Santa Fe del Montseny, font del Frare, Nova i dels Quatre; Pedra Ajaguda, el Cigalot, Esquei de Morou; boix grèvol monumental
Interessant caminada des de Santa Fe del Montseny, sortint dels clàssics recorreguts de la zona, que ens portarà a visitar les apartades formacions rocoses de formes curioses com son la Pedra Ajaguda o "Roca que seu" i el Cigalot del Montseny. Farem una fàcil i curta grimpada per pujar a dalt de l’Esquei de Morou, passarem pel turó i per l’Empedrat de Morou, per un pou de neu. També visitarem les fonts del Frare, Nova i dels Quatre, veurem el monumental boix grèvol del Pla de Morou i acabarem passant pel pantà de Santa Fe.
En resum una excursió molt variada per dins de grans i fantàstiques fagedes, rouredes i alzinars d’aquest vessant del Montseny.Caminarem tota l’estona per camins i antigues pistes; només seguirem un corriol poc traçat per anar a la Pedra Ajaguda i baixarem sense camí pocs metres per anar a la font dels Quatre.
L’indret de les roques queda força apartat, circumstància que ens donarà una sensació de solitud absoluta i des d’on gaudirem d’una extensa i dilatada panoràmica. Del Pirineu veurem des del Puigmal al Cap de Creus, passant pel Bastiments i el Canigó. La badia de Roses, el Far, el turó de les Formigues, Sant Hilari Sacalm, la ciutat de Girona, Breda, Riells i Viabrea, Maçanet de la Selva; així com la retallada cresta dels Castellets i la carena de les Agudes al turó de l’Home. Pot ser que els pobles de la plana els amagui la boira baixa, però si és així, tampoc és cap problema, perquè la vista del mar de núvols contrastat amb el sol i el cel blau també és una imatge formidable.
Iniciem l’excursió a l’aparcament de Santa Fe, just al davant de les tres sequoies gegantines (d’uns 40 metres d’alçada) que hi ha a Can Casades, en varen plantar quatre per a representar les quatre barres, però només en sobreviuen tres, la quarta la va matar un llamp.
L’edifici modernista de Can Casades i els tres arbres daten de principis del segle XX, sobre el 1920, quan a Santa Fe només s’hi arribava caminant o amb carro; actualment és el centre d’informació del Parc del Montseny i pertany a la Diputació de Barcelona.
Seguim el circuït adaptat per a persones amb mobilitat reduïda passant per davant del restaurant de l’Avet Blau i que poc després ens deixa a la font del Frare. Força concorreguda per la seva proximitat a Santa Fe i molt ben conservada. La dictadura va intentar canviar-li el nom per la de font “Espanyola”, intent que evidentment no va reeixir. Podeu trobar una detallada descripció de la font a l’enllaç: https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=1NR7adiDk2597xsoOa7sFAvUucBE&ll=41.77485229999999%2C2.4599074999999893&z=18
Seguim el circuït que descriu una semi circumferència a la dreta i el deixem en arribar a la cruïlla amb el camí a la torre Lleonard que seguim per l’esquerra.
Arribem a l’esmentada torre, és una construcció del 1900, convertida en Escola de Natura.
Darrere mateix hi ha la Torre Partida o Torre Montcel, també datada entre el 1910 i el 1920, formava part d’un projecte d’edificació de dues cases adossades, de la que només se’n va construir una.
De començaments del segle XX també hi ha dos projectes que havien de trencar l’aïllament de Santa Fe. Un era de l’enginyer Pere Pagès que va confeccionar l’any 1925 el projecte d’un cremallera que hi arribés. El cremallera sortia de l’estació tren de Gualba i arribava a Santa Fe seguint una línia recta. Com que el traçat és molt abrupte s’havien de perforar quatre túnels i construir-hi quatre ponts. El seu elevat cost va fer desestimar la proposta. L’altre projecte era l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí que consistia en un funicular que sortia de Gualba de Dalt fins al pont de després del túnel de l’actual carretera. Des d’aquí, una carretera acabaria de completar el recorregut fins a Santa Fe. Podeu trobar més informació i un plano del recorregut del cremallera a l’enllaç: http://www.monmontseny.com/2014/04/30/santa-fe-del-montseny-ii-can-lleonart-la-casa-partida-i-un-ferrocarril/
Arribem a l’esmentada torre, és una construcció del 1900, convertida en Escola de Natura.
Darrere mateix hi ha la Torre Partida o Torre Montcel, també datada entre el 1910 i el 1920, formava part d’un projecte d’edificació de dues cases adossades, de la que només se’n va construir una.
De començaments del segle XX també hi ha dos projectes que havien de trencar l’aïllament de Santa Fe. Un era de l’enginyer Pere Pagès que va confeccionar l’any 1925 el projecte d’un cremallera que hi arribés. El cremallera sortia de l’estació tren de Gualba i arribava a Santa Fe seguint una línia recta. Com que el traçat és molt abrupte s’havien de perforar quatre túnels i construir-hi quatre ponts. El seu elevat cost va fer desestimar la proposta. L’altre projecte era l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí que consistia en un funicular que sortia de Gualba de Dalt fins al pont de després del túnel de l’actual carretera. Des d’aquí, una carretera acabaria de completar el recorregut fins a Santa Fe. Podeu trobar més informació i un plano del recorregut del cremallera a l’enllaç: http://www.monmontseny.com/2014/04/30/santa-fe-del-montseny-ii-can-lleonart-la-casa-partida-i-un-ferrocarril/
Situats a la torre Partida fem una anada i tornada per a intentar trobar la font de la Teula. Seguim recta el camí o pista que ens portaria a Arbúcies que poc després creua el Sot del Grèvol, aquí hi ha d’haver la font de la Teula, però només vàrem trobar una petita barraca, la font segurament està colgada per les fulles i en un indret embardissat. Era una font força coneguda per a trobar-se en el camí d’Arbúcies a Santa Fe; Artur Osona en parla a les seves guies. Segons l’enllaç:
https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=1NR7adiDk2597xsoOa7sFAvUucBE&ll=41.777623713579715%2C2.4686820989022618&z=18 abans l’indret era força bonic amb bancs i taula de pedra, actualment costa trobar-la.
Tornem a la Torre Partida i seguim el camí de l’esquerra amb indicacions del Pla de Mulladius.
Pocs metres després en arribar a la primera cruïlla deixem el camí i fem una nova anada i tornada per l’esquerra seguint uns dos-cents metres per una antiga pista.
Hem d’estar atents a unes humitats que hi ha tocant a la pista ja que indiquen la situació de la font Nova, a poques passes a l’esquerra. També mig colgada per la fullaraca vàrem trobar aquesta font i vam dedicar una estona a netejar-la. Un broc protegit per dues totxanes és tot el que queda de la possible font Nova de Santa Fe de la que parla en Carles Albesa a “Postals del Montseny” el 1990 publicada per l’abadia de Montserrat. Vegis també l’enllaç: https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=1NR7adiDk2597xsoOa7sFAvUucBE&ll=41.776481442282055%2C2.4692981377325696&z=18 per a veure més informació d’aquesta font.
Pocs metres després en arribar a la primera cruïlla deixem el camí i fem una nova anada i tornada per l’esquerra seguint uns dos-cents metres per una antiga pista.
Hem d’estar atents a unes humitats que hi ha tocant a la pista ja que indiquen la situació de la font Nova, a poques passes a l’esquerra. També mig colgada per la fullaraca vàrem trobar aquesta font i vam dedicar una estona a netejar-la. Un broc protegit per dues totxanes és tot el que queda de la possible font Nova de Santa Fe de la que parla en Carles Albesa a “Postals del Montseny” el 1990 publicada per l’abadia de Montserrat. Vegis també l’enllaç: https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=1NR7adiDk2597xsoOa7sFAvUucBE&ll=41.776481442282055%2C2.4692981377325696&z=18 per a veure més informació d’aquesta font.
Tornem a la cruïlla anterior i seguim el camí senyalitzat per l’esquerra. Si prestem atenció veurem que cada vegada hi ha més arbres de boix grèvol, a ran de camí en trobem un de molt alt i poc després uns metres apartat a la dreta hi ha el boix grèvol monumental del Pla de Morou; des del camí es veu, però té millor perspectiva des de l’altre costat.
Tornem al camí i poques passes després el deixem un moment per a baixar fins la font dels Quatre. Un zona humida ens torna a indicar on és la font. En una pedra hi ha gravat el nom de la “Font dels Cuatre 1904” el “quatre” amb “C”, ja que data del 1904, abans de la normalització del català per part d’en Pompeu Fabra. La pedra amb la inscripció és visible, però la font està també tapada per la fullaraca. També hi vàrem esmerçar una estona per a netejar-la.
Sobre el nom hi ha dues teories, una que correspon a l’any 1904, i l’altre a que és la partió entre quatre propietats (hi ha dos pedrons al costat), novament a l’enllaç:
Tornem al camí i poques passes després el deixem un moment per a baixar fins la font dels Quatre. Un zona humida ens torna a indicar on és la font. En una pedra hi ha gravat el nom de la “Font dels Cuatre 1904” el “quatre” amb “C”, ja que data del 1904, abans de la normalització del català per part d’en Pompeu Fabra. La pedra amb la inscripció és visible, però la font està també tapada per la fullaraca. També hi vàrem esmerçar una estona per a netejar-la.
Sobre el nom hi ha dues teories, una que correspon a l’any 1904, i l’altre a que és la partió entre quatre propietats (hi ha dos pedrons al costat), novament a l’enllaç:
https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=1NR7adiDk2597xsoOa7sFAvUucBE&ll=41.77681465349605%2C2.4738253576721014&z=18 hi trobareu una detallada descripció i el nom dels quatre termes. Tornem al camí i arribem a una informació que ens indica una separació de camins, a la dreta al pla de Mulladius i recta a la variant al turó de Morou. Seguim aquesta darrera i pocs metres després en una nova cruïlla deixem durant molta estona el camí marcat a la dreta i seguim la indicació de l’esquerra al “pou de glaç a 250 metres” ja que farem una doble anada i tornada, primer a la Pedra Ajaguda i després al Cigalot. Anem uns metres a través de la fageda sense un camí clar per tal de fer una mica de drecera fins el pou de neu o de glaç, del que només queda la marca de la gran circumferència i les fulles que l’omplen, així com una zona de terra negra a la vorera del pou.
Per sota mateix passa el camí del que hem fet drecera i el seguim per l’esquerra, baixem uns metres fent una llaçada i arribem a una cruïlla.
Aquí es separen el camins a la Ajaguda i al Cigalot.
Seguim per l’esquerra la pista s’acaba i segueix un corriol poc marcat, però amb alguna fita, passem pel costat d’una balconada que és un gran mirador i poc després ens plantem davant la curiosa formació rocallosa de la Pedra Ajaguda, un conjunt de blocs sobreposats en un sortint de la carena i que sobresurten en mig del bosc. El gran bloc que hi ha al capdamunt s’aguanta en un inversemblant equilibri i és el que dona nom a l’indret. El podem contemplar per tots costats i inclús per l’esquerra podem enfilar-nos fins la base de l’últim bloc. És un indret per a fer-hi una bona aturada, contemplant el conjunt de pedres i la gran panoràmica de la que gaudeix.
Tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla anterior i seguim per l’esquerra en lleugera baixada, comencem a donar la volta al conjunt rocós de la Cornera, on entre l’arbrada també es veuen algunes formes curioses.
Finalment arribem a la Collada Alta, el camí segueix per la dreta, però nosaltres girarem a l’esquerra i caminarem uns metres pràcticament en línia recta fins que de sobte apareix la inconfusible silueta del Cigalot, completament destacat al final del camí.
L’indret del Cigalot encara és més obert que el de la Pedra Ajaguda. Si no hem fet l’aturada a la darrera, aquí segur que hi estarem una estona.
Podem rodejar-lo i per darrera en pujarem uns metres, però tampoc podrem assolir-ne el capdamunt. Si baixem uns metres per la dreta, l’angle que ens ofereix la pedra realment el nom l’hi és molt escaient, però per l’angle de l’esquerra més aviat sembla un gos o hi ha qui hi veu el perfil d’un faraó; sigui com sigui, la pedra és espectacular i mereix una visita.
Contemplat aquest singular racó, tornem sobre les nostres passes, arribem a la cruïlla de la Pedra Ajaguda i després tornem a passar pel pou de neu fins que finalment enllacem amb el camí a l’Esquei i a l’Empedrat de Morou que havíem deixat fa estona.
El seguim per l’esquerra, ara toca pujada fins que arribem al Pla Gran de la Cornera.
Aquí girem a l’esquerra i seguim pujant fins que ens plantem davant de l’Esquei de Morou. Una altre pedra destacada que sobresurt de la fageda. A dalt hi ha un llibre registre i un pessebre; podem accedir-hi fent una curta i fàcil grimpada de 3 ó 4 metres; situats al peu de les roques finals, lleugerament a la dreta veurem una petita canal amb una roca inclinada encastada al mig. Aquesta roca ens servirà d'improvisada escala per tal d'arribar al capdamunt del turó; no hi ha excessives preses però hi trobarem les justes.
Una vegada a dalt podem signar al llibre registre i contemplar de nou una basta panoràmica.
Tornem al peu de la roca i seguim el camí, que literalment passa pel turó de Morou, de 1312 metres d’alçada. El cim consisteix en un amuntegament de roques en el punt més alt de l’entorn, ens trobem al mig de la fageda i la vista és molt limitada.
A partir d’aquí emprendrem el retorn per una extraordinària fageda, trencada només en travessar l’Empedrat de Morou, que consisteix en una curta clariana on el camí transcorre per damunt d’unes llastres horitzontals.
Seguim baixant, arribem a una pista i la seguim per la dreta; deixem a l’esquerra el Mas de Figueroles i arribem a la resclosa del pantà de Santa Fe. Resclosa que creuarem; si tenim sort i està ple el joc de llums i de reflexos dins l'aigua és digne de contemplar, principalment a la tardor.
Situats a l’altre riba tenim dues opcions per tornar a l’aparcament de Can Casades, una consisteix en seguir el camí que ens hi porta directament i l’altre en seguir-ne un altre que va rodejant el pantà i el torrent, on hi ha petits salts d’aigua. Aquesta descripció segueix el primer, ja que el pantà estava mig buit i baixava molt poca aigua pel torrent.
HORARIS:
De Santa Fe a la font del Frare: 05mn
De la font del Frare a l’indret de la font de la Teula: 05mn
De l’indret de la font de la Teula a la font Nova: 25mn
De la font Nova al boix grèvol: 20mn
Del boix grèvol a la font dels Quatre: 05mn
De la font dels Quatre al pou de neu: 20mn
Del pou de neu a la Pedra Ajaguda: 15mn
De la Pedra Ajaguda al Cigalot: 20mn
Del Cigalot a l’Esquei de Morou: 40mn
De l’Esqueis al turó de Morou: 05mn
Del turó de Morou a l’Empedrat de Morou: 10mn
De l’Empedrat al pantà de Santa Fe: 35mn
Del pantà a l’aparcament: 20mn
TOTAL: 3h 45mn.
Aquí es separen el camins a la Ajaguda i al Cigalot.
Seguim per l’esquerra la pista s’acaba i segueix un corriol poc marcat, però amb alguna fita, passem pel costat d’una balconada que és un gran mirador i poc després ens plantem davant la curiosa formació rocallosa de la Pedra Ajaguda, un conjunt de blocs sobreposats en un sortint de la carena i que sobresurten en mig del bosc. El gran bloc que hi ha al capdamunt s’aguanta en un inversemblant equilibri i és el que dona nom a l’indret. El podem contemplar per tots costats i inclús per l’esquerra podem enfilar-nos fins la base de l’últim bloc. És un indret per a fer-hi una bona aturada, contemplant el conjunt de pedres i la gran panoràmica de la que gaudeix.
Tornem sobre les nostres passes fins la cruïlla anterior i seguim per l’esquerra en lleugera baixada, comencem a donar la volta al conjunt rocós de la Cornera, on entre l’arbrada també es veuen algunes formes curioses.
Finalment arribem a la Collada Alta, el camí segueix per la dreta, però nosaltres girarem a l’esquerra i caminarem uns metres pràcticament en línia recta fins que de sobte apareix la inconfusible silueta del Cigalot, completament destacat al final del camí.
L’indret del Cigalot encara és més obert que el de la Pedra Ajaguda. Si no hem fet l’aturada a la darrera, aquí segur que hi estarem una estona.
Podem rodejar-lo i per darrera en pujarem uns metres, però tampoc podrem assolir-ne el capdamunt. Si baixem uns metres per la dreta, l’angle que ens ofereix la pedra realment el nom l’hi és molt escaient, però per l’angle de l’esquerra més aviat sembla un gos o hi ha qui hi veu el perfil d’un faraó; sigui com sigui, la pedra és espectacular i mereix una visita.
Contemplat aquest singular racó, tornem sobre les nostres passes, arribem a la cruïlla de la Pedra Ajaguda i després tornem a passar pel pou de neu fins que finalment enllacem amb el camí a l’Esquei i a l’Empedrat de Morou que havíem deixat fa estona.
El seguim per l’esquerra, ara toca pujada fins que arribem al Pla Gran de la Cornera.
Aquí girem a l’esquerra i seguim pujant fins que ens plantem davant de l’Esquei de Morou. Una altre pedra destacada que sobresurt de la fageda. A dalt hi ha un llibre registre i un pessebre; podem accedir-hi fent una curta i fàcil grimpada de 3 ó 4 metres; situats al peu de les roques finals, lleugerament a la dreta veurem una petita canal amb una roca inclinada encastada al mig. Aquesta roca ens servirà d'improvisada escala per tal d'arribar al capdamunt del turó; no hi ha excessives preses però hi trobarem les justes.
Una vegada a dalt podem signar al llibre registre i contemplar de nou una basta panoràmica.
Tornem al peu de la roca i seguim el camí, que literalment passa pel turó de Morou, de 1312 metres d’alçada. El cim consisteix en un amuntegament de roques en el punt més alt de l’entorn, ens trobem al mig de la fageda i la vista és molt limitada.
A partir d’aquí emprendrem el retorn per una extraordinària fageda, trencada només en travessar l’Empedrat de Morou, que consisteix en una curta clariana on el camí transcorre per damunt d’unes llastres horitzontals.
Seguim baixant, arribem a una pista i la seguim per la dreta; deixem a l’esquerra el Mas de Figueroles i arribem a la resclosa del pantà de Santa Fe. Resclosa que creuarem; si tenim sort i està ple el joc de llums i de reflexos dins l'aigua és digne de contemplar, principalment a la tardor.
Situats a l’altre riba tenim dues opcions per tornar a l’aparcament de Can Casades, una consisteix en seguir el camí que ens hi porta directament i l’altre en seguir-ne un altre que va rodejant el pantà i el torrent, on hi ha petits salts d’aigua. Aquesta descripció segueix el primer, ja que el pantà estava mig buit i baixava molt poca aigua pel torrent.
HORARIS:
De Santa Fe a la font del Frare: 05mn
De la font del Frare a l’indret de la font de la Teula: 05mn
De l’indret de la font de la Teula a la font Nova: 25mn
De la font Nova al boix grèvol: 20mn
Del boix grèvol a la font dels Quatre: 05mn
De la font dels Quatre al pou de neu: 20mn
Del pou de neu a la Pedra Ajaguda: 15mn
De la Pedra Ajaguda al Cigalot: 20mn
Del Cigalot a l’Esquei de Morou: 40mn
De l’Esqueis al turó de Morou: 05mn
Del turó de Morou a l’Empedrat de Morou: 10mn
De l’Empedrat al pantà de Santa Fe: 35mn
Del pantà a l’aparcament: 20mn
TOTAL: 3h 45mn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada