Pont de la Farga, roca Cigalera, roc d'Ausinsi, pica Estela i Montarenyo, per les bordes de Bedet i Castellarnau; tornada per la cabana d'Estalavedra

Tot i que el títol de l'itinerari ja és prou llarg; degut a la limitació de caràcters, en realitat encara hauria de ser-ho més; el títol complet seria: 
Pont de la Farga a la Vallferrera, bordes de Perrillo, de Bedet i de Castellarnau, barranc de Bedet, Ribera de Tírvia, basses de la ribera de Tírvia, roca Cigalera, 2668 m, roc d'Ausinsi, 2573 m, pica Estela o cap de Montarenyo de Boldís, 2549 m, pic de Montarenyo de Boldís, 2592 m i tornada per la cabana de Estalavedra (ó Estalabedre).
He catalogat aquesta caminada com a "moderat" degut exclusivament al tram entre les bordes de Castellarnau i les basses de la Ribera de Tírvia, ja que no hi ha camí, però no per possibles dificultats tècniques. 
És una excursió per als que busquem sortir de la massificació, en aquesta excursió no trobarem absolutament a ningú. 
Encara que durant un sector de la caminada per la carena, concretament entre la roca Cigalera i la collada de Boldís coincidim amb l'itinerari de "la Porta del Cel" i potser ens creuem amb algú que fa aquesta travessia. 
És la segona que faig aquesta bonica excursió, la primera fou els dies 31 de maig i 1 de juny del 2003, i llavors com a única referència tenia l'itinerari nº 49 de la guia del CEC "Pallars-Alt Urgell", i concretament aquest itinerari era descrit per en Joan i Jaume Tort i en Carles Cereceda. Ells ja comentaven la inexistència de camí, i que cal seguir el torrent sempre per la seva esquerra (la nostra dreta). 
Exactament així ho vaig fer l'any 2003 i també ara el 2019. Però quan surts del bosc et trobes amb un camí que ve flanquejant per la dreta. Aquest camí em va despertar la meva curiositat l'any 2003 i de baixada el vaig seguir una mica, però vaig deixar-ho estar i vaig tirat pel dret, tal com havia pujat; però aquesta darrera vegada he volgut seguir-lo per veure a on porta. 
Tot i que és un camí molt poc o gens transitat, es conserva més o menys be, amb algun arbre caigut o branques que a estones l'amaguen, però porta fins a la cabana d'Estalavedra. 
Anant pel dret son uns 800 metres de recorregut i anant per la cabana i el camí son uns 3 kms. Pujant pel dret vaig estar dues hores per anar de les bordes de Castellarnau a la Ribera de Tírvia i per anar entre el mateixos punts, de baixada i passant per l'esmentada cabana, pràcticament també. 
Deixo aquestes dades per què cada un escolleixi el que més l'hi convingui. 
És un itinerari desconegut completament, però la bellesa dels indrets supera o iguala la de molts altres itineraris més coneguts i concorreguts d'aquesta mateixa zona. 
Per començar els indrets on hi ha els tres grups de bordes, (Perrillo, Bedet i Castellarnau) son uns balcons privilegiats sobre la Vallferrera amb el Monteixo al davant mateix. 
Després l'indret de les basses de la ribera de Tírvia, és un conjunt d'aiguamolls, a vegades convertits en estanys, d'una gran bellesa; contrastant aquelles grans planures amb el pendent que manté la vall fins arribar-hi. 
Després ve l'apartat panoràmica des de que arribem a dalt la carena, just abans de la Roca Cigalera, fins que l'abandonem en deixar el Montarenyo de Boldís. 
Aquesta darrera vegada feia un dia rúfol, però l'any 2003 va fer un dia esplèndid. 
De llavors tinc anotada la panoràmica: Pica d'Estats, Sotllo, Baborte i Estanys. També es veu el pic de Tres Pics, Becero, Canalbona, Romaset, pica Roja, Broate, punta del Port de l'Artiga, Tres Comtes, Guiló, Colatx, Turguilla, Certascan, Mont-roig, Valier, Ventolau i Maladeta, Monteixo, Norís, Gerri, Sanfonts, Coma-pedrosa i tota la serra dels Canals dels del Caubo al Guerossos. També es veu l'estany de Becero i el de Certascan i l'indret dels de Punturri, Closell, Naorte i Romedo. La Roca Cigalera queda apartada del cercle de Bedet, doncs està una mica endinsada sobre de la vall de Becero, per tant es perd la panoràmica sobre el pla de la Selva i dels cercles de la Llena i Bedet. L'única particularitat del Roc d'Ausinsi és la visió del poble d'Àreu. El pic de Montarenyo no té tan bona panoràmica com la Roca Cigalera perquè el massís de la Pica queda més apartat. 
La pica Estela o Cap de Montarenyo de Boldís és un vèrtex geodèsic i manté la panoràmica dels altres cims i també de la coma de Boldís i del pla de Baovi. 
Per a rematar la bellesa de l'excursió, l'indret, o més ben dit, les prades de la cabana de Estalavedra mereixen la volta que farem per a passar-hi. 
En resum una excursió que no us deixarà indiferents i en la que gaudireu àmpliament de la muntanya i les seves vistes. 
També vull remarcar que a la carena entre el roc d'Ausinsi, la collada de Boldís i el Montarenyo hi ha un seguit de parets de pedra que podrien ser restes de trinxeres de la Guerra Civil, així com les restes que també hi ha a les basses de la Ribera de Tírvia. 
També seria curiós saber perquè aquest indret té aquest nom, quan el poble de Tírvia està força lluny d'aquesta contrada. Tota l'estona és el torrent de Bedet i en arribar a la part plana canvia el nom a Ribera de Tírvia. 
També vull fer esment que amb el nom de les bordes hi ha una confusió, ja que si porteu el mapa de més tirada de la zona, el nom de Castellarnau no hi surt, i en el seu lloc surt el de Bedet; a l'indret de les bordes de Bedet no hi surt cap nom, i a l'indret de les de Perrillo hi surt el nom d'Esculte; la cabana d'Estalavedra o Estalabedre no hi apareix ni marcada ni el nom, com tampoc apareix el nom i la situació del vèrtex geodèsic de la pica Estela.

Per a començar l'excursió ens hem de situar al poble d'Àreu, a la Vallferrera i des d'allí seguir la pista al pla de Boet i refugi de la Vallferrera, camí majoritàriament de la Pica d'Estats. 
Però la seguirem fins l'aparcament del pont de la Farga. Indret inconfusible, perquè a partir d'aquí la pista comença a pujar. 
En aquest indret hi ha un gran lloc per aparcar i és on comença el camí al refugi de Baborte per les bordes de la Rebuira. 
Deixarem el vehicle en aquest aparcament i creuarem el pont sobre el riu de la Vallfarrera, a l'indret on s'agafa l'aigua d'aquest riu per portar-la a la vall de Cardós i a les seves centrals. 
Aquest fet ha salvat a tots els estanys de la Vallferrera de tenir resclosa, a diferència dels de la vall de Cardós, en que pràcticament en tenen tots, menys els de la vall de Tavascan que la recullen a la presa de Graus. 
Consideracions hidrogràfiques a part, travessem el pont i només començar el camí a la Rebuira, hi ha un cartell indicador, ara ja caigut a terra, que ens indica el camí a l'esquerra a Bedet i Estalavedra. 
Comencem a pujar per aquest camí, en forta pujada, i aviat ja veiem com la vall es va enfonsant i el nostre vehicle es va veien cada vegada més petit. 
Val a dir que des de l'aparcament es veuen les bordes de Perrillo i de Bedet. 
Així arribem a les bordes de Perrillo, un conjunt de dues bordes, la petita, l'habitacle i la gran el paller i quadra. 
Compte amb les ortigues si volem passejar-nos pel bonic espai entre les dues bordes. 
El camí segueix per darrera la borda gran, hem de passar per la porta que hi ha al darrera. 
És important aquest detall per a trobar la continuació del camí. 
El camí segueix pujant i arribem a una cruïlla, on en un arbre hi ha un cartell que indica a Bedet a l'esquerra. 
Si seguíssim recta també arribaríem a les bordes de Castellarnau, però fent molta volta, així com també a la cabana de Estalavedra. 
Però girarem a l'esquerra i arribem a les bordes de Bedet, que estant molt properes a l'esmentada cruïlla. 
Aquestes bordes tornen a estar situades en un mirador privilegiat, i estan reconstruïdes. 
Però per l'estat del camí d'accés i per les herbes que imperant dona la impressió que fa més d'un any que no hi va ningú. Però tampoc molts, per l'estat de les banderoles "tipus nepalí" que hi han a la borda més alta. 
Repeteixo, l'indret és molt bonic. Les bordes de Castellarnau estan pràcticament sobre la vertical de les de Bedet, així que hi deu haver un camí que les uneixi. 
Si hi era avui ja no hi és, tot i que hi han rastres, però el terreny que les separa son els antics bancals dels prats de les bordes, i així anem pujant. Trobem la mànega que porta l'aigua a les bordes de Bedet. 
Més amunt veiem les ruïnes d'una gran borda, i ens hi apropem, a sobre ja es veuen les teulades de les bordes de Castellarnau; a les que acabem d'arribar pels antics prats. 
Nou i últim conjunt de bordes, situades en espectaculars indrets. 
Aquestes consten de tres edificis, que encara s'aguanten drets, però amb alguns forats a les teulades. En una d'elles hi ha gravada en una pedra de la paret: "Ignacio de Castellarnau, 1890". Ortigues arreu. Descans obligatori, el Monteixo al davant, la Vallferrera als peus, i proper final de la "bona vida" de caminar per camins, i valgui la redundància. 
Durant uns metres més encara seguirem un desdibuixat camí que ens condueix fins el torrent de Bedet, just on hi ha un bonic salt d'aigua. 
Aquí el "camí" gira a la dreta, es veu una fita a l'entrada del bosc. Per aquest camí és per on tornarem si anem fins la cabana de Estalavedra. 
Però de pujada farem via, hi anirem pel dret. 
No hi ha cap mena de camí, ni de rastre que ens ho faci creure. És qüestió d'anar seguint pujant, a prop (més o menys) del torrent, deixant-lo sempre a la nostra esquerra. 
El bosc no és gaire espès i anem buscant els indrets amb menys vegetació. El problema és que a la barrancada hi ha petites graonades, totes molt curtes, i que haurem d'anar superant; això quan no hi ha camí, sempre és entretingut, ja que has de mirar per on es millor pujar, i no sempre ho encertes; però tot és curt i fàcil, i potser en el pitjor dels casos en surts amb alguna esgarrinxada. 
Molt més amunt el bosc ja comença a disminuir i ens trobem amb un camí que ve per la dreta. És el que seguirem de baixada (si volem). Estem situats en un indret on el torrent de Bedet descriu un angle de gairebé 90 graus. 
Així doncs, ara seguirem aquest camí, a estones molt ben marcat i a estones perdedor, arribem a un petit replà on hi ha les restes d'una antiga cabana i una cleda. Ara ja hem sortit del bosc, i el terreny ja és típicament d'alta muntanya. 
Girem a la dreta, el camí també hi fa, i superem un últim desnivell i sortim directament a la primera bassa o petit estanyol. 
En aquest indret acabem d'entrar en un bast amfiteatre, les estretors i els pendents s'acaben de sobte; tot és verd i pla; seguim caminant, tot deixant una segona basa a la nostra esquerra i després d'una petita ondulació arribem a la més gran de les basses de la Ribera de Tírvia; a principis de primavera és un estany, ara son uns aiguamolls molt bonics on s'ajunten varies torrenteres. 
Escollim la torrentera de la dreta, on hi ha una gran pedra, amb una paret al davant, a sobre hi veiem més ruïnes de cabana, i una que encara sembla que s'aguanti queda una mica apartada a la dreta. 
Anem pujant, tot seguint aquesta torrentera per un seguit de petits replans. Finalment emprendrem decididament la pujada pel dret per tal d'anar a buscar la carena, que cada vegada tenim més a prop. a mesura que anem pujant van apareixen noves basses i petits estanyols a la Ribera de Tírvia. El més alt dels estanyols està molt a prop de la carena i encara conserva una congesta. 
Després d'una forta i sostinguda pujada per glever, arribem al capdamunt de la carena, i allí la vista s'obra a totes les muntanyes del conjunt de la Pica d'Estats i a la vall del Forn, on també hi ha petits estanyols. 
La Roca Cigalera queda a la nostra esquerra. Per tant hem de començar a carenejar en aquesta direcció. Tot i ser a la carena, el cim encara resta uns cent metres més amunt. 
Quan arribem al que creiem que era el cim, veiem que hem arribat a un extens altiplà, on el cim destaca a la nostra dreta i endinsat a la vall de Becero. 
Travessem l'altiplà i per fi arribem al cim de la Roca Cigalera. el cim encara conserva un pal que hi havia l'any 2003. La vall de Becero s'obre als nostres peus i el seu i oblidat cim el tenim al davant mateix; però per veure l'estany haurem de caminar uns metres més, ja que des del cim estant no es veu. 
En arribar al cim va començar a plovisquejar i les muntanyes més altes es varen posar "el barret", sort de les fotos del 2003! 
En arribar a aquest cim hem sortit de les immenses solituds de la vall de Bedet, doncs per aquest cim passa el recorregut de la "Porta del Cel". A partir d'ara seguirem un caminet, unes marques grogues i també estaques, no fos cas que ens perdéssim després de fer més de 1000 metres de desnivell sense camins! 
Els núvols negres, el plovisqueig i els jocs de colors també tenen el seu encant. 
Si el plovisqueig hagués estat pluja o tempesta hauria tornat avall, però ara plovia, ara no, em va empènyer a seguir ja que si la cosa empitjorava, a partir ara podria baixar des de molts punts, principalment des de la collada de Boldís. 
Seguint caminant pel llom de muntanya, seguint el camí que es dirigeix a l'esmentada collada. 
Ens desviarem aviat d'aquest camí per a passar pel roc d'Ausinsi, un simple bony de la carena. 
Sortim del roc d'Ausinsi i retrobem el camí en direcció a la collada. A la dreta ja es destaca el vèrtex geodèsic de la pica Estela, situada en un estrep que es despenja de la carena principal. 
Així doncs, tornem a abandonar el camí de la "Porta del Cel" per a desviar-nos a la dreta per anar carenejant per aquest llom secundari. 
Ara estem abandonant la coma de la Ribera de Tírvia a la Vallferrera i estem entrant a la de Boldís a la vall de Cardós. 
Assolim el vèrtex geodèsic de la pica Estela o Cap del Montarenyo de Boldís. De lluny semblava en pic punxegut, però en arribar-hi veiem que és l'extrem d'un immens altiplà, que ens impedeix tenir una fantàstica vista d'ocell de la vall de Cardós; tot i així es veu una part del pla de Boavi. 
Ara hem d'anar a la collada de Boldís, per a fer-ho no caldrà tornar endarrere a buscar novament la carena principal, ja que podrem flanquejar còmodament la part alta de la coma de Boldís, una congesta encara ens ho farà més fàcil, per anar a sortir directament a la collada de Boldís. 
Aquí tornem a trobar-hi murs de pedra i alguna cabana en ruïnes. 
Aquí, aprofitant que no plovia, vaig fer-hi un bon descans tot meditant si seguia vers el cim del Montarenyo i baixava directament a les bases de la Ribera de Tírvia. 
Seguia sense ploure, així que vaig optar per a acabar de fer la volta prevista. 
La sortida del coll es veu rocallosa, però si fem unes passes en direcció a les basses veurem que hi ha un camí que revolta les pedres i va pujant tot donant la volta a les roques i esquivant un parell de falsos cims. 
Amb menys esforç del que semblava des del coll, arribem al pic de Montarenyo de Boldís. Abans d'arribar-hi trobem una nova cabana en ruïnes. 
Com a la pica Estela, al Montarenyo ens trobem amb un gran altiplà, aquest ho és molt d'extens. Parets de pedra ens tornen a recordar el passat d'aquestes contrades i la seva relativa conservació, ens demostra el poc visitades. Al cim pràcticament no hi ha ni fita cimera; uns metres abans si que hi ha una gran fita. Des d'aquí es veuen la carena que envolta els dos pobles de Boldís Sobirà i Jussà; amb els cims del Grauler, Tudela i el pla de Nèqua. 
Abandonem el cim, tot retrocedint uns metres per on hem vingut, però sense arribar ni de bon tros a la collada de Boldís, girem a la dreta i baixem directament al fons de la coma, per pendents d'herbei, molt fàcils i sense gaire inclinació. 
Arribem al fons de la coma i hem de tenir la precaució de revoltar la gran bassa a aiguamolls per la nostra esquerra, fins a retrobar-nos amb l'itinerari de pujada als cims. 
En aquest indret tenia instal·lada la meva tenda, i pocs metres abans d'arribar-hi va començar a ploure fort. Així que arribar a la tenda i cap a dins a esperar a veure si para o no per a veure que faig. 
Com tot el que portava de dia, va ploure una estona i va parar, però aquesta vegada ja no va tornar a ploure més .... al menys mentre jo era a la muntanya. 
Així que desmuntada la tenda i guardats tots el patracols vaig abandonar aquest lloc tant bonic i vaig començar a baixar. 
Com que la predicció del temps ja preveia que plouria al migdia o a la tarda, havia començat a caminar a les sis del mati, per tant era relativament d'hora i aquesta vegada em podia permetre el "luxe" de seguir el camí per veure a on portava, i si ho veia malament, tan és entrar al bosc pel dret en un lloc com en un altre. 
Anteriorment havia de ser un camí molt marcat, perquè a estones es conserva perfectament bé, en d'altres, o s'ha esllavissat una mica, o hi ha un arbre caigut, o les branques que no talla ningú envaeixen el camí; però a trets generals es pot seguir perfectament (el traçat el segueix íntegrament el camí). Aquest camí planeja amb lleugera tendència a baixar i dona la volta a la vall de Bedet i entra a la del Forn. 
El punt d'unió d'aquestes valls és una mena de collet, on vaig trobar-hi una fita. 
Ara ja per la vall del Forn el camí tendeix a baixar una mica més i més endavant, entre els arbres es veu la cabana d'Estalavedra i la verdor de les prades que l'envolten. 
Finalment el camí travessa el torrent del Forn i acaba arribant a aquest nou indret fantàstic. 
He fet una gran volta, però el resultat la compensa àmpliament, ja que l'indret és d'una gran bellesa, i a més per fi he trobat el camí a les basses de Tírvia, sense necessitat d'embrancar-se sense camí per dins del bosc, i també perquè aquesta cabana permet pujar als també desconeguts estanys del Forn i els més llunyans de la Llaguna. 
La cabana està oberta i en cas de necessitat pot servir per a dormir-hi. Podríem comparar-la amb la de Basello, camí de Baborte. 
Nova parada obligatòria. Costa marxar d'indrets aixi. Ara només ens resta travessar les prades del davant la cabana i trobar el camí a l'altre costat, i anar-lo seguint. 
Aquest camí ja és més marcat que l'anterior, però tampoc és per a llençar-hi coets. 
Primer travessa el torrent del Forn, que ja havíem travessat abans d'arribar a la cabana, i va planejant, amb tendència a baixar fins arribar al cap de força estona al costat del torrent de Bedet, just a l'indret de la cascada i on retrobem el camí de pujada directa. 
Ara seguirem estrictament el camí de pujada passant novament per les bordes de Castellarnau, Bedet i Perrillo fins arribar finalment al pont de la Farga, donant per acabada aquesta fantàstica excursió per una zona totalment desconeguda de la Vallferrera. 

HORARIS: 
del pont de la Farga a les bordes de Perrillo: 15mn 
de les bordes de Perrillo a les de Bedet: 10mn 
de les bordes de Bedet a les de Castellarnau: 20mn 
de les bordes de Castellarnau a la 1ra bassa de la ribera de Tírvia: 1h 55mn 
de la 1r basa a la bassa més gran: 10mn 
de la bassa més gran a la Roca Cigalera: 1h 10mn 
de la Roca Cigalera al roc d'Ausinsi: 10mn 
del roc d'Ausinsi a la pica Estela: 15mn 
de la pica Estela a la collada de Boldís: 15mn 
de la collada de Boldís al Montarenyo de Boldís: 25mn 
del Montarenyo a la bassa més gran: 30mn 
de la bassa de la Ribera de Tírvia a la cabana d'Estalavedra: 1h 10mn 
de la cabana d'Estalavedra a les bordes de Castellarnau: 35mn 
de les bordes de Castellarnau a les de Bedet: 15mn 
de les bordes de Bedet al pont de la Farga: 20mn 
TOTAL: 7h 55mn 
NOTA: el traçat del wikiloc marca com a temps en moviment 6h 50mn, però en realitat heu d'afagir-hi una hora més.

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Pont de la Farga, roca Cigalera, roc d'Ausinsi, pica Estela i Montarenyo, per les bordes de Bedet i Castellarnau - Areo, Catalunya (España)- GPS track