Gavarnie, refugi de Serradets i pics del Casco, 3006 m i la Torre de Marboré, 3009 m.

 

 

cadenes sense neu

  

Excursió a dos dels cims més emblemàtics del cercle de Gavarnie que malgrat les verticals parets que presenten pel vessant N, son fàcilment assolibles pel vessant S, però partint del refugi de Serradets i travessant la frontera per la bretxa de Roland. 
L’únic inconvenient és la llarga aproximació amb vehicle fins a Gavarnie i coll de Tentes (indret, situat a 2208 metres, on es deixa el cotxe) ja que son més de 500 kms de autopista primer i carretera després, que farem en unes 7 hores aproximadament). 
També hem de tenir en compte que a la localitat de Lorda (Lourdes) hi ha una circumval·lació per l’esquerra, ja que si passem pel centre de la vila podem perdre més de 45 minuts en els continus embotellaments que hi ha. 
Encara que fem l’excursió a ple estiu és aconsellable portar els grampons, ja que segons l’any podem trobar més o menys neu, inclús en tot el vessant S. 
El refugi de Serradets normalment està totalment ple i es pot acampar en els petits espais que hi ha en el pendent del davant, o passada la bretxa de Roland hi ha petites balmes, principalment en direcció al Taillón, que ofereixen un bon aixopluc. 
Aquest itinerari fa una petita variació al camí normal d’accés a la Torre de Marboré, potser és una mica més llarg que la pujada per la canal de la via normal, però és molt més fàcil i la pujada final és més regular (seguirem una estona el camí al pic de Marboré). 
El camí és totalment marcat, ben senyalitzat i transitat i a excepció de la boira no hi ha en cap moment possibilitat de perdre’l. 
Així doncs, situats a l’aparcament del coll de Tentes seguirem el que queda de la carretera asfaltada, cada vegada més deteriorada, que ens porta tot planejant fins el port de Bujaruelo. 
Durant aquest curt recorregut podrem admirar tota l’estona les parets N del Taillón i dels Gabietos, així com del Casco i la Torre de Marboré. 
Situats al pas fronterer del port de Bujaruelo, s’acaba la carretera i a l’esquerra comença un ample i marcat camí en direcció al refugi de Serradets. 
Primer anirem flanquejant pel peu dels pics dels Gabietos i el Taillón, fins que comença la pujada. 
Començarem a sentir el soroll del torrent que baixa del que queda de la gelera del Taillón i paulatinament ens hi anirem apropant fins que el camí el creua. 
Aquest torrent a temporades baixa amb força fúria i inclús hi ha un passamà a la dreta per ajudar a superar una petita cascada; si baixa poca aigua és pot passar per on més ens agradi. 
A l’altre costat del torrent, i amb vistes a la gelera del Taillón, el camí segueix pujant fins arribar al coll de Serradets. 
Ara ja veiem el refugi a la nostra alçada i al que arribarem fent una nova flanquejada. 
Entre el coll de Tentes, situat a 2200 i el refugi de Serradets, situat a 2550 només hem guanyat 350 metres de desnivell en 5,3 kms, és a dir: molta flanquejada i poca pujada, això si, quan puja de de cop. 
El refugi de Serradets és parada obligatòria per quedar-s’hi o simplement de recuperar forces mentre contemples el majestuós trau de la bretxa de Roland i els cims del Casc, la Torre els de la Cascada i el Marboré, així com el llarg salt d’aigua de la famosa cascada de Marboré, una de les més llargues d’Europa. 
Podríem dir que fins ara només hem fet la marxa d’aproximació i a partir d’aquí comença l’excursió pròpiament dita. 
El camí a la bretxa és molt marcat i evident i surt del davant mateix del refugi; primer s’enfila fins una graonada que ens amaga la gelera (si en queda) que hi ha a la coma de sota la bretxa. 
Per creuar aquesta gelera o més aviat congesta normalment no cal posar-se els grampons, ja que el pendent és poc pronunciat i la traça a la neu és un solc molt ample. 
L’últim repetjó a la bretxa és una mica dret i potser ens haurem d’ajudar de les mans. 
Així arribem a la bretxa de Roland, tall providencial a la llarga carena que va des del port de Bujaruelo fins els pics d’Astazu; així doncs és l’únic pas que permet canviar de vessant, i realment sembla un tall fet amb una espasa. 
Després admirar aquest prodigi de la natura passarem al vessant S i seguirem el camí de l’esquerra que davalla uns metres , tot començant a flanquejar la base del Casc en direcció al anomenat “pas dels Isards”. 
Aquest pas consisteix en una flanquejada una mica exposada i on hi una cadena que permet fer-la sense cap problema; també pot ser que a partir de la bretxa i fins passat el pas dels Isards o de los Sarrios hi hagi neu, en aquest cas si que és recomanable posar-se els grampons; a vegades inclús has de passar per la “rimaia”. 
Després de superar aquest pas el camí gira lleugerament a l’esquerra i arriba a un petit coll. Aquí hem de girar completament a l’esquerra ja que el camí s’enfila per una graonada que dona accés al cercle que formen els pics del Casco i la Torra. El camí de la graonada i aquest cercle també poden estar coberts per una congesta, així com la primera pala d’accés al Casc. 
Arribats a aquest punt, on hi ha diversos paraments per a fer bivac, podem escollir a quin dels dos cims pugem primer, ja que és indiferent, un és a l’esquerra (el Casc) i l’altre a la dreta (la Torre). 
Si escollim pujar primer al Casc, girarem a l’esquerra i emprendrem la pujada per les pales que porten al cim. Si encara hi ha una congesta, normalment es pot esquivar per l’esquerra de la congesta, inclús pot ser que el primer pendent sigui d’herbei, tot dependrà de la neu. 
A mitja pujada el pendent s’accentua i anem girant a la dreta, no hem de grimpar, però potser ens ajudarem de les mans per comoditat. 
D’aquesta manera arribem al cim del Casc de 3006 metres d’alçada i d’espectacular panoràmica, tot queda sobtadament sota els nostres peus. 
Ens podem apropar una mica en direcció a la bretxa per tal de veure’n l’impressionant tall. 
Després tornarem per on hem vingut fins el fons del cercle. L’indret sembla que no té sortida pel costat oposat, però hem de travessar el cercle, per la congesta que el cobreix i remuntar decantats a la dreta, apropant-nos al caire de la cinglera, estem flanquejant la base de la Torre, quan sembla que ja no hi ha més camí veurem una providencial “faja” que ens permet sortir del cercle i entrar a l’amplia coma que va de la Torre al Marboré. 
També hem deixat a l’esquerra la canal de la via normal al cim. Podem pujar-hi, ja que tampoc presenta cap dificultat, tret del fort desnivell. 
Ara estem situats en un petit collet; aquest punt és important, ja que el camí més visible baixa en direcció al refugi de Góriz , però si ens hi fixem be, veurem unes fites que ens indiquen un corriol menys visible que s’enfila en diagonal a la dreta per la mica de paret que tenim al davant. 
Aquest corriol és important, tant per anar a la Torre com per a seguir vers els pics de la Cascada i el Marboré, ja que va a buscar el gran replà superior que permet assolir tots aquests cims. 
Primer anem guanyant alçada en direcció contrària al cim, per després girar a l’esquerra per tal arribar al cim de la Torre, de 3009 metres, sense cap mena d’entrebanc. El cim és molt ampli i ens podem anar desplaçant per a contemplar la vista des d’angles diferents. 
La vista és igualment espectacular; el refugi de Serradets sembla de joguina sota els forts desnivells dels cims que l’envolten: el Taillón i el Casc; el Marboré, Cilindre, Mont-perdut, Vinhamala, Tendeñera, Gavarnie, la cascada de Marboré i una llarga llista de muntanyes es perden a l’horitzó. 
Per baixar del cim podem fer-ho per la canal o pel mateix indret de pujada. Tots dos recorreguts estan perfectament senyalitzats amb fites. 
HORARIS: 
Del coll de Tentes al port de Bujaruelo: 20mn 
Del coll de Bujaruelo al refugi de Serradets: 1h 
Del refugi a la bretxa de Roland: 30mn 
De la bretxa a l’entrada del cercle Casc-Torre: 35mn 
De l’entrada de la coma al pic del Casc: 25mn 
Del Casc a la Torre: 1h 10mn 
De la Torre a la bretxa de Roland: 1h 20mn 
De la bretxa al refugi: 20mn 
Del refugi al coll de Tentes: 1h 25mn 
TOTAL: 7h 05mn 

NOTA: Degut al llarg desplaçament aquesta excursió ha estat feta en tres dies: primer pujar i acampar al cotat del refugi. Segon dia: pujar als cims i tornar al campament del costat del refugi i el tercer dia tornada al coll de Tentes. 
També i degut a la llarga marxa d’aproximació, cal assegurar el bon temps, ja que son dos cims no recomanables de pujar-hi amb mal temps. Si malgrat totes les previsions la climatologia ens és desfavorable, sempre queda el recurs de pujar al Taillón, que és un dels tres mils més fàcils de pujar.

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Gavarnie, refugi de Serradets i pics del Casco, 3006 m i la Torre de Marboré, 3009 m. - Gavarnie, Occitanie (France)- GPS track