La Barata, cova de les Mercès, Mirador Salvador Vives, balma dels Fonolls i Roca del Corb
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona de Sant Llorenç del Munt i l'Obac al wikiloc podeu escriure al cercador de rutes d'aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "santllorençjsp" i us apareixeran totes.
Nova i interessant ruta per l’Obac, un indret carregat de llocs interessants per visitar: turons, ruïnes, coves, avencs, forns, balmes, canals, cingles, etc.
Aquesta vegada en visitarem quatre, dos miradors i dues coves: el mirador de Salvador Vives i la Roca del Corb, la cova de les Mercès i la balma dels Fonolls.
La roca del Corb no presenta cap mena de dificultat, així com el mirador de Salvador Vives; per baixar a la balma dels Fonolls tampoc hi ha cap complicació, tot i que aquí pràcticament no hi ha camí, però es pot baixar fàcilment. Menció a part és la cova de les Mercès; trobar-la em va costar bastant, però una vegada trobada, baixar-hi és molt més senzill del que sembla, la qüestió és que vaig voler fer una mena de drecera que va acabar fent el senglar, però pel camí correcte és molt més senzill (és el traçat de tornada de la cova, que ja detallaré més endavant).
És una divertida caminada per l’Obac, on els objectius principals son el Mirador Salvador Vives, la cova i la balma, que estan a prop, i per no tornar pel mateix lloc, allarguem una mica més la caminada passant per la Roca del Corb, que com ja he comentat, és un mirador extraordinari.
En general la panoràmica durant el recorregut és molt dilatada, amb el massís de Montserrat omnipresent, inclús es veu el Monestir. A nivell local destaca el Castellsapera i el Queixal de Porc que a estones sembla que ens vulguin caure a sobre; també destaca la vista del Paller de Tot l’Any i la Roca Salvatge i les seves impressionants parets; una mica més lluny, també veiem el Montcau, La Mola, la Moleta, el Morral d’en Bens, el turó dels Caus Cremats, el turó Roig, entre d’altres.
A part de Montserrat, per l’altre costat també veurem el mar, l’antena de Collserola i les tres xemeneies de Sant Adrià de Besós.
Abaixant la vista també podrem observar les pregones profunditats de la canal del Llop i del torrent de la Saiola, que més tard formen la riera de Rellinars.
Per començar la caminada ens hem de situar al km 9 de la carretera BV-1221, indret on hi ha la Barata (en realitat Baratta, ja que els seus primers habitants eren d’origen italià) és un conjunt d’edificacions que inclouen l’ermita de Sant Roc. Era un dels tres principals hostals que hi havia al camí Ral de Manresa a Barcelona (els altres dos eren el del Pont de Vilomara i el de Sant Jaume de Vallhonesta).
La dilatada història d’aquest hostal comença l’any 1330 quan en Ramon Baratta va comprar els terrenys al monestir de Sant Llorenç del Munt, sempre ha estat propietat de la família Barata. Durant el segle XVII, dels tretze batlles de Matadepera, set eren de la Barata; també hi ha històries de bandolers; intents de segrestos dels seus propietaris, de tot el contrari, de col·laboracionisme amb els bandolers col·locant roba estesa als balcons per indicar que hi havia viatgers adinerats; batalles a la Guerra del Francès, que passà de ser el quarter d’un general anglès a ser ocupat pels francesos; inclús l’any 1821 l’advocat Antoni Barata va ser ministre d’hisenda del govern d’Espanya
A peu de carretera hi ha dos petits aparcaments des d’on comencen les caminades per aquesta zona.
0:00 La Barata. Sortim de l’aparcament i seguim la carretera en direcció al coll d’Estenalles durant uns tres-cents metres, fins que veiem a l’esquerra l’inici d’un camí que seguim i poc després enllacem amb una pista. Per l’esquerra mena a la Barata i hi ha una barrera. La seguim per la dreta; quatre passes després per l’esquerra arrenca un camí, que és per on tornarem. Seguim per la pista que va pujant, arribem a una cruïlla i seguim per l’esquerra; hem enllaçat amb el camí ral, que ja no deixarem. La pujada s’accentua i el camí fa sis llaçades per guanyar alçada. Som al llom d’una carena i la vista s’obre sobre el Castellsapera i el pendent es torna més suau. Més amunt ens trobem en una cruïlla amb un petit jaló, per l’esquerra aniríem al coll Estret, seguim recta i poc després ens torbem al coll del Daví.
0:45 Coll del Daví, 865m. Per l’esquerra seguirem de tornada per anar al coll Estret, i per la dreta seguirem caminant, però atenció amb un petit forat que hi ha arran de camí quatre passes més endavant i que pot passar inadvertit, és el Sot de les Unces, on segons la llegenda el bandolers hi feien dipositar l’import dels rescats o per amargar el botí).
Seguim i a partir d’ara entrem a la zona del camí on l’haurem d’abandonar tres vegades a l’esquerra per anar als nostres objectius. L’ordre de baixada és indistint, però el més raonable és que el Mirador Salvador Vives sigui el segon ja que està al mig dels altres dos.
Aquesta descripció comença pel més llunyà, la cova de les Mercès. La descripció que en faré és per on en vaig tornar i també en faré una breu menció anant al Mirador.
Seguim i a uns dos-cents metres el camí fa un lleuger tomb a la dreta i per l’esquerra s’intueix per dins del bosc un petit llom, aquest és el punt per baixar a la balma dels Fonolls, que deixem per després. Avancem uns dos-cents metres més i ens trobem travessant un roquisser, on el camí torna a fer un gir a la dreta, aquest és el punt per anar al Mirador. Avancem cent-metres més, hem travessar un petit bosquet i sortim de nou a un roquisser. Aquí hem de girar a l’esquerra per anar baixant pel roquisser, esquivant o travessant petits trams de bosc; hi ha fites de tant en tant. Arribem al final del roquisser i ens hi hem de situar a la dreta, a tocar del bosc; és un indret molt important per trobar la cova. Hi he posat un punt d’interès, però hi ha una fita molt característica que consisteix en una pedra triangular posada dreta, també hi ha altres fites a prop. En aquest roquisser també hi ha unes ruïnes que sembla que corresponia a un antic mas rònec.
Hem de seguir recta de cara al bosc, només entrar-hi veurem un suau pendent que va baixant de dreta a esquerra, no hi ha camí, però el bosc aquí és força clar i podem anar baixant sense problemes, a l’esquerra tenim una petita cinglera, però no esperem trobar-hi la cova (que és el que hem va passar i em vaig passar de frenada i vaig haver de recular uns metres; si hagués seguint a peu de cinglera hauria arribat a altres petites balmes i una foradada). Baixant pel pendent hem passat per sobre la cova. La cova no està a l’esquerra, està a la dreta. No fa gaire que baixem quan arribem a un punt on podem seguir baixant girant a la dreta. Ho fem i automàticament arribem a la cova.
1:20 Cova de les Mercès. Situada en una petita raconada trobem aquesta curiosa cova de dues boques, una a sobre de l’altre.
Al blog Trail Sant Llorenç hi trobem una amplia descripció. “La cova té tres parts, separades per dos passos estrets.
- L'entrada, a la que s'accedeix ajupit per la boca inferior. Una vegada dins es possible posar-se dret i mirar per la boca superior. Aquesta saleta continua en una estretor que obliga novament a ajupir-se.
- Un sector central. Superada l'estretor la cavitat es fa alta novament durant un curt tram en el que és possible tornar-se a posar-se dret.
- La saleta interior: Novament la cova perd alçada en una estretor encara més petita que l'anterior. Superada s'accedeix a una sala final més ampla.
Al blog d’en Jordi Guillemot "el Cau del Guille" hi trobem un acurat estudi topogràfic.
Per trobar la primera notícia de la cavitat per part del món excursionista cal remuntar-se als anys 1970, quan el Josep Barberà va detectar que a la cinglera hi havia una important agulla. Va anar-la a pujar i la va incloure en el seu llibre: "Sant Llorenç, Pam a Pam". En aquella exploració, en Josep Barberà ja va veure la bonica cova, que segur li va atreure l'atenció per les dues boques.
Arran de la publicació del seu llibre, fins a la cinglera van anar-hi destacats muntanyencs disposats a pujar a l’agulla. No va ser fins el 1993 quan en Josep Barberà va tornar-hi, acompanyat del seu fill Joan (el Joanet) i en Quim Solbas. Pare i fill van mostrar al Quim Solbas l'agulla de les Mercès, i en aquest recorregut, van ensenyar-li la cova, que portava el nom de l'Agulla. Com el centre d'aquella visita eren més les agulles que les coves, la divulgació de la cova de les Mercès ha esperat 20 anys! El Quim Solbas no tan sols ha recuperat els apunts d'aquella antiga sortida, sinó que també ha trobat altres cavitats per la mateixa cinglera: un altre forat, una foradada i fins a tres balmes.”
Visitat (i trobat) aquest interessant indret, tornem per on hem vingut fins el camí ral i retrocedim fins el roquisser esmentat bans.
Tornem a abandonar el camí i girem a la dreta per baixar per roquisser a prop del bosc. No haurem baixat gaire que ja anem trobant fites i un discret corriol que ens van guiant.
Arribem a un punt on hi he posat un punt d’interès. Aquí és on vaig girar a la dreta per anar a la cova de les Mercès, però o no vaig saber trobar les fites o simplement no hi ha camí, i vaig haver de travessar un bosc força tapat fins que vaig sortir al roquisser d’accés a la cova.
Tornant a la cruïlla en qüestió, el camí gira una mica a la dreta i seguidament sortim a un terreny molt obert on ja intuïm que al final de tot hi ha d’haver el mirador. Avancem seguint el corriol i les fites fins que arribem a una balconada on el terreny s’estreny i es trenca una mica; ja veiem el mirador, però per arribar-hi hem de baixar una fàcil graonada que en alguns moments és una mica estreta, però sense cap mena de dificultat (he vist alguns traçats que no la baixem). Superat aquest tram arribem a un indret una mica sorprenent ja que ens trobem en una amplia esplanada completament plana i ens apropem a la punta.
1:40 Mirador Salvador Vives. Realment és un indret singular i inesperat. Tornem al blog Trail Sant Llorenç on novament hi trobem una amplia descripció: “L'impressionant Mirador Salvador Vives és un extens replà al sud del turó de Castellsapera, penjat sobre la confluència de les grans canals del Llop i de Mura.
És un excel·lent i recomanable punt de guaita. Des d'allà, podem veure:
- per l'est, el Collet Estret i el Turó de la Carlina.
- pel sud, el Tossal de l'Àliga, el turó de la Mamella, l'Obac i el turó Roig.
- per l'oest, la Roca Salvatge i del Paller de tot l'Any.
- i pel nord, el Castellsapera, amb el seu Queixal del Porc.
El Mirador porta el nom del reconegut i històric espeleòleg i muntanyenc Salvador Vives, que ha ocupat diversos càrrecs al Centre Excursionista de Terrassa i a la Federació Catalana d'Espeleologia.
És un homenatge col·lectiu per la seva vinculació amb tots aquests racons de la Serra de l'Obac, pels quals ha voltat des de petit, i els ha explorat i estudiat des dels anys 70.
Els voltants del Mirador hi ha indicis d'haver estat freqüentats des d'antic, ja que ben a prop s’han trobat restes del que podria ser una antiga construcció i també s'han trobat trossos d'estris dels boscaters que hi treballaven abans dels anys 50 del segle XX.”
Des de l’inici d’aquest replà tenim l’opció d’anar a la balma del Llop seguint una estreta cornisa, força bruta de vegetació i amb una timba considerable. Ja havia apartat bronques i malesa per anar a la cova i encara em faltava veure com era la baixada a la balma dels Fonolls, així que vaig tornar pel mateix camí al camí ral.
Seguim en direcció al coll del Daví fins arribar a la corba esmentada abans. No hi ha cap fita, hem de girar a la dreta i entrar al bosc; aquesta vegada és bastant net i podem baixar amb facilitat, estem baixant pel llom d’una carena. Arribem a un punt en que a l’esquerra veiem unes roques que sobresurten, aquí el pendent s’accentua, deixem les roques a l’esquerra i baixem uns metres més pel dins del bosc i quan ja haguem deixat les esmentades roques endarrere girem una mica més a l’esquerra i sortim a un roquisser que ens permet seguir baixant amb més comoditat.
Anem baixant pel roquisser, però molt a prop del bosc, que tenim a la dreta. Baixem un petit esglaó i segurament veurem una fita, però tant si hi és com si no, hem de girar a la dreta i encarar el bosc, just abans d’arribar-hi veurem una fita molt destacada damunt d’una roca, ens hi apropem i a un parell de metres entre els arbres veurem la balma.
Com a curiositat, aquesta balma està sobre la cota dels 800 metres, exactament la mateixa del Mirador Salvador Vives i de la cova de les Mercès. Aquesta coincidència es repeteix amb la cota del camí ral, que flanqueja per la cota dels 850-870 metres. Així cada baixada a un dels tres indrets ens reporta baixar i tornar a pujar uns cinquanta o setanta metres.
2:05 Balma dels Fonolls. Petita balma obrada que aprofita una gran roca que li fa de sostre, al fons de la balma hi ha un petit forat que també està obrat i al davant també hi ha un petit mur que sembla fer la funció de paravent.
La va trobar en Joan Fonoll l’agost del 2017 i sembla que no se’n tenia constància.
Personalment és una satisfacció anar passant per aquests indrets tan poc coneguts de l’Obac, indrets que per altre banda semblen inesgotables. Trobar-los és un repte, tot i seguir traçats d’altres autors, aquests racons a vegades requereixen una mica de paciència, perquè tens la sensació que ja hi ets, però no veus rés. És qüestió de “remenar” una mica.
Vist aquest indret tan amagat gairebé a tocar del fons de la torrentera, tornem a remuntar fins el camí ral.
Ara per tornar ens recrearem amb la zona i allargarem la caminada fins la Roca del Corb. Seguim fins el coll del Daví.
2:25 Coll del Daví. Ara seguim recta, deixant el camí de pujada a l’esquerra. Després d’una curta, i una ica abrupta baixada, arribem al coll.
2:30 Coll Estret. Realment l’indret fa al nom, estret i enfonsat i cruïlla de cinc camins (comptant per on venim), ideal per ser assaltat pels bandolers, com així era. A dreta i esquerra tenim camins que baixen i al davant en tenim dos més, deixarem el de més a la dreta i seguirem pràcticament recta: després d’una pujada inicial, comença una llarga marxa a mitja alçada rodejant el turó de la Carlina. Anem flanquejada, amb petites pujades seguides de petites baixades.
Finalment enllacem amb el camí que baixa de l’esmentat turó i el seguim per l’esquerra, anem perdent alçada i de sobte la panoràmica s’obre i arribem al mirador.
2:45 Roca del Corb. Espectacular balconada amb una no menys espectacular paret SE, perfectament visible des de la carretera. Des d’aquí és on veiem el mar, Collserola, el Tibidabo i les xemeneies de Sant Adrià i gairebé tota la vista descrita anteriorment, menys la zona de la Roca Salvatge i el Paller de Tot l’Any.
També veiem Can Salvans de la Barata amb els seus esgrafiats, i on va residir durant tot l’any 1938 Manuel Azaña, president de la República Espanyola. També es veu en la llarga carena que es desprèn d’aquest indret una petita construcció, que tenia al costat una bateria antiaèria per protegir Can Salvans de l’aviació feixista.
És un indret que mereix una llarga aturada contemplativa.
Marxem pel camí que davalla per l’esquerra (N); només ens queda anar baixant fins enllaçar amb el camí de baixada a pocs metres de la carretera.
3:15 Aparcament.
Nova i interessant ruta per l’Obac, un indret carregat de llocs interessants per visitar: turons, ruïnes, coves, avencs, forns, balmes, canals, cingles, etc.
Aquesta vegada en visitarem quatre, dos miradors i dues coves: el mirador de Salvador Vives i la Roca del Corb, la cova de les Mercès i la balma dels Fonolls.
La roca del Corb no presenta cap mena de dificultat, així com el mirador de Salvador Vives; per baixar a la balma dels Fonolls tampoc hi ha cap complicació, tot i que aquí pràcticament no hi ha camí, però es pot baixar fàcilment. Menció a part és la cova de les Mercès; trobar-la em va costar bastant, però una vegada trobada, baixar-hi és molt més senzill del que sembla, la qüestió és que vaig voler fer una mena de drecera que va acabar fent el senglar, però pel camí correcte és molt més senzill (és el traçat de tornada de la cova, que ja detallaré més endavant).
És una divertida caminada per l’Obac, on els objectius principals son el Mirador Salvador Vives, la cova i la balma, que estan a prop, i per no tornar pel mateix lloc, allarguem una mica més la caminada passant per la Roca del Corb, que com ja he comentat, és un mirador extraordinari.
En general la panoràmica durant el recorregut és molt dilatada, amb el massís de Montserrat omnipresent, inclús es veu el Monestir. A nivell local destaca el Castellsapera i el Queixal de Porc que a estones sembla que ens vulguin caure a sobre; també destaca la vista del Paller de Tot l’Any i la Roca Salvatge i les seves impressionants parets; una mica més lluny, també veiem el Montcau, La Mola, la Moleta, el Morral d’en Bens, el turó dels Caus Cremats, el turó Roig, entre d’altres.
A part de Montserrat, per l’altre costat també veurem el mar, l’antena de Collserola i les tres xemeneies de Sant Adrià de Besós.
Abaixant la vista també podrem observar les pregones profunditats de la canal del Llop i del torrent de la Saiola, que més tard formen la riera de Rellinars.
Per començar la caminada ens hem de situar al km 9 de la carretera BV-1221, indret on hi ha la Barata (en realitat Baratta, ja que els seus primers habitants eren d’origen italià) és un conjunt d’edificacions que inclouen l’ermita de Sant Roc. Era un dels tres principals hostals que hi havia al camí Ral de Manresa a Barcelona (els altres dos eren el del Pont de Vilomara i el de Sant Jaume de Vallhonesta).
La dilatada història d’aquest hostal comença l’any 1330 quan en Ramon Baratta va comprar els terrenys al monestir de Sant Llorenç del Munt, sempre ha estat propietat de la família Barata. Durant el segle XVII, dels tretze batlles de Matadepera, set eren de la Barata; també hi ha històries de bandolers; intents de segrestos dels seus propietaris, de tot el contrari, de col·laboracionisme amb els bandolers col·locant roba estesa als balcons per indicar que hi havia viatgers adinerats; batalles a la Guerra del Francès, que passà de ser el quarter d’un general anglès a ser ocupat pels francesos; inclús l’any 1821 l’advocat Antoni Barata va ser ministre d’hisenda del govern d’Espanya
A peu de carretera hi ha dos petits aparcaments des d’on comencen les caminades per aquesta zona.
0:00 La Barata. Sortim de l’aparcament i seguim la carretera en direcció al coll d’Estenalles durant uns tres-cents metres, fins que veiem a l’esquerra l’inici d’un camí que seguim i poc després enllacem amb una pista. Per l’esquerra mena a la Barata i hi ha una barrera. La seguim per la dreta; quatre passes després per l’esquerra arrenca un camí, que és per on tornarem. Seguim per la pista que va pujant, arribem a una cruïlla i seguim per l’esquerra; hem enllaçat amb el camí ral, que ja no deixarem. La pujada s’accentua i el camí fa sis llaçades per guanyar alçada. Som al llom d’una carena i la vista s’obre sobre el Castellsapera i el pendent es torna més suau. Més amunt ens trobem en una cruïlla amb un petit jaló, per l’esquerra aniríem al coll Estret, seguim recta i poc després ens torbem al coll del Daví.
0:45 Coll del Daví, 865m. Per l’esquerra seguirem de tornada per anar al coll Estret, i per la dreta seguirem caminant, però atenció amb un petit forat que hi ha arran de camí quatre passes més endavant i que pot passar inadvertit, és el Sot de les Unces, on segons la llegenda el bandolers hi feien dipositar l’import dels rescats o per amargar el botí).
Seguim i a partir d’ara entrem a la zona del camí on l’haurem d’abandonar tres vegades a l’esquerra per anar als nostres objectius. L’ordre de baixada és indistint, però el més raonable és que el Mirador Salvador Vives sigui el segon ja que està al mig dels altres dos.
Aquesta descripció comença pel més llunyà, la cova de les Mercès. La descripció que en faré és per on en vaig tornar i també en faré una breu menció anant al Mirador.
Seguim i a uns dos-cents metres el camí fa un lleuger tomb a la dreta i per l’esquerra s’intueix per dins del bosc un petit llom, aquest és el punt per baixar a la balma dels Fonolls, que deixem per després. Avancem uns dos-cents metres més i ens trobem travessant un roquisser, on el camí torna a fer un gir a la dreta, aquest és el punt per anar al Mirador. Avancem cent-metres més, hem travessar un petit bosquet i sortim de nou a un roquisser. Aquí hem de girar a l’esquerra per anar baixant pel roquisser, esquivant o travessant petits trams de bosc; hi ha fites de tant en tant. Arribem al final del roquisser i ens hi hem de situar a la dreta, a tocar del bosc; és un indret molt important per trobar la cova. Hi he posat un punt d’interès, però hi ha una fita molt característica que consisteix en una pedra triangular posada dreta, també hi ha altres fites a prop. En aquest roquisser també hi ha unes ruïnes que sembla que corresponia a un antic mas rònec.
Hem de seguir recta de cara al bosc, només entrar-hi veurem un suau pendent que va baixant de dreta a esquerra, no hi ha camí, però el bosc aquí és força clar i podem anar baixant sense problemes, a l’esquerra tenim una petita cinglera, però no esperem trobar-hi la cova (que és el que hem va passar i em vaig passar de frenada i vaig haver de recular uns metres; si hagués seguint a peu de cinglera hauria arribat a altres petites balmes i una foradada). Baixant pel pendent hem passat per sobre la cova. La cova no està a l’esquerra, està a la dreta. No fa gaire que baixem quan arribem a un punt on podem seguir baixant girant a la dreta. Ho fem i automàticament arribem a la cova.
1:20 Cova de les Mercès. Situada en una petita raconada trobem aquesta curiosa cova de dues boques, una a sobre de l’altre.
Al blog Trail Sant Llorenç hi trobem una amplia descripció. “La cova té tres parts, separades per dos passos estrets.
- L'entrada, a la que s'accedeix ajupit per la boca inferior. Una vegada dins es possible posar-se dret i mirar per la boca superior. Aquesta saleta continua en una estretor que obliga novament a ajupir-se.
- Un sector central. Superada l'estretor la cavitat es fa alta novament durant un curt tram en el que és possible tornar-se a posar-se dret.
- La saleta interior: Novament la cova perd alçada en una estretor encara més petita que l'anterior. Superada s'accedeix a una sala final més ampla.
Al blog d’en Jordi Guillemot "el Cau del Guille" hi trobem un acurat estudi topogràfic.
Per trobar la primera notícia de la cavitat per part del món excursionista cal remuntar-se als anys 1970, quan el Josep Barberà va detectar que a la cinglera hi havia una important agulla. Va anar-la a pujar i la va incloure en el seu llibre: "Sant Llorenç, Pam a Pam". En aquella exploració, en Josep Barberà ja va veure la bonica cova, que segur li va atreure l'atenció per les dues boques.
Arran de la publicació del seu llibre, fins a la cinglera van anar-hi destacats muntanyencs disposats a pujar a l’agulla. No va ser fins el 1993 quan en Josep Barberà va tornar-hi, acompanyat del seu fill Joan (el Joanet) i en Quim Solbas. Pare i fill van mostrar al Quim Solbas l'agulla de les Mercès, i en aquest recorregut, van ensenyar-li la cova, que portava el nom de l'Agulla. Com el centre d'aquella visita eren més les agulles que les coves, la divulgació de la cova de les Mercès ha esperat 20 anys! El Quim Solbas no tan sols ha recuperat els apunts d'aquella antiga sortida, sinó que també ha trobat altres cavitats per la mateixa cinglera: un altre forat, una foradada i fins a tres balmes.”
Visitat (i trobat) aquest interessant indret, tornem per on hem vingut fins el camí ral i retrocedim fins el roquisser esmentat bans.
Tornem a abandonar el camí i girem a la dreta per baixar per roquisser a prop del bosc. No haurem baixat gaire que ja anem trobant fites i un discret corriol que ens van guiant.
Arribem a un punt on hi he posat un punt d’interès. Aquí és on vaig girar a la dreta per anar a la cova de les Mercès, però o no vaig saber trobar les fites o simplement no hi ha camí, i vaig haver de travessar un bosc força tapat fins que vaig sortir al roquisser d’accés a la cova.
Tornant a la cruïlla en qüestió, el camí gira una mica a la dreta i seguidament sortim a un terreny molt obert on ja intuïm que al final de tot hi ha d’haver el mirador. Avancem seguint el corriol i les fites fins que arribem a una balconada on el terreny s’estreny i es trenca una mica; ja veiem el mirador, però per arribar-hi hem de baixar una fàcil graonada que en alguns moments és una mica estreta, però sense cap mena de dificultat (he vist alguns traçats que no la baixem). Superat aquest tram arribem a un indret una mica sorprenent ja que ens trobem en una amplia esplanada completament plana i ens apropem a la punta.
1:40 Mirador Salvador Vives. Realment és un indret singular i inesperat. Tornem al blog Trail Sant Llorenç on novament hi trobem una amplia descripció: “L'impressionant Mirador Salvador Vives és un extens replà al sud del turó de Castellsapera, penjat sobre la confluència de les grans canals del Llop i de Mura.
És un excel·lent i recomanable punt de guaita. Des d'allà, podem veure:
- per l'est, el Collet Estret i el Turó de la Carlina.
- pel sud, el Tossal de l'Àliga, el turó de la Mamella, l'Obac i el turó Roig.
- per l'oest, la Roca Salvatge i del Paller de tot l'Any.
- i pel nord, el Castellsapera, amb el seu Queixal del Porc.
El Mirador porta el nom del reconegut i històric espeleòleg i muntanyenc Salvador Vives, que ha ocupat diversos càrrecs al Centre Excursionista de Terrassa i a la Federació Catalana d'Espeleologia.
És un homenatge col·lectiu per la seva vinculació amb tots aquests racons de la Serra de l'Obac, pels quals ha voltat des de petit, i els ha explorat i estudiat des dels anys 70.
Els voltants del Mirador hi ha indicis d'haver estat freqüentats des d'antic, ja que ben a prop s’han trobat restes del que podria ser una antiga construcció i també s'han trobat trossos d'estris dels boscaters que hi treballaven abans dels anys 50 del segle XX.”
Des de l’inici d’aquest replà tenim l’opció d’anar a la balma del Llop seguint una estreta cornisa, força bruta de vegetació i amb una timba considerable. Ja havia apartat bronques i malesa per anar a la cova i encara em faltava veure com era la baixada a la balma dels Fonolls, així que vaig tornar pel mateix camí al camí ral.
Seguim en direcció al coll del Daví fins arribar a la corba esmentada abans. No hi ha cap fita, hem de girar a la dreta i entrar al bosc; aquesta vegada és bastant net i podem baixar amb facilitat, estem baixant pel llom d’una carena. Arribem a un punt en que a l’esquerra veiem unes roques que sobresurten, aquí el pendent s’accentua, deixem les roques a l’esquerra i baixem uns metres més pel dins del bosc i quan ja haguem deixat les esmentades roques endarrere girem una mica més a l’esquerra i sortim a un roquisser que ens permet seguir baixant amb més comoditat.
Anem baixant pel roquisser, però molt a prop del bosc, que tenim a la dreta. Baixem un petit esglaó i segurament veurem una fita, però tant si hi és com si no, hem de girar a la dreta i encarar el bosc, just abans d’arribar-hi veurem una fita molt destacada damunt d’una roca, ens hi apropem i a un parell de metres entre els arbres veurem la balma.
Com a curiositat, aquesta balma està sobre la cota dels 800 metres, exactament la mateixa del Mirador Salvador Vives i de la cova de les Mercès. Aquesta coincidència es repeteix amb la cota del camí ral, que flanqueja per la cota dels 850-870 metres. Així cada baixada a un dels tres indrets ens reporta baixar i tornar a pujar uns cinquanta o setanta metres.
2:05 Balma dels Fonolls. Petita balma obrada que aprofita una gran roca que li fa de sostre, al fons de la balma hi ha un petit forat que també està obrat i al davant també hi ha un petit mur que sembla fer la funció de paravent.
La va trobar en Joan Fonoll l’agost del 2017 i sembla que no se’n tenia constància.
Personalment és una satisfacció anar passant per aquests indrets tan poc coneguts de l’Obac, indrets que per altre banda semblen inesgotables. Trobar-los és un repte, tot i seguir traçats d’altres autors, aquests racons a vegades requereixen una mica de paciència, perquè tens la sensació que ja hi ets, però no veus rés. És qüestió de “remenar” una mica.
Vist aquest indret tan amagat gairebé a tocar del fons de la torrentera, tornem a remuntar fins el camí ral.
Ara per tornar ens recrearem amb la zona i allargarem la caminada fins la Roca del Corb. Seguim fins el coll del Daví.
2:25 Coll del Daví. Ara seguim recta, deixant el camí de pujada a l’esquerra. Després d’una curta, i una ica abrupta baixada, arribem al coll.
2:30 Coll Estret. Realment l’indret fa al nom, estret i enfonsat i cruïlla de cinc camins (comptant per on venim), ideal per ser assaltat pels bandolers, com així era. A dreta i esquerra tenim camins que baixen i al davant en tenim dos més, deixarem el de més a la dreta i seguirem pràcticament recta: després d’una pujada inicial, comença una llarga marxa a mitja alçada rodejant el turó de la Carlina. Anem flanquejada, amb petites pujades seguides de petites baixades.
Finalment enllacem amb el camí que baixa de l’esmentat turó i el seguim per l’esquerra, anem perdent alçada i de sobte la panoràmica s’obre i arribem al mirador.
2:45 Roca del Corb. Espectacular balconada amb una no menys espectacular paret SE, perfectament visible des de la carretera. Des d’aquí és on veiem el mar, Collserola, el Tibidabo i les xemeneies de Sant Adrià i gairebé tota la vista descrita anteriorment, menys la zona de la Roca Salvatge i el Paller de Tot l’Any.
També veiem Can Salvans de la Barata amb els seus esgrafiats, i on va residir durant tot l’any 1938 Manuel Azaña, president de la República Espanyola. També es veu en la llarga carena que es desprèn d’aquest indret una petita construcció, que tenia al costat una bateria antiaèria per protegir Can Salvans de l’aviació feixista.
És un indret que mereix una llarga aturada contemplativa.
Marxem pel camí que davalla per l’esquerra (N); només ens queda anar baixant fins enllaçar amb el camí de baixada a pocs metres de la carretera.
3:15 Aparcament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada