Bonica
excursió que ens portarà des de Badalona fins a l’ermita de Sant Pere de Reixac
i de tornada ens enfilarem dalt de la carena i anirem fent tots els turons que
anem trobant
El primer
serà el turó de Donadéu, on hi ha una torre d’alta tensió, després arribarem al
poblat ibèric del turó de les Maleses, i a partir d’aquí “aniran caient” un
darrere l’altre, fins arribar al turó de l’Home, on abandonarem la carena per a
tornar al punt d’inici
És una
excursió fàcil, però amb un notable desnivell de gairebé 700 metres, i tota
l’estona anirem, o per pistes o per camins, més o menys fresats, però en cap
moment deixarem de caminar per llocs evidents.
També
combinarem zones força transitades, amb d’altres poc freqüentades; i durant
bona part de la caminada gaudirem de grans vistes, que en dies clars ens
permetran veure el Pirineu, amb el Puigmal, com a cim destacat (si està nevat,
encara serà més fàcil distingir-lo).
Per a
començar aquesta excursió ens situarem al darrere del complex hospitalari de
Can Ruti, d’allí arrenca el conegut i transitat camí a la font de l’Amigó. Camí que seguirem fins la mateixa font.
Indret
ombrívol i enclotat, amb la font que normalment sempre raja, molt o poc. Tot i que fa molt poc que caminem, el lloc
convida a seure al banc de pedra i a fer un glop de l’aigua refrescant .
Farem bé,
doncs el camí que arrenca del darrere de la font, puja de valent, encara que
poca estona, perquè aviat arribem al coll de la Malesa; una important cruïlla
de pistes i camins.
Nosaltres
travessarem la pista que passa pel collet i seguirem el camí de l’altre costat.
Aquest camí
va vorejant una antiga pedrera, i arribem a una cruïlla; si giréssim a la dreta
ens enfilaríem al turó de les Maleses; turó pel que passarem més endavant.
Ara, però
seguim recta, i acabem de vorejar la pedrera, i el camí entra a la obaga, i
comença una forta i llarga davallada que ens deixa al davant de l’església romànica de Sant Pere de Reixac.
Sant Pere de
Reixac era l'església parroquial de l'antic nucli de Reixac i està inclosa
a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
La
construcció ja és documentada l’any 963, i l’any 1581 es va agregar al monestir
de Sant Jeroni de la Murtra.
És un racó
bonic i tranquil! Òbviament , aquí hi farem una aturada per a contemplar
l’església i per a descansar una mica; doncs encara ens queda una mica més de
baixada, i després haurem de remuntar tot el que hem baixat .... i més!
Reprendrem
la marxa retrocedint uns metres per a seguir un camí que passa a tocar de
l’ermita.
Seguim
baixant fins arribar a les portes de Montcada i Reixac; la primera casa és Can
Fontanet de Baix; aquí deixem el camí i girem decididament a la dreta per a
seguir-ne un altre que ens apropa al torrent de Reixac; en arribar al llit de
la riera hem de girar a l’esquerra per a
seguir un curt corriol que ens deixa dalt d’una pista.
Pista que
seguirem pocs metres, ja que hem d’estar atents al traçat, perquè a la nostra
esquerra arrenca un discret camí que haurem de seguir molta estona.
Aquí,
podríem dir que s’ha acabat “la bona vida”, ja que aquest camí empren una forta
i sostinguda pujada.
L’església
de Sant Pere de Reixac, ens servirà de referència, ja que en començar la
pujada, en prou feines es veu la punta del campanar que sobresurt per sobre els
arbres; i a mesura que anem pujant, el campanar anirà “emergint”, després
veurem l’església, i més amunt, veurem tot el conjunt; a part de Sant Pere,
també començarem a tenir una vista de tot el Vallès i dels pobles, polígons i
infraestructures viaries i ferroviàries que hi ha en aquesta zona; al fons,
això si, la muntanya de Montserrat ... per compensar!!
Després d’una
forta i llarga pujada arribem al capdamunt de la carena, i ara l’anirem
seguint.
A estones és
una mica planera, i en d’altres torna a enfilar-se.
Arribem a
una cruïlla, on hi ha un camí que baixa a la dreta, que no hem de seguir, i dos
que surten recta. Hem de seguir el que segueix més directament pel carenar; si
seguim l’altre, una mica a la dreta del primer, també arribarem al mateix lloc,
però fent una mica de marrada.
Nova pujada,
seguida d’un altre sector una mica més pla, per a tornar a pujar de valent,
fins arribar al final d’una pista que porta a una torre d’alta tensió que hi ha
en aquest indret.
Seguim la
pista uns metres, i la deixem momentàniament per a fer una curta anada i
tornada al turó de Donadéu, tot seguint una pista secundària, ja que en aquest
turó hi ha una nova torre d’alta tensió. Si no fos per aquesta torre,
segurament, l’indret estaria cobert de vegetació i el seu accés seria
impossible.
Dalt del
turó de Donadéu, la vista que es té sobre el Vallès és molt amplia, així com
també es veu Barcelona i Montjuïc, així com ja s’entreveu el poblat ibèric del
turó de les Maleses.
La
panoràmica, però queda parcialment limitada, ja que en un sector del turó la
vegetació no permet tenir la vista dels 360 graus.
Tornem a la
cruïlla anterior i seguim la pista pocs metres més, ja que seguidament arribem
a una nova cruïlla, on hem de deixar la pista per a seguir un bonic camí que
arrenca a la dreta.
Primer ens
trobem amb una nova torre d’alta tensió, i després el camí va carenejant i ens
deixa a un extrem del poblat ibèric del turó de les Maleses.
Poblat llarg
i estret, amollant-se a la forma de la muntanya. La punta per la que hem
sortit, és potser la que té més bona vista, ja que és com la proa d’un vaixell
encarada al nord, amb grans vistes; és un dels punts des d’on es veu el
Pirineu.
Visitem el
poblat ibèric, tot seguint el camí que el travessa de punta a punta, i
continuem caminant per costat oposat al que hem arribat (que és el camí
principal d’accés al recinte).
Seguim
aquest camí i a la primera cruïlla hem de seguir el de l’esquerra i a la
propera també a l’esquerra i així arribem al coll de Lliçà, on ens trobem amb
una pista.
Hem de
seguir-la deu metres a la dreta, perquè immediatament surt un camí a l’esquerra
que hem de seguir.
Aquest camí,
després d’una curta pujada, ens deixa dalt del turó de la Coscollada, on hi ha
una torre de vigilància forestal.
Si haguéssim
seguit la pista, també hi hauríem arribat, però fent una mica de volta.
Aquest camí,
després d’una curta pujada, ens deixa dalt del turó de la Coscollada, on hi ha
una torre de vigilància forestal.
Si haguéssim
seguit la pista, també hi hauríem arribat, però fent una mica de volta.
En aquest
turó hi trobem una torre de vigilància forestal, i normalment un pila de
ciclistes que hi descanses després de la pujada que hi ha, tant per un costat
com per l'altre.
Evidentment
és un indret amb molt bona vista, llàstima de les torres elèctriques i dels
seus cables que entorpeixen la vista del poblat ibèric de les Maleses i del
massís de Montserrat. Però la vista
sobre Barcelona, el seu port i la muntanya de Montjuic és fantàstica.
El punt més
alt del turó de la Coscollada no és exactament on hi ha la torre, és a tan sols
uns metres, però està una mica emboscat,
i només queda a terra la base d’una antiga pilona.
Ara seguirem
la pista, en direcció a la Conreria durant una bona estona. Aviat deixarem, a
la dreta, el trencall de pistes, que ens tornaria a la font de l’Amigó, i
seguim recta.
Finalment
arribem al coll de la Jeia d’en Pujol, on hi ha un dipòsit d’aigua, i a
l’esquerra ja veiem la primera casa de la urbanització de la Conreria.
Seguim per
la pista una mica més, i ara haurem d’estar atents al traçat i al punt
d’interès, ja que arribarem al poc definit coll de Fra Rafel.
Allí, haurem
d’abandonar la pista, per a seguir un poc definit corriol a la dreta.
La poca
definició d’aquest corriol només dura els tres o quatre primers metres, en que
la vegetació sembla que l’hagi desdibuixat una mica; però a continuació el
corriol es converteix en un camí perfectament marcat, amb una forta pujada
inicial, i que després va planejant pel llom de la carena.
Nova atenció
al traçat i al punt d’interès que ens assenyala el curt rastre de corriol que
ens separa del camí per l’esquerra per arribar dalt del turó de Fra Rafel.
Un gran
mirador de 360 graus, un altre indret, on en dies clars, es veu el Pirineu.
Turó poc visitat, però amb magnifiques vistes, i amb unes pedres a mode de
seient, molt apropiades per a descansar i gaudir de la panoràmica.
Deixem el
turó pel costat contrari al que hem vingut, per a seguir un nou rastre de
corriol que ens retorna immediatament al camí principal.
Camí que
seguint fins una punta, on hi ha unes roques, que, de nou, son un gran mirador.
D’aquestes
roques, surt, o sortia, un camí que baixava directament a la pista que hi ha
més avall; però aquest camí a quedat esborrat per la vegetació; així que a pocs
metres de les roques, girarem a l’esquerra, per a continuar seguint un corriol
que ens condueix fins el GR de la Conreria., després d’alguns trams de forta
baixada.
Arribats al
GR, girarem a la dreta i ens portarà a la pista que he esmentat abans.
Una vegada a
la pista, girarem a la dreta, i immediatament a l’esquerra per a seguir una
pista secundària, que mena fins una torre d’alta tensió; allí la pista es
converteix en corriol que segueix fins arribar dalt del turó de l’Home.
Nou gran
mirador de tota la zona, on destaca el convent de la cartoixa de Santa Maria de
Montalegre als nostres peus.
Nova aturada
panoràmica; per seguir després el corriol que baixa per l’altre costat, i que
després d’una forta baixada inicial ens
deixa al final de la carretera de la urbanització del Mas Ram; indret on
hi ha també un bon mirador.
Anar a
aquest mirador i al final de l’esmentada carretera del Mas Ram, no és
estrictament necessari, ja que el nostre camí i la carretera, van uns metres
paral·lels i separats per pocs metres.
Això és
important, perquè novament hem d’estar atents al punt d’interès, ja que en
aquest mateix indret, arrenca, a la dreta, un camí que baixa, tot seguint el
traçat d’una línia de baixa tensió.
Aquest camí
ens portaria directament a la font del Pop o de Beu-i-tapa; però, novament hem
d’estar atents al punt de interès que hi ha més o menys a mitja baixada, perquè
hem d’abandonar el camí que baixa per a seguir-ne un de menys definit, que
arrenca a la nostra dreta, just en el punt on hi ha un reduït bosquet de pins.
Aquest nou
camí, menys transitat i per tant, la vegetació a estones sembla que se’l vulgui
menjar, és molt bonic, i planeja una mica elevat, per uns terrenys que antigament deurien estar
plens de vinyes, de les que encara es conserven els bancals, i les restes d’una
antiga cabana de vinya.
Finalment
aquest bonic camí desemboca en una pista, que seguirem per la dreta i amb una
mica de pujada.
Si la
seguíssim a l’esquerra baiaríem directament a la carretera de Can Ruti.
Seguim,
doncs, la pista per la dreta, i en el proper revolt pronunciat a la dreta, la
deixarem per a continuar per un nou bonic camí que segueix planejant.
Segurament aquest camí és la continuació de l’altre i que durant un tros la
pista va esborrar.
Ara passarem
pel costat d’una petita cova, que també deuria ser una aixopluc en mig de les
vinyes. Hem d’estar atents al punt d’interès, perquè potser ens la passarem per alt.
Seguim
planejant, i seguint les sinuositats de la muntanya, fins que arribem a una
cruïlla, on hem de deixar el camí, per seguir el de l’esquerra, que tot baixant
ens porta a un collet, que és un nus de camins i pistes.
Abans, però,
haurem deixat el camí que ens portaria a la font del Goig.
A
l’esmentada cruïlla farem una curta anada i tornada per tal de pujar al turó
d’en Seriol.
És un turó
d’alçada molt modesta, però que ens ofereix una gran vista panoràmica del
complex hospitalari de Can Ruti, i sobre les ciutats de Badalona i Barcelona.
Abans hi
havia un camí que baixava directament fins a Can Ruti, però tot i que hi ha l’inici,
la resta està esborrat per la vegetació; així que tornarem sobre les nostres
passes fins el collet anterior.
Ara seguirem
la pista que en pocs minuts ens deixa de nou al punt inicial.
HORARIS:
De Can Ruti
a la font de l’Amigó: 15mn
De la font
de l’Amigó al coll de les Maleses: 05mn
Del coll de
les Maleses a Sant Pere de Reixac: 50mn
De Sant Pere
de Reixac al turó de Donadéu: 1h
Del turó de
Donadéu al poblat ibèric del turó de les
Maleses: 15mn
Del poblat
ibèric al turó de la Coscollada: 10mn
Del turó de
la Coscollada al turó de Fra Rafel: 25mn
Del turó de
Fra Rafel al turó de l’Home: 15mn
Del turó de
l’Home al turó d’en Seriol: 40mn
Del turó
d’en Seriol a Can Ruti: 05mn
TOTAL: 4h
Wikiloc | Ruta Badalona (Can Ruti), font de l'Amigó, Sant Pere de Reixac, turó de Donadéu, Maleses, Coscollada, Fra Rafel, Home i Seriol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada