Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, castell de Tona, Sant Miquel de Vilageliu i Espais de Memòria de Tona
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes al wikiloc per la zona d'Osona podeu escriure al cercador de rutes d’aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "osonajsp" i us apareixeran totes.
Plàcida caminada per la plana osonenca que ens permet conèixer tres indrets emblemàtics com el Santuari de la Mare de Déu d’Ajuda, el Castell de Tona i Sant Miquel de Vilageliu. També creuarem el municipi de Tona de punta a punta, visitant alguns dels Espais de Memòria que hi ha a dins del casc urbà.
A part d’aquests indrets el traçat ressegueix una part del perímetre d’un camp de l’aviació republicana que va existir entre Balenyà i Tona del 1938 al 1939 i visitarem quatre dels vuit refugis antiaeris que hi havia.
A l’accés del refugi antiaeri de Trabau 2 hi ha un plafó que n’explica la història.
A l’inici de la guerra civil l’aviació republicana estava a l’Aragó i a Lleida; amb l’enfonsament del front a Terol l’aviació es va replegar més a l’interior de Catalunya.
Així va néixer a la primavera del 1938 el camp que contornejarem avui, va estar integrat a la Tercera Regió Aèria, 2on Sector, codi 328. Les obres s’emprengueren a partir d’una ordre de la “Jefatura d’Obres d’Aviació” transmesa al veïns de Tona, que deia així: “Que demà a les vuit del matí tots els homes no compromesos amb les lleves mobilitzades, dels 18 als 50 anys, deuen presentar-se a les 8 del matí amb pics, pales o aixades, als plans de Can Moianès de Balanyà, per efectuar treballs d’explanació. També deuran portar-hi els carros-volquet, arades i altres eines utilitzables, com també els animals de peu rodó o forcat que hi hagin en aquest terme municipal. Tona, 15 d’abril de 1938”.
Per a la construcció dels refugis que se situen a l’entorn del camp d’aviació es van utilitzar els totxos que l’empresa del sector carni de Can Licos de Tona tenia reservats per a les obres de millora de la fàbrica.
El camp de vol disposava de dues pistes bàsiques i Can Moianès era l’edifici principal per a la tropa i la comandància del camp on també es va construir el refugi antiaeri principal.
El cert és que poca activitat aèria va tenir. Segons els masovers de la veïna casa de la Serra, que no van haver de marxar durant la guerra, cap a l’estiu del 1938 varen veure enlairar-se alguns avions, que s’amagaven a la roureda de la Granja.
Un capítol de la història que reviurem en aquesta caminada.
Caminada sense cap mena de dificultat, i pràcticament sense desnivell (excepte la pujada al castell), que es desenvolupa majoritàriament per pistes, asfaltades, cimentades o de terra i algun tram per bonics camins.
Per començar a caminar ens hem de situar a dins del municipi dels Hostalets de Balanyà, a l’alçada del centre urbà hi ha un gran panell anunciant la carretera d’accés al Santuari de l’Ajuda; seguim aquesta estreta carretera que ens deixa davant mateix del santuari, on hi ha espai per aparcar.
0:00 Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda. És citada el 955 juntament amb la vila rural Balagnans i es va consagrar el 1083. El 1654, l'església fou incendiada pels francesos i se'n reconstruí el portal.
Ha tingut noms tan diversos com Santa Maria de les Dones (segle XII) o de la Bona Sort (segle XVII). El nom actual es troba des del 1775, quan la població venia a demanar a la Verge protecció en cas d'una epidèmia de pesta.
És un compendi d'estils, des del romànic llombard, en bona part del campanar i de la façana, fins al barroc i el modernisme en les pintures de l'altar major, obra de Joan Rifà a la segona meitat del segle XX (1963). El portal és de gust renaixentista. Al segle XV s’afegí un nou pis al campanar (ben notori a simple vista). La Verge actual és una reconstrucció de l’antiga imatge, destruïda pels francesos.
El santuari està obert durant el dia, i l’antic comunidor serveix de petita capella per posar-hi els desitjos, hi ha una màquina expenedora d’espelmes. El recinte està tancat per un mur de pedra i està molt ben cuidat.
Iniciem la caminada rodejant el santuari per la dreta baixant per unes boniques escales de pedra i sortint del recinte per una portalada. Seguim la pista que segueix fins unes passes abans d’un pont sobre un incipient riu Congost. Aquí farem l’anada i tornada general de l’itinerari; tornarem per la pista, però ara girem a la dreta i entrem en un prat que ens porta a travessar el pont del Molí del Verdaguer; passat el pont (que pràcticament està colgat de vegetació) enllacem amb una pista que anirem seguint, en direcció a Tona a la vegada que s’apropa a la carretera C-17. Primer deixem el molí a la dreta i seguidament una explotació ramadera també a la dreta. Sortim a una pista asfaltada, que seguim per la dreta i que ens deixa en una altre que va paral·lela i a pocs metres de la carretera C-17.
0:30 Can Moianès. Un gran mas, situat a l’esquerra de la pista asfaltada, que tal com hem comentat a l’inici, era l’edifici principal del camp d’aviació i s’hi allotjava la comandància i la tropa.
Estem davant dels grans centres de distribució del Bon Preu i de l’Esclat que hi ha a l’altre costat de la C-17 a la vegada que per l’esquerra estem seguint el perímetre del camp d’aviació.
També és una cruïlla de camins amb un jaló. Hem de deixat la pista asfaltada i seguir una pista de terra que surt diagonalment i que paulatinament es va separant de la carretera.
0:35 Refugi antiaeri Moianès 2. Situat al costat del camí, amb dues entrades que estan unides per sota terra i que s’hi baixa per unes escales, però en fons està negat d’aigua i no és recomanable baixar-hi. Seguim uns metres més.
0:40 Refugi antiaeri Trabau 1. Situat a unes passes a l’esquerra del mateix del camí. La forma de “U” és idèntica a l’anterior, però aquest té al davant una espai excavat a terra i és força fotogènic. Aquí podem entrar per una boca i sortir per l’altre. Seguim una mica més. Entrem en un bosquet i ens trobem amb un plafó que ens explica la història d’aquest camp d’aviació, al costat del plafó hi ha unes escales de pedra que ens transporten a un camp, que hem de travessar, ja que al seu bell mig hi ha un refugi antiaeri.
0:45 Refugi antiaeri Trabau 2. Excavat literalment a terra. També consta de dues entrades per les que baixem, una vegada a baix podem sortir per l’altre.
Tant les escales com el passadís interior és força estret i poques persones podien amagar-s’hi en cas de necessitat.
Tornem al camí i sortim a la zona de Can Trabau i enllacem amb un vial asfaltat, i deixem a la dreta l’antiga empresa tèxtil Filbó SA. Aquí hi ha un jaló, seguim recta fins deixar endarrere la fàbrica, aquí el vial gira a la dreta i nosaltres seguirem per l’esquerra un camí que poc després ens deixa en un carrer asfaltat, on hi ha un jaló i que seguim per la dreta; estem a punt d’entrar a Tona.
1:00 Tona, Carrer Nou i Espais de Memòria. Un plafó ens explica episodis de la guerra civil a Tona; també esmenta que el nom de “Nou” és sorprenent perquè és un dels carrers més antics del municipi, ja que data del segle XVI. De la guerra civil aquest plafó detalla l’entrada de les tropes feixistes a Tona per aquest carrer.
Seguim íntegrament aquest carrer fins la plaça de l’Hostal, i seguim recta, ara el carrer passa a dir-se de Barcelona. Arribem a la plaça Major, aquí hem de girar a l’esquerra per pujar fins l’església, però primer farem unes passes per la dreta fins a l’interior de la plaça.
1:10 Plaça Major i nou Espais de Memòria. Aquest plafó ens parla de les concentracions feixistes que es feien en aquest espai. També esmenta les tradicions, com la del mercat setmanal que es fa en aquesta plaça i carrers adjacents.
Deixem la plaça i pugem fins l’església.
1:15 Església de Sant Andreu i plafó dels Espais de Memòria. En concret aquest esmenta l’episodi de la crema i reconstrucció de l’edifici durant la guerra civil.
Podríem seguir recta pel carrer de Lourdes, però farem una mica de volta per l’esquerra seguint el carrer del Call per enllaçar amb la carretera de Manresa només una cantonada per tornar a girar a la dreta per veure el jaciment arqueològic.
1:20 Jaciment Arqueològic del camp de les Lloses i plafó dels Espais de Memòria. Ens trobem davant les restes d’un gran assentament romà dels segles II-I aC. El plafó ens detalla la importància d’aquest assentament romà i de la construcció d’un camí ral, promogut pel procònsol Mani Sergi l’any 110 aC. En aquest espai també hi havia la rectoria vella, que va ser incendiada durant la guerra civil, i amb ella es va destruir un valuós arxiu parroquial d’època medieval.
Contemplem el jaciment des del reixat que el protegeix i l’edifici de l’escola Vedruna que hi ha a l’altre vorera del carrer i seguim fins la propera cantonada on enllacem de nou amb el carrer de Lourdes, que seguim per l’esquerra. Estem apropant-nos al peu del castell i el carrer comença a fer pujada. Així arribem a Can Riambau i al Santuari de Lourdes.
1:25 Can Riambau i plafó dels Espais de Memòria. Un gran mas a la cantonada del carrer amb una gran porta que dona accés a l’era i al mas. Encastat en una paret d’aquest mas es va trobar una estela funerària ibera, que actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic. Fet que fa pensar que a Tona abans dels romans ja hi havia els ibers. El plafó ens explica la història i antiguitat del mas, i també de l’assassinat el 14 d’agost del 1936 del seu propietari, l’hisendat Jaume Galobart Sanmartí i hores abans el del seu cunyat, Jaume Boixadera Pons. Es dona la circumstància que l’esposa del senyor Galobart, Maria Dolors Miró Ferrà, era germana del pintor Joan Miró. Durant la guerra va desaparèixer la col·lecció d’antiguitats que hi havia al mas.
Pràcticament adossat al mas hi ha el Santuari de la Mare de Déu de Lourdes o Lurdes o de Santa Maria del Barri.
El mot “barri” s’ha d’entendre com a sinònim de raval en relació a la població del pla del Castell. El conjunt va estar isolat de la resta del nucli de Tona fins als anys setanta del segle XX.
El poblament de l’indret del Barri es remunta com a mínim al principi el segle X, quan una família va edificar una església i un mas, que esdevindria el mas del Barri. Es va situar al camí de bast que portava al Castell.
L'any 1011 consta documentat per primer cop el lloc del Barri i de l’església de Santa Maria de Tona (nom original de l'església) (una església preromànica). L'any 1073 també està documentat un donatiu per a la reedificació de l’església per part d’un matrimoni, Miró Gotmar i Eicolina, que se suposa eren els propietaris del mas Barri.
Al segle XIV, la majoria d’habitatges del lloc desapareixen a causa de la Pesta Negra. A partir del segle XVII es van originar els masos de Postius i Gravat. El conjunt es va agrupar entorn a l’església de Santa Maria del Barri (actualment santuari de Lurdes).
L’església de Santa Maria del Barri es va convertir en seu de la parròquia de Tona entre els anys 1723 i 1814. L’any 1904 el temple es converteix en santuari de la Mare de Déu de Lurdes.
Situat en una raconada molt bonica, en destaca el campanar.
En aquest indret hi ha un jaló i és una cruïlla de camins. Aquí comença l’anada i tornada al castell. Seguim l’indicador de “camí del castell”, una pista molt ample, barrada al pas de vehicles que amb una forta llaçada ens deixa dalt del extens Pla del Castell.
1:40 Pla del Castell i església de Sant Andreu i ruïnes del castell, 700m. D’entrada ens trobem amb un plafó, situat davant d’una antiga cisterna oberta a la roca.
En el plafó hi tenim detallada tota la llarga i interessant història d’aquest pla. Inclús el suposat origen del nom de “Tona”.
La cisterna es coneix amb el nom de “Tonda”, al seu voltant s’hi ha trobat ceràmiques ibèriques. A finals del segle XIX es va relacionar aquest nom amb la paraula llatina “tunna” que significa “clot” i derivant tonda a tunna arribem a Tona.
Aquesta cisterna ha estat vital per a la vida al pla del Castell.
Aquest extens pla és molt apte per a la ocupació humana. De fet la ocupació humana del pla és remunta a la prehistòria (1500-700 aC), és molt probable que hi hagués un recinte fortificat ibèric (V-III aC) i una posterior ocupació romana (II-I aC). La troballa de fragments d’un sarcòfag romà del segle V dC fa pensar que en aquesta època ja hi havia un edifici dedicat al culte cristià.
L’església de Sant Andreu i el castell son documentats des del 888. Al pla hi havia dos sectors fortificats, un sobre el camí que puja des del Barri (el camí d’accés) del qual es conserven algunes filades d pedres; l’altre on hi ha la torre de guaita i el fossar. A l’entorn de d’església es va formar el petit poble medieval de Tona. Fins a les primeres dècades del segle XX hi va haver algunes cases amb petits basses i pous envoltades de camps i horts.
En el plafó hi ha una fotografia de finals del segle XIX o inicis del XX on es veuen pagesos llaurant els camps i edificacions al voltant de l’església.
L’indret és molt bonic i amb una gran panoràmica sobre la plana de Vic, el Montseny, el Tagamanent, el Puigsagordi, les antenes del puig Castellar, el característic Roc de la Guàrdia i el proper serrat que no desmereix en rés: el del Puigbonic, un turó molt estètic que convida a anar-hi. Òbviament el paratge convida a fer-hi una bona aturada contemplativa asseguts en un dels bancs de pedra que hi ha davant de les ruïnes de la torre del castell.
Vist aquest bonic i singular indret tornem per on hem vingut fins el Santuari de Lurdes, allà girem a la dreta per baixar per un camí senyalitzat com a PR-43, camí dels Turons. Curta baixada que ens porta a enllaçar amb la bonica avinguda de la Suïssa, que anirem seguint fins arribar a la plaça.
1:55 Balneari Codina. Situat en un plaça on hi ha un bonic monument per haver acollir la diada gegantera del 1986. Ara, pràcticament donarem la volta totalment a l’esmentat balneari, ja que hi passarem per davant i per dos façanes més, la darrera és el camí del Vilar que ens porta a la zona esportiva de Tona, on seguirem molta estona una pista que ens porta al Vilar, que deixem a l’esquerra, fins arribar a l’ermita.
2:15 Sant Miquel de Vilageriu. Petita i bonica ermita romàtica, situada en una cruïlla de pistes i camins.
La seva existència es remunta abans del 948, ja que el 12 de març d’aquest any és esmentada en el testament del levita Guadanir, “senyor de Vil·la Gerille” L'absis de línies romàniques, està decorat per arcuacions llombardes i a la base de l'altar es descobrí un mil·liari romà (un mil·liari o pedra mil·liar és una columna cilíndrica, oval o paral·lelepípede que es posava a la vora de les calçades romanes per assenyalar les distàncies cada mil passos és a dir, cada milla romana, la qual cosa equival a una distància d'uns 1.481 metres aproximadament). Aquest indret també convida a fer-hi una aturada contemplativa.
Deixem l’ermita seguint recta per la pista que passa pel costat del Mas de Vilageliu, que queda a l’esquerra. Anem baixant i arribem a l’alçada del mas la Talaia, que queda a la dreta, aquí seguim un corriol que poc després ens deixa a la pista d’accés al mas.
Arribem a una cruïlla i seguim per la dreta (deixem la pista principal que segueix per l’esquerra). Anem avançant, creuem la pista d’accés al mas de Passallops, que queda apartat a l’esquerra i arribem a la important cruïlla de Passallops on hi ha un jaló.
Girem a la dreta i recuperem el perímetre del camp d’aviació i poc després arribem a un altre refugi antiaeri.
2:45 Refugi antiaeri de la Granja 3. A la dreta i a tocar de la pista i al davant mateix de les Granges del Soler; és una mica més petit que els anteriors, també té dues boques, però està força malmès i baixar-hi és pràcticament impossible. En una boca hi ha una reixa i a l’altre la reixa està caiguda al fons de l’entrada.
Ara només ens resta anar seguint la pista que ens portarà a la cruïlla d’anada i tornada de l’inici que seguirem fins l’aparcament.
3:05 Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda.
- Pont Del Molí Del Verdaguer (0.5 km)
- Refugi antiaeri Moianès (2.4 km)
- Refugi antiaeri Trabau (2.8 km)
- Església de Tona (4.9 km)
- Jaciment arqueològic del Camp de les Lloses (5.2 km)
- Santuari de Lurdes de Tona (5.8 km)
- Castell de Tona (6.5 km)
- Ermita Sant Miquel de Vilageliu (9.4 km)
Plàcida caminada per la plana osonenca que ens permet conèixer tres indrets emblemàtics com el Santuari de la Mare de Déu d’Ajuda, el Castell de Tona i Sant Miquel de Vilageliu. També creuarem el municipi de Tona de punta a punta, visitant alguns dels Espais de Memòria que hi ha a dins del casc urbà.
A part d’aquests indrets el traçat ressegueix una part del perímetre d’un camp de l’aviació republicana que va existir entre Balenyà i Tona del 1938 al 1939 i visitarem quatre dels vuit refugis antiaeris que hi havia.
A l’accés del refugi antiaeri de Trabau 2 hi ha un plafó que n’explica la història.
A l’inici de la guerra civil l’aviació republicana estava a l’Aragó i a Lleida; amb l’enfonsament del front a Terol l’aviació es va replegar més a l’interior de Catalunya.
Així va néixer a la primavera del 1938 el camp que contornejarem avui, va estar integrat a la Tercera Regió Aèria, 2on Sector, codi 328. Les obres s’emprengueren a partir d’una ordre de la “Jefatura d’Obres d’Aviació” transmesa al veïns de Tona, que deia així: “Que demà a les vuit del matí tots els homes no compromesos amb les lleves mobilitzades, dels 18 als 50 anys, deuen presentar-se a les 8 del matí amb pics, pales o aixades, als plans de Can Moianès de Balanyà, per efectuar treballs d’explanació. També deuran portar-hi els carros-volquet, arades i altres eines utilitzables, com també els animals de peu rodó o forcat que hi hagin en aquest terme municipal. Tona, 15 d’abril de 1938”.
Per a la construcció dels refugis que se situen a l’entorn del camp d’aviació es van utilitzar els totxos que l’empresa del sector carni de Can Licos de Tona tenia reservats per a les obres de millora de la fàbrica.
El camp de vol disposava de dues pistes bàsiques i Can Moianès era l’edifici principal per a la tropa i la comandància del camp on també es va construir el refugi antiaeri principal.
El cert és que poca activitat aèria va tenir. Segons els masovers de la veïna casa de la Serra, que no van haver de marxar durant la guerra, cap a l’estiu del 1938 varen veure enlairar-se alguns avions, que s’amagaven a la roureda de la Granja.
Un capítol de la història que reviurem en aquesta caminada.
Caminada sense cap mena de dificultat, i pràcticament sense desnivell (excepte la pujada al castell), que es desenvolupa majoritàriament per pistes, asfaltades, cimentades o de terra i algun tram per bonics camins.
Per començar a caminar ens hem de situar a dins del municipi dels Hostalets de Balanyà, a l’alçada del centre urbà hi ha un gran panell anunciant la carretera d’accés al Santuari de l’Ajuda; seguim aquesta estreta carretera que ens deixa davant mateix del santuari, on hi ha espai per aparcar.
0:00 Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda. És citada el 955 juntament amb la vila rural Balagnans i es va consagrar el 1083. El 1654, l'església fou incendiada pels francesos i se'n reconstruí el portal.
Ha tingut noms tan diversos com Santa Maria de les Dones (segle XII) o de la Bona Sort (segle XVII). El nom actual es troba des del 1775, quan la població venia a demanar a la Verge protecció en cas d'una epidèmia de pesta.
És un compendi d'estils, des del romànic llombard, en bona part del campanar i de la façana, fins al barroc i el modernisme en les pintures de l'altar major, obra de Joan Rifà a la segona meitat del segle XX (1963). El portal és de gust renaixentista. Al segle XV s’afegí un nou pis al campanar (ben notori a simple vista). La Verge actual és una reconstrucció de l’antiga imatge, destruïda pels francesos.
El santuari està obert durant el dia, i l’antic comunidor serveix de petita capella per posar-hi els desitjos, hi ha una màquina expenedora d’espelmes. El recinte està tancat per un mur de pedra i està molt ben cuidat.
Iniciem la caminada rodejant el santuari per la dreta baixant per unes boniques escales de pedra i sortint del recinte per una portalada. Seguim la pista que segueix fins unes passes abans d’un pont sobre un incipient riu Congost. Aquí farem l’anada i tornada general de l’itinerari; tornarem per la pista, però ara girem a la dreta i entrem en un prat que ens porta a travessar el pont del Molí del Verdaguer; passat el pont (que pràcticament està colgat de vegetació) enllacem amb una pista que anirem seguint, en direcció a Tona a la vegada que s’apropa a la carretera C-17. Primer deixem el molí a la dreta i seguidament una explotació ramadera també a la dreta. Sortim a una pista asfaltada, que seguim per la dreta i que ens deixa en una altre que va paral·lela i a pocs metres de la carretera C-17.
0:30 Can Moianès. Un gran mas, situat a l’esquerra de la pista asfaltada, que tal com hem comentat a l’inici, era l’edifici principal del camp d’aviació i s’hi allotjava la comandància i la tropa.
Estem davant dels grans centres de distribució del Bon Preu i de l’Esclat que hi ha a l’altre costat de la C-17 a la vegada que per l’esquerra estem seguint el perímetre del camp d’aviació.
També és una cruïlla de camins amb un jaló. Hem de deixat la pista asfaltada i seguir una pista de terra que surt diagonalment i que paulatinament es va separant de la carretera.
0:35 Refugi antiaeri Moianès 2. Situat al costat del camí, amb dues entrades que estan unides per sota terra i que s’hi baixa per unes escales, però en fons està negat d’aigua i no és recomanable baixar-hi. Seguim uns metres més.
0:40 Refugi antiaeri Trabau 1. Situat a unes passes a l’esquerra del mateix del camí. La forma de “U” és idèntica a l’anterior, però aquest té al davant una espai excavat a terra i és força fotogènic. Aquí podem entrar per una boca i sortir per l’altre. Seguim una mica més. Entrem en un bosquet i ens trobem amb un plafó que ens explica la història d’aquest camp d’aviació, al costat del plafó hi ha unes escales de pedra que ens transporten a un camp, que hem de travessar, ja que al seu bell mig hi ha un refugi antiaeri.
0:45 Refugi antiaeri Trabau 2. Excavat literalment a terra. També consta de dues entrades per les que baixem, una vegada a baix podem sortir per l’altre.
Tant les escales com el passadís interior és força estret i poques persones podien amagar-s’hi en cas de necessitat.
Tornem al camí i sortim a la zona de Can Trabau i enllacem amb un vial asfaltat, i deixem a la dreta l’antiga empresa tèxtil Filbó SA. Aquí hi ha un jaló, seguim recta fins deixar endarrere la fàbrica, aquí el vial gira a la dreta i nosaltres seguirem per l’esquerra un camí que poc després ens deixa en un carrer asfaltat, on hi ha un jaló i que seguim per la dreta; estem a punt d’entrar a Tona.
1:00 Tona, Carrer Nou i Espais de Memòria. Un plafó ens explica episodis de la guerra civil a Tona; també esmenta que el nom de “Nou” és sorprenent perquè és un dels carrers més antics del municipi, ja que data del segle XVI. De la guerra civil aquest plafó detalla l’entrada de les tropes feixistes a Tona per aquest carrer.
Seguim íntegrament aquest carrer fins la plaça de l’Hostal, i seguim recta, ara el carrer passa a dir-se de Barcelona. Arribem a la plaça Major, aquí hem de girar a l’esquerra per pujar fins l’església, però primer farem unes passes per la dreta fins a l’interior de la plaça.
1:10 Plaça Major i nou Espais de Memòria. Aquest plafó ens parla de les concentracions feixistes que es feien en aquest espai. També esmenta les tradicions, com la del mercat setmanal que es fa en aquesta plaça i carrers adjacents.
Deixem la plaça i pugem fins l’església.
1:15 Església de Sant Andreu i plafó dels Espais de Memòria. En concret aquest esmenta l’episodi de la crema i reconstrucció de l’edifici durant la guerra civil.
Podríem seguir recta pel carrer de Lourdes, però farem una mica de volta per l’esquerra seguint el carrer del Call per enllaçar amb la carretera de Manresa només una cantonada per tornar a girar a la dreta per veure el jaciment arqueològic.
1:20 Jaciment Arqueològic del camp de les Lloses i plafó dels Espais de Memòria. Ens trobem davant les restes d’un gran assentament romà dels segles II-I aC. El plafó ens detalla la importància d’aquest assentament romà i de la construcció d’un camí ral, promogut pel procònsol Mani Sergi l’any 110 aC. En aquest espai també hi havia la rectoria vella, que va ser incendiada durant la guerra civil, i amb ella es va destruir un valuós arxiu parroquial d’època medieval.
Contemplem el jaciment des del reixat que el protegeix i l’edifici de l’escola Vedruna que hi ha a l’altre vorera del carrer i seguim fins la propera cantonada on enllacem de nou amb el carrer de Lourdes, que seguim per l’esquerra. Estem apropant-nos al peu del castell i el carrer comença a fer pujada. Així arribem a Can Riambau i al Santuari de Lourdes.
1:25 Can Riambau i plafó dels Espais de Memòria. Un gran mas a la cantonada del carrer amb una gran porta que dona accés a l’era i al mas. Encastat en una paret d’aquest mas es va trobar una estela funerària ibera, que actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic. Fet que fa pensar que a Tona abans dels romans ja hi havia els ibers. El plafó ens explica la història i antiguitat del mas, i també de l’assassinat el 14 d’agost del 1936 del seu propietari, l’hisendat Jaume Galobart Sanmartí i hores abans el del seu cunyat, Jaume Boixadera Pons. Es dona la circumstància que l’esposa del senyor Galobart, Maria Dolors Miró Ferrà, era germana del pintor Joan Miró. Durant la guerra va desaparèixer la col·lecció d’antiguitats que hi havia al mas.
Pràcticament adossat al mas hi ha el Santuari de la Mare de Déu de Lourdes o Lurdes o de Santa Maria del Barri.
El mot “barri” s’ha d’entendre com a sinònim de raval en relació a la població del pla del Castell. El conjunt va estar isolat de la resta del nucli de Tona fins als anys setanta del segle XX.
El poblament de l’indret del Barri es remunta com a mínim al principi el segle X, quan una família va edificar una església i un mas, que esdevindria el mas del Barri. Es va situar al camí de bast que portava al Castell.
L'any 1011 consta documentat per primer cop el lloc del Barri i de l’església de Santa Maria de Tona (nom original de l'església) (una església preromànica). L'any 1073 també està documentat un donatiu per a la reedificació de l’església per part d’un matrimoni, Miró Gotmar i Eicolina, que se suposa eren els propietaris del mas Barri.
Al segle XIV, la majoria d’habitatges del lloc desapareixen a causa de la Pesta Negra. A partir del segle XVII es van originar els masos de Postius i Gravat. El conjunt es va agrupar entorn a l’església de Santa Maria del Barri (actualment santuari de Lurdes).
L’església de Santa Maria del Barri es va convertir en seu de la parròquia de Tona entre els anys 1723 i 1814. L’any 1904 el temple es converteix en santuari de la Mare de Déu de Lurdes.
Situat en una raconada molt bonica, en destaca el campanar.
En aquest indret hi ha un jaló i és una cruïlla de camins. Aquí comença l’anada i tornada al castell. Seguim l’indicador de “camí del castell”, una pista molt ample, barrada al pas de vehicles que amb una forta llaçada ens deixa dalt del extens Pla del Castell.
1:40 Pla del Castell i església de Sant Andreu i ruïnes del castell, 700m. D’entrada ens trobem amb un plafó, situat davant d’una antiga cisterna oberta a la roca.
En el plafó hi tenim detallada tota la llarga i interessant història d’aquest pla. Inclús el suposat origen del nom de “Tona”.
La cisterna es coneix amb el nom de “Tonda”, al seu voltant s’hi ha trobat ceràmiques ibèriques. A finals del segle XIX es va relacionar aquest nom amb la paraula llatina “tunna” que significa “clot” i derivant tonda a tunna arribem a Tona.
Aquesta cisterna ha estat vital per a la vida al pla del Castell.
Aquest extens pla és molt apte per a la ocupació humana. De fet la ocupació humana del pla és remunta a la prehistòria (1500-700 aC), és molt probable que hi hagués un recinte fortificat ibèric (V-III aC) i una posterior ocupació romana (II-I aC). La troballa de fragments d’un sarcòfag romà del segle V dC fa pensar que en aquesta època ja hi havia un edifici dedicat al culte cristià.
L’església de Sant Andreu i el castell son documentats des del 888. Al pla hi havia dos sectors fortificats, un sobre el camí que puja des del Barri (el camí d’accés) del qual es conserven algunes filades d pedres; l’altre on hi ha la torre de guaita i el fossar. A l’entorn de d’església es va formar el petit poble medieval de Tona. Fins a les primeres dècades del segle XX hi va haver algunes cases amb petits basses i pous envoltades de camps i horts.
En el plafó hi ha una fotografia de finals del segle XIX o inicis del XX on es veuen pagesos llaurant els camps i edificacions al voltant de l’església.
L’indret és molt bonic i amb una gran panoràmica sobre la plana de Vic, el Montseny, el Tagamanent, el Puigsagordi, les antenes del puig Castellar, el característic Roc de la Guàrdia i el proper serrat que no desmereix en rés: el del Puigbonic, un turó molt estètic que convida a anar-hi. Òbviament el paratge convida a fer-hi una bona aturada contemplativa asseguts en un dels bancs de pedra que hi ha davant de les ruïnes de la torre del castell.
Vist aquest bonic i singular indret tornem per on hem vingut fins el Santuari de Lurdes, allà girem a la dreta per baixar per un camí senyalitzat com a PR-43, camí dels Turons. Curta baixada que ens porta a enllaçar amb la bonica avinguda de la Suïssa, que anirem seguint fins arribar a la plaça.
1:55 Balneari Codina. Situat en un plaça on hi ha un bonic monument per haver acollir la diada gegantera del 1986. Ara, pràcticament donarem la volta totalment a l’esmentat balneari, ja que hi passarem per davant i per dos façanes més, la darrera és el camí del Vilar que ens porta a la zona esportiva de Tona, on seguirem molta estona una pista que ens porta al Vilar, que deixem a l’esquerra, fins arribar a l’ermita.
2:15 Sant Miquel de Vilageriu. Petita i bonica ermita romàtica, situada en una cruïlla de pistes i camins.
La seva existència es remunta abans del 948, ja que el 12 de març d’aquest any és esmentada en el testament del levita Guadanir, “senyor de Vil·la Gerille” L'absis de línies romàniques, està decorat per arcuacions llombardes i a la base de l'altar es descobrí un mil·liari romà (un mil·liari o pedra mil·liar és una columna cilíndrica, oval o paral·lelepípede que es posava a la vora de les calçades romanes per assenyalar les distàncies cada mil passos és a dir, cada milla romana, la qual cosa equival a una distància d'uns 1.481 metres aproximadament). Aquest indret també convida a fer-hi una aturada contemplativa.
Deixem l’ermita seguint recta per la pista que passa pel costat del Mas de Vilageliu, que queda a l’esquerra. Anem baixant i arribem a l’alçada del mas la Talaia, que queda a la dreta, aquí seguim un corriol que poc després ens deixa a la pista d’accés al mas.
Arribem a una cruïlla i seguim per la dreta (deixem la pista principal que segueix per l’esquerra). Anem avançant, creuem la pista d’accés al mas de Passallops, que queda apartat a l’esquerra i arribem a la important cruïlla de Passallops on hi ha un jaló.
Girem a la dreta i recuperem el perímetre del camp d’aviació i poc després arribem a un altre refugi antiaeri.
2:45 Refugi antiaeri de la Granja 3. A la dreta i a tocar de la pista i al davant mateix de les Granges del Soler; és una mica més petit que els anteriors, també té dues boques, però està força malmès i baixar-hi és pràcticament impossible. En una boca hi ha una reixa i a l’altre la reixa està caiguda al fons de l’entrada.
Ara només ens resta anar seguint la pista que ens portarà a la cruïlla d’anada i tornada de l’inici que seguirem fins l’aparcament.
3:05 Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda.
- Pont Del Molí Del Verdaguer (0.5 km)
- Refugi antiaeri Moianès (2.4 km)
- Refugi antiaeri Trabau (2.8 km)
- Església de Tona (4.9 km)
- Jaciment arqueològic del Camp de les Lloses (5.2 km)
- Santuari de Lurdes de Tona (5.8 km)
- Castell de Tona (6.5 km)
- Ermita Sant Miquel de Vilageliu (9.4 km)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada