Corbera de Llobregat, Roques Roges, Creu d'Aragall, roc de Forellac, puig d'Agulles i de Montmany i Sant Ponç (5 Cims)

Gran volta circular per les muntanyes que envolten Corbera de Llobregat, excursió coneguda com a la "volta dels 5 cims", una caminada de "només 29 kms i 1000 metres de desnivell" degut a aquests dos paràmetres l'he qualificada de "moderada", ja que a part de la llargada i el desnivell, la resta no presenta cap mena de dificultat i tot el recorregut el farem per pistes i camins, tots molt ben senyalitzats; pràcticament tot el nostre recorregut està indicat amb marques de pintura vermella. 
Entre el puig d'Agulles i el Montmany el nostre itinerari baixa fins al monestir de Sant Ponç de Corbera, però estrictament no cal baixar-hi, però he cregut que fora imperdonable fer aquesta circumval·lació sense visitar aquesta magnifica joia de l'art romànic, encara que anar-hi representi un petit esforç suplementari. 
Un recorregut de 29 kms per força ha de ser "variat", i en aquest cas és totalment cert, ja que passarem i veurem una gran quantitat d'indrets. 
Per exemple passarem: pel casc antic de Corbera, el parc de les Palmeres, el camí del Pessebre Vivent amb els decorats, el turó del Beco, les Roques Roges, La Creu d'Aragall i el mirador de Maria Engràcia, el mirador de la Roca Foradada, el roc de Forellac, el puig d'Agulles, el monestir de Sant Ponç de Corbera, el puig Montmany ó Puigmontmany; i entre les vistes podem destacar: Montserrat, la Mola, el Montseny, el Montmell, el Puigmal, el mar, .... 
Tot i ser un territori on hi ha moltes urbanitzacions, la major part del trajecte en transcorre al marge, esquivant-ne en tot moment els carrers i vorejant-les sempre per camins. 
El centre i la referència que tindrem gairebé en tot el recorregut, és l'església de Santa Maria de Corbera, situada gairebé a la part més alta del nucli de Corbera de Llobregat, i que anirem veiem, des de la distància, com l'hi anem donant la volta. 

Per a iniciar el recorregut ens hem de situar a Corbera de Llobregat, municipi on predominen les zones blaves d'aparcament; haurem d'intentar buscar algun lloc per carrers laterals al Centre, en concret aquest itinerari comença al carrer de Sant Isidre; carrer força ben situat per a començar l'excursió. 
Comencem a caminar per l'esmentat carrer, girem pel carrer Agricultura, pel de Mossèn Cinto, pugem pel carrer de l'Abat Escarré i seguim pel carrer de Salvador Espriu (aquí el GPS va fer un moviment estrany, potser per alguna interferència, però el traçat i el sentit de la marxa son evidents). 
Al capdamunt d'aquest carrer trobem un cartell indicatiu i hem de girar a la dreta per a abandonar els carrers i seguir un camí a mitja alçada (el GPS aquí li "va petar" per marcar una línia recta, però el camí no ofereix cap altre alternativa que seguir-lo). 
al final d'aquest camí ens crida l'atenció una bonica glorieta, pertany al parc de les Palmeres, al que entrarem una mica, al final del camí, per a contemplar la bonica glorieta i la vista que des d'allí gaudim. 
Sortim del parc i seguim pels carrers del casc antic de Corbera. Tenim a pocs metres el castell i l'església de Santa Maria. Girem a l'esquerra i anem seguint el camí del Pessebre Vivent, tot contemplant-ne les construccions dels decorats i els camins que s'enfilen a dalt la cinglera. 
En arribar a l'alçada del cementiri el camí gira a l'esquerra i travessa Corbera de Dalt. 
Seguim el camí del Pessebre fins el primer revolt, on un nou cartell ens assenyala un camí que surt recta i que empren una curta baixada, gira a la dreta i arriba a un carrer, que simplement el travessarem. 
A partir d'ara seguirem durant força estona un camí molt bonic que segueix la riera de Corbera. 
Arribem de nou a l'extrem d'una altre urbanització, que deixem immediatament per a començar la caminada per un bonic i ample camí per dins del bosc, que comença a guanyar alçada en llargues llaçades. 
Arribem a un collet, cruïlla de camins i pistes. 
Aquí tenim l'alternativa de girar a la dreta i seguir un marcat camí fins el proper turó del Beco. La vegetació tapa tota la vista, així que si volem ens podem estalviar anar-hi; però està a només "quatre passes" de la cruïlla. 
Situats de nou a la cruïlla, seguim un camí, que en el fons és una drecera de la pista, que retrobem molt aviat. 
Anem seguint camins i pistes, totes les cruïlles estan senyalitzades fins arribar al coll de Roques roges. 
Aquí tornarem a fer un "anada i tornada", aquesta vegada a la punta de les Roques Roges, també força propera a la cruïlla. 
En aquest indret si que gaudirem d'una gran panoràmica; hi ha antenes que desvirtuen una mica l'indret, però és prou ampli i pots fer com "aquell que no les veu". 
Tornarem a la cruïlla anterior. 
Mirant el mapa vaig veure que d'aquesta cruïlla sortia un camí que feia força drecera. Efectivament el camí hi és, i està molt ben marcat durant una estona, això em va animar a anar-lo seguint, fins que de cop i volta s'acaba al mig del bosc. O em vaig passar una desviació, o una caiguda d'arbres s'ha carregat el camí durant uns metres i després segueix. La qüestió és que després de buscar la manera de travessar la vegetació, vaig optar per tornar a la cruïlla i seguir còmodament la pista, que fa una gran volta, però que no presenta cap dificultat. 
Arribem a la collada de la Pedra Dreta, una nova cruïlla de pistes amb un cartell informatiu; seguim la pista de l'esquerra fins una nova cruïlla on també girem a l'esquerra i seguim una pista secundària. 
Ara hem d'estar atents al traçat, ja que aquesta vegada si que hi ha una drecera i que arrenca a la dreta. Camí també molt marcat i que aquesta vegada no s'acaba com "el rosari de l'aurora", sinó que ens deixa directament dalt de la Creu d'Aragall. 
Vistes molt extenses, es veu fins el Puigmal. En aquest cim hi ha una gran creu de pedra, un vèrtex geodèsic, una torre de vigilància d'incendis, una urbanització a pocs metres i un mirador, també fet amb pedres, on hi ha gravat el nom de mirador de Maria Engràcia. 
Aquest mirador és un balconet estratègicament situat a sobre la cinglera. 
Ara començarem una llarga caminada d'uns 8 kms pràcticament pel llom de la carena fins el puig d'Agulles, amb la varietat de panoràmiques que això representa. 
Primer seguirem una pista que fa de frontera entre la muntanya i la urbanització, anem seguint i girem a la dreta per un altre pista fins que s'acaba. D'allà arrenca un bonic camí que acaba desembocant a la carretera BV-2425 que seguirem un centenar o menys de metres fins arribar a l'alt de la Creu d'Aragall. 
Just abans del cartell del coll a la dreta arrenca una pista que baixa i un camí que puja. 
Seguirem el camí i les marques vermelles, que de nou voreja una urbanització, que pràcticament ni veiem. 
Deixem endarrere aquesta urbanització i abans d'arribar al collet de Can Canals farem un nou "anada i tornada", aquesta vegada al mirador de la Roca Foradada. 
Per anar-hi seguirem un camí a l'esquerra i en pocs minuts arribem a aquest mirador situat a la punta de la cinglera. 
Una barana de fusta en un estat una mica descuidat fa de protecció, i des d'on de nou gaudim d'una gran panoràmica. 
Reconfortats per la panoràmica i per l'aturada, tornem a la cruïlla anterior i acabem d'arribar al collet de Can Canals, on girem a la dreta i seguim carenejant i gaudint de grans vistes. 
Arribem a una nova urbanització a la que no entrarem, només creuarem la carretera que hi mena (aquesta carretera ens portaria de nou a la BV-2425) i seguirem el camí per l'altre costat. 
Anem caminant relaxadament per una pista i hem d'estar atents de nou al traçat i a les marques de pintura vermella perquè haurem de girar noranta graus a l'esquerra per a seguir un bonic camí. 
Aquest camí desemboca en una pista a l'indret on aquesta es divideix en dues. Prendrem la de l'esquerra; d'aquesta manera arribem a una nova cruïlla. 
Ara hem de deixar les pistes i seguir per un ample camí que arrenca entre les dues pistes. 
Arribarem al collet del Montcau, indret on girarem a l'esquerra per a seguir el camí que ens puja fins el roc de Forellac. 
Nou gran mirador, i l'únic cim de tota l'excursió on no hi ha cap andròmina afegida al capdamunt. 
El radar meteorològic del puig d'Agulles fa estona que es visible, i ara des del roc de Forellac el tenim a tocar. 
Seguim el camí que empren una forta baixada i passa literalment per sota una torre alta tensió i acaba sortint a la carretera d'accés al puig d'Agulles a l'indret del collet del Portell. 
Ara seguirem aquesta carretera que en un parell de llaçades en deixa dalt del puig d'Agulles. 
El puig d'Agulles, de 653 metres d'alçada, és el punt més elevat de les muntanyes de l'Ordal i forma part de la llista dels 100 cims més emblemàtics de Catalunya. 
Al cim hi ha la característica esfera blanca del radar meteorològic, una cabana de fusta en un estat lamentable, un vèrtex geodèsic i una gran panoràmica. 
Aquí podem fer-hi una llarga aturada a l'ombra de la cabana. 
Després de descansar i gaudir de la panoràmica, seguirem el camí i les inefables marques vermelles i emprendrem una forta davallada que ens aproparà a una altre urbanització. 
Atents al traçat i a les marques de pintura, d'aquesta urbanització (de cal Armengol) només passarem tangencialment per la primera casa, ja que seguirem emprendrem una llarga i bonica caminada seguint la riera del Clot dels Carsos. 
Aquest bonic descens per aquesta riera ens deixa en una cruïlla de pistes en el Fondo de Sant Ponç. 
Seguirem, en suau pujada, la pista de l'esquerra. Entre l'arbreda ja veiem el campanar de Sant Ponç. 
Arribem a l'alçada del conjunt de masos abandonats de Can Dispanya, aquí el camí fa una drecera, passant entre les antigues construccions i ens deixa directament a l'enclavament del monestir de Sant Ponç de Corbera. 
Atureu màquines!! Els 29 kms de caminada eren un pretext per a contemplar aquesta gran construcció romànica del segle XI. 
Aquesta és una descripció excursionista, però fer-ne un petit resum històric també és interessant per veure els lligams dels monestirs al llarg dels segles. 
Esmentat per primera vegada el 1068, estava lligat al monestir de Sant Pere de Casserres, que a la vegada estava subjecte al monestir de Cluny. 
Es contempla la possibilitat que fos una donació d'Alemany de Cervelló (germà del bisbe de Barcelona, Humbert de Cervelló) que demostraria el lligam entre el llinatge i el lloc; i que es considerés l'edifici com a panteó familiar; aquest motiu explicaria la desproporció entre les mides de l'edifici i la poca vida monàstica que va haver-hi. 
Anys més tard hi varen haver desavinences entre els priors de Sant Ponç i el bisbat de Barcelona, ja que Sant Ponç depenia de Sant Pere de Casserres i de Cluny. 
La decadència de Sant Pere de Casserres durant el segle XIV també va comportar la de Sant Ponç. Finalment durant la segona meitat del segle XVI va passar a dependre dels benedictins de Sant Pau del Camp, i de priorat va passar a ser parròquia dependent de Santa Maria de Corbera, i finalment l'indret va quedar abandonat. 
Ha estat restaurada en diverses ocasions entre el 1929 9 1992. Encara es conserven restes de pintures romàniques en algunes parets i la imatge de la Mare de Déu de la Llet actualment es conserva a Santa Maria de Corbera. 
Hi ha més vicissituds per explicar, però he fet un petit resum dels mil anys d'història que ens contemplen. 
Les fotografies boniques son amb sol, i avui feia un dia de sol i núvols, i com era d'esperar la llei de "Murphy" es va complir inexorablement, i a Sant Ponç "va tocar núvol". 
Després de contemplar, gaudir i descansar en l'estratègic banc que hi ha al peu de l'escalinata de la porta principal no toca més remei que seguir caminant. 
Sant Ponç està a una alçada de 320 metres aproximadament i hem de pujar al Montmany que en té 498; és a dir, sense comptar els 20 metres que baixarem en sortir de Sant Ponç, hem de remuntar-ne 180. 
Primer revoltem el monestir i sortim a la gran explanada que hi ha al darrera i des d'on és té una gran perspectiva de tot l'edifici i seguim el camí que surt d'allà mateix. 
Després d'una curta baixada arribem al costat d'una pista molt ampla on hi ha un nou cartell informatiu (aquesta pista és la que hem deixat anteriorment per seguir-ne una a l'esquerra que ens ha portat a Sant Ponç). 
Travessarem aquesta pista i seguirem pel camí de l'altre costat. Comencem a guanyar alçada, tot seguint el marcat camí i les inefables marques de pintura vermella. 
Arribem a una nova cruïlla amb cartell indicador. Seguim per l'esquerra. Ara el camí planeja i ens deixa al coll Verdaguer. 
Ara seguirem per l'esquerra durant una bona estona per una pista que deixa a un costat can Cases de Sant Ponç, on a la sortida hem de seguir la pista per la dreta. 
Finalment el pendent es redreça una mica i arribem al puig Montmany o Puigmontmany de 498 metres d'alçada. 
És un vèrtex geodèsic, però malauradament la vegetació ens tapa tota la vista. Però de vista m'hem tingut durant tota l'estona i en tornarem a tenir a la baixada. 
Per la dreta i darrera el piló del vèrtex arrenca un marcat camí amb les conseqüents marques de pintura vermella que empren la baixada. 
El camí va directa a la punta de la cinglera, on al terra hi ha la "X" amb pintura que ens indica que si seguim recta anirem cinglera avall. El camí gira a la dreta per a baixar de la cinglera, però és molt interessant arribar-nos-hi per a poder contemplar la panoràmica que des del balconet que ens ofereix la cinglera. 
Als nostres peus tenim Corbera de Llobregat i el conjunt residencial de l'hotel de can Rafel; realment vist a vista d'ocell un indret molt bonic i molt ben cuidat. 
Tal com he comentat el camí gira a la dreta i baixa la cinglera i enllaça amb les instal·lacions de l'esmentat hotel; arribem fins la mateixa entrada i d'allà arrenca un camí que ens deixa en el carrer de més amunt de l'urbanització Puigmontmany. 
A la nostra esquerra queden unes fantasmagòriques i inacabades vivendes. 
Seguim aquest carrer que va revoltant l'urbanització, que ens queda sempre a la dreta (tret de les sis cases inacabades, que queden a l'esquerra). 
En un revolt seguim recta per un passatge cimentat i amb fort pendent, al final del qual arribem a un punt, atenció al traçat, on abandonem l'urbanització i girem 180 graus a l'esquerra, per a començar a seguir un camí. 
A pocs metres passem per la font de Sant Rafel i anem seguint fins una cruïlla on hem de seguir baixant per la dreta. 
Ara només ens resta seguir aquest camí que va perdent alçada fins que travessa la riera de Rafamans i ens deixa a la mateixa plaça del Mil·lenari a l'entrada de Corbera i a pocs metres del vehicle. 

HORARIS: 
del carrer Sant Isidre de Corbera de Llobregat al turó del Beco: 1h 25mn 
del turó del Beco a les Roques Roges: 20mn 
de les Roques Roges a la Creu d'Aragall: 40mn 
de la Creu d'Aragall al mirador de la Roca Foradada: 35mn 
del mirador de la Roca Foradada al coll del Montcau: 1h 05mn 
del coll del Montcau al Roc de Forellac: 10mn 
del Roc de Forellat al collet del Portell: 05mn 
del collet del Portell al puig d'Agulles: 10mn 
del puig d'Agulles a Sant Ponç de Corbera: 50mn 
de Sant Ponç al coll Verdaguer: 30mn 
del coll Verdaguer al puig Montmany: 40mn 
del puig Montmany al cotxe: 45mn 
TOTAL: 7h 15mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Corbera de Llobregat, Roques Roges, Creu d'Aragall, roc de Forellac, puig d'Agulles i de Montmany i Sant Ponç (5 Cims) - Corbera de Llobregat, Catalunya (España)- GPS track