Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 13 de juny de 2020

Montcada i Reixac (club de tenis Reixac), turó de Donadéu, poblat ibèric del turó de les Maleses, font dels Caçadors i dels Avellaners i església de Sant Pere Reixac































Bonica excursió que ens portarà des de Montcada i Reixac a dalt de la carena de la Serralada de Marina, passant pel turó de Donadéu i pel poblat ibèric del turó de les Maleses; i de retorn baixarem per la riera de Montcada, on trobem les fonts dels Caçadors i dels Avellaners; fonts que segons la climatologia poden rajar amb més o menys cabal, i acabarem la caminada passant per l’església romànica de Sant Pere de Reixac.
És una excursió fàcil, però amb un notable pujada per arribar a dalt la carena.
Durant tota l’excursió anirem, o per pistes o per camins, més o menys fresats, però en cap moment deixarem de caminar per llocs evidents.
També combinarem zones més transitades, amb d’altres poc freqüentades; i durant bona part de la caminada gaudirem de grans vistes, que en dies clars ens permetran veure el Pirineu des del turó de les Maleses, amb el Puigmal, com a cim destacat (si està nevat, encara serà més fàcil distingir-lo).

Per a començar aquesta excursió ens situarem al davant del Club de Tenis Montcada, o encara millor, una mica més a l’esquerra, a l’altre costat de la riera, on hi ha el restaurant Reixac; situat pràcticament en el km 9 de la carretera BV-5001 de Sant Adrià del Besós a la Roca del Vallés.
Des de l’aparcament que hi ha al davant de l’esmentat establiment començarem a caminar seguint la riera, que deixarem molt aviat, ja que la pista fa un gir a l’esquerra, tot revoltant el restaurant, després deixem a la dreta Ca l’Alcalde i a continuació arribem a Can Fontanet de Baix.
Aquest lloc és un punt important d’aquesta excursió, ja que aquí hi ha la cruïlla d’anada i tornada de tot el recorregut.
D’anada, deixarem la pista que seguíem, per tal de girar a l’esquerra i seguir-ne una de secundaria.
Aquesta pista, aviat convertida en camí, ens apropa al torrent de Reixac; en arribar al llit de la riera hem de girar a l’esquerra per a seguir un curt corriol que ens deixa dalt d’una pista.
Pista que seguirem pocs metres, ja que hem d’estar atents al traçat, perquè a la nostra esquerra arrenca un discret camí que haurem de seguir molta estona.
Aquí, podríem dir que s’ha acabat “la bona vida”, ja que aquest camí empren una forta i sostinguda pujada.
L’església de Sant Pere de Reixac, ens servirà de referència, ja que en començar la pujada, en prou feines es veu la punta del campanar que sobresurt per sobre els arbres; i a mesura que anem pujant, el campanar anirà “emergint”, després veurem l’església, i més amunt, veurem tot el conjunt; a part de Sant Pere, també començarem a tenir una vista de tot el Vallès i dels pobles, polígons i infraestructures viaries i ferroviàries que hi ha en aquesta zona; al fons, això si, la muntanya de Montserrat ... per compensar!!
Després d’una forta i llarga pujada arribem al capdamunt de la carena, i ara l’anirem seguint.
A estones és una mica planera, i en d’altres torna a enfilar-se.
Arribem a una cruïlla, on hi ha un camí que baixa a la dreta, que no hem de seguir, i dos que surten recta. Hem de seguir el que segueix més directament pel carenar; si seguim l’altre, una mica a la dreta del primer, també arribarem al mateix lloc, però fent una mica de marrada.
Nova pujada, seguida d’un altre sector una mica més pla, per a tornar a pujar de valent, fins arribar al final d’una pista que porta a una torre d’alta tensió que hi ha en aquest indret.
Seguim la pista uns metres, i la deixem momentàniament per a fer una curta anada i tornada al turó de Donadéu, tot seguint una pista secundària, ja que en aquest turó hi ha una nova torre d’alta tensió. Si no fos per aquesta torre, segurament, l’indret estaria cobert de vegetació i el seu accés seria impossible.
Dalt del turó de Donadéu, la vista que es té sobre el Vallès és molt amplia, així com també es veu Barcelona i Montjuïc, així com ja s’entreveu el poblat ibèric del turó de les Maleses.
La panoràmica, però queda parcialment limitada, ja que en un sector del turó la vegetació no permet tenir la vista dels 360 graus.
Tornem a la cruïlla anterior i seguim la pista pocs metres més, ja que seguidament arribem a una nova cruïlla, on hem de deixar la pista per a seguir un bonic camí que arrenca a la dreta.
Primer ens trobem amb una nova torre d’alta tensió, i després el camí va carenejant i ens deixa a un extrem del poblat ibèric del turó de les Maleses.
Poblat llarg i estret, amollant-se a la forma de la muntanya. La punta per la que hem sortit, és potser la que té més bona vista, ja que és com la proa d’un vaixell encarada al nord, amb grans vistes; és un dels punts des d’on es veu el Pirineu.
Visitem el poblat ibèric, tot seguint el camí que el travessa de punta a punta, i continuem caminant per costat oposat al que hem arribat (que és el camí principal d’accés al recinte).
Seguim aquest camí i deixem a l’esquerra el trencall que ens portaria al turó de la Coscollada i a Can Ruti.
Nosaltres seguim recta, i el camí aviat empren una forta davallada. Passem per diversos punts, des d’on es gaudeix d’una gran vista sobre el Barcelonès i part del Vallés.
Després d’aquesta forta i sostinguda baixada arribem al caire superior de la pedrera de la Vallensana i ens unim al camí que ve del coll de les Maleses.
Seguim aquest camí per la dreta i anem vorejant l’esmentada pedrera.
El camí abandona la pedrera i comença a davallar en direcció a l’església de Montcada.
Quan portem una estona baixant per aquest camí hem d’estar atents al traçat i al punt d’interès, perquè per la dreta, en un gir de gairebé 180 graus, arrenca el camí que seguirem a partir d’ara.
Seguim baixant per aquest nou camí, més avall arribem a una nova cruïlla, i seguim a l’esquerra, fins que acabem desembocant en una pista, que seguim a la dreta i immediatament arribem a la font dels Caçadors.
Aquesta font està situada a uns tres metres a la dreta de la pista; en la excursió, motiu d’aquesta descripció, del seu broc en brollava aigua, fet poc habitual; però l’indret és ombrívol i refrescant.
L’indret convida a descansar-hi. Reprenem la marxa seguint la pista i passem pel costat d’una antiga pedrera.
Si seguíssim íntegrament aquesta pista passaríem per la cruïlla on hem començat la forta pujada al turó de Donadéu, i acabaríem arribant a la mateixa carretera de la Roca.
Però hem d’estar atents al traçat i al punt d’interès, poc després d’haver passat pel costat d’un roure monumental hi ha la desviació senyalitzada a l’esquerra, d’on arrenca el camí que baixa de nou fins la riera de Reixac i en pocs minuts arribem al bonic indret de la font dels Avellaners, situat precisament a la mateixa riera.
En el cas d’aquesta descripció, juny del plujós 2020, la font dels Caçadors rajava una mica; de la dels Avellaners brolla un veritable toll d’aigua.
Un nou indret obac i acollidor que convida a fer-hi una nova aturada.
Una vegada ens decidim a reprendre la marxa, el camí segueix per darrera mateix de la font.
Un bonic camí que acaba desembocant en una ampla pista, que seguim a la dreta.
Seguim una estona aquesta pista que ens deixa davant l’església de Sant Pere de Reixac; uns metres abans ens desviem una mica a la dreta per anar al petit turó on hi ha una bonica i gran creu de terme.
En aquesta creu hi ha varies representacions, a dalt hi ha en relleu, una representació de Crist Majestat crucificat en una cara, i a l’altre les claus de Sant Pere. A mitja alçada hi ha representats els símbols dels quatre evangelistes.
Vista la creu, acabem d’arribar a l’església.
Sant Pere de Reixac era l'església parroquial de l'antic nucli de Reixac i està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La construcció ja és documentada l’any 963, i l’any 1581 es va agregar al monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
És un racó bonic i tranquil! Òbviament , aquí hi farem una aturada per a contemplar l’església i per a descansar una mica sota la bonica porxada o sota l’ombra del campanar.
Finalment reprendrem la marxa retrocedint uns metres per a seguir un camí que passa a tocar de l’ermita.
Seguim baixant fins arribar de nou Can Fontanet de Baix, on retrobem l’itinerari de pujada, que seguirem fins arribar novament a l’aparcament.

HORARIS:
De l’aparcament al turó de Donadéu: 55mn
Del turó de Donadéu al poblat ibèric del turó de les Maleses: 15mn
Del turó de les Maleses a la font dels Caçadors: 35mn
De la font dels Caçadors a la dels Avellaners: 10mn
De la font dels Avellaners a l’església de Sant Pere de Reixac: 10mn
De Sant Pere de Reixac a l’aparcament: 10mn
TOTAL: 2h 15mn

També podeu seguir aquesta excursió i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Montcada i Reixac (club tenis Reixac) turó de Donadéu, poblat ibèric de les Maleses, font Caçadors i Avellaners i St Pere Reixac
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada