En aquesta caminada combinarem una petita i curta grimpada inicial, amb una llarga caminada pel llom de la carena, amb unes vistes espectaculars durant tota l’estona, i finalment tornarem pel fons de la vall.
Aquesta solitària raconada és la carena de Barbarisa, que comença al coll de Sahún i segueix tota la serra, pujant primer al pic de Yerri i segueix pujant i baixant per totes les cotes de la carena fins arribar al pic de Barbarisa i des d’allí baixar a l’estany de Barbarisa i retornar al coll de Sahún seguint la torrentera d’aquest estany.
Nosaltres acabem la caminada en el pic de Barbarisa, però la carena segueix, baixant primer al coll de Barbarisa i d’allí torna a remuntar per la pica Sierra, pic de Sein i Gran Pic d’Eriste.
La panoràmica és excepcional durant tot el recorregut, doncs la carena queda oberta als quatre vents, i podem veure: el Mont-perdut, Múnia, Campbieil, Vinhamala, Turbón, Cotiella, Peña Montañesa, Balaitós, Fulza, Suelza (centrant-nos en la base d’aquestes puntes també es veu l’estany d’Urdiceto), Batoua, Bachimala, Cotiella. Rechanzar, Sein, Sierra, Eriste, Eriste S, Comajuana, Espadas, Bachimala, coll de la Ribereta, Bocs, Llàntia, Ixeia i massís de la Maladeta. Els pobles de Gistaín i tota la vall de Plan i Barbarisa amb les incomptables bordes que hi ha esteses per la vall de Plan; i des del pic de Barbarisa la panoràmica s’obra a l’estany de Sein (ó Sen); en resum un panorama de luxe.
Abans de l'obertura de la pista-carretera que uneix Chía (Gia) amb Plan la zona de l’estany de Barbarisa i tots els cims que l’envolten tenia una aproximació molt llarga ja que calia seguir tota la vall de Barbarisa des del peu de la carretera que segueix el curs del riu Ésera.
La existència d'aquesta pista de 25 kms (asfaltada pel costat de Plan i de terra pel costat de Chía) ha facilitat molt l'accés a l'estany de Barbarisa i als pics d'Eriste i de retruc als cims de Yerri, Barbarisa, pica Sierra, Sein (Sen) i també al tusal de Bocs.
El vessant del riu Ésera (Gia) d’aquesta pista, tot i ser de terra, és molt ampla i està en molt bones condicions.
El coll de Sahún ó Saünc és la part més alta d’aquesta pista i és un mirador privilegiat del vessant Sud del massís de la Maladeta, Aneto inclòs, i també és un punt de llançament de parapent.
Aquesta descripció és fruit de dues excursions a la zona, concretament l’1 de maig del 1994 i el 20 de novembre, també del 1994 i per tant el traçat està fet des de l’ordinador i per tant en alguns indrets el recorregut no s’ajustarà exactament al millor indret pel que cal caminar, principalment en el tram de grimpada per la paret de la Estibeta. És important doncs, considerar el traçat orientatiu i fer servir la nostra intuïció i experiència per a cercar els passos més lògics.
Segons l’època de l’any és molt probable trobar-hi congestes de neu i llavors el camí desapareix sota la neu i segurament caldrà anar equipat amb grampons.
Durant el desglaç pot ser dificultós, de tornada, travessar el torrent de Barbarisa, ja que el camí el travessa dues vegades, la segona no hi ha problema ja que la pista que baixa del coll de Sahún fins la cabana de pastors des Prats, el travessa poc abans d’arribar a la cabana, i en aquest indret hi ha una palanca per a travessar-lo; el problema podem trobar-lo en la primera vegada; si és complicat fer-ho podem seguir baixant per l’esquerra del torrent, però ara el camí ja no serà tan ben marcat durant una estona fins que tornem a retrobar el camí més avall.
Per a començar l’excursió ens hem de situar al coll de Sahún (Saünc). El coll de Sahún consta de dues parts, la primera, venint de Chía, és on comença la part asfaltada i és on començarem a caminar, i la segona és una mica més endavant, entrant ja a la vall de Plan, i hi ha un refugi forestal.
Els primers metres seran d’una agradable caminada per un pendent herbós, que de mica en mica es va redreçant i anem apropant-nos a un ressalt una mica vertical.
La pujada d’aquest ressalt serà la part més “complicada” de tota l’excursió. Haurem de grimpar per anar superant curts sectors de roca i herbei i un una mica més llarg, d’uns 10 metres una mica més complicat (II). De tota manera aquest ressalt el podem estalviar fent una flanquejada per la dreta (vessant de Barbarisa) i reprenent després la pujada fins el llom de la carena.
Superat aquest ressalt s’acaben les dificultats i a partir d’aquí caminarem pel llom de la carena, a vegades més ample i a vegades més estreta.
Després d’una primera carenada arribem a la punta de la Estibeta de 2525 metres d’alçada.
Després d’aquesta primera punta seguirem carenejant fins arribar al pic de Yerri, de 2672 metres.
La forma d’aquest cim és força característica i a la vegada és un nus d’arestes. Si volem caminar una mica més podem fer una anada i tornada per l’esquerra per anar fins la propera Peña Lisa.
Gaudirem de la panoràmica i seguirem carenejant; a la sortida del pic haurem d’anar una mica en compte amb el fort i curt pendent; després la carena ens presenta varies cotes, la majoria d’alçada una mica superior a la del propi pic de Barbarisa, però aquest tot i ser una mica més baix, queda força destacat dels d’altres.
En aquestes cotes per sobre els 2700 metres, que anirem superant hi ha, al meu entendre, una mica de confusió amb els noms, ja que he vist el nom de Mollón Cuadrado, tozal de la Mina, las Blancas i la Montañeta; també he vist que el pic de Yerri, en algunes descripcions és el “Mollón Cuadrado de Yerri”.
La més alta d’aquestes cotes arriba als 2729 metres, per aquesta raó en l’anunciat de l’excursió he posat el nom genèric de “Serra de Barbarisa, 2729 metres” ja que entre el pic de Yerri i el pic de Barbarisa he comptat unes set cotes.
El trajecte és llarg, però la panoràmica és memorable. A partir de la cota més alta veiem clarament destacat el pic de Barbarisa.
Hem de seguir carenejant, primer passarem per una nova cota secundària i a continuació baixarem a un coll de 2668 metres per a finalment remuntar fins el cim de Barbarisa, de 2708 metres d’alçada.
Impressionant panoràmica de la capçalera de la vall de Barbarisa que formen els pics de Sierra, Sein, Gran Pic d’Eriste, Eriste S, Comajuana i fins el coll de la Ribereta.
La baixada fins el següent coll de Barbarisa ja és una mica delicada, per tant és millor retrocedir fins el coll anterior al cim, el que acabem de passar de 2668 metres, i des d’allí baixar directament a l’estany de Barbarisa.
El terreny és molt fàcil i podem baixar per on ens sembli millor. Estrictament no cal arribar al nivell de l’estany, ja que per unes terrasses podem anar flanquejant; però el desnivell l’haurem de perdre igualment i sempre que passo per un estany m’agrada, si és possible, tocar l’aigua; així doncs, baixarem fins el nivell de l’aigua, on enllaçarem amb el corriol que puja a l’estany Gelat superior i a la bretxa entre els dos pics d’Eriste.
El més destacable d’aquest llarg estany és el seu ostensiblement visible, baix nivell Aquest fet no hauria de cridar massa l’atenció, car hi ha molts llacs naturals que, a finals d’estiu estan per sota el seu nivell màxim. Però en el de Barbarisa atreu l’atenció el soroll d’aigua que contínuament se sent. Aquesta remor de primer, et desconcerta, car no s’hi veu ni cap torrent d’entrada ni de sortida.
Així és que guiats, pel propi mormoleig aviat descobrirem d’on prové el soroll i la causa del migrat nivell de l’estany. Poc abans de la que hauria de ser la seva sortida d’aigües, i a la dreta (W), hi ha una placa rocallosa que sembla un “colador”, perquè es veu plena de forats per on es precipita l’estany; hi ha orificis a diferents nivells i queden completament al descobert els més alts, que deixen ben visibles les estretes esquerdes que engoleixen l’aigua.
En aquest indret també hi ha bons llocs per acampar.
A partir d’aquí el camí ja és ben marcat i amb senyals de pintura. Primer baixarem fins l’estany Inferior. Mentre baixem a aquest estany em de prendre la decisió de si el torrent es podrà travessar més avall o no.
El camí i les marques de pintura segueixen pel marge dret del torrent; mentre que si creiem que no el podrem travessar és important saber que la surgència de l’estany gran està a mig camí entre els dos estanys, així que si decidim baixar per marge esquerre, hem de passar-hi abans de l’esmentada surgència.
Si baixem seguint el camí normal, més avall creuarem el torrent i seguirem pel marge esquerra i acabarem sortint al costat de la cabana de pastors des Prats (tancada), allí hi ha una palanca que travessa el torrent, just per sota un bonic salt d’aigua; a l’altre costat arrenca una pista que en continua pujada ens retorna al coll de Sahún.
Si hem optat per baixar pel marge esquerre, en arribar a l’estany Inferior hem de remuntar un petit turonet i anar baixant. No hi ha un camí clar, però el terreny és fàcil i podem anar perden alçada, fins que retrobem el camí principal, una vegada aquest ja a travessat el torrent, i, evidentment el seguirem fins el coll de Sahún.
Des dels estanys també hi ha un corriol que fa una llarga flanquejada per la dreta i estalvia la sifonada de baixar fins la cabana des Prats. Una vegada el vaig seguir, però em sembla que vaig estalviar metres de desnivell, però de distància en vaig fer més, ja que el corriol va entrant i sortint, seguint totes les inflexions que fa la muntanya.
HORARIS:
Del coll de Sahún al peu de la paret de l’Estiveta: 50mn
Del peu de la paret al pic de l’Estiveta: 45mn
Del pic de l’Estiveta al pic de Yerri: 40mn
Del pic de Yerri al pic de la Serra de Barbarisa, 2729m: 1h 05mn
Del pic de la Serra de Barbarisa al pic de Barbarisa: 35mn
Del pic de Barbarisa a l’estany de Barbarisa: 35mn
De l’estany de Barbarisa a la cabana des Prats: 1h
De la cabana des Prats al coll de Sahún: 55 mn
TOTAL: 6h 25mn
NOTA:
Per acabar repeteixo, perquè crec que és molt important advertir-ho, que el traçat de l’excursió està fet des de l’ordinador i per tant difícilment s’ajustarà a l’indret exacte per on passa el recorregut, és per aquesta raó que cal haver llegit la descripció i fer servir el sentit comú per a caminar pels indrets més evidents. Tot i que he intentat ajustar-me al màxim a l’itinerari consultant tots els mapes haguts i per haver, inclosos els via satèl•lit, no puc assegurar que el traçat sigui exacte, principalment amb la grimpada al pic de l’Estiveta.
De tota manera així és com es feien abans les excursions, llegint les descripcions i consultant els mapes; en concret a aquesta zona li corresponen els mapes del “Instituto Topográfico Nacional” número “179-II San Juan de Plan” i el “179-IV Plan”.
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Coll de Sahún (Saünc) i pics de Yerri, 2672 m, Serra de Barbarisa, 2729 m i Barbarisa, 2708 m - San Juan de Plan, Aragón (España)- GPS track
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada