Centelles (pàrquing Baumes Corcades), Puigsagordi, el Castellar, Creu de Castellar i Miradors del Roc Gros
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes al wikiloc per la zona d'Osona podeu escriure al cercador de rutes d’aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "osonajsp" i us apareixeran totes.
Formidable caminada que ens permet pujar des de la plana Osonenca fins el capdamunt de l’altiplà del Moianès, pel que caminarem molta estona pel marge de la cinglera, fet que ens permetrà gaudir d’una extensa i dilatada panoràmica
Un atractiu d’aquesta cinglera és que anirem veiem com s’hi enfila l’atrevida via ferrada de les Baumes Corcades, amb passos desplomats, un pont nepalès de 69 metres i dos trams molt difícils (el de l’Escala i el de l’Esperó).
Aquests dos trams els podrem contemplar de ben a prop durant la flanquejada que farem per la cornisa de la cinglera. El tram de l’Esperó el veurem des de baix i des de dalt, ja que passarem per la seva base i després per la sortida. L’espectacular tram de l’Escala el veurem des de sota amb l’escala penjada al vuit que supera uns desploms i un sostre. Aquest tram té una variant molt fàcil, per la que el nostre camí supera aquesta cinglera, que consta de cinc grapes, dues horitzontals i tres verticals, que detallarem més endavant.
Hi ha més atractius, com el Cercle de les Bruixes, el Queixal corcat, el Puigsagordi, la Creu de Castellar (de la que només queda el pedestal) i els miradors del Roc Gros i del Pirineu.
Per situar-nos a l’inici de la caminada hem d’anar a Centelles per la C-17, que abandonem per la sortida 46 i just abans d’entrar al nucli urbà, a la dreta hi ha una cruïlla amb moltes indicacions, entre elles la del càmping de Puigsagordi i la de la via ferrada de les Baumes Corcades. Seguim aquesta estreta carretera asfaltada; deixem el càmping a l’esquerra i la l’estació receptora de Centelles a la dreta, la carretera fa un parell de revolts pronunciats i arriba a una cruïlla on hi ha un senyal de l’aparcament de la via ferrada a l’esquerra, deixem la carretera que gira a la dreta i fem un curt recorregut per una pista de terra fins l’ampli aparcament.
0:00 Aparcament de les Baumes Corcades, 612m. Iniciem la caminada seguint la pista per l’esquerra, conjuntament amb l’aproximació a la via ferrada.
0:05 Cercle de les Bruixes. A la dreta de la pista i sobre el marge hi ha una rotllana de xiprers molt tancats, al mig hi ha les restes d’una foguera. Indret on hi passen les rutes de llegendes de les bruixes de Centelles i s'hi fan trobades esotèriques i rondalles per anar amb nens. La pujada pel marge de la pista la fem ajudant-nos de les arrels dels arbres, però si caminem deu metres més hi arribarem per un corriol totalment pla.
Tornem a la pista i l’anem seguint fins que arribem a una cruïlla important.
0:10 Queixal corcat. Gran bloc de pedra aparentment quadrat i ple de forats. La pista segueix baixant per l’esquerra; hem de seguir recta per un bonic camí, abandonant el camí d’aproximació a la via ferrada, que gira a la dreta.
Anem planejant amb molt bona vista de Centelles.
0:25 Gir de 90 graus a la dreta. Inici d’una forta i sostinguda pujada. A mesura que pugem augmenta la panoràmica.
0:35 Les Escales del Puig. El camí fa un gir de 90 graus a l’esquerra i segueix pujant per unes escales naturals de pedra que ens ofereixen unes balconades extraordinàries. S’acaben les escales i pràcticament la pujada, ara iniciem una llarga flanquejada per una amplia cornisa de la cinglera amb unes grans vistes sobre la vall, per un costat i sobre la paret de cinglera per l’altre. Primer anem en direcció S, i després la cinglera gira al SO i podem anar observant la curiosa tosca que penja de les parets del cingle. El camí torna a girar al S.
0:50 La Tosquera de Vinyoles. Durant uns metres tornem a coincidir amb la via ferrada. Ara ens trobem a tocar de la paret del cingle i a l’inici del tram de l’Esperó de la ferrada, que podem contemplar amb tot detall, ja que el tenim a tocar; un tram completament vertical amb cable de vida i grapes, seguit una espectacular i aèria flanquejada amb només un cable de vida per les mans i pels peus només hi ha una minúscula lleixa de pocs centímetres. Quatre passes més endavant a l’esquerra veiem uns graons de fusta que son la sortida del tram anterior de la via ferrada, que acte seguit tornem a abandonar.
Anem caminant i després d’una nova pujada (on el GPS fa un petit rebot) sortim a dalt de la cinglera i girem a la dreta. Estem tornant a la Tosquera, però ara per dalt.
Passem per la sortida del tram de l’Escala, on hi ha una petita placa en recordança d’un excursionista accidentat. Ara tornem a coincidir amb el camí de la via ferrada.
Sortim a la carretera.
1:15 Carretera de Puigsagordi. La seguim quatre passes per l’esquerra i immediatament la creuem per continuar pujant per un camí, amb una tanca pel bestiar a l’inici. Forta pujada que ens deixa a l’inici del tram de l’Escala de la via ferrada. L’escala sembla que voli, està completament penjada al vuit. Òbviament, aquí ens tornem a separar de la ferrada; el nostre camí emprèn una flanquejada per l’esquerra, per tornar a pujar poc després per deixar-nos al peu de les grapes.
1:35 Grapes. Un conjunt de cinc grapes, dues horitzontals pels peus i tres verticals per les mans, que ens ajuden a superar un curt ressalt poc inclinat, i sense cap mena de dificultat. Superat el pas seguim el camí.
1:40 Puigsagordi, 971m. Amplia esplanada amb una gran columna cònica, visible des de molt indrets, inclús des del fons de la vall. També hi ha una petita construcció que potser protegia un pessebre.
Gran panoràmica sobre la vall amb el Montseny al davant mateix. En realitat el cim de 983m és una mica més alt i està al darrera d’aquesta esplanada i hi ha un dipòsit i no té vista. Fins aquí arriba una pista, fet que lamentablement comporta els efectes de degradació en forma de pintades i deixalles. Vist l’indret i contemplada la panoràmica, seguim la pista, passem per sota el punt més alt amb el dipòsit fins que, davant d’una casa, fa un gir a l’esquerra. Aquí seguim recta un camí molt bonic que va resseguint el caire de la cinglera. Passem pel costat d’un habitatge i pocs metres després arribem al domen.
2:10 Dolmen de la Griutera. Molt malmès, situat al costat mateix del camí. Els objectes trobats durant l’excavació del 1958 en conserven al museu Episcopal de Vic i pertanyen a l’època del calcolític o a finals de l’època neolítica, entre el 2500 i el 1800 aC.
Ens apropem molt al caire de la cinglera i cada vegada veiem més a prop el conjunt d’antenes que hi ha dalt del Castellar. A la dreta deixem una discreta traça que baixa fins la balma del Cau de la Guilla.
Ja som a les antenes, però just abans d’arribar-hi ens desviem seguint un corriol que ens porta al caire de la cinglera.
2:25 Creu. Mirador. Fins no fa gaire hi havia una creu, però actualment ha desaparegut, segurament ha caigut cinglera avall d’una manera natural o artificial. Només queda la base, que comparada en fotografies anteriors sembla rebaixada. No sé si la mare natura és la responsable de la desaparició de la creu.
Tornem al camí i acabem d’arribar a les antenes.
2:30 El Castellar, 1017m. És el vèrtex geodèsic de referència 290105001. Les antenes impedeixen veure rés, ni tan sols veure on hi ha el vèrtex. Aquestes antenes son les que es veuen dalt de la muntanya a l’alçada de Centelles, quan viatgen per la C.17. Deixem aquest indret seguint la pista en direcció O uns tres-cents metres; allà veurem un camí que segueix per la dreta fins que molt aviat arribem a un petit collet; aquí farem una curta anada i tornada per l’esquerra. De sobte en trobem en un indret ple de grans blocs; ens hem d’enfilar per aquests blocs per arribar al punt més alt.
2:45 La Creu de Castellar, 1014m. De la gran creu quadrada de pedra amb una inscripció només queda dret el tronc, el braç està tirat al terra al costat del tronc. Ens tornem a trobar amb el dubte si aquesta nova destrucció és deguda a fets naturals o artificials. De tota manera l’indret sorprèn i és molt bonic, és un paisatge que no s’assembla de rés amb tot el que hem vist i fet durant el recorregut. La vista també és molt extensa. No gaire lluny es veu el poble de Collsuspina.
Tornem al collet i baixem per l’altre costat i acabem desembocant en una carretera que seguim per la dreta, passem per La Collada i poc després arribem a una cruïlla on hi ha un cartell que assenyala a la dreta l’existència d’un abocador clausurat. Seguim els primers metres de l’accés a l’abocador, però immediatament començarem a caminar per un camí molt brut per una tala d’arbres, però el podem anar seguint sense gaires problemes (també podríem seguir per la carretera i enllaçar una mica més avall).
Seguim pel camí brut de branques pel terra i més avall estem a punt de tocar la carretera C-641 o N-141c, sense acabar d’arribar-hi veiem un jaló que ens assenyala per la dreta el camí al Roc de la Guàrdia.
Arribem al collet de la Guàrdia, aquí hem de seguir per la dreta, però primer farem una anada i tornada als miradors. Seguim el camí que s’enfila lleugerament i arribem al primer mirador.
3:10 Mirador del Roc Gros. L’arribada et sorprèn perquè després de caminar per l’altiplà no esperes aquest canvi tan brusc del terreny, ja que quedes abocat al precipici. L’indret està protegit per una barana de fusta i també hi ha un banc situat estratègicament de cara la vista.
La barana permet caminar uns metres pel caire del cingle i això ens permet veure que a part d’estar al caire, estem a sobre d’una part desplomada de la cinglera, on també hi veiem alguns claus d’alguna via d’escalada i hi ha un llibre registre.
La panoràmica sobre la plana de Vic i el Montseny és espectacular.
Seguim un estret corriol a l’esquerra i arribem a un nou mirador de la cinglera, és el Mirador del Pirineu, ja que des d’aquesta punta, en dies clars, es veu tot el Pirineu gironí. El dia d’aquesta excursió el Pirineu estava força tapat i no es distingien ben bé els cims, però diria que es veien el Puigmal i el Bastiments, així com podria ser que també es veiés el Canigó. Si ens hi fixem bé també veiem a sota els nostres peus el Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda.
Aquí també hi ha un banc i una taula amb una Rosa dels Vents.
Els dos miradors son dos indrets als que cal anar-hi perquè la vista panoràmica és realment remarcable. També podem anar-hi, per exemple, des de Collsuspina, vegis l’itinerari:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/collsuspina-els-dos-miradors-del-roc-de-la-guardia-o-roc-gros-font-de-labeurada-sant-cugat-de-gavad-72120856#
Seguidament desfarem el camí fins el collet i emprenem el descens pel grau del Racó, on el sender perd alçada tot fent alguna llaçada. Després segueix baixant més suaument fins que arribem a una cruïlla on seguim per l’esquerra i el camí emprèn una baixada més pronunciada; creuem una pista dues vegades i seguim perdent alçada pràcticament en línia recta fins que sortim a la carretera a Puigsagordi (ja l’havíem travessat de pujada després de la Tosquera de Vinyoles), ara la seguim per l’esquerra fins l’aparcament.
4:00 Aparcament.
- Roca Corcada (0.6 km)
- Puigsagordi (3.2 km)
- Dolmen de la Griutera (4.8 km)
- Puig Castellar (5.5 km)
- Creu de Castellar (6.2 km)
- Mirador del Roc Gros (7.9 km)
Formidable caminada que ens permet pujar des de la plana Osonenca fins el capdamunt de l’altiplà del Moianès, pel que caminarem molta estona pel marge de la cinglera, fet que ens permetrà gaudir d’una extensa i dilatada panoràmica
Un atractiu d’aquesta cinglera és que anirem veiem com s’hi enfila l’atrevida via ferrada de les Baumes Corcades, amb passos desplomats, un pont nepalès de 69 metres i dos trams molt difícils (el de l’Escala i el de l’Esperó).
Aquests dos trams els podrem contemplar de ben a prop durant la flanquejada que farem per la cornisa de la cinglera. El tram de l’Esperó el veurem des de baix i des de dalt, ja que passarem per la seva base i després per la sortida. L’espectacular tram de l’Escala el veurem des de sota amb l’escala penjada al vuit que supera uns desploms i un sostre. Aquest tram té una variant molt fàcil, per la que el nostre camí supera aquesta cinglera, que consta de cinc grapes, dues horitzontals i tres verticals, que detallarem més endavant.
Hi ha més atractius, com el Cercle de les Bruixes, el Queixal corcat, el Puigsagordi, la Creu de Castellar (de la que només queda el pedestal) i els miradors del Roc Gros i del Pirineu.
Per situar-nos a l’inici de la caminada hem d’anar a Centelles per la C-17, que abandonem per la sortida 46 i just abans d’entrar al nucli urbà, a la dreta hi ha una cruïlla amb moltes indicacions, entre elles la del càmping de Puigsagordi i la de la via ferrada de les Baumes Corcades. Seguim aquesta estreta carretera asfaltada; deixem el càmping a l’esquerra i la l’estació receptora de Centelles a la dreta, la carretera fa un parell de revolts pronunciats i arriba a una cruïlla on hi ha un senyal de l’aparcament de la via ferrada a l’esquerra, deixem la carretera que gira a la dreta i fem un curt recorregut per una pista de terra fins l’ampli aparcament.
0:00 Aparcament de les Baumes Corcades, 612m. Iniciem la caminada seguint la pista per l’esquerra, conjuntament amb l’aproximació a la via ferrada.
0:05 Cercle de les Bruixes. A la dreta de la pista i sobre el marge hi ha una rotllana de xiprers molt tancats, al mig hi ha les restes d’una foguera. Indret on hi passen les rutes de llegendes de les bruixes de Centelles i s'hi fan trobades esotèriques i rondalles per anar amb nens. La pujada pel marge de la pista la fem ajudant-nos de les arrels dels arbres, però si caminem deu metres més hi arribarem per un corriol totalment pla.
Tornem a la pista i l’anem seguint fins que arribem a una cruïlla important.
0:10 Queixal corcat. Gran bloc de pedra aparentment quadrat i ple de forats. La pista segueix baixant per l’esquerra; hem de seguir recta per un bonic camí, abandonant el camí d’aproximació a la via ferrada, que gira a la dreta.
Anem planejant amb molt bona vista de Centelles.
0:25 Gir de 90 graus a la dreta. Inici d’una forta i sostinguda pujada. A mesura que pugem augmenta la panoràmica.
0:35 Les Escales del Puig. El camí fa un gir de 90 graus a l’esquerra i segueix pujant per unes escales naturals de pedra que ens ofereixen unes balconades extraordinàries. S’acaben les escales i pràcticament la pujada, ara iniciem una llarga flanquejada per una amplia cornisa de la cinglera amb unes grans vistes sobre la vall, per un costat i sobre la paret de cinglera per l’altre. Primer anem en direcció S, i després la cinglera gira al SO i podem anar observant la curiosa tosca que penja de les parets del cingle. El camí torna a girar al S.
0:50 La Tosquera de Vinyoles. Durant uns metres tornem a coincidir amb la via ferrada. Ara ens trobem a tocar de la paret del cingle i a l’inici del tram de l’Esperó de la ferrada, que podem contemplar amb tot detall, ja que el tenim a tocar; un tram completament vertical amb cable de vida i grapes, seguit una espectacular i aèria flanquejada amb només un cable de vida per les mans i pels peus només hi ha una minúscula lleixa de pocs centímetres. Quatre passes més endavant a l’esquerra veiem uns graons de fusta que son la sortida del tram anterior de la via ferrada, que acte seguit tornem a abandonar.
Anem caminant i després d’una nova pujada (on el GPS fa un petit rebot) sortim a dalt de la cinglera i girem a la dreta. Estem tornant a la Tosquera, però ara per dalt.
Passem per la sortida del tram de l’Escala, on hi ha una petita placa en recordança d’un excursionista accidentat. Ara tornem a coincidir amb el camí de la via ferrada.
Sortim a la carretera.
1:15 Carretera de Puigsagordi. La seguim quatre passes per l’esquerra i immediatament la creuem per continuar pujant per un camí, amb una tanca pel bestiar a l’inici. Forta pujada que ens deixa a l’inici del tram de l’Escala de la via ferrada. L’escala sembla que voli, està completament penjada al vuit. Òbviament, aquí ens tornem a separar de la ferrada; el nostre camí emprèn una flanquejada per l’esquerra, per tornar a pujar poc després per deixar-nos al peu de les grapes.
1:35 Grapes. Un conjunt de cinc grapes, dues horitzontals pels peus i tres verticals per les mans, que ens ajuden a superar un curt ressalt poc inclinat, i sense cap mena de dificultat. Superat el pas seguim el camí.
1:40 Puigsagordi, 971m. Amplia esplanada amb una gran columna cònica, visible des de molt indrets, inclús des del fons de la vall. També hi ha una petita construcció que potser protegia un pessebre.
Gran panoràmica sobre la vall amb el Montseny al davant mateix. En realitat el cim de 983m és una mica més alt i està al darrera d’aquesta esplanada i hi ha un dipòsit i no té vista. Fins aquí arriba una pista, fet que lamentablement comporta els efectes de degradació en forma de pintades i deixalles. Vist l’indret i contemplada la panoràmica, seguim la pista, passem per sota el punt més alt amb el dipòsit fins que, davant d’una casa, fa un gir a l’esquerra. Aquí seguim recta un camí molt bonic que va resseguint el caire de la cinglera. Passem pel costat d’un habitatge i pocs metres després arribem al domen.
2:10 Dolmen de la Griutera. Molt malmès, situat al costat mateix del camí. Els objectes trobats durant l’excavació del 1958 en conserven al museu Episcopal de Vic i pertanyen a l’època del calcolític o a finals de l’època neolítica, entre el 2500 i el 1800 aC.
Ens apropem molt al caire de la cinglera i cada vegada veiem més a prop el conjunt d’antenes que hi ha dalt del Castellar. A la dreta deixem una discreta traça que baixa fins la balma del Cau de la Guilla.
Ja som a les antenes, però just abans d’arribar-hi ens desviem seguint un corriol que ens porta al caire de la cinglera.
2:25 Creu. Mirador. Fins no fa gaire hi havia una creu, però actualment ha desaparegut, segurament ha caigut cinglera avall d’una manera natural o artificial. Només queda la base, que comparada en fotografies anteriors sembla rebaixada. No sé si la mare natura és la responsable de la desaparició de la creu.
Tornem al camí i acabem d’arribar a les antenes.
2:30 El Castellar, 1017m. És el vèrtex geodèsic de referència 290105001. Les antenes impedeixen veure rés, ni tan sols veure on hi ha el vèrtex. Aquestes antenes son les que es veuen dalt de la muntanya a l’alçada de Centelles, quan viatgen per la C.17. Deixem aquest indret seguint la pista en direcció O uns tres-cents metres; allà veurem un camí que segueix per la dreta fins que molt aviat arribem a un petit collet; aquí farem una curta anada i tornada per l’esquerra. De sobte en trobem en un indret ple de grans blocs; ens hem d’enfilar per aquests blocs per arribar al punt més alt.
2:45 La Creu de Castellar, 1014m. De la gran creu quadrada de pedra amb una inscripció només queda dret el tronc, el braç està tirat al terra al costat del tronc. Ens tornem a trobar amb el dubte si aquesta nova destrucció és deguda a fets naturals o artificials. De tota manera l’indret sorprèn i és molt bonic, és un paisatge que no s’assembla de rés amb tot el que hem vist i fet durant el recorregut. La vista també és molt extensa. No gaire lluny es veu el poble de Collsuspina.
Tornem al collet i baixem per l’altre costat i acabem desembocant en una carretera que seguim per la dreta, passem per La Collada i poc després arribem a una cruïlla on hi ha un cartell que assenyala a la dreta l’existència d’un abocador clausurat. Seguim els primers metres de l’accés a l’abocador, però immediatament començarem a caminar per un camí molt brut per una tala d’arbres, però el podem anar seguint sense gaires problemes (també podríem seguir per la carretera i enllaçar una mica més avall).
Seguim pel camí brut de branques pel terra i més avall estem a punt de tocar la carretera C-641 o N-141c, sense acabar d’arribar-hi veiem un jaló que ens assenyala per la dreta el camí al Roc de la Guàrdia.
Arribem al collet de la Guàrdia, aquí hem de seguir per la dreta, però primer farem una anada i tornada als miradors. Seguim el camí que s’enfila lleugerament i arribem al primer mirador.
3:10 Mirador del Roc Gros. L’arribada et sorprèn perquè després de caminar per l’altiplà no esperes aquest canvi tan brusc del terreny, ja que quedes abocat al precipici. L’indret està protegit per una barana de fusta i també hi ha un banc situat estratègicament de cara la vista.
La barana permet caminar uns metres pel caire del cingle i això ens permet veure que a part d’estar al caire, estem a sobre d’una part desplomada de la cinglera, on també hi veiem alguns claus d’alguna via d’escalada i hi ha un llibre registre.
La panoràmica sobre la plana de Vic i el Montseny és espectacular.
Seguim un estret corriol a l’esquerra i arribem a un nou mirador de la cinglera, és el Mirador del Pirineu, ja que des d’aquesta punta, en dies clars, es veu tot el Pirineu gironí. El dia d’aquesta excursió el Pirineu estava força tapat i no es distingien ben bé els cims, però diria que es veien el Puigmal i el Bastiments, així com podria ser que també es veiés el Canigó. Si ens hi fixem bé també veiem a sota els nostres peus el Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda.
Aquí també hi ha un banc i una taula amb una Rosa dels Vents.
Els dos miradors son dos indrets als que cal anar-hi perquè la vista panoràmica és realment remarcable. També podem anar-hi, per exemple, des de Collsuspina, vegis l’itinerari:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/collsuspina-els-dos-miradors-del-roc-de-la-guardia-o-roc-gros-font-de-labeurada-sant-cugat-de-gavad-72120856#
Seguidament desfarem el camí fins el collet i emprenem el descens pel grau del Racó, on el sender perd alçada tot fent alguna llaçada. Després segueix baixant més suaument fins que arribem a una cruïlla on seguim per l’esquerra i el camí emprèn una baixada més pronunciada; creuem una pista dues vegades i seguim perdent alçada pràcticament en línia recta fins que sortim a la carretera a Puigsagordi (ja l’havíem travessat de pujada després de la Tosquera de Vinyoles), ara la seguim per l’esquerra fins l’aparcament.
4:00 Aparcament.
- Roca Corcada (0.6 km)
- Puigsagordi (3.2 km)
- Dolmen de la Griutera (4.8 km)
- Puig Castellar (5.5 km)
- Creu de Castellar (6.2 km)
- Mirador del Roc Gros (7.9 km)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada