Aquesta excursió és una circumval•lació total de les muntanyes que encerclen el terme de Badalona, i per bona part de la Serralada Litoral.
Si teniu la sort "d'enganxar" un dia totalment clar i lliure de contaminació, des del turó de les Maleses i també des del turó de Fra Rafel es veu el PUIGMAL, si està nevat encara es veu millor.
A part del Puigmal, durant gran part del recorregut, ens acompanyarà una extensa panoràmica de 360 graus; estem a molt pocs quilòmetres de la línia de la costa i ja ens trobem a una alçada de 400 metres, això ens ofereix una magnífica perspectiva de la costa, per un costat, i del Vallès per l'altre.
És una excursió fàcil, però una mica llarga, i durant tota l'estona anirem per camins fresats; uns més que altres, però sempre per camins o pistes.
Es pot començar des de molts indrets, en aquesta descripció, en concret, ho farem des del barri de Bonavista de Badalona, concretament des de la zona del darrere de la nau dels bombers.
Comencem a caminar per carrer "Afrodita", que ja és un preludi del que arribarem a gaudir durant tot el recorregut.
Aquesta carrer no té sortida, ja que limita directament amb la muntanya, segueix un corriol que s'enfila fort i en pocs minuts ja som a la Creu de Montigalà.
Ara ja comencem a tenir una gran perspectiva de la costa de Barcelona, Sant Adrià, Badalona i Montgat.
Actualment és una gran creu de 4 metres d’alçada i de ciment armat, però la primera creu, dissenyada per l'arquitecte Joan Amigó fou col•locada el 28 de setembre de 1913 amb motiu de les festes constantinianes commemorant l'Edicte de Milà de l’any 313, en què el cristianisme es convertia en religió tolerada.
Degut a la seva proximitat amb els grans nuclis urbans, no cal ni que esmenti com es troba actualment amb el tema “pintades”.
Baixem de la Creu per l’altre costat, i anem seguint la pista que hi arriba, anem seguint la pista i el traçat, ara molt planer; deixem a la nostra esquerra, i una mica amagades per la vegetació les ruïnes de cal Alemany (algun dia algú haurà de donar explicacions perquè s’ha permès que una construcció tan singular, hagi caigut a trossos).
Seguim caminant i arribem a la pista d’accés a Sant Jeroni de la Murtra des de Santa Coloma.
També és inexplicable que un monestir amb tanta història estigui com està!
Aquesta pista només la travessem, i ara ja deixem les pistes i caminem per senders.
Després d’una pujadeta arribem a les ruïnes de l’ermita de la Miranda de Sant Jeroni.
En estat lamentable d’abandonament, era un bonica ermita amb un petit porxo al davant, del que no queda absolutament rés. És que en una ciutat tan gran com Badalona, el pressupost pel tema cultural i patrimonial, només dona pel tema ruïnes romanes, la resta no importa!
Voltada per una magnífica pineda, des d’aquí la vista es va incrementant.
Deixem l’ermita i seguim pujant pel corriol, molt ben marcat, que ens deixa en una nova pista, que és la que uneix el puig Castellar amb el monestir de Sant Jeroni de Murtra.
Seguim aquesta pista, de la que ens desviem un moment per anar fins a l’ermita de Sant Climent.
Mirador excepcional, amb la porta orientada al mar, al contrari de la seva germana ermita de Sant Onofre, que mira a l’interior.
Abans enrunades, primer reconstruïda la de Sant Onofre, després la de Sant Climent, i ara aquesta aviat tornarà a caure, i la de Sant Onofre, tardarà una mica més, però també tornarà a caure.
D’aquestes dues ermites en tinc records entranyables, ja que de minyó escolta hi anàvem cada any a la festa de l’arbre, i després perquè el meu avant-passat poeta, en Pere de Tera i Fanals hi va escriure un vers molt bonic, segurament els anys 1910 a 1915, que no us transcriuré sencer, perquè és una mica llarg, però si algun fragment.
Es titula: Les Ermites” i comença així:
“A qui vetlleu, ermites enrunades, damunt de Sant Jeroni de las Murtra?
Per qui pregueu, capelles solitàries, en mig d’eixes muntanyes rialleres?
Què hi feu en aquests cims tant oblidades?
Quin era el vostre nom? Quines imatges vostres altars caiguts glorificaven?
Els monjos penitents, on són? On resen?
Tot ha passat. Ventada furiosa
Al rostre us escopí, bo i condemnant-vos a l’oblit, al silenci i a la runa.
Aneu caient... I passen les gentades al vostre entorn, sense aixecar la testa
Per a esguardar vostra esplendor passada,
Vostra esplendor que jo endevino sempre damunt de l’enderroc de lo que foreu”
Després referint-se a l’ermita de Sant Onofre, a mira a l’interior diu:
“O ermita de llevant! Barraca trista que guaites a ponent la Moreneta, (es veu Montserrat)
Allí en aquell punt blanc d’aquella serra de cimals punxaguts, tant venerada;
Quan el sol de ponent admires com t’emplena d’una llum d’or que tes parets decora,
D’un raig de foc que dintre teu hi deixa bellíssimes visions d’un mon de glòria;
que al sol ponent contemples com davalla i es torna, gros, vermell, i aprés s’amaga darrera Montserrat, tenyint de porpra la immensitat del cel.”
Referint-se a Sant Climent, que mira al mar diu:
“O ermita de ponent! Muralla sola que guaites a llevant la mar immensa
Com banya els peus d’eixes ciutats febroses;
.....
O ermita de ponent! Muralla sola,
Eixint del fons del mar, contempla l’alba, admira el sol com puja majestàtic,
Portant al món la llum i l’alegria.
Guaita a llevant la nostra Badalona, blanca i brillant com un Alger cristiana,
Que arran de mar, treballa, viu i pensa i anhela perfeccions i benaurances”
Cent anys després tot segueix igual, i seguim esperant les perfeccions i benaurances!!!
Vaig arribar d’hora a l’ermita de Sant Climent, i realment la sortida del sol de dins el mar, és espectacular!
Deixem l’ermita i tronem per camí de xiprers i arribem a un coll; aquí farem una doble anada i tornada.
Ja que primer seguirem un estret corriol que ens portarà al domen natural d’en Genís.
Dolmen natural vol dir, que és una petita cova on s’hi feien enterraments a l’edat de bronze, i que va descobrir en Genís Ibañez l’any 1955, i que fou excavat pel Centre Excursionista Puig Castellar de Santa Coloma de Gramanet .
Visitat l’indret, tornem al coll anterior, i ara farem una nova anada i tornada, aquesta vegada al poblat ibèric del Puig Castellar, situat dalt del turó del Pollo.
Tot el conjunt del Puig Castellar, està molt ben conservat, i et deixa bocabadat, de la cura en que s’ha excavat, i de la grandària de l’assentament , així com també de la vista extraordinària que gaudeix l’indret.
Farem un detallat recorregut pels carrers del poblat, i anirem llegint les explicacions dels plafons que ens van explicant els diferents tipus d’habitatges i d’altres estances.
Hi estarem una estoneta, ja que l’indret s’ho mereix, i tornarem a la cruïlla anterior.
Ara seguirem, la pista que ens porta a travessar la urbanització que hi ha en aquest indret.
Farem una curta anada i tornada a l’ermita de Sant Onofre.
On també em ressona els vers d’en Pere de Tera.
Davant de l’ermita hi ha una gran esplanada, on plantàvem les tendes el dia de la festa de l’arbre.
Arbres que duraven un dia, perquè l’endemà passava el pastor amb el ramat de bens, i se’ls menjaven tots!!! Si tots els arbres que vàrem plantar haguéssim crescut, la serralada seria un espès bosc de pins!!
Deixem l’ermita i els records, i tornem a la carretera de la pista, que abandonem molt aviat, per a seguir per l’esquerra un bonic corriol que ens estalvia anar per la carretera.
Aquest corriol, també té unes vistes fantàstiques.
Arribem al coll de la Vallesana.
Simplement travessem la carretera BV-5011 i remuntem per la pista que arrenca per l’altre costat.
Anem seguint aquesta pista fins que arribem al coll de la Malesa, situat per damunt de la font de l’Amigó
Aquí deixem la pista (que retrobarem més endavant) per a seguir un camí a l’esquerra.
Anem seguint aquest camí, que primer planeja, i que després comença a pujar.
Arribem a una dissimulada cruïlla, on hem de fer una nova anada i tornada; aquesta vegada serà per anar al poblat ibèric del turó de les Maleses.
Forta pujada inicial, per anar planejant després, fins arribar a la nova talaia del turó de les Maleses.
A diferència del de Puig Castellar, que és molt gran i espaiós; aquest també és molt gran, però és estret i allargat. També hi ha plafons informatius i està molt ben conservat; però, potser degut a que el seu accés ja no és tan fàcil i proper a una gran ciutat; resta ja una mica menys freqüentat.
La panoràmica no desmereix en absolut a la del Puig Castellar; inclús des de l’extrem del poblat es pot veure la punta blanca del Puigmal, que està pràcticament seguint el mateix eix del poblat... però a molta distància.
Descansem i gaudim de la vista, i després desfem el camí fins la cruïlla d’anada i tornada.
Seguim el camí i aviat arribem a una pista.
Si seguíssim la pista a la dreta ens portaria al turó de la Coscollada, però només començar a seguir-la, arrenca un costerut camí a l’esquerra, que és una important drecera.
Seguim doncs aquest corriol i arribem al capdamunt del turó de la Coscollada, que és la màxima elevació de la jornada, amb 466 metres d’alçada; i on hi ha una torre de vigilància.
Gran panoràmica; ara tenim el complex hospitalari de Can Ruti als nostres peus.
Aquí retrobem la pista de la que hem fet una drecera, i la seguim fins una nova cruïlla.
A la dreta enllacaríem amb la cruïlla on hem anat al turó de les Maleses, ara doncs, seguim recta en direcció a la Conreria, de la que aviat veiem les primeres cases amagades al vessant obac.
Arribem a una cruïlla on hi ha un dipòsit i a tocar la primera casa.
Seguim caminant per la pista, fem una molt curta drecera, que pràcticament no val la pena, i acte seguit hem d’estar atents al traçat, doncs hem d’abandonar la pista per a seguir un molt poc marcat corriol a la dreta.
Aquest corriol només té els primers metres una mica desdibuixats; però seguidament és molt ben marcat; això si, té fortes pujades inicials.
En el fons anem seguint el llom de la carena. Arribem al capdamunt d’un promontori i en la baixada següent en arribar a un collet, la vegetació gairebé amaga el corriol, però travessat el collet, el camí es torna a fer evident i marcat.
Ara hem d’estar atents al traçat, doncs el punt d’anada i tornada al turó de Fra Rafel és molt poc evident.
Farem aquest curt camí al turó, en prou feines esta a un minut de la cruïlla, però és un indret al que és molt aconsellable anar-hi, perquè és una petita plataforma, sense vegetació, i amb una vista de 360 graus extraordinària. Amb els seus 413 metres d’alçada, és la segona elevació de la jornada.
Si el dia és molt clar, des d’aquest turó, també es veu el Puigmal.
Gaudim de l’espectacle i tornem al camí principal, arribem a unes roques que son com un mirador. Aquí hem de seguir el camí de l’esquerra. Si seguíssim roques avall, també sembla haver-hi un camí que baixa a la pista que també arribarem. Però jo conec el camí de l’esquerra, i per ell continuarem la ruta.
Forta baixada fins arribar al camí que mena a la Conreria (marques de GR), el seguim per la dreta i arribem a una gran pista.
Perill d’atropellament per part de ciclistes!!
Creuem aquesta pista, i en seguim una de secundària que mena a una torre d’alta tensió.
Aquí s’acaba la pista i segueix un marcat camí que ens porta dalt del turó de l’Home.
Nou mirador, on ja podem observar tot el recorregut que hem fet, ja que es veuen les ermites de Sant Climent i Onofre i ja força llunyà treu el cap el puig Castellar; així com el complex hospitalari de Can Ruti, que hem vist des de tres dels seus quatre costats, ja que l’hem revoltat completament. També tenim una bona perspectiva de la cartoixa de Santa Maria de Montalegre.
Deixem el turó de l’Home, baixant per l’altre costat, tot seguint el mateix corriol i en pocs minuts arribem a pocs metres del final de la carretera del Mas Ram.
Podem anar-hi, ja que hi ha un bon mirador; però venint del turó de l’Home, la panoràmica és pràcticament la mateixa.
Tant si hi anem com si no, tornem al camí i poques passes després l’hem de deixar per a seguir-ne un a la dreta que pràcticament en línia recta, baixa fins la mateixa font del Pop.
Aquest camí, aprofita gairebé en tot el seu recorregut una línia de baixa tensió.
Arribats a la font del Pop, ens trobem en un bonic indret, on hi ha un ambient totalment diferent al que hem tingut fins ara, ja que és humit i enclotat.
Si la font raja, també es forma un petit rierol.
Contemplem l’indret, i seguim rierol avall uns metres fins que trobem un camí a la dreta que ens porta a una pista que seguirem, també uns metres.
A l’alçada dels transformadors de Can Ruti, deixarem aquesta pista i seguirem un camí a la dreta, que per dins una pineda passa a tocar dels transformadors i segueix planejant.
Ara també hem d’estar atents al traçat, per fer una curta anada i tornada al turó de Miravitges.
En un minut més ja hi som; no té vista perquè la tapa la vegetació; però hi ha les restes de la base d’una petita i curiosa construcció quadrada, amb quatre torres a cada cantonada.
Tornem al camí que hem deixat, i seguim baixant fins arribar a la bonica entrada de can Miravitges.
Un passatge flanquejat de bonics plàtans condueixen fins la porta.
Just en aquest punt hem de deixar el camí per tal de girar a la dreta i seguir un corriol que s’enfila fins arribar a la carretera principal de Can Ruti, just a la rotonda que hi ha per a baixar a Canyet.
Travessem la carretera per l’esmentada rotonda, ja que de l’altre costat surt el camí que ens portarà en pocs minuts fins el turó d’en Boscà.
Si abans comentava que ja havíem vist el complex de Can Ruti des de tres costats, ara el contemplem pel que ens faltava; és a dir, acabem de fer-li una volta sencera.
Arribats al turó d’en Boscà, un balcó de pedra obert sobre Badalona i Barcelona, a l’esquerra queda el poblat ibèric del turó d’en Boscà; tot i ser també força gran, el seu estat de conservació no té rés a veure amb els altres dos que també hem visitat. Potser, al meu parer, és una escala de pedra, que potser era l’entrada principal al recinte. També queda per demostrar si una pedrera que hi havia a la mateixa muntanya es va menjar una part del poblat. Així anava “la cosa” durant la dictadura.
Seguim el camí, fem una curta baixada i ens trobem el turó d’en Folc, una petita elevació, a l’esquerra del camí, des d’on seguim gaudint de molt bona vista.
Deixem aquest darrer turó i seguim el camí, tot passant pel costat d’un pi molt característic i finalment arribem a les primeres cases del barri de Bonavista.
El carrer que enllaça amb el camí per on hem baixat és el carrer o avinguda de Morralla.
El seguirem un bon tros. Després hem de posar atenció en el traçat, ja que per un seguit d’escales i passatges acabarem sortint al punt d’inici, i haurem fet força drecera.
Una bona excursió, per a conèixer aquesta zona, que contra tot pronòstic , “tocarem” molt poca “ciutat”, i haurem fet uns 600 metres de desnivell, com aquell “qui no fa rés”.
HORARIS:
De l’aparcament a la Creu de Montigalà: 10mn
De la Creu a les ruïnes de la Miranda: 25mn
De la Miranda a l’ermita de Sant Climent: 10mn
De Sant Climent al dolmen d’en Genís: 10mn
Del dolmen d’en Genís al poblat ibèric de puig Castellar: 20mn
Del Puig Castellar a l’ermita de Sant Onofre: 15mn
De l’ermita de Sant Onofre al coll de les Maleses: 40mn
Del coll de les Maleses al poblat ibèric del turó de les Maleses: 20mn
Del turó de les Maleses al turó de la Coscollada: 15mn
Del turó de la Coscollada al turó de Fra Rafel: 25mn
Del turó de Fra Rafel al turó de l’Home: 15mn
Del turó de l’Home a la font del Pop: 25mn
De la font del Pop al turó de Miravitges: 10mn
Del turó de Miravitges al poblat ibèric del turó d’en Boscà: 15mn
Del turó d’en Boscà al d’en Folc: 05mn
Del turó d’en Folc a l’inici: 10mn
TOTAL: 4h 30mn
Si teniu la sort "d'enganxar" un dia totalment clar i lliure de contaminació, des del turó de les Maleses i també des del turó de Fra Rafel es veu el PUIGMAL, si està nevat encara es veu millor.
A part del Puigmal, durant gran part del recorregut, ens acompanyarà una extensa panoràmica de 360 graus; estem a molt pocs quilòmetres de la línia de la costa i ja ens trobem a una alçada de 400 metres, això ens ofereix una magnífica perspectiva de la costa, per un costat, i del Vallès per l'altre.
És una excursió fàcil, però una mica llarga, i durant tota l'estona anirem per camins fresats; uns més que altres, però sempre per camins o pistes.
Es pot començar des de molts indrets, en aquesta descripció, en concret, ho farem des del barri de Bonavista de Badalona, concretament des de la zona del darrere de la nau dels bombers.
Comencem a caminar per carrer "Afrodita", que ja és un preludi del que arribarem a gaudir durant tot el recorregut.
Aquesta carrer no té sortida, ja que limita directament amb la muntanya, segueix un corriol que s'enfila fort i en pocs minuts ja som a la Creu de Montigalà.
Ara ja comencem a tenir una gran perspectiva de la costa de Barcelona, Sant Adrià, Badalona i Montgat.
Actualment és una gran creu de 4 metres d’alçada i de ciment armat, però la primera creu, dissenyada per l'arquitecte Joan Amigó fou col•locada el 28 de setembre de 1913 amb motiu de les festes constantinianes commemorant l'Edicte de Milà de l’any 313, en què el cristianisme es convertia en religió tolerada.
Degut a la seva proximitat amb els grans nuclis urbans, no cal ni que esmenti com es troba actualment amb el tema “pintades”.
Baixem de la Creu per l’altre costat, i anem seguint la pista que hi arriba, anem seguint la pista i el traçat, ara molt planer; deixem a la nostra esquerra, i una mica amagades per la vegetació les ruïnes de cal Alemany (algun dia algú haurà de donar explicacions perquè s’ha permès que una construcció tan singular, hagi caigut a trossos).
Seguim caminant i arribem a la pista d’accés a Sant Jeroni de la Murtra des de Santa Coloma.
També és inexplicable que un monestir amb tanta història estigui com està!
Aquesta pista només la travessem, i ara ja deixem les pistes i caminem per senders.
Després d’una pujadeta arribem a les ruïnes de l’ermita de la Miranda de Sant Jeroni.
En estat lamentable d’abandonament, era un bonica ermita amb un petit porxo al davant, del que no queda absolutament rés. És que en una ciutat tan gran com Badalona, el pressupost pel tema cultural i patrimonial, només dona pel tema ruïnes romanes, la resta no importa!
Voltada per una magnífica pineda, des d’aquí la vista es va incrementant.
Deixem l’ermita i seguim pujant pel corriol, molt ben marcat, que ens deixa en una nova pista, que és la que uneix el puig Castellar amb el monestir de Sant Jeroni de Murtra.
Seguim aquesta pista, de la que ens desviem un moment per anar fins a l’ermita de Sant Climent.
Mirador excepcional, amb la porta orientada al mar, al contrari de la seva germana ermita de Sant Onofre, que mira a l’interior.
Abans enrunades, primer reconstruïda la de Sant Onofre, després la de Sant Climent, i ara aquesta aviat tornarà a caure, i la de Sant Onofre, tardarà una mica més, però també tornarà a caure.
D’aquestes dues ermites en tinc records entranyables, ja que de minyó escolta hi anàvem cada any a la festa de l’arbre, i després perquè el meu avant-passat poeta, en Pere de Tera i Fanals hi va escriure un vers molt bonic, segurament els anys 1910 a 1915, que no us transcriuré sencer, perquè és una mica llarg, però si algun fragment.
Es titula: Les Ermites” i comença així:
“A qui vetlleu, ermites enrunades, damunt de Sant Jeroni de las Murtra?
Per qui pregueu, capelles solitàries, en mig d’eixes muntanyes rialleres?
Què hi feu en aquests cims tant oblidades?
Quin era el vostre nom? Quines imatges vostres altars caiguts glorificaven?
Els monjos penitents, on són? On resen?
Tot ha passat. Ventada furiosa
Al rostre us escopí, bo i condemnant-vos a l’oblit, al silenci i a la runa.
Aneu caient... I passen les gentades al vostre entorn, sense aixecar la testa
Per a esguardar vostra esplendor passada,
Vostra esplendor que jo endevino sempre damunt de l’enderroc de lo que foreu”
Després referint-se a l’ermita de Sant Onofre, a mira a l’interior diu:
“O ermita de llevant! Barraca trista que guaites a ponent la Moreneta, (es veu Montserrat)
Allí en aquell punt blanc d’aquella serra de cimals punxaguts, tant venerada;
Quan el sol de ponent admires com t’emplena d’una llum d’or que tes parets decora,
D’un raig de foc que dintre teu hi deixa bellíssimes visions d’un mon de glòria;
que al sol ponent contemples com davalla i es torna, gros, vermell, i aprés s’amaga darrera Montserrat, tenyint de porpra la immensitat del cel.”
Referint-se a Sant Climent, que mira al mar diu:
“O ermita de ponent! Muralla sola que guaites a llevant la mar immensa
Com banya els peus d’eixes ciutats febroses;
.....
O ermita de ponent! Muralla sola,
Eixint del fons del mar, contempla l’alba, admira el sol com puja majestàtic,
Portant al món la llum i l’alegria.
Guaita a llevant la nostra Badalona, blanca i brillant com un Alger cristiana,
Que arran de mar, treballa, viu i pensa i anhela perfeccions i benaurances”
Cent anys després tot segueix igual, i seguim esperant les perfeccions i benaurances!!!
Vaig arribar d’hora a l’ermita de Sant Climent, i realment la sortida del sol de dins el mar, és espectacular!
Deixem l’ermita i tronem per camí de xiprers i arribem a un coll; aquí farem una doble anada i tornada.
Ja que primer seguirem un estret corriol que ens portarà al domen natural d’en Genís.
Dolmen natural vol dir, que és una petita cova on s’hi feien enterraments a l’edat de bronze, i que va descobrir en Genís Ibañez l’any 1955, i que fou excavat pel Centre Excursionista Puig Castellar de Santa Coloma de Gramanet .
Visitat l’indret, tornem al coll anterior, i ara farem una nova anada i tornada, aquesta vegada al poblat ibèric del Puig Castellar, situat dalt del turó del Pollo.
Tot el conjunt del Puig Castellar, està molt ben conservat, i et deixa bocabadat, de la cura en que s’ha excavat, i de la grandària de l’assentament , així com també de la vista extraordinària que gaudeix l’indret.
Farem un detallat recorregut pels carrers del poblat, i anirem llegint les explicacions dels plafons que ens van explicant els diferents tipus d’habitatges i d’altres estances.
Hi estarem una estoneta, ja que l’indret s’ho mereix, i tornarem a la cruïlla anterior.
Ara seguirem, la pista que ens porta a travessar la urbanització que hi ha en aquest indret.
Farem una curta anada i tornada a l’ermita de Sant Onofre.
On també em ressona els vers d’en Pere de Tera.
Davant de l’ermita hi ha una gran esplanada, on plantàvem les tendes el dia de la festa de l’arbre.
Arbres que duraven un dia, perquè l’endemà passava el pastor amb el ramat de bens, i se’ls menjaven tots!!! Si tots els arbres que vàrem plantar haguéssim crescut, la serralada seria un espès bosc de pins!!
Deixem l’ermita i els records, i tornem a la carretera de la pista, que abandonem molt aviat, per a seguir per l’esquerra un bonic corriol que ens estalvia anar per la carretera.
Aquest corriol, també té unes vistes fantàstiques.
Arribem al coll de la Vallesana.
Simplement travessem la carretera BV-5011 i remuntem per la pista que arrenca per l’altre costat.
Anem seguint aquesta pista fins que arribem al coll de la Malesa, situat per damunt de la font de l’Amigó
Aquí deixem la pista (que retrobarem més endavant) per a seguir un camí a l’esquerra.
Anem seguint aquest camí, que primer planeja, i que després comença a pujar.
Arribem a una dissimulada cruïlla, on hem de fer una nova anada i tornada; aquesta vegada serà per anar al poblat ibèric del turó de les Maleses.
Forta pujada inicial, per anar planejant després, fins arribar a la nova talaia del turó de les Maleses.
A diferència del de Puig Castellar, que és molt gran i espaiós; aquest també és molt gran, però és estret i allargat. També hi ha plafons informatius i està molt ben conservat; però, potser degut a que el seu accés ja no és tan fàcil i proper a una gran ciutat; resta ja una mica menys freqüentat.
La panoràmica no desmereix en absolut a la del Puig Castellar; inclús des de l’extrem del poblat es pot veure la punta blanca del Puigmal, que està pràcticament seguint el mateix eix del poblat... però a molta distància.
Descansem i gaudim de la vista, i després desfem el camí fins la cruïlla d’anada i tornada.
Seguim el camí i aviat arribem a una pista.
Si seguíssim la pista a la dreta ens portaria al turó de la Coscollada, però només començar a seguir-la, arrenca un costerut camí a l’esquerra, que és una important drecera.
Seguim doncs aquest corriol i arribem al capdamunt del turó de la Coscollada, que és la màxima elevació de la jornada, amb 466 metres d’alçada; i on hi ha una torre de vigilància.
Gran panoràmica; ara tenim el complex hospitalari de Can Ruti als nostres peus.
Aquí retrobem la pista de la que hem fet una drecera, i la seguim fins una nova cruïlla.
A la dreta enllacaríem amb la cruïlla on hem anat al turó de les Maleses, ara doncs, seguim recta en direcció a la Conreria, de la que aviat veiem les primeres cases amagades al vessant obac.
Arribem a una cruïlla on hi ha un dipòsit i a tocar la primera casa.
Seguim caminant per la pista, fem una molt curta drecera, que pràcticament no val la pena, i acte seguit hem d’estar atents al traçat, doncs hem d’abandonar la pista per a seguir un molt poc marcat corriol a la dreta.
Aquest corriol només té els primers metres una mica desdibuixats; però seguidament és molt ben marcat; això si, té fortes pujades inicials.
En el fons anem seguint el llom de la carena. Arribem al capdamunt d’un promontori i en la baixada següent en arribar a un collet, la vegetació gairebé amaga el corriol, però travessat el collet, el camí es torna a fer evident i marcat.
Ara hem d’estar atents al traçat, doncs el punt d’anada i tornada al turó de Fra Rafel és molt poc evident.
Farem aquest curt camí al turó, en prou feines esta a un minut de la cruïlla, però és un indret al que és molt aconsellable anar-hi, perquè és una petita plataforma, sense vegetació, i amb una vista de 360 graus extraordinària. Amb els seus 413 metres d’alçada, és la segona elevació de la jornada.
Si el dia és molt clar, des d’aquest turó, també es veu el Puigmal.
Gaudim de l’espectacle i tornem al camí principal, arribem a unes roques que son com un mirador. Aquí hem de seguir el camí de l’esquerra. Si seguíssim roques avall, també sembla haver-hi un camí que baixa a la pista que també arribarem. Però jo conec el camí de l’esquerra, i per ell continuarem la ruta.
Forta baixada fins arribar al camí que mena a la Conreria (marques de GR), el seguim per la dreta i arribem a una gran pista.
Perill d’atropellament per part de ciclistes!!
Creuem aquesta pista, i en seguim una de secundària que mena a una torre d’alta tensió.
Aquí s’acaba la pista i segueix un marcat camí que ens porta dalt del turó de l’Home.
Nou mirador, on ja podem observar tot el recorregut que hem fet, ja que es veuen les ermites de Sant Climent i Onofre i ja força llunyà treu el cap el puig Castellar; així com el complex hospitalari de Can Ruti, que hem vist des de tres dels seus quatre costats, ja que l’hem revoltat completament. També tenim una bona perspectiva de la cartoixa de Santa Maria de Montalegre.
Deixem el turó de l’Home, baixant per l’altre costat, tot seguint el mateix corriol i en pocs minuts arribem a pocs metres del final de la carretera del Mas Ram.
Podem anar-hi, ja que hi ha un bon mirador; però venint del turó de l’Home, la panoràmica és pràcticament la mateixa.
Tant si hi anem com si no, tornem al camí i poques passes després l’hem de deixar per a seguir-ne un a la dreta que pràcticament en línia recta, baixa fins la mateixa font del Pop.
Aquest camí, aprofita gairebé en tot el seu recorregut una línia de baixa tensió.
Arribats a la font del Pop, ens trobem en un bonic indret, on hi ha un ambient totalment diferent al que hem tingut fins ara, ja que és humit i enclotat.
Si la font raja, també es forma un petit rierol.
Contemplem l’indret, i seguim rierol avall uns metres fins que trobem un camí a la dreta que ens porta a una pista que seguirem, també uns metres.
A l’alçada dels transformadors de Can Ruti, deixarem aquesta pista i seguirem un camí a la dreta, que per dins una pineda passa a tocar dels transformadors i segueix planejant.
Ara també hem d’estar atents al traçat, per fer una curta anada i tornada al turó de Miravitges.
En un minut més ja hi som; no té vista perquè la tapa la vegetació; però hi ha les restes de la base d’una petita i curiosa construcció quadrada, amb quatre torres a cada cantonada.
Tornem al camí que hem deixat, i seguim baixant fins arribar a la bonica entrada de can Miravitges.
Un passatge flanquejat de bonics plàtans condueixen fins la porta.
Just en aquest punt hem de deixar el camí per tal de girar a la dreta i seguir un corriol que s’enfila fins arribar a la carretera principal de Can Ruti, just a la rotonda que hi ha per a baixar a Canyet.
Travessem la carretera per l’esmentada rotonda, ja que de l’altre costat surt el camí que ens portarà en pocs minuts fins el turó d’en Boscà.
Si abans comentava que ja havíem vist el complex de Can Ruti des de tres costats, ara el contemplem pel que ens faltava; és a dir, acabem de fer-li una volta sencera.
Arribats al turó d’en Boscà, un balcó de pedra obert sobre Badalona i Barcelona, a l’esquerra queda el poblat ibèric del turó d’en Boscà; tot i ser també força gran, el seu estat de conservació no té rés a veure amb els altres dos que també hem visitat. Potser, al meu parer, és una escala de pedra, que potser era l’entrada principal al recinte. També queda per demostrar si una pedrera que hi havia a la mateixa muntanya es va menjar una part del poblat. Així anava “la cosa” durant la dictadura.
Seguim el camí, fem una curta baixada i ens trobem el turó d’en Folc, una petita elevació, a l’esquerra del camí, des d’on seguim gaudint de molt bona vista.
Deixem aquest darrer turó i seguim el camí, tot passant pel costat d’un pi molt característic i finalment arribem a les primeres cases del barri de Bonavista.
El carrer que enllaça amb el camí per on hem baixat és el carrer o avinguda de Morralla.
El seguirem un bon tros. Després hem de posar atenció en el traçat, ja que per un seguit d’escales i passatges acabarem sortint al punt d’inici, i haurem fet força drecera.
Una bona excursió, per a conèixer aquesta zona, que contra tot pronòstic , “tocarem” molt poca “ciutat”, i haurem fet uns 600 metres de desnivell, com aquell “qui no fa rés”.
HORARIS:
De l’aparcament a la Creu de Montigalà: 10mn
De la Creu a les ruïnes de la Miranda: 25mn
De la Miranda a l’ermita de Sant Climent: 10mn
De Sant Climent al dolmen d’en Genís: 10mn
Del dolmen d’en Genís al poblat ibèric de puig Castellar: 20mn
Del Puig Castellar a l’ermita de Sant Onofre: 15mn
De l’ermita de Sant Onofre al coll de les Maleses: 40mn
Del coll de les Maleses al poblat ibèric del turó de les Maleses: 20mn
Del turó de les Maleses al turó de la Coscollada: 15mn
Del turó de la Coscollada al turó de Fra Rafel: 25mn
Del turó de Fra Rafel al turó de l’Home: 15mn
Del turó de l’Home a la font del Pop: 25mn
De la font del Pop al turó de Miravitges: 10mn
Del turó de Miravitges al poblat ibèric del turó d’en Boscà: 15mn
Del turó d’en Boscà al d’en Folc: 05mn
Del turó d’en Folc a l’inici: 10mn
TOTAL: 4h 30mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada