Tiana (poliesportiu), Cementiri dels Empestats del 1870, turó d'en Galzeran i ermita de la Mare de Déu de l'Alegria de Tiana

 

 

 

Curta i interessant caminada, que ens portarà a visitar tres indrets de gran interès.
El primer és el monument a l’antic cementiri dels Empestats de l’any 1870, després ens traslladarem al turó d’en Galzeran, on hi ha un dels vèrtexs de triangulació del Meridià de Dunkerque-Barcelona, que va servir per determinar la longitud del metre; i finalment baixarem fins l’ermita de la Mare de Déu de l’Alegria de Tiana.
El Cementiri dels Empestats també és conegut pel nom de Cementiri del Còlera o Cementiri de la Febre Groga.
El recinte queda emmarcat per una rectangle de pedra seca, i al mig hi ha una gran pedra amb inscripcions i gravats. Era una fossa comuna on alguns infectats d’aquesta malaltia van ser –hi enterrats.
Aquest monument va ser col•locat l’any 1871, un cop l’epidèmia hagué finalitzat.
Existeixen vàries versions sobre la història d’aquest indret amagat i força desconegut.
Però, a grans trets, la història és la següent: l’any 1870, al barri de la Barceloneta de Barcelona, va començar una epidèmia de pesta, possiblement a causa d’algun dels vaixells arribats des de terres d’ultramar. La malaltia es va començar a estendre per tota la ciutat; a partir d’aquí hi ha informacions que expliquen com, un cop desallotjat el barri de la Barceloneta per ordre de l’Ajuntament i la Junta de Sanidad, els malalts provinents de famílies amb menys recursos van ser traslladats a la Conreria. L’epidèmia va durar 4 o 5 mesos, i va deixar 76 morts, que suposem són els enterrats a la fossa comuna. Aquesta seria una primera versió més o menys oficial i més benigna dels fets. Per internet es poden trobar altres versions més “rebuscades” i dignes d’una pel•lícula de terror.
Al turó d’en Galzeran o d’en Mates, hi ha una torre de vigilància forestal; però a molt pocs metres, i fins fa ben poc, amagat per la vegetació hi ha un monòlit geodèsic que fou utilitzat l'any 1794 per a mesurar el meridià de Dunkerque a Barcelona, que serví per a determinar la longitud del metro. Es féu servir per a la triangulació del vèrtex format pel Matagalls, el Puig Rodó i el Turó d'en Galzeran. A la base hi ha una placa del 1994 que recorda el segon centenari d’aquesta efemèride.
És un altre indret pràcticament desconegut, ja que la vegetació l’amagava , i tothom en arribar a la torre de vigilància es creia que ja era dalt del turó. Durant els primers mesos del 2020 s’ha netejat de vegetació tot l’entorn, i el monòlit torna a lluir i a ser visible....fins que ka vegetació el torni a amagar.
Tot i ser ben visible, actualment, podria dir que 9 de cada 10 persones que arriben a la torre no van al monòlit. En altres països aquesta “relíquia” seria un lloc protegit i potenciat.
L'ermita de la Mare de Déu de l'Alegria, fou l'antic temple parroquial de Tiana, del que es tenen notícies des de l'any 1104 i refet a la seva totalitat a l'alta Edat Mitjana, i també en els segles posterior, que han acabat amb la aparença actual. Sobre la llinda de la porta principal hi ha inscrita la data de "1729". A la part posterior de l’església hi havia una gran bassa, que darrerament ha estat coberta, i a perdut tot l’encant que donava a l’indret.
D’aquesta excursió, també és remarcable la gran panoràmica de la que gaudirem durant tot el recorregut, i caminarem per dins de boscos de pins i a estones voltats de vinyes en plena etapa d’expansió. Recordem que la marca de cava “Parxet” és precisament de Tiana.

Tenim dos punts per a començar aquest itinerari; un és el poliesportiu de Tiana, i l’altre el cementiri del mateix municipi.
Escollirem l’ampli aparcament del poliesportiu, situat just en una corba de 180 graus que fa la carretera BV-5008 en el sector de Tiana a l’enllaç amb la B-500.
Comencem a caminar i immediatament arribem a l’Àrea d’esplai de la Font de l’Alba, amb bancs, taules i una font, tot sota una acollidora pineda.
En aquest indret deixem el camí de la dreta i seguim recta. En pocs minuts arribarem a la veritable font de l’Alba, un racó, amb un cert aire romàntic, i on també hi ha bancs de fusta. La font no raja, ja que està tapada; però l’indret té el seu encant.
Sortim pel camí que hi ha al darrera de la font, i comencem a pujar; la panoràmica es va obrint a mesura que guanyem alçada.
Més amunt ens ajuntem amb el camí que també bé de l’àrea d’esplai, que sortia a la dreta i que no hem seguit per a poder passar per l’indret de la font de l’Alba.
Seguim pujant, i passem a tocar de l’anomenat “revolt de la paella” de la carretera B-500.
A partir d’aquí seguim una pista durant uns metres, i que deixarem per a continuar per un camí que arrenca a l’esquerra.
Aquest camí és el que ens porta a l’indret del Cementiri dels Empestats, d’on destaca, tal com ja he esmentat abans, la gran llosa de pedra en recordança dels difunts de la pesta groga del 1870.
Visitat aquest oblidat i desconegut indret, seguim el camí que revolta el recinte i que ens condueix directament a dalt del coll de la Montalegre o de la Conreria. Ara seguim un camí que surt a la dreta i que acaba desembocant a la pista principal que mena a les cases del turó del Reig; a les que no arribem, perquè en el darrer revolt, deixem aquesta pista i seguim recta per la pista que segueix que en aquesta direcció.
Deixem dos trencants a la dreta, per després seguir un camí que s’enfila per a sortir de nou a la pista que hem deixat en el segon trencant.
Seguim la pista en una pujada una mica accentuada fins arribar a un collet on hi ha una torre d’alta tensió.
D’aquí mateix arrenca un corriol a la dreta que ens porta directament al turó d’en Galzeran, a l’indret on hi ha la torre de vigilància forestal.
Si haguéssim seguit la pista també hi hauríem arribat, però fent una mica de volta.
De la torre ens desplacem uns metres per tal d’acabar d’arribar al monòlit en commemoració del segon centenari del Meridià de Dunkerque a Barcelona.
Aprofitem la tala d’arbres i vegetació que s’hi ha fet per a contemplar l’extensa panoràmica que hi ha des d’aquest turó de 484 metres d’alçada, abans la vegetació no torni a entorpir-la.
Deixem el turó i seguim uns metres la pista que hi arriba per l’altre costat.
Pocs metres després ens desviem a la dreta per a seguir un fantàstic camí que perd alçada, tot serpentejant, entre camps de vinyes.
El camí ens deixa en un collet, que és una important cruïlla de camins i pistes, i situat sota una bonica pineda.
Més o menys seguim la pista que arrenca davant nostre, deixant les que surten a dreta i esquerra. A pocs metres la pista es torna a dividir, i ara seguim per l’esquerra.
Ara ja no abandonarem aquesta darrera pista, que, pràcticament, en línia recta, va perdent alçada, a estones amb el pendent força pronunciat, i amb molt bona vista sobre el port i ciutat de Barcelona, ja que la pista baixa encarada directament en aquesta direcció.
Finalment arribem a l’alçada del cementiri de Tiana, just al darrere hi ha l’ermita de la Mare de Déu de l’Alegria, a la que acabem d’arribar.
És un indret força bonic, i tranquil. Al davant de la façana hi ha una petita plaça, amb bancs de pedra on podem fer-hi una bona aturada.
Finalment abandonem aquest indret, i seguim el camí del cementiri que ens porta fins la carretera BV-5008; la seguim per la dreta, i també per la dreta de la carretera, ja que hi ha habilitat un carril per a vianants, separat de la calçada principal. Fem aquest curt trajecte i arribem de nou al poliesportiu, on hem començat aquesta bonica caminada.

HORARIS:
Del poliesportiu de Tiana al Cementiri dels Empestats: 30mn
Del Cementiri al turó d’en Galzeran: 30mn
Del turó d’en Galzeran a l’ermita de l’Alegria de Tiana: 50mn
De l’ermita al poliesportiu: 20mn
TOTAL: 2h 10mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
Wikiloc | Ruta Tiana (poliesportiu), cementiri dels Empestats del 1870, turó d'en Galzeran i ermita de la Mare de Déu de l'Alegria