mica decebuts per aquesta manca de sensibilitat d'alguns, tornen a la cruïlla i arribem fins les últimes cases de la urbanització.
S'acaba el carrer i l'asfalt i comença una agradable passejada per un camí molt bonic que ens portarà a varis indrets de gran interès.
Aviat arribem a una cruïlla. Aquí farem una "doble anada i tornada", a la dreta i a l'esquerra; és totalment indistint anar primer a l'una o a l'altre.
Aquesta descripció segueix primer el camí de l'esquerra, que en pocs minuts ens deixa al dolmen de Can Gol II; aquí no hi ha cap impediment per a poder-lo contemplar.
Aquest dolmen és més senzill que el primer, si aquell era el més gran , aquest és el més petit, però es conserva força bé, tot i que li falta la coberta.
Tornen a la cruïlla i seguim per l'altre costa, i arribem a la Roca Foradada de Can Gol.
Ja de lluny impressiona veure aquella gran roca en mig del bosc.
És un gran bloc granític amb una entrada arran de terra, de gairebé un metre de diàmetre. A l'exterior hi ha diverses lloses que es podrien haver emprat com a porta o tapadora del forat d'entrada.
En Josep Estrada l'esmenta el 1950 sense atribuir-li una funció clara, però el 1991 un equip d'arqueòlegs la defineixen clarament com a cova artificial sepulcral. Als voltants s'hi ha trobat ceràmica i algunes ascles de sílex, la qual cosa ajudaria a datar-la entre els anys 2700 i 2200 aC. També s'hi ha trobat alguns fragments d'època ibèrica, evidenciant que el monument fou utilitzat més enllà dels seus constructors.
Contemplem aquesta roca per tots costats i tornem a la cruïlla anterior i seguim el camí que havíem deixat per anar a dreta i esquerra.
Aquest camí ens condueix a una nova cruïlla. Si seguim recta anirem directament a la Pedra de les Creus, però per anar a la Pedra de les Orenetes hem de seguir el camí de la dreta.
Seguim doncs per la dreta i poc després arribem a una nova cruïlla, on hem de fer una curta anada i tornada a la Pedra de les Orenetes.
Si la Roca Foradada ja ens ha impressionat, la de les Orenetes ens deixarà bocabadats!
Ens traslladem a la Viquipèdia per a fer-ne una breu descripció:
"És un gran bloc granític d'uns 8 m d'amplada, 3 de llargària i 3 d'alçària, el qual configura una balma de dimensions reduïdes i altres cavitats adjuntes més petites. La roca té una gran quantitat d'alvèols i escletxes d'erosió repartits per tota la superfície. No s'ha establert amb seguretat l'ús que es feia d'aquest indret, però podria haver estat un centre ritual o un lloc de reunió.
Josep Estrada i Garriga, hi va descobrir l'any 1946 trenta-dos pintures rupestres, d'estil esquemàtic, les quals representen motius molt diversos: figures humanes i antropomorfes, quadrúpedes, dos cèrvids i un reguitzell de traços de difícil interpretació. La datació d'aquestes pintures és difícil de precisar, però els estudiosos situen les figures antropomorfes entre el Mesolític i el Neolític, i la resta cap al Neolític Final i l'Edat del Bronze. Això fa probable que siguin pintures contemporànies a la construcció dels megàlits de la ruta de Céllecs. Han estat visibles fins fa ben poc, però la intempèrie i el vandalisme les han fetes pràcticament desaparèixer durant els darrers 20 anys. Són les úniques pintures rupestres sobre granit de Catalunya i es van documentar d'una manera exhaustiva entre els anys 1987 i 1989, dins del projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya, dut a terme pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquesta mostra d'art rupestre fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el desembre del 1998 dins del conjunt Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la península Ibèrica. A més, la pedra també gaudeix de la condició de Bé cultural d'interès nacional."
Doncs el fet de gaudir d'aquesta condició no comporta cap mena de protecció, i a part de les ja difuminades pintures rupestres també hi ha pintades més recents del "homus erectus NO sapiens"
Em vaig enfilar a sobre de la roca, i les cavitats que hi ha jo diria que no son naturals i semblen petits canals per fer circular l'aigua.
La visita a la Roca Foradada i a la Pedra de les Orenetes ja compensa tota l'excursió que estem fent.
Tornem a la cruïlla anterior i després d'una curta pujada ens plantem davant la Pedra de les Creus.
Ens trobem davant d'un altre indret singular; tornem a la Viquipèdia per a saber-ne més:
"És un bloc de granit de forma irregular, d'uns 2 metres de costat per 1,50 d'alçària. Té unes 20 inscripcions en forma de creu i altres signes de difícil interpretació a la part superior i de mides i estils diversos. La majoria de les creus, algunes amb pedestal, són clarament medievals. Hi ha arqueòlegs que s'aventuren a situar algun d'aquests petroglifs en la Prehistòria, ja que durant aquest període la creu s'emprava com a símbol antropomòrfic. Els arqueòlegs daten algunes d'aquestes creus entre el 2200 aC fins al 650 aC.
També hi ha una sèrie de lletres i números que correspondrien a dates més recents (ROCA 1.7 AÑO 94) escrits sense continuïtat i en espais separats, cosa que fa pensar que les creus són anteriors a aquesta llegenda, que es deuria gravar en els espais lliures de creus. Podria tractar-se d'una senyalització cadastral del 1794. Es poden veure, a més, diverses cassoletes en aquesta pedra i en altres del voltant (probablement d'origen natural encara que alguns les consideren cassoletes rituals artificials). L'any 2010 es realitzà un estudi en 3D d'aquesta pedra i els seus gravats i, també, de la Pedra de les Orenetes.
També hi ha una llegenda a La Roca del Vallès diu que les creus són en record de les víctimes del bandoler Perot Rocaguinarda (popularment conegut com a Perot de la Roca o Perot lo Lladre), el qual va actuar per la zona entre el 1603 fins al 1611.
A continuació el camí va pujant en un lleuger pendent i anem passant varies cruïlles fins que arribem a una bifurcació on hem d'estar atents al traçat ja que hem de seguir un camí que arrenca per la dreta.
Enseguida arribem al Plat del Rei o del Molí.
Tornem a la Viquipèdia per a esbrinar una mica la procedència del plat o cavitat que hi ha en aquesta nova pedra o bloc granític.
"Es tracta d'una bola granítica de forma més o menys cilíndrica, de 2 metres de diàmetre per 1,5 d'alçària coneguda d'antic per caçadors, boletaires i gent del bosc. A la part superior hi ha una cavitat en forma de cassola i un reguerot de desguàs cap a terra. No hi ha unanimitat quant als seus orígens ni la seva utilització: podria ésser una plataforma per a sacrificis i descarnació de cadàvers, un molí manual de gra amb l'ajut d'un estri mòbil, un fenomen de meteorització de la roca o una barreja de totes les interpretacions anteriors. De fet, aquestes cadolles són molt abundants a tot el Parc i no hi ha dubtes quant al seu origen natural. El que ho fa especial és la perfecció de les formes i les notables dimensions de la cassola, la qual té un diàmetre de 80 cm. Tenint en compte també la seva proximitat al Dolmen de Céllecs i les restes de paret que hi ha a pocs metres, es pot suposar que la zona estava habitada i que el plat podria haver estat emprat per a alguna aplicació pràctica.
Seguim el camí ascendent i arribem al bonic dolmen de Céllecs o Cabana del Moro. És molt bonic i molt ben conservat. Està datat entre el 2500 i el 1800 aC.
Seguim caminant, ara ja tornem a estat força enlairats i el camí segueix sent molt bonic.
Desemboquem en una pista que seguim per la dreta, i a partir d'ara caminarem per pistes i després de diverses cruïlles arribarem de nou a la cruïlla d'anada i tornada del començament i en pocs minuts més retornarem a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes.
Si hem començat a caminar a primera hora, ara podrem gaudir de l'indret amb la llum del sol.

HORARIS:
de Sant Bartomeu al turó de Mataró: 20mn
del turó de Mataró al mirador de la zona d'escalada: 10mn
de la zona d’escalada al turó Rodó (vèrtex geodèsic): 10mn
del turó Rodó al poblat ibèric del turó de Céllecs: 10mn
del poblat ibèric a la font del Porc: 10mn
de la font del Porc al dolmen de Can Gol: 1h
del dolmen de Can Gol al de Can Gol II: 10mn
del dolmen de Can Gol II a la Roca Foradada: 05mn
de la Roca Foradada a la Roca de les Orenetes: 10mn
de la Roca de les Orenetes a la Roca de les Creus: 05mn
de la Roca de les Creus a la Roca del Plat del Rei: 15mn
del Plat del Rei al dolmen de Céllecs: 05mn
del dolmen de Céllecs a Sant Bartomeu: 25mn
TOTAL: 3h 15mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta St Bartomeu de Cabanyes, turó Mataró, Rodó, poblat ibèric, font del Porc i ruta prehistòrica






































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada