Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 8 de juny de 2020

Alzina del Sal·lari, avenc del Picarol, Castellsapera, font del Lladre, Hostalets del Davi, Mata-rodona, ermita de la Concepció, Puigdoure, turó de Puigdoure, turó del Malpàs i Sesta Grossa









 







 




 


















 






 





Amb aquesta bonica i interessant excursió donarem la volta a tota la zona de l’Obac, fet que ens portarà a visitar molts indrets interessants; passarem per cims, avencs, fonts, ermites i cases abandonades.
En concret visitarem els avencs del Picarol i del Camí Ral, passarem per les quatre cotes del Castellsapera, donarem la volta al Paller de Tot l’Any, pujarem al gran mirador de la Creu de Mata-rodona, també pujarem al desconegut turó de Puigdoure, que també és un gran mirador, donarem la volta i també pujarem al turó del Malpàs, visitarem l’arbre monumental del Pi de les Tres Pinasses, anirem a les ruïnes del Hostalets del Davi, i a les del mas de Mata-rodona i de Puigdoure, ens aproparem a la bonica i solitària ermita de la Mare de Déu de la Concepció, i també ens endinsarem en una de les parts més profundes de l’Obac, amb el descens des del coll de Morella fins el fons de la barrancada on s’uneixen els torrents de la riera de Mata-rodona i el del Roure Llarg; un indret especialment bonic, salvatge i solitari, on les cingleres que t’envolten sembla que et caiguin a sobre; un indret realment espectacular, on et veus diminut i insignificant!
He catalogat aquesta excursió com a moderada, degut a la seva llargada, i a que a part de caminar bona part per pistes i pel Camí Ral, en d’altres seguirem corriols típics de la zona, poc transitats, i també farem una mini-grimpadeta, (si és que es pot catalogar així, ja que no calen ni les mans) per a pujar al turó del Malpàs, que per altre banda, tampoc és necessari pujar-hi, ja que per fer-ho, hi farem una “anada i tornada”.
Com que és un llarg recorregut circular, anirem canviant de valls i per tant la vista també anirà canviant; però gairebé durant tota l’estona tindrem com a referència la muntanya del Castellsapera, que d’haver-hi estat al capdamunt, des dels Hostalets la veurem tan lluny que ens semblarà mentida que vinguem d’allà.
Montserrat i bona part del Pirineu i del Pre-pirineu també ens aniran acompanyant; també gaudirem de la vista dels tres “bolets”, que hi ha a la zona i que destaquen sobretot per la seva forma: el Paller de Tot l’Any, el puig Andreu i el turó de la Mata; la silueta allargassada, però de parets verticals del Malpàs, també es farà visible a la part dinal del recorregut, també tindrem vistes sobre la Mola i el Montcau, la Roca Salvatge, el mar, el Vallès i el Bages.
En resum, una excursió molt recomanable per a conèixer en profunditat tota aquesta zona de l’Obac.

Per a començar a caminar ens situarem a l’aparcament de l’Alzina del Sal•lari a la carretera de Matadepera a Mura, BV-1221, pocs metres després del km 11, en un revolt molt característic.
Deixarem el vehicle i seguirem recta el carrer asfaltat d’un antic projecte d’urbanització.
Al final de la recta del carrer, aquest gira a l’esquerra; nosaltres deixarem l’asfalt i sortirem recta de la corba, tot seguint un poc marcat corriol, que poc després es torna més evident.
Després d’una curta pujada arribem a la senyalitzada cova-avenc del Picarol, de 16 metres de profunditat, tal com indica el rètol que hi ha a la vorera.
Tan sols portem cinc minuts caminant, i ja som a la boca d’un avenc. El corriol segueix per darrere de l’avenc, i segueix pujant.
Acabem sortint a una antiga pista que seguim a l’esquerra i sortim de nou al carrer principal del que havia de ser una urbanització, just a l’indret on acaba l’asfaltat. És a dir, passant per l’avenc del Picarol, hem estalviat temps i asfalt.
Seguim el carrer, reconvertit en pista molt pocs metres, perquè immediatament hem de girar a la dreta per a seguir un corriol que fa drecera.
Sortim novament a la pista, que ara, seguirem una mica més, per a tornar-la a deixar, per a seguir una nova drecera, que ens deixa directament al coll de Tres Creus.
Aquest coll és una important cruïlla de camins; hem de girar a l’esquerra per a seguir el camí que va resseguint la carena, a estones per dins el bosc i d’altres a cel obert; ens aquests moments el Castellsapera se’ns apareix com la proa d’un vaixell al damunt dels nostres caps.
El camí va flanquejant el Castellsapera per l’esquerra fins que arriba a la canal que s’enfila fins el collet que separa les dues parts d’aquesta muntanya.
Aquesta canal a pocs metres del collet es divideix en dues, primer hem de pujar per l’esquerra, ja que fa menys pendent i hi ha unes arrels que ajuden a progressar; gairebé a dalt passarem a la dreta per acabar sortint directament a dalt el Castellsapera, o la cota principal, que és una gran plataforma, amb unes vistes impressionants de Montserrat i de la Roca Salvatge i del Paller de Tot l’Any.
Girem a la dreta i seguim tot l’esquenall de la muntanya fins arribar-ne a l’extrem, o 2na cota; on al terra encara queda el rastre d’un antic pal.
Tornem a la primera cota; i baixem al collet d’abans.
Tenim dues opcions; una és anar directament d’una part del collet a l’altre; això ens reportarà una curta i fàcil desgrimpada, ajudant-nos del troncs i branques de dos arbres que hi ha, si tens les cames prou llargues, no calen troncs ni arbres, ja que el tros és molt curt.
Si no vols fer servir troncs i branques, des del coll tornes a baixar uns metres per la canal de pujada, i passes directament a l’altre banda de la doble canal.
Una vegada a la segona part de la canal, la pujada a la tercera cota no té cap problema.
En aquesta tercera cota per Nadal normalment hi ha pessebres; tornem a seguir l’esquenall de la muntanya i ens situem a l’extrem contrari o quarta cota, des d’aquesta punta tenim una vista privilegiada del Queixal .
Tornem a la tercera cota i baixem de nou al collet i emprenem la baixada per l’altre costat.
A pocs metres trobem un petit graó que també hem de baixar ajudats per les arrels i tronc d’un arbre, abans hi havia una curta corda, però realment no feia cap falta.
Seguim baixant, en fort pendent per dins el bosc, més avall el camí s’aplana i ens ajuntem en un camí transversal. Que seguim per la dreta i poc després desemboquem el el Camí Ral de Manresa a Barcelona.
Camí Ral que seguirem per l’esquerra i durant molta estona. Caminada molt agradable i amb molt bones vistes, una d’elles és la del Paller de Tot l’Any, del que passem a pocs metres.
Poc després d’haver deixat endarrere aquesta singular roca, tenim l’opció de desviar-nos uns metres del camí per fer una curta anada i tornada a la font del Lladre.
La font, resta situada sota unes balmes en un racó amagat i de difícil accés, la seva proximitat amb el Camí Ral la feien un amagatall perfecte pels bandolers que actuaven en aquesta zona
Actualment el brollador està tancat amb una aixeta, que permet mantenir plena la cisterna que recull l’aigua de sorgeix de les parets de la bauma on hi ha la font.
Segons la llegenda, el bandoler Capablanca, que feia els seus robatoris al coll del Correu, s'hi amagava dels seus perseguidors despenjant-se per una de les escletxes del cingle, fins a la font del Lladre.
El curt camí acaba en una petita cinglera, per on cal baixar, hi ha com uns graons cavats a la roca; el pas és curt, i una vegada a baix la font i la bauma estant allà mateix, però completament amagada del Camí Ral, que està a pocs metres.
Vista la font i l’indret tornem al camí Ral, que anem seguint.
Ara comencem a tenir una molt bona vista de la Roca del Duc i del Castell de Bocs.
Arribem al coll de Correu , i seguim recta pel Camí Ral, deixant una important desviació a l’esquerra.
Estem seguint a mitja alçada el torrent de la Font de la Cansalada; el paisatge és va tornant més abrupte; el Castellsapera comença a veure’s força lluny.
De sobte ens trobem amb l’avenc del Camí Ral, sort que hi ha unes baranes de fusta per a indicar-lo, perquè és al camí mateix i si vas distret podries caure-hi!!
A partir d’aquí la vall es comença a eixamplar, passem un petit coll i poc després arribem a l’indret on hi ha les ruïnes dels Hostalets del Davi.
L’indret és molt bonic, amb una bassa que abastia d’aigua a l’hostal.
Aquest hostal formava part de la xarxa d’hostals que hi havia al Camí Ral, com sant Jaume de Vallhonesta i la Barata.
Entre les nombroses llegendes del Camí Ral al seu pas per l’Obac, els Hostalets del Davi n’ocupa un lloc tenebrós. També se’l coneixia com “l’hotel de la mort del Camí Ral”.
La seva ubicació, entre els colls de La Morella i el Davi, mai no el van ajudar a ser un lloc gaire tranquil. Estava en plena zona d'actuació dels bandolers i dels escamots armats que hi sovintejaven.
Entre les llegendes orals de Rellinars, no contrastades, destaca la que afirma que un dels hostalers del Daví es dedicava a robar i, fins i tot, matar els viatgers que veia més acabalats. Segons aquestes narracions, l'hostaler donava a determinats clients una habitació que havia preparat amb una gran llosa sobre el llit. Quan el viatger dormia, la llosa es precipitava a sobre d'ell. A més de matar i robar, l'hostaler també feia filets dels morts i els donava com a menjar els dies següents als nous hostatges. Diuen que tot es va descobrir al donar-se per desaparegut un home que es coneixia de segur hi havia fet nit. En altres èpoques, els hostalets van tenir també fama de disbauxa. Sembla que tenia noies que entretenien els client.
L'establiment era petit, per això es feia servir el diminutiu: “Hostalets”. Tot i que no es coneix la data de la seva funció com a hotel, es segur que va ser posterior al de La Barata i Sant Jaume de Vallhonesta.
El ferrocarril a finals del segle XIX va precipitar la fi del Camí Ral i dels seus hostals.
Després de contemplar i descansar en aquest indret tant singular, seguim el Camí Ral, ara convertit en una pista fins arribar al coll de la Morella.
Important nus de camins i pistes. Aquí abandonarem el Camí Ral, que tanta estona feia que seguíem, i de tots els possibles camins que podem seguir, escollirem el menys marcat i molt dissimulat que surt a la nostra dreta, i que empren una forta baixada.
Sembla que ens endinsem en un barranc sense fons; estem descendint entre muntanyes i vegetació, que només el corriol, sempre ben marcat, aconsegueix obrir-se camí .
Finalment arribem al fons del barranc, som al llit de la riera de Mata-rodona; riera per la que poc o molt sempre baixa aigua. En principi no l’hem de travessar, hem de seguir uns metres pel seu marge esquerra, que també és la nostra esquerra. Aquí el temporal “Gloria” del gener del 2020 ha esborrat el camí, però no hi ha cap problema per arribar a la unió d’aquest barranc amb el del Roure Llarg.
Ens trobem en un indret singular, salvatge i emboscat, on només el camí permet seguir avançant.
Aquí hem de travessar, no hi ha un lloc clar per fer-ho, el que si hem de tenir clar, és que el camí segueix per la vorera dreta de la riera del Roure Llarg en direcció ascendent, és a dir per la nostra esquerra.
En el cas d’aquesta descripció, havia plogut feia poc, i per les rieres baixava aigua, i vaig acabar mullant-me els peus.
Només situats a l’altre vorera es retroba el camí, a més tenim l’agradable sorpresa de veure que hi ha fites i unes providencials marques blaves que ens aniran acompanyant durant tota la pujada que estem a punt de començar.
Primer el camí va paral•lel a la riera, que si hi baixa aigua ens oferirà uns petits i bonics salts d’aigua, en un indrets que mai ens haguéssim imaginat.
Aviat hem d’estar atents al traçat, al punt d’interès, a la fita i a la marca blava, doncs, doncs hem d’abandonar aquest camí per emprendre una forta pujada pel corriol que arrenca per l’esquerra.
Ara les marques de pintura blava son més necessàries que mai, ja que hem de superar un grau, on el camí va buscant els millors indrets per a superar-lo. Les marques ens acompanyen tota l’estona, inclús ens van marcant els punts on hem de girar 90 graus per a seguir pujant, ja que a estones sortim del bosc i passem sectors de roquissar on el camí es difumina i hem d’estar atents a les marques, que sempre hi son.
Finalment el camí ens porta pràcticament als peus de la torre d’alta tensió que hi ha molt a prop del mas de Mata-rodona. Aquesta torre és molt important per a situar l’inici del camí, si seguim el traçat en direcció contraria.
De la torre saltem a la pista de Mata-rodona i a les semi-ruïnes d’aquest estratègic mas.
És un gran casal, lamentablement abandonat, amb unes vistes magnifiques. Documentat des del segle XII, hi varen arribar a viure unes vint persones. També va servir d’amagatall en època del maquis.
Aquí faig una anada i tornada de cinc minuts fins la petita ermita de la Concepció, no és necessari anar-hi, però és una bona oportunitat per anar-hi.
Visitada l’ermita o capella de la Mare de Déu de la Concepció, tornem de nou al mas i just abans d’arribar-hi hem de girar a l’esquerra i vorejant la paret de la casa ens hem de situar al costat de la basa que hi ha darrera.
Si aixequem el cap, veure damunt nostre el penya segat i al capdamunt onejant una senyera; és la Creu de Mata-rodona, el nostre proper objectiu.
Donem la volta a la basa i del darrere surt el camí que seguirem, primer passa pel costat una, sembla que abandonada, petita estació meteorològica, després per la porta d’una antiga cisterna, i després empren la forta pujada fins el capdamunt del nou grau.
Una vegada a dalt, fem una curta anada i tornada a la Creu.
Girem a la dreta i arribem a l’extraordinari mirador de la Creu de Mata-rodona. Indret on hi ha una gran senyera, una creu i un llibre registre.
Aquest llibre registre és començat a l’any 2009 i encara hi ha fulls en blanc!
Tenim una espectacular vista aèria del mas de Mata-rodona, situat just als nostres peus; un nou indret per a fer-hi una aturada contemplativa.
Tornem sobre les nostres passes, i seguim el camí carener una estoneta, fins que desemboquem en una pista forestal, que seguim a la dreta i en pocs metres ens trobem davant l’altre gran mas de la contrada, el mas de Puigdoure.
D’aquest gran mas es té constància des del segle XIV; el gran auge d’aquest mas, juntament amb tots els de zona va ser al segle XVIII amb la producció de vi. Darrera el mas, en les restes d’un edifici annex encara hi ha una gran roda de molí i les marques de la premsa excavades a la roca.
La vista des d’aquest mas també és espectacular. Si fa estona que seguíem rutes poc freqüentades, ara reblarem el clau, pujant al turó de Puigdoure; per fer-ho ens situarem a la façana del mas i el revoltarem per l’esquerra, passant per la construcció on hi ha la roda de molí i sortirem per darrera a cel obert, travessarem el roquisser i ens trobarem amb un corriol que ens porta fins al capdamunt del turó de Puigdoure.
Un indret molt poc conegut i visitat, i que té una vista espectacular de 360 graus, on destaca el turó del Malpàs situat al davant mateix.
Gaudim de la vista i de l’absoluta solitud de l’indret i tornem novament al mas, i continuem seguint la pista per la que havíem vingut.
Molt aviat hem d’estar atents al traçat i al punt d’interès, doncs haurem d’abandonar la pista, just en el punt on aquesta empren una marcada pujada, que no haurem de fer, ja que per la dreta surten dos camins; nosaltres hem de seguir el segon.
És un bonic i planer camí, que ens va apropant al turó del Malpàs, del que podem anar veien la seva verticalitat.
Arribem a la cruïlla d’anada i tornada al turó. El turó impressiona, però té un punt feble, i és una cornisa que permet pujar-hi sense cap dificultat.
Deixem momentàniament el camí i girem a l’esquerra i ens apropem a la base del turó, hi ha un corriol i fites que ens hi porten; una vegada a la base ja és molt evident la cornisa per la que en poques passes arribarem a dalt, a més una filera de vegetació ens marca perfectament el traçat. No hem de fer sevir les mans, però també podem agafar-nos a les branques per a sentir-nos més segurs .
Aquesta curta cornisa ens deixa dalt del llar turó, on el corriol segueix fins l’ampli punt més alt, on hi ha una gran pila de pedres.
Gaudim de la excepcional vista de 360 graus i retornem al camí que havíem deixat i que segueix donant la volta al turó, del que ara veiem l’altre costat i les baumes que hi ha en aquest sector.
Arribem al collet del Malpàs, on hi ha un estratègic banc que consisteix en un tronc entre dos arbres que donen ombra a l’indret; és un lloc de parada obligatòria; sobretot a l’estiu.
Abans de seure-hi podem caminar quatre passes per a contemplar el pi monumental de les Tres Pinasses, un altíssim pi de tres esveltes soques.
Una vegada descansats, emprendrem la llarga marxa de retorn a l’alzina del Sal•lari, tot seguint el bonic camí que ens hi va tornant.
Caminarem una bona estona pel roquisser carener, amb unes grans vistes, passant a tocar de l’Era dels Enric.
Més endavant hem d’estar atents al punt d’interès, ja que hem de deixar aquest planer camí, per girar a l’esquerra i seguir el camí que s’enfila i que ens portarà al coll del Boix.
Aquí ens unim al camí carener (GR-5) que anem seguint; arribem a la Sesta Grossa, on hi ha un sèrie de pedres en forma circular, aquí ens desviem uns metres del camí per a endinsar-nos pel bosquet de la dreta i que ens portarà a un desconegut i solitari racó, on també hi ha una rotllana de pedres sota l’ombra de les alzines. Aquests indrets eren emprats pels carboners de la zona per a descansar-hi. Sobre aquesta zona i els seus usos, hi ha una amplia, interessant i detallada explicació d’en Salvador Cardús. L’explicació és molt llarga; fent-ne un resum molt esquemàtic: va tenir tres importants etapes: la 1ra, ramadera, la 2na, carbonera i la 3ra, caçadora i excursionista.
Tornem al GR-5i el seguim una estona més, fins que l’abandonem definitivament per a seguir un camí a l’esquerra, que després d’un sector planer, empren una forta davallada, gairebé en línia recta, per una canal, l’indret rep el nom de l’ascensor, travessa una pista i segueix baixant fins arribar a la pista de més avall, que seguint-la a la dreta ens retorna a l’Alzina del Sal•lari, donant per acabada aquesta recomanable caminada pel Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac.

HORARIS:
De l’alzina del Sal•lari a la font del Picarol: 05mn
De la font al coll de Tres Creus: 10mn
Del coll al Castellsapera: 15mn
Del Castellsapera a la cota 2: 05mn
De la cota 2 a la 3: 05mn
De la cota 3 a la 4: 05mn
De la cota 4 a la font del Lladre: 35mn
De la font del Lladre al coll de Correu: 20mn
Del coll de Correu a l’avenc del Camí Ral: 20mn
De l’avenc als Hostalets del Davi: 10mn
Dels Hostalets al coll de Morella: 30mn
Del coll de Morella al mas de Mata-rodona: 45mn
Del mas a l’ermita de la Concepció: 05mn
De l’ermita a la Creu de Mata-rodona: 15mn
De la Creu al mas de Puigdoure: 10mn
Del mas al turó de Puigdoure: 10mn
Del turó de Puigdoure a la cruïlla del turó del Malpàs: 25mn
De la cruïlla al turó del Malpàs: 10mn
Del turó del Malpàs al collet i les Tres Pinasses: 20mn
Del collet al coll del Boix: 45mn
Del coll del Boix a la Sesta Grossa: 10mn
De la Sesta Grossa a l’Alzina del Sal•lari: 25mn
TOTAL: 6h 10mn

També podeu seguir aquesta excursió i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Alzina del Sal·lari, Castellsapera, font del Lladre, Hostalets del Davi, Mata-rodona, Puigdoure, Malpàs i Sesta Grossa







































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada