Parc Roqueta de Tona, Serrat de Puigbonic, Santuari de Lurdes, Castell de Tona, font de la Suïssa i forns de ceràmica ibèrics
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes al wikiloc per la zona d'Osona podeu escriure al cercador de rutes d’aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "osonajsp" i us apareixeran totes.
Plàcida i curta caminada pel terme de Tona, en un dia de nul·la visibilitat, que ens permet conèixer diferents indrets com el serrat de Puigbonic, on el nom fa el fet, ja que és un serrat molt visible i bonic que culmina amb un turó molt estètic, amb una solitària alzina al capdamunt; i que és de suposar que deu tenir molt bona vista. També passarem pel Santuari de la Mare de Déu del Barri o de Lurdes, pel gran Pla del Castell, on hi ha l’església de Sant Andreu i les ruïnes del castell de Tona i finalment ens aproparem al parc de les Feixetes, a la font de la Suïssa i als forns de ceràmica ibèrics.
Per començar a caminar ens hem de situar al parc Roqueta de Tona, on hi ha una zona d’aparcament, que en el moment d’aquesta caminada estava en obres i s’ha d’aparcar en algun dels carrers que hi ha al costat, en aquest cas, al carrer Girona, a tocar del parc i des d’on podem veure la torre del castell i el Puigbonic.
0:00 Carrer Girona de Tona (al costat del parc Roqueta). Hem de continuar pel carrer de Nostra Senyora de Núria en direcció N. Depèn d’on hàgim aparcat al carrer Girona haurem de girar a la dreta o a l’esquerra. En el cas d’aquesta descripció el vehicle estava a pocs metres després de la cruïlla amb l’esmentat carrer.
Així doncs retrocedirem deu metres i girarem a l’esquerra. Pocs metres després l’abandonem per girar a la dreta per seguir l’antic camí Ral de Manresa a Vic.
També pots metres després arribem a l’aiguabarreig del torrent de la Suïssa amb el de Sant Cugat, origen de la riera de Tona, on normalment hi ha un gran bassal que el camí esquiva per la dreta; Seguim a arribem a una cruïlla amb un jaló davant de Can Xavier.
Aquí deixem el camí Ral i girem a l’esquerra, passat el mas la pista es converteix en un bonic camí que va resseguint el torrent de Sant Cugat. Arribem a una nova cruïlla amb un jaló. Entrem a la Baga del Pla, deixem el camí més marcat, per seguir el de l’esquerra, un altre bonic camí de ribera. Hi ha un itinerari al wikiloc que puja al Puigbonic directament des d’aquest indret, però és de l’any 2016 i actualment la vegetació forma un tap impenetrable, al menys els primers metres; també potser que no hagués sabut trobar el camí, la qüestió és que hem d’anar seguint una estona el camí de ribera fins arribar a la cruïlla del Molí del Vendrell, on també hi ha un jaló. Enllacem amb una pista que seguim per l’esquerra.
Nova cruïlla amb un antre jaló que ens assenyala el camí d’anada i tornada al Puigbonic. Seguim per l’esquerra el camí al mas de Puigbonic.
Ja veiem l’entrada al mas i en un pal de la dreta hi ha un cartell una mica antic que enganya. Diu que és una propietat privada i una fletxa sembla indicar un camí per l’esquerra. Però és exactament tot el contrari. En realitat la fletxa indica que seguint recta arribarem a la tanca de la finca i que abans d’arribar-hi hi ha corriol per la dreta; però on hi ha el cartell encara no hi ha el camí; hem de seguir unes passes més i llavors veurem un rastre que s’enfila per la dreta per una petita i curta coma que ens deixa al costat del mas on hi ha una porta del filat del bestiar. Passem la porta i immediatament enllacem amb la pista que hem deixat fa uns minuts, però havent deixat la finca endarrere (el gos s’encarrega perfectament de marcar-nos el seu territori).
Seguim la pista que entra a l’extens pla que hi ha dalt del serrat de Puigbonic, primer hi pasturen cavalls, passem una nova porta del filat i passem a una zona de pastures de vaques; deixem la pista i girem a l’esquerra per anar camp a través fins el turó.
0:55 Puigbonic, 672m. Estem en el punt més alt del Serrat de Puigbonic, el replà segueix per l’altre costat i s’intueix un corriol a ran de cinglera que és per on puja l’itinerari esmentat abans, sembla evident, però no es veu com baixa la cinglera.
El dia no permet veure gran cosa, però entre la boira s’entreveu la torre del castell de Tona i una mica Tona i una mica la plana de Vic. Fotografiem la solitària i característica alzina i tornem fins la cruïlla anterior d’anada i tornada.
Seguim la pista poca estona, concretament fins un petit jaló que ens assenyala un corriol per l’esquerra amb marques groc i blanc de Sender Local que ens porten fins una nova cruïlla amb un altre jaló; som al passeig de la Suïssa que seguim per la dreta, però immediatament després arribem a una plaça on abandonem el bonic passeig per seguir per l’esquerra, però quatre passes tornem a seguir per l’esquerra per seguir un curt corriol que puja i ens deixa davant del Santuari i de l’inici del camí del castell.
1:10 Santuari de la Mare de Déu de Lourdes o Lurdes o de Santa Maria del Barri.
El mot “barri” s’ha d’entendre com a sinònim de raval en relació a la població del pla del Castell. El conjunt va estar isolat de la resta del nucli de Tona fins als anys setanta del segle XX.
El poblament de l’indret del Barri es remunta com a mínim al principi el segle X, quan una família va edificar una església i un mas, que esdevindria el mas del Barri. Es va situar al camí de bast que portava al Castell.
L'any 1011 consta documentat per primer cop el lloc del Barri i de l’església de Santa Maria de Tona (nom original de l'església) (una església preromànica). L'any 1073 també està documentat un donatiu per a la reedificació de l’església per part d’un matrimoni, Miró Gotmar i Eicolina, que se suposa eren els propietaris del mas Barri.
Al segle XIV, la majoria d’habitatges del lloc desapareixen a causa de la Pesta Negra. A partir del segle XVII es van originar els masos de Postius i Gravat. El conjunt es va agrupar entorn a l’església de Santa Maria del Barri (actualment santuari de Lurdes).
L’església de Santa Maria del Barri es va convertir en seu de la parròquia de Tona entre els anys 1723 i 1814. L’any 1904 el temple es converteix en santuari de la Mare de Déu de Lurdes.
Situat en una raconada molt bonica, en destaca el campanar.
En aquest indret també hi ha un jaló i és una cruïlla de camins. Aquí comença l’anada i tornada al castell. Seguim l’indicador de “camí del castell”, una pista molt ample, barrada al pas de vehicles que amb una forta llaçada ens deixa dalt del extens Pla del Castell.
1:15 Entrada al Pla del Castell i església de Sant Andreu i ruïnes del castell, 700m. D’entrada ens trobem amb un plafó, situat davant d’una antiga cisterna oberta a la roca.
En el plafó hi tenim detallada tota la llarga i interessant història d’aquest pla. Inclús el suposat origen del nom de “Tona”.
La cisterna es coneix amb el nom de “Tonda”, al seu voltant s’hi ha trobat ceràmiques ibèriques. A finals del segle XIX es va relacionar aquest nom amb la paraula llatina “tunna” que significa “clot” i derivant tonda a tunna arribem a Tona.
Aquesta cisterna ha estat vital per a la vida al pla del Castell.
Aquest extens pla és molt apte per a la ocupació humana. De fet la ocupació humana del pla és remunta a la prehistòria (1500-700 aC), és molt probable que hi hagués un recinte fortificat ibèric (V-III aC) i una posterior ocupació romana (II-I aC). La troballa de fragments d’un sarcòfag romà del segle V dC fa pensar que en aquesta època ja hi havia un edifici dedicat al culte cristià.
L’església de Sant Andreu i el castell son documentats des del 888. Al pla hi havia dos sectors fortificats, un sobre el camí que puja des del Barri (el camí d’accés) del qual es conserven algunes filades d pedres; l’altre on hi ha la torre de guaita i el fossar. A l’entorn de d’església es va formar el petit poble medieval de Tona. Fins a les primeres dècades del segle XX hi va haver algunes cases amb petits basses i pous envoltades de camps i horts.
En el plafó hi ha una fotografia de finals del segle XIX o inicis del XX on es veuen pagesos llaurant els camps i edificacions al voltant de l’església.
L’indret és molt bonic i amb una gran panoràmica, quan el dia ho permet, sobre la plana de Vic, el Montseny, el Tagamanent, el Puigsagordi, les antenes del puig Castellar, el característic Roc de la Guàrdia i el proper serrat que no desmereix en res: el del Puigbonic, un turó molt estètic que convida a anar-hi. Òbviament el paratge convida a fer-hi una bona aturada contemplativa asseguts en un dels bancs de pedra que hi ha davant de les ruïnes de la torre del castell.
A partir d’aquí comença la part més bonica i divertida de la caminada ja que baixarem del pla del castell per l’altre costat.
Ens hem de situar a la part del pla on hi ha les ruïnes de la torre, al davant i a prop de la cinglera hi ha un banc de pedra, on segurament hi haurem fet una aturada contemplativa. De cara al cingle i d’esquena a la torre, a l’esquerra veurem una mica de sotabosc, ens hi acostem hi veurem un corriol que s’hi obra pas. El seguim i pocs metres després sortim a un roquisser espectacular i molt bonic pel que baixem el primer tram, fins una mena de petit replà; aquí girem a la dreta per seguir el corriol, que degut al roquisser és pràcticament imperceptible, però que poques passes després és molt ben marcat i que flanqueja per sota el castell, però hem d’estar molt atents a una cruïlla que hi ha poc després, hem de seguir un marcat camí, que per l’esquerra emprèn una forta baixada, fent petites llaçades i que ens deixa a poques passes del parc de les Freixetes.
1:30 Parc de les Freixetes. Podríem acabar-hi d’arribar, però des d’on estem el veiem força bé l’amfiteatre d’aquest espai, que antigament era l’antic cementiri de Tona, que es va enderrocar l’any 1971 per transformar l’indret en el parc actual.
Geogràficament l’ espai és producte de l’erosió natural de la part sud-est del serrat del Castell, que va anar formant camps de conreu en forma de feixes, d’aquí el seu nom. El parc i el pla del Castell formen part del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.
La zona per la que caminarem a continuació hi anirem trobant algunes construccions vinculades amb la celebració del Pessebre vivent que es realitza durant les festes nadalenques, que es celebra des de l’any 1972 per iniciativa dels escoltes del poble amb la col·laboració d’altres joves.
Girem a l’esquerra per seguir una pista molt ample pocs metres, fins arribar a una primera caseta del pessebre, allà veurem unes estretes escales per la dreta que ens baixen a una pista situada a un nivell inferior, que seguirem per l’esquerra. Caminem entre les construccions del pessebre vivent, passem per davant d’una caseta amb una nòria fins que arribem a una cruïlla, on el camí principal gira a l’esquerra i s’enfila, però seguirem recta.
Iniciem una fantàstica flanquejada per ponts i passeres pel peu del Serrat del Castell, al que anem donant la volta, primer anem en direcció N i després girem a l’O, amb molt bona vista sobre el barri de la Suïssa de Tona. Arribem a fregar el carrer d’Andreu Santesmasses, podem seguir pel carrer, però el camí segueix paral·lel al carrer pujant per uns esglaons i es torna a ajuntar amb el carrer just quan aquest s’acaba.
El camí segueix per dins del bosc fins que arribem a uns esglaons de fusta que baixen fins arribar al passeig de la Suïssa, just davant del bonic edifici de l’Escola d’Hosteleria d’Osona; seguim el passeig per la dreta i pocs metres després ens desviem per anar al racó de la font.
2:00 Font de la Suïssa. Consisteix en un conjunt semicircular de pedra i mig soterrat al qual s’hi accedeix a través d’unes escales.
L’obertura de l’aigua és un broc obert a la part inferior de la paret, a sobre hi ha una petita capelleta buida, que correspon a la font original de l'any 1921.
Aquesta font era un espai de trobada i reunió social, on la gent de Tona hi anava a recollir l’aigua a principis del segle XX. També, s’hi generaven les “fontades”, trobades que feien els estiuejants al voltant de les fonts.
Una placa recorda la restauració de l’any 1982 i una segona la del 2007.
La font està situada al costat del torrent de la Suïssa, en una zona de bosc amb roures i pins, i al voltant hi ha una zona de barbacoa i espai de lleure.
El nom de la font i del paratge que l’envolta és degut a que durant l’època d’estiueig era conegut per aquest nom degut a la seva frondositat, verdor i riquesa d'aigua.
Actualment la font no raja i hi ha un cartell d’aigua no potable, però l’indret conserva un cert aire romàntic.
Seguim unes passes més.
2:05 Forns de ceràmica ibèrics o romans (Forn Gran de la Vila). En realitat no son 05mn entre la font i els forns, potser son un o dos minuts, però acostumo arrodonir els temps amb 0 ó 5.
Ens trobem davant les restes d’un forn excavat a les argiles del marge de la riera de la Suïssa, de planta quadrangular, amb 2,40 metres de llargada, dividit en dos cambres mitjançant una paret i una superfície o graella de 75cm de gruix amb una vintena de forats de comunicació entre el fogar i la cambra de cocció. La volta no s’ha conservat i l’any 1982 l'Ajuntament de Tona hi instal·là teulada d'uralita sostinguda per bigues de ferro, per evitar-ne el deteriorament, i posteriorment la Diputació de Barcelona hi instal·la un plafó interpretatiu.
El forn ha estat interpretat com a lloc o centre de producció i explotació ceramista. Per les característiques del forn i el material documentat, es podria tractar d’un centre romà d’època republicana.
El forn està relacionat amb l’ocupació romana de Tona, concretament amb l’existència de tallers artesans distribuïts al llarg o propers a les vies de comunicació i de l’assentament principal, al Camp de les Lloses.
Vist l’indret seguim pel passeig, immediatament creuem el carrer dels Roures i a la següent cantonada (carrer dels Rosers o de Goya) el seguim per l’esquerra i acte seguit ja som al carrer Girona i a l’aparcament.
2:10 Aparcament.
Ruta circular des de Tona passant per:
- Santuari de Lurdes de Tona (4.3 km)
- Castell de Tona (5.0 km)
- Parc de les Feixetes (5.5 km)
- Forns ibèrics (6.5 km)
Plàcida i curta caminada pel terme de Tona, en un dia de nul·la visibilitat, que ens permet conèixer diferents indrets com el serrat de Puigbonic, on el nom fa el fet, ja que és un serrat molt visible i bonic que culmina amb un turó molt estètic, amb una solitària alzina al capdamunt; i que és de suposar que deu tenir molt bona vista. També passarem pel Santuari de la Mare de Déu del Barri o de Lurdes, pel gran Pla del Castell, on hi ha l’església de Sant Andreu i les ruïnes del castell de Tona i finalment ens aproparem al parc de les Feixetes, a la font de la Suïssa i als forns de ceràmica ibèrics.
Per començar a caminar ens hem de situar al parc Roqueta de Tona, on hi ha una zona d’aparcament, que en el moment d’aquesta caminada estava en obres i s’ha d’aparcar en algun dels carrers que hi ha al costat, en aquest cas, al carrer Girona, a tocar del parc i des d’on podem veure la torre del castell i el Puigbonic.
0:00 Carrer Girona de Tona (al costat del parc Roqueta). Hem de continuar pel carrer de Nostra Senyora de Núria en direcció N. Depèn d’on hàgim aparcat al carrer Girona haurem de girar a la dreta o a l’esquerra. En el cas d’aquesta descripció el vehicle estava a pocs metres després de la cruïlla amb l’esmentat carrer.
Així doncs retrocedirem deu metres i girarem a l’esquerra. Pocs metres després l’abandonem per girar a la dreta per seguir l’antic camí Ral de Manresa a Vic.
També pots metres després arribem a l’aiguabarreig del torrent de la Suïssa amb el de Sant Cugat, origen de la riera de Tona, on normalment hi ha un gran bassal que el camí esquiva per la dreta; Seguim a arribem a una cruïlla amb un jaló davant de Can Xavier.
Aquí deixem el camí Ral i girem a l’esquerra, passat el mas la pista es converteix en un bonic camí que va resseguint el torrent de Sant Cugat. Arribem a una nova cruïlla amb un jaló. Entrem a la Baga del Pla, deixem el camí més marcat, per seguir el de l’esquerra, un altre bonic camí de ribera. Hi ha un itinerari al wikiloc que puja al Puigbonic directament des d’aquest indret, però és de l’any 2016 i actualment la vegetació forma un tap impenetrable, al menys els primers metres; també potser que no hagués sabut trobar el camí, la qüestió és que hem d’anar seguint una estona el camí de ribera fins arribar a la cruïlla del Molí del Vendrell, on també hi ha un jaló. Enllacem amb una pista que seguim per l’esquerra.
Nova cruïlla amb un antre jaló que ens assenyala el camí d’anada i tornada al Puigbonic. Seguim per l’esquerra el camí al mas de Puigbonic.
Ja veiem l’entrada al mas i en un pal de la dreta hi ha un cartell una mica antic que enganya. Diu que és una propietat privada i una fletxa sembla indicar un camí per l’esquerra. Però és exactament tot el contrari. En realitat la fletxa indica que seguint recta arribarem a la tanca de la finca i que abans d’arribar-hi hi ha corriol per la dreta; però on hi ha el cartell encara no hi ha el camí; hem de seguir unes passes més i llavors veurem un rastre que s’enfila per la dreta per una petita i curta coma que ens deixa al costat del mas on hi ha una porta del filat del bestiar. Passem la porta i immediatament enllacem amb la pista que hem deixat fa uns minuts, però havent deixat la finca endarrere (el gos s’encarrega perfectament de marcar-nos el seu territori).
Seguim la pista que entra a l’extens pla que hi ha dalt del serrat de Puigbonic, primer hi pasturen cavalls, passem una nova porta del filat i passem a una zona de pastures de vaques; deixem la pista i girem a l’esquerra per anar camp a través fins el turó.
0:55 Puigbonic, 672m. Estem en el punt més alt del Serrat de Puigbonic, el replà segueix per l’altre costat i s’intueix un corriol a ran de cinglera que és per on puja l’itinerari esmentat abans, sembla evident, però no es veu com baixa la cinglera.
El dia no permet veure gran cosa, però entre la boira s’entreveu la torre del castell de Tona i una mica Tona i una mica la plana de Vic. Fotografiem la solitària i característica alzina i tornem fins la cruïlla anterior d’anada i tornada.
Seguim la pista poca estona, concretament fins un petit jaló que ens assenyala un corriol per l’esquerra amb marques groc i blanc de Sender Local que ens porten fins una nova cruïlla amb un altre jaló; som al passeig de la Suïssa que seguim per la dreta, però immediatament després arribem a una plaça on abandonem el bonic passeig per seguir per l’esquerra, però quatre passes tornem a seguir per l’esquerra per seguir un curt corriol que puja i ens deixa davant del Santuari i de l’inici del camí del castell.
1:10 Santuari de la Mare de Déu de Lourdes o Lurdes o de Santa Maria del Barri.
El mot “barri” s’ha d’entendre com a sinònim de raval en relació a la població del pla del Castell. El conjunt va estar isolat de la resta del nucli de Tona fins als anys setanta del segle XX.
El poblament de l’indret del Barri es remunta com a mínim al principi el segle X, quan una família va edificar una església i un mas, que esdevindria el mas del Barri. Es va situar al camí de bast que portava al Castell.
L'any 1011 consta documentat per primer cop el lloc del Barri i de l’església de Santa Maria de Tona (nom original de l'església) (una església preromànica). L'any 1073 també està documentat un donatiu per a la reedificació de l’església per part d’un matrimoni, Miró Gotmar i Eicolina, que se suposa eren els propietaris del mas Barri.
Al segle XIV, la majoria d’habitatges del lloc desapareixen a causa de la Pesta Negra. A partir del segle XVII es van originar els masos de Postius i Gravat. El conjunt es va agrupar entorn a l’església de Santa Maria del Barri (actualment santuari de Lurdes).
L’església de Santa Maria del Barri es va convertir en seu de la parròquia de Tona entre els anys 1723 i 1814. L’any 1904 el temple es converteix en santuari de la Mare de Déu de Lurdes.
Situat en una raconada molt bonica, en destaca el campanar.
En aquest indret també hi ha un jaló i és una cruïlla de camins. Aquí comença l’anada i tornada al castell. Seguim l’indicador de “camí del castell”, una pista molt ample, barrada al pas de vehicles que amb una forta llaçada ens deixa dalt del extens Pla del Castell.
1:15 Entrada al Pla del Castell i església de Sant Andreu i ruïnes del castell, 700m. D’entrada ens trobem amb un plafó, situat davant d’una antiga cisterna oberta a la roca.
En el plafó hi tenim detallada tota la llarga i interessant història d’aquest pla. Inclús el suposat origen del nom de “Tona”.
La cisterna es coneix amb el nom de “Tonda”, al seu voltant s’hi ha trobat ceràmiques ibèriques. A finals del segle XIX es va relacionar aquest nom amb la paraula llatina “tunna” que significa “clot” i derivant tonda a tunna arribem a Tona.
Aquesta cisterna ha estat vital per a la vida al pla del Castell.
Aquest extens pla és molt apte per a la ocupació humana. De fet la ocupació humana del pla és remunta a la prehistòria (1500-700 aC), és molt probable que hi hagués un recinte fortificat ibèric (V-III aC) i una posterior ocupació romana (II-I aC). La troballa de fragments d’un sarcòfag romà del segle V dC fa pensar que en aquesta època ja hi havia un edifici dedicat al culte cristià.
L’església de Sant Andreu i el castell son documentats des del 888. Al pla hi havia dos sectors fortificats, un sobre el camí que puja des del Barri (el camí d’accés) del qual es conserven algunes filades d pedres; l’altre on hi ha la torre de guaita i el fossar. A l’entorn de d’església es va formar el petit poble medieval de Tona. Fins a les primeres dècades del segle XX hi va haver algunes cases amb petits basses i pous envoltades de camps i horts.
En el plafó hi ha una fotografia de finals del segle XIX o inicis del XX on es veuen pagesos llaurant els camps i edificacions al voltant de l’església.
L’indret és molt bonic i amb una gran panoràmica, quan el dia ho permet, sobre la plana de Vic, el Montseny, el Tagamanent, el Puigsagordi, les antenes del puig Castellar, el característic Roc de la Guàrdia i el proper serrat que no desmereix en res: el del Puigbonic, un turó molt estètic que convida a anar-hi. Òbviament el paratge convida a fer-hi una bona aturada contemplativa asseguts en un dels bancs de pedra que hi ha davant de les ruïnes de la torre del castell.
A partir d’aquí comença la part més bonica i divertida de la caminada ja que baixarem del pla del castell per l’altre costat.
Ens hem de situar a la part del pla on hi ha les ruïnes de la torre, al davant i a prop de la cinglera hi ha un banc de pedra, on segurament hi haurem fet una aturada contemplativa. De cara al cingle i d’esquena a la torre, a l’esquerra veurem una mica de sotabosc, ens hi acostem hi veurem un corriol que s’hi obra pas. El seguim i pocs metres després sortim a un roquisser espectacular i molt bonic pel que baixem el primer tram, fins una mena de petit replà; aquí girem a la dreta per seguir el corriol, que degut al roquisser és pràcticament imperceptible, però que poques passes després és molt ben marcat i que flanqueja per sota el castell, però hem d’estar molt atents a una cruïlla que hi ha poc després, hem de seguir un marcat camí, que per l’esquerra emprèn una forta baixada, fent petites llaçades i que ens deixa a poques passes del parc de les Freixetes.
1:30 Parc de les Freixetes. Podríem acabar-hi d’arribar, però des d’on estem el veiem força bé l’amfiteatre d’aquest espai, que antigament era l’antic cementiri de Tona, que es va enderrocar l’any 1971 per transformar l’indret en el parc actual.
Geogràficament l’ espai és producte de l’erosió natural de la part sud-est del serrat del Castell, que va anar formant camps de conreu en forma de feixes, d’aquí el seu nom. El parc i el pla del Castell formen part del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.
La zona per la que caminarem a continuació hi anirem trobant algunes construccions vinculades amb la celebració del Pessebre vivent que es realitza durant les festes nadalenques, que es celebra des de l’any 1972 per iniciativa dels escoltes del poble amb la col·laboració d’altres joves.
Girem a l’esquerra per seguir una pista molt ample pocs metres, fins arribar a una primera caseta del pessebre, allà veurem unes estretes escales per la dreta que ens baixen a una pista situada a un nivell inferior, que seguirem per l’esquerra. Caminem entre les construccions del pessebre vivent, passem per davant d’una caseta amb una nòria fins que arribem a una cruïlla, on el camí principal gira a l’esquerra i s’enfila, però seguirem recta.
Iniciem una fantàstica flanquejada per ponts i passeres pel peu del Serrat del Castell, al que anem donant la volta, primer anem en direcció N i després girem a l’O, amb molt bona vista sobre el barri de la Suïssa de Tona. Arribem a fregar el carrer d’Andreu Santesmasses, podem seguir pel carrer, però el camí segueix paral·lel al carrer pujant per uns esglaons i es torna a ajuntar amb el carrer just quan aquest s’acaba.
El camí segueix per dins del bosc fins que arribem a uns esglaons de fusta que baixen fins arribar al passeig de la Suïssa, just davant del bonic edifici de l’Escola d’Hosteleria d’Osona; seguim el passeig per la dreta i pocs metres després ens desviem per anar al racó de la font.
2:00 Font de la Suïssa. Consisteix en un conjunt semicircular de pedra i mig soterrat al qual s’hi accedeix a través d’unes escales.
L’obertura de l’aigua és un broc obert a la part inferior de la paret, a sobre hi ha una petita capelleta buida, que correspon a la font original de l'any 1921.
Aquesta font era un espai de trobada i reunió social, on la gent de Tona hi anava a recollir l’aigua a principis del segle XX. També, s’hi generaven les “fontades”, trobades que feien els estiuejants al voltant de les fonts.
Una placa recorda la restauració de l’any 1982 i una segona la del 2007.
La font està situada al costat del torrent de la Suïssa, en una zona de bosc amb roures i pins, i al voltant hi ha una zona de barbacoa i espai de lleure.
El nom de la font i del paratge que l’envolta és degut a que durant l’època d’estiueig era conegut per aquest nom degut a la seva frondositat, verdor i riquesa d'aigua.
Actualment la font no raja i hi ha un cartell d’aigua no potable, però l’indret conserva un cert aire romàntic.
Seguim unes passes més.
2:05 Forns de ceràmica ibèrics o romans (Forn Gran de la Vila). En realitat no son 05mn entre la font i els forns, potser son un o dos minuts, però acostumo arrodonir els temps amb 0 ó 5.
Ens trobem davant les restes d’un forn excavat a les argiles del marge de la riera de la Suïssa, de planta quadrangular, amb 2,40 metres de llargada, dividit en dos cambres mitjançant una paret i una superfície o graella de 75cm de gruix amb una vintena de forats de comunicació entre el fogar i la cambra de cocció. La volta no s’ha conservat i l’any 1982 l'Ajuntament de Tona hi instal·là teulada d'uralita sostinguda per bigues de ferro, per evitar-ne el deteriorament, i posteriorment la Diputació de Barcelona hi instal·la un plafó interpretatiu.
El forn ha estat interpretat com a lloc o centre de producció i explotació ceramista. Per les característiques del forn i el material documentat, es podria tractar d’un centre romà d’època republicana.
El forn està relacionat amb l’ocupació romana de Tona, concretament amb l’existència de tallers artesans distribuïts al llarg o propers a les vies de comunicació i de l’assentament principal, al Camp de les Lloses.
Vist l’indret seguim pel passeig, immediatament creuem el carrer dels Roures i a la següent cantonada (carrer dels Rosers o de Goya) el seguim per l’esquerra i acte seguit ja som al carrer Girona i a l’aparcament.
2:10 Aparcament.
Ruta circular des de Tona passant per:
- Santuari de Lurdes de Tona (4.3 km)
- Castell de Tona (5.0 km)
- Parc de les Feixetes (5.5 km)
- Forns ibèrics (6.5 km)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada