Pont de la Molinassa (Vallferrera), port de Boet, pica Roja, 2903 m, estany del Port Vell i pics de Romaset, 2846 m.

A la Vallferrera, com a d'altres indrets semblants, la presència d'un cim emblemàtic eclipsa moltes vegades altres cims no menys interessants.
En aquesta excursió assolirem la Pica Roja, un altiu cim de més de 2900 metres i també allargarem l'excursió per anar als pics de Romaset.
Els pics de Romaset son una sèrie de cotes d'un llarg llom carener, però que mereixen ser visitades per la extraordinària panoràmica que es va gaudint des de cada una.
Només des de la més llunyana gaudirem del impagable espectacle dels estanys de la Gardelha, situats al vessant occità. Repeteixo un espectacle que de segur us deixarà captivats.
Evidentment la Pica Roja també és un extraordinari mirador , entre d'altres es veu els estanys de Baiau i el seu cercle, inclús afinant la vista es veu el refugi lliure de Baiau.
També tindrem una gran perspectiva de l'estany de Sucarana
Tant des de la Pica Roja com des dels Romaset destaquen les vistes de la Pica d'Estats i de tot el massís de la Maladeta.
En una de les quatre anteriors ocasions que he pujat a aquests cims, em vaig entretenir en escriure en un paper tot el que veia des dels pics de Romaset.
Aquesta és la transcripció del que vaig anotar:
el Montsec, Montsent de Pallars, Mainera, Saburó, Peguera, Subenuix, Encantats, Bassiero, Ratera, Gran Tuc de Saboredo i de Colomers, Punta Alta, massís del Besiberri, amb el N ben diferenciat, Montardo, massís de la Maladeta i Aneto, pic Long, Nouvielle, Campirme, Ventolau, Mont-roig, Mauberme, Mont-valier, Flamisella, Caubo, Areste, Tres Pics, Roca Cigalera, Llats, Pedres Blanques, Baborte, Estanys, Sotllo, Estany Fons, Pica d'Estats, Canalbona, Montcalm, Malcaràs, Tristaina, Font Blanca, Sarrera, Pessons, Envalira, Puig Pedrós, Carlit, Tossa Plana, Cataperdís, Lavans, Medacorba, Roca Entravessada, Coma Pedrosa, Baiau, òbviament la pica Roja, Torre de Cabús, Salòria, Escorbes, Palomer, Gerri, Torreta de l'Orri, Norís, Monteixo, Tudela, i... tots el que em deixo!
A tota aquesta munió de muntanyes, cal afegir-hi els estanys de Sucarana, Romaset, Medacorba i l'embasament del pla de Solcem, Areste, Baiau, Escorbes, però per sobre de tots destaquen els estanys de la Gardelha.
Abans he comentat que he pujat a aquest cims en quatre vegades anteriors; per això, concretament la d’aquest any l’he pensat en fer-la exactament igual, menys els Romaset, que la primera vegada, ara fa 50 anys; efectivament, no m’he equivocat el setembre del llunyà 1970 vaig assolir, amb d’altres companys, la Pica Roja, des del pla de Boet, port de Boet, Pica Roja, baixada per l’altre costat fins l’estany del Port Vell, vall del Port Vell, travessar el torrent d’Areste (no hi havia la palanca actual) i novament fins el pla de Boet.
El dia abans havíem pujat a la Pica i al Sotllo, i el dia després ho vàrem fer amb el Norís i el Monteixo. No hi ha rés, com ser jove!!
És una gran excursió, i ens mourem en un entorn molt bonic; però no ens enganyem, és una excursió d’alta muntanya.
La pujada des del port de Boet al cim, és una gran pujada , amb un fort desnivell, el cim no el veiem fins molt amunt, i quan el veiem, encara resta força allunyat. És una caminada fàcil, però a la part alta de la pujada només hi ha un pas, que no arriba a grimpada, més ben dit, de desgrimpada, ja que és de curta baixada, on cal posar-hi una mica més d’atenció.
A la baixada del cim vaig optar per descendir directament per la tartera per anar més rapit, però el camí, realment baixa més per la dreta, seguint més o menys la silueta de la carena.
Per a pujar al Romaset, cal seguir la coma que surt de l’estany, com que hi havia neu a estones, vaig pujar descantat a l’esquerra, mentre que a la baixada, com que s’havia estovat, vaig baixar directament seguint les congestes.

Per a començar l’excursió ens situarem al final de la pista que sortint del poble d’Àreu, i després de 10 kms, acaba en un ampli aparcament, repartit en dues fases, un primer al costat del Pont de la Molinassa, indret apropiat per anar al refugi de Baborte, o un revolt més amunt, on hi ha el final obligatori per a vehicles normals; la pista segueix fins el pla de Boet, però només per a vehicles autoritzats.
No comento l’estat de la pista, perquè és inqualificable; bé, no ho està mai; malament ho està sempre: el que passa és que a vegades està molt malament i en d’altres, podem treure el “molt” i deixar-ho directament en “malament”.
De tota manera sempre hi he arribat en un vehicle normal; a poc a poc i carregat de paciència, sabent que després entraré en uns paisatges molt bonics i que compensen els “sacrificis”.
A principi de temporada normalment està millor, perquè passa “la màquina” a netejar els desperfectes de l’hivern, si durant l’estiu plou poc, es conserva més o menys igual, però si plou molt, el deteriorament es va accentuant.

Comencem a caminar tot seguint la pista, passem per on aparquem els guardes del refugi de Vallferrera (quan hi son), just a l’altre costat, encara es pot veure algun petit mur de la garita de la Guardia Civil que hi havia hagut fa molts anys.
Una mica més amunt arribem al trencall que a l’esquerra mena a l’esmentat refugi.
Aquí tenim dues opcions per a seguir la ruta.
Una consisteix en seguir la pista fins el pla de Boet, i allí seguir el camí que baixa fins el pla, passant per la zona de pic-nic, travessar el torrent per la palanca i remuntar fins la cabana de pastors.
L’altre opció, que és la que seguirem, consisteix en seguir el camí al refugi, travessar el torrent per una palanca i poc després seguir un sender que surt a la dreta, i que en arribar al pla de Boet es perd una mica i acaba arribant també a la cabana de pastors.
Des d’aquesta cabana és té un panorama de privilegi.
De la mateixa cabana arrenca el camí al port de Boet, senyalitzat amb les marques de GR.
És un camí molt bonic, que va guanyant alçada sostingudament, però amb grans replans; el primer és el pla de lo Mercat, on a la dreta surt un camí que porta al pla d’Arcalís.
Vaig posar el punt d’interès en aquesta cruïlla, però el veritable pla està uns metres més amunt.
Per sobre d’aquest pla arribem a un de nou, és el pletiu Gran; la vista a mesura que anem pujant es va ampliant; destaquen l’esvelt pic dels Lavans i la silueta del pic de Norís i de Gerri.
La pujada és molt bonica, però llarga, ja que encara no hem vist aparèixer el port.
Aquest comença a treure el nas uns metres més amunt del pletiu Gran.
Ara les terrasses son més freqüents i més petites; el pendent disminueix; estem voltats de prades per on pastures vaques i cavalls, i més amunt de xais, que diria venen de l’altre banda del port.
Ara la silueta de l’ampli port de Boet ja és molt visible; abans d’arribar-hi ens topem amb un magnífic bivac, ideal per a passar-hi la nit, si així ho desitgem, està molt ben muntat, arrecerat del vent, a tocar de l’estany del Port de Boet i a pocs metres del mateix port.
Tant les prades, com l’estany com el port, formen un conjunt molt bonic.
Tant si fem “parada i fonda” com si no, l’indret mereix una bona aturada, ja que la pujada ha estat llarga, i la que ens espera encara ho és més.
Seguim el camí i immediatament arribem al port de Boet. La vista s’obre a l’altre vessant, i veiem, parcialment, de Sucarana, per on passarà el GR que abandonarem a partir d’ara, i que seguirà fins l’embassament de Solcén, en occità (Soulcem si “afrancesem” el nom).
A partir d’aquí deixem el GR i comencem a seguir per l’esquerra el corriol que s’enfila muntanya amunt, ara tenim corriol, fites i marques de pintura groga.
Ens esperen 400 metres de desnivell per arribar al cim.
La puja és forta, el corriol va buscant els millors passants, ara s’acosta al fil de la carena, ara se’n separa per l’esquerra, hi torna, passa a la dreta; i així anem guanyant alçada sense veure el cim en cap moment.
Aquest no apareixerà fins que rondem els 2700 metres, i la primera imatge és que encara està lluny.
Precisament en aquest sector la carena s’estreny , i ens trobem amb l’únic pas on cal posar una mica més d’atenció; hem de baixar tres o quatre metres una més inclinats del compte, però sense cap problema.
La vista ja s’ha tornat extraordinària; veiem totalment l’estany de Sucarana, i del cercle de Baiau se’n distingeix el puntet blanc del refugi,
La pujada ja no és tant accentuada, i molta estona anem pel mateix fil de la carena, combinant sectors més planers, amb petits repetjons; i així extasiats amb tot el que ens envolta arribem dalt del planer i allargassat cim de la Pica Roja de 2903 metres d’alçada.
No repetiré la panoràmica, però en arribar-hi veurem que estem dalt d’un gran cim, voltats de muntanyes, valls i estanys, i amb una panoràmica de fons que abasta bona part del Pirineu.
Si el temps acompanya, és un indret per a romandre-hi força estona..... però els estanys de la Gardelha des d’aquí no es veuen, com tampoc es veu l’estany d’Areste.
Per poder observar-los haurem de fer una gran sifonada; però anem per parts.
Des de la Pica roja tenim tres opcions per a retornar. Una és tornar per on hem vingut; la segona consisteix en seguir l’ampli i llarg llom oest, per acabar baixant al final del llom a la vall del Port Vell (la caminada pel llom també és molt recomanable, per la vista que tindrem durant tota l’estona); i la tercera opció consisteix en baixar al port Vell i a l’estany del mateix nom.
En aquesta excursió optarem per aquesta darrera opció.
Del port Vell a la Pica Roja, com que és una pala molt ampla hi ha moltes traces amb fites, però el que podríem dir-ne com a camí “oficial” va resseguint pràcticament la carena que va baixant fins el port. És el millor camí per a pujar-hi, ja que estalvia la tartera.
Però per a baixar, ens podem aprofitar de la tartera de llicorella desfeta que ens permet baixar-ne més ràpid. No és una tartera de blocs ni de pedres grosses; gairebé baixes relliscant; gens recomanable de pujar-hi, ja que és d’aquelles de “dues passes amunt i una avall”, quan arribes a baix, és inevitable treure’s el calçat per buidar-lo de les pedretes que ens hi hauran entrat.
Estrictament pel port Vell no hi passarem, si volem hi haurem d’anar expressament, ja que arribem a la capçalera de la vall, un indret molt bonic de prades suaus.
Aquí ens trobem el ben marcat camí que ha remuntat tota la vall i que haurem de seguir després; però l’estany del Port Vell queda amagat darrere un petit bony.
Travessarem la coma i ens plantarem al bonic estany del Port Vell, que revoltarem per l’esquerra per tal de situar-nos a la seva sortida d’aigües.
Aquí comença la pujada als Romaset; pujada optativa, però recomanable; haig de dir que és una pujada llarga; ho dic per si anem justos de temps, o de forces, o el temps és insegur; entre sortir de l’estany i tornar-hi hem de comptar-hi gairebé un parell d’hores.
Però al pic de Romaset difícilment hi anirem expressament, sempre serà un “complement” de la Pica Roja, per tant, situats a l’estany, és una oportunitat única.
L’itinerari, una vegada a l’estany, és de tot evident, ja que davant nostre veiem una coma que baixa directament de la carena del cim.
Hem de pujar per aquesta coma; no hi ha cap problema, primer anem pujant per on vulguem, quan s’estreny una mica, anem per la nostra esquerra, després es torna a eixamplar, llavors s’ha de travessar la coma i seguir pujant per l’altre costat.
Per la orientació i situació d’aquesta coma, pot ser que hi hagi neu fins ben entrada la temporada; llavors el camí es perd sota la neu, i segons les condicions en que estigui, podrem pujar per la neu, o si està massa dura o massa tova, podem anar esquivant-la.
En aquesta descripció, de pujada estava una mica dura i la vaig esquivar per la meva esquerra; però de baixada, vaig anar de congesta en congesta; per aquesta raó hi ha dos traçats diferents en aquesta zona; sent la de baixada la que s’apropa més al traçat del corriol que hi puja.
De tota manera tots dos itineraris es troben en arribar al llom carener.
Aquí la veiem un carenar molt pla, amb petits bonys i amb fites “cimeres” a cada petit bony.
Girarem una mica a la dreta i arribarem dalt d’una primera cota que és el pic de Romaset, de 2837 metres.
Tot i que la panoràmica és molt extensa els estanys que estem buscant encara no es veuen. Ara hem de seguir el planer llom i anar passant pels successius petits bonys.
Passem per la cota més alta, on hi ha una gran fita, és la punta de Romaset de 2846 metres d’alçada; però el punt d’interès d’aquesta cota l’he col•locat una mica més lluny; just on s’acaba el planer i fàcil llom i comença la trencada carena que mena al pic Oriental de Canalbona.
És en aquest indret on podrem gaudir de l’espectacle que ens ofereixen els estanys de la Gardelha (en occità), Gardelle és un invent francès.
Deixant els topònims a part; l’espectacle és veritablement molt bonic, i per l’altre costat veiem també l’estany d’Areste en tota la seva longitud.
La Pica d’Estats sembla poder-la tocar amb la punta dels dits, i el massís de la Maladeta amb tota la seva glacera també.
Es va fent tard, però costa marxar d’un indret tant bonic!
Quan finalment decidim marxar-ne, ho farem per on hem vingut, ara no ens caldrà tornar a passar pel pic de Romaset, que deixarem uns metres a l’esquerra, i després emprendrem de nou la baixada pel la coma per on hem pujat, fins arribar de nou a l’estany del Port Vell.
Un estany molt bonic i que queda amagat del camí principal.
Aquí, com veieu en el traçat vaig anar baixant sense camí fins a trobar el camí en el replà que hi ha molt més avall; però és millor una vegada situats a la sortida d’aigües de l’estany, no seguir recta avall, sinó que és millor girar a l’esquerra i anar a trobar el camí que passa a uns metres, darrere ell petis bonys que hi ha en aquest indret.
D’una manera o de l’altre, acabarem seguint el marcat camí, on també hi ha fites, que a vegades s’apropa al torrent i en d’altres se’n separa una mica; però sempre pel marge esquerra.
Si fem l’excursió en època de desglaç, el torrent també és tot un espectacle! El sender va baixant i apropant-se al torrent i vall d’Areste.
Una ferma palanca ens permet creuar el torrent, que en aquesta època seria impossible creuar-lo, sense jugar-t’hi la pell.
Com que com ja he comentat, fa cinquanta anys que trepitjo la zona; abans no hi havia palanca, i a la primavera, per no tenir problemes, abans d’arribar al refugi, no travessaves el torrent d’Areste, i començaves a seguir-lo directament pel seu marge esquerra (la nostra dreta) per dins del bosc, seguint, més o menys, traces de camí obertes pel bestiar, fins arribar al torrent del Port Vell. La instal•lació d’aquesta palanca sobre el torrent d’Areste va ser tot un esdeveniment; abans de la palanca, hi havia també el típic pont amb quatre, tres, o dos troncs, que cada primavera desapareixia.
Una vegada situats a l’altre marge del torrent, tornem a tenir dues opcions, ja que hi ha un antic camí que va seguint el curs del torrent, però és molt millor fer una curta diagonal ascendent per anar a trobar el fresat camí que puja a l’estany d’Areste.
Passem pel costat de les restes de dues antigues cabanes de pastors. En la segona encara queda un antic cartell de fusta que indica els camins al Port Vell i a Areste; tota una relíquia que no s’hauria de perdre.
Seguim el camí que acaba desembocant en el concorregut camí a la Pica d’Estats, uns metres abans del característic collet que hi ha a sobre la vertical del refugi.
Collet on hi havia des de fa més de 52 anys, l’any 1968 ja hi era, un pal metàl•lic amb un bonic cartell, també metàl•lic que indicava a la Pica d’Estats.
L’any passat, és a dir el 2019 aquest cartell metàl•lic encara hi era; aquest any 2020 ja no hi és; alguna altre “capullada” o “gracieta” d’algú, per dir-ho suaument, amb poca cultura i menys matèria gris.
Ara ja només ens queda seguir aquest ample camí i acabar de davallar fins el refugi de la Vallferrera, refrescar-nos en la font que hi ha just abans, si sabeu on hi ha amagada l’aixeta, ja que a simple vista no hi ha aixeta; un altre “gracieta” obsequi de la “casa” i acabem d’arribar en pocs minuts més a l’aparcament, donant per acabada aquesta més que recomanable excursió, en que recorrerem dues valls secundàries, com son la de Boet i la del Port Vell.

HORARIS:
Del pont de la Molinassa a la cabana de Boet: 20mn
De la cabana de Boet al pla de lo Mercat: 20mn
Del pla de lo Mercat al Pletiu Gran: 30mn
Del Pletiu Gran a l’estany i Port de Boet: 1h 05mn
Del port de Boet a la Pica Roja: 1h 25mn
De la Pica Roja a l’estany del Port Vell: 1h
De l’estany del Port Vell al pic de Romaset: 1h 05mn
Del pic de Romaset a la punta de Romaset: 05mn
De la punta de Romaset a l’estany del Port Vell: 40mn
De l’estany del Port Vell a la Palanca d’Areste: 55mn
De la Palanca d’Areste al collet sobre el refugi: 20mn
Del collet al refugi: 15mn
Del refugi a l’aparcament del pont de la Molinassa: 10mn
TOTAL: 8h 10mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Pont de la Molinassa (Vallferrera), port de Boet, pica Roja, 2903 m, estany del Port Vell i pics de Romaset, 2846 m.

 

Ara

Abans

 

Pica Roja el 29 de setembre del 1970

Pica roja el 28 de maig del 2000

Pica Roja el 14 de juny del 2009

Pica Roja el 4 d'octubre del 2009