Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 14 de febrer del 2022

Casserres, balma de les Set Portes, embassament de Cal Pebràs, Roc de la Mel, Sant Miquel de Fonogedell, Sant Sadurní de Fonollet, ermita del Roseret, Roca Madrona i Alzina dels Colls

 
Casserres, balma de les Set Portes, Roc de la Mel, Sant Miquel de Fonogedell, Sant Sadurní, Roca Madrona i alzina dels Colls







































Caminada molt agradable per la comarca del Berguedà: de poc desnivell, amb grans panoràmiques i visitant indrets molt interessants.

El primer indret que trobarem és la balma de les Set Portes, una espectacular cavitat obrada tant exteriorment com interiorment, amb compartiments i connexions interiors que ha tingut diverses utilitats al llarg del temps; per exemple de presó durant les guerres carlines. A l’enllaç de l’ajuntament de Casserres hi trobareu detallada infirmació d’aquesta gran balma. Vegis:
https://www.casserres.cat/el-municipi/turisme/llocs-dinteres/bauma-de-les-set-portes.html que diu així:
“Bauma de les set portes
La bauma de les Set Portes, també coneguda com la balma del Calau, és una cavitat ubicada dins una paret rocallosa sorrenca que ressegueix tot el seu perímetre frontal. Conserva una de les restes de parets, murs i distribucions interiors més importants de Catalunya.
Ben amagada en un petit ressalt del cingle, abocada a la vall del torrent de ca l’Escalé, la bauma ocupa una llargada d’uns cinquanta metres i una profunditat inusual. Això fa que tot el conjunt de l’habitacle tingui molts metres quadrats aprofitables, per la qual cosa no sembla estrany que fos habitada fins a mitjans del segle XX.
L’espai interior està compartimentat a mena d’estances destinades a diversos usos com l’estable per al bestiar o les habitacions pròpiament dites. Una de les sales té un forn de pa en molt bon estat. El nom vindria originat per les set portes que es van obrir al mur de pedra i la tàpia que es va construir per convertir-ho en habitatge. Actualment, de les set portes, una està tapiada i una altra ensorrada.
En època de guerres, serví com amagatall i, durant les guerres carlines, va ser utilitzada com a presó. Avui en dia encara s’observa el mur que envoltava la presó i alguna de les torres de vigilància.”

El segon indret és el Roc de la Mel; un gran bloc arrodonit que forma part d’un conjunt de cinc blocs, dels quals n’és el més destacat. Situat al costat mateix d’una pista asfaltada rep aquest nom per la gran quantitat d’abelles que hi havia al seu voltant. Com no podia ser d’altre manera, també hi ha una llegenda d’una gran olla carregada de mel que està amagada sota el bloc. A la part del darrere de la roca hi ha tretze petits forats a mode de graons i a la part superior hi ha un gravat molt erosionat.

El tercer indret interessant és l’església romànica de Sant Miquel de Fonogedell inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Documentada ja l’any 1003 i situada dins l’antic comtat de Berga, fou durant uns anys propietat del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, fins que al segle La porta d’entrada originàriament estava al mur lateral de migdia, actualment està tapiada, però es pot observar la forma de la porta; l’entrada actual està protegida per una gran porxada. L’indret gaudeix d’una panoràmica extraordinària.

El quart indret és l’església romànica de Sant Sadurní de Fonollet, documentada ja al segle X, concretament l’any 983. En textos del segle X també es parla d'una vil·la amb el nom de Fonollet, que es podria identificar amb el jaciment arqueològic localitzat al voltant de l'església.
Actualment l’absis queda amagat per una casa adossada i una paret lateral també té adossada la rectoria; aquestes construccions desfiguren la forma original de l’església. Al davant i separat per un estret passadís hi ha un petit cementiri. A l’interior es conserva un fragment d’un retaule gòtic del segle XV, de Sant Sadurní o Sant Serni de Tolosa, que possiblement és un fragment del retaule cremat o perdut en la guerra civil.

El cinquè indret és la petita capella-ermita del Roseret, el més interessant d’aquesta ermita és la façana amb la data de la seva construcció el 1579 i un escut gravat amb una creu i quatre roses i una inscripció mig esborrada.
Aquesta capella fou bastida a finals del segle XVI per iniciativa del prevere de Fonollet, que, segons la llegenda, cada cop que passava per aquest lloc el cavall no volia continuar el viatge. Llavors el prevere decidí aixecar-hi la capella a la Mare de Déu del Roser i era tradició anar-hi en processó l’onze de juny.

El sisè indret és la formidable talaia del vèrtex geodèsic del la Roca Madrona, situat a 685 metres d’alçada. Des d’on gaudirem de la vista panoràmica des del Pirineu al Montseny passant pel massís de Montserrat.

El setè indret, i potser el més espectacular de tots, és l’alzina dels Colls; és un dels arbres amb més amplada de Catalunya. Les seves mides son: perímetre del tronc a 1,30 metres del terra és de 4,13m; el perímetre a la base és de 7,59m; l’alçada és de 22,38m i l’amplada de la capçana és de 32,73m.
Degut a la seva situació pràcticament aïllada en mig de camps de conreu es pot apreciar amb tota la seva magnitud. És un arbre digne de ser visitat. L’incendi del Berguedà del juliol del 1994 va socarrimar-ne la capçana, però sortosament va tornar a rebrotar.

Per iniciar la caminada ens situaren al municipi de Casserres; a la rotonda de l’entrada seguim recta pel passeig del Bisbe Comellas i a mig passeig girem l’esquerra per seguir el carrer del Camí de Cardona. Deixem endarrere les últimes cases del municipi i seguim entre camps fins que arribem a un petit bosquet, allà a l’esquerra hi ha un gran espai per aparcar. També hi ha indicacions de l’alzina dels Colls, que està a menys de deu minuts, però hi passarem de tornada.
Travessem la pista i seguim un camí per l’altre costat, passem pel costat del Corral de Vilanova. Ens apropem a Can Catiu de Baix, on el camí gira gairebé 180 graus a l’esquerra per passar per sota l’esmentat mas, que queda enlairat i a la dreta.
Sortim a una pista asfaltada que travessem per seguir una pista; deixem a la dreta les ruïnes de Cal Calau i poc després fem una curta anada i tornada a la balma de Set Portes.
Visitem aquesta gran i singular balma i tornem a la cruïlla anterior; la pista fa una llaçada (podríem haver fet una drecera directament des de la balma a la llaçada). Deixem la pista que per la dreta segueix a Ca l’Escaler, i anem per l’esquerra fins l’embassament de Cal Pebràs.
Un petit pantà molt bonic, que voregem per l’esquerra, un corriol ens baixa fins a sota la presa, que no ho sembla perquè és de terra i pedres i immediatament arribem a una pista que seguim per l’esquerra.
Una caminada que ens deixa en una cruïlla on hi ha una pal indicador i un banc sota l’ombra d’un arbre. Aquí hem de girar a la dreta; però abans farem honor al banc fent-hi una aturada.
Reprenem el camí, passem pel costat de Cal Pascual i arribem a una nova cruïlla. Tornem a ser a la pista asfaltada del Camí de Cardona.
Girem a la dreta i allà mateix hi ha el Roc de la Mel al costat mateix del camí. Per veure’n la part del darrere hem de travessar un filat pel bestiar procurant no rebre’n la fiblada.
Ara potser bé la part menys agraïda de la caminada perquè hem de caminar dos quilòmetres per pistes asfaltades; però el paisatge és molt bonic i la pista molt poc transitada.
Arribem a una cruïlla davant del Cal Camadall on girem a l’esquerra, ara seguim per una pista també asfaltada, però molt estreta i anem guanyant alçada molt lentament i la vista es va obrint.
D’aquesta manera arribem dalt de l’altiplà on hi ha l’església de Sant Miquel de Fonogedell.
L’indret té una vista espectacular de 360 graus, el Puigmal, la tossa d’Alp, el Moixerò, la serra d’Ensija, Montserrat i el Montseny son algunes de les muntanyes que veurem.
A banda i banda de l’església hi ha Cal Blasi i Cal Cirera dues cases de turisme rural, situades evidentment en un entorn envejable.
Contemplat abastament l’indret seguim per darrere Can Cirera i allà mateix hi ha un cartell informatiu que ens assenyala un camí que segueix per l’esquerra i que emprèn una forta baixada; arribem a una cruïlla on també hi ha un panell informatiu i seguim recta.
Arribem al final de la baixada i, just abans de creuar la riera de Can Camadall, a l’esquerra del camí hi ha la font de Pastorelles; en el moment d’aquesta ressenya la font rajava i a la riera hi ha petits gorgs.
Seguim el camí i poques passes després el deixem el per girar a l’esquerra i comencem a pujar per un camí molt bonic. En el fons estem fent una drecera del camí que acabem de deixar i que recuperem de nou.
El seguim per l’esquerra i pocs metres després en arribar a un camp el camí segueix per l’esquerra del camp i nosaltres anirem pel camí de la dreta.
Arribem al mas de Cal Polvorer que voregem per la dreta, ja veiem el campanar de Sant Sadurní, abans d’arribar-hi enllacem amb una pista asfaltada que seguim per l’esquerra i que ens deixa al costat de l’església de Sant Sadurní de Fonollet.
Contemplem l’indret i seguim durant un quilòmetre l’esmentada pista asfaltada fins que arribem a un petit collet. Durant aquest trajecte ja veiem la roca Madrona a la nostra esquerra.
Arribats al collet fem una curta anada i tornada a l’ermita del Roseret que queda a pocs metres a la dreta. És un altre indret bonic des d’on veiem les arrodonides formes de la Roca.
Tornem al collet i seguim la pista una vintena de metres i girem a l’esquerra per seguir el camí que hi puja. El camí ens portaria al mas de la Madrona, però abans d’arribar-hi girem 180 graus a l’esquerra per a seguir caminant per damunt la roca fins arribar al punt més alt, on hi ha una estelada i un vèrtex geodèsic.
És un indret que et sorprèn, és una talaia que no esperava trobar; una extensa zona de roca pelada i arrodonida amb una vista comparable amb la de Sant Miquel de Fonogedell.
No podem estar fent aturades constantment a partir de Sant Miquel, ja que ho podíem fer a la font, a Sant Sadurní, al Roseret i ara a la Roca Madrona, però la veritat és que tots aquests indrets s’ho mereixem.
Quan decidim marxar ho farem per darrera el vèrtex i enllacem amb una pista que voreja el Mas de la Madrona per l’esquerra.
Anem seguint la pista fins una cruïlla on girem a l’esquerra. Podríem seguir aquesta pista que ens portaria a l’alzina, però a poques passes de la cruïlla surt per la dreta un corriol per dins del bosc que ens estalviarà la pista.
Hem d’estar atents a una discreta cruïlla on hem d’abandonar el camí i seguir-ne un per l’esquerra que ens porta a l’espectacular alzina dels Colls. És tan gran el seu perímetre que la temperatura disminueix quan hi ets a sota.
Observada i fotografiada seguim el camí i pocs minuts després arribem al punt d’inici d’aquest bonic recorregut per aquesta zona del Berguedà.

HORARIS:
De l’aparcament a la Balma de les Set Portes: 30mn
De la Balma a l’embassament de Cal Pebràs: 05mn
De l’embassament al Roc de la Mel: 25mn
Del Roc de la Mel a Sant Miquel de Fonogedell: 25mn
De Sant Miquel a la font de Pastorelles: 15mn
De la font a Sant Sadurní de Fonollet: 30mn
De Sant Sadurní a l’ermita del Roseret: 10mn
Del Roseret a la Roca Madrona: 10mn
De la Roca Madrona a l’alzina dels Colls: 30mn
De l’alzina a l’aparcament: 05mn
TOTAL: 3h 05mn









































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada