Bonica, variada i fàcil circumval·lació des del municipi de Collsuspina, amb espectaculars vistes de la plana de Vic des dels miradors del Roc de la Guàrdia o Roc Gros i del Pirineu (si el dia ho permet) tant des dels esmentats miradors com des de l’ermita preromànica de Sant Cugat de Gavadons.
L’extensa panoràmica també ens permet veure el castell de Tona, el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Montcau, el Puigsacalm i el Tagamanent, entre d’altres.
Ens mourem a cavall de les comarques del Moianès i d’Osona i també visitarem la font de l’Abeurada, el racó dels Tres Roures i “pujarem” al turó de Bellver, un cim en el llistat dels 100 Cims, però força degradat. Ens mourens per camins i pistes que travessen boscos de roures, alzines, pinedes i camps de colze (si hi caminem a la primavera).
Segons la viquipèdia Sant Cugat de Gavadons és: “una església preromànica i romànica d'una sola nau, amb transsepte, amb notables elements de l'art romànic. És un edifici que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
S'aixeca a 1046 metres d’alçada envoltada per masos molt antics com Miravalls, Mas Naulart, Bellver, etc. Davant l'actual entrada hi ha dues lloses, una de les quals és una lauda sepulcral amb un escut de la família Miravalls, que recorda la relació d'aquest mas amb l'església. Al costat sud de l'església hi ha un cementiri.”
Situats a l’aparcament que hi ha darrera el carrer Major de Collsuspina comencem a caminar retrocedint uns metres per aquest carrer o pel carrer Nou, tots dos paral·lels i que ens porten a la plaça Major, on hi ha una bonica Creu de Terme.
Pràcticament davant aquesta creu de terme girem a la dreta per a seguir el carrer de Vic que ens poques passes en fa sortir del nucli del poble i comencem a seguir l’antic traçat del Camí Ral de Vic a Manresa.
Ja de bon començament estem caminant per uns paratges molt bonics entre camps i bosc.
Arribem a una cruïlla i hem de girar a la dreta per a seguir caminant per un terreny força pla. Passem pel paratge dels Tres Roures, que tal com el nom indica, hi ha tres bonics roures a la vora esquerra del camí.
Seguim el camí i arribem a una cruïlla on hi ha una senyalització que ens indica que estem a l’Obaga del Pla de Querol. Seguim per l’esquerra i arribem al mas de Can Jordà, om seguim el camí de la dreta.
Estem caminant per un altiplà, amb poques pujades i baixades. El camí que seguim ens porta fins el Mas de la Collada, on girem a l’esquerra i immediatament també a l'esquerra.
Estem seguint una pista que mena directament a la carretera, però pocs metres abans d’arribar-hi hem de seguir un camí que arrenca per la dreta.
Caminem uns metres molt a prop de la carretera, i quan aquesta arriba als Revolts de la Pedrera el camí se’n aparta ja que fa un tomb a la dreta i la carretera el fa a l’esquerra.
D’aquesta manera arribem al collet de la Guàrdia.
Aquí fem una anada i tornada als miradors.
Seguim el camí que surt del revolt i en pocs minuts arribem al primer mirador, el del Roc Gros.
Efectivament, estàvem tota l’estona caminant per un altiplà, i ara de sobte estem al caire de la cinglera de l’esmentat altiplà.
L’arribada et sorprèn perquè no esperes aquest canvi tan brusc del terreny.
L’indret està protegit per una barana de fusta, també hi ha un banc.
La barana permet caminar uns metres pel caire del cingle i això ens permet veure que a part d’estar al caire, estem a sobre d’una part extraplomada de la cinglera, on també hi veiem alguns claus d’alguna via d’escalada.
La panoràmica sobre la plana de Vic i el Montseny és espectacular.
Seguim un estret corriol a l’esquerra i arribem a un nou mirador de la cinglera, és el Mirador del Pirineu, ja que des d’aquesta punta, en dies clars, es veu tot el Pirineu. En en dia d’aquesta excursió estava núvol, i no es distingia ben bé el que era neu i el que eren núvols, però diria que el Puigmal i el Bastiments es veien, així com podria ser que també es veiés el Canigó.
En aquest mirador també hi ha un banc i una taula amb una Rosa dels Vents.
Els dos miradors son dos indrets als que cal anar-hi perquè la vista panoràmica és realment remarcable.
Seguidament desfarem el camí fins el collet de la Guàrdia.
Però vull fer una observació, ja que a posteriori vaig veure que no feia falta tornar a l’esmentat collet, ja que des del segon mirador es pot seguir un corriol per l’esquerra que va a sortir una mica més avall del collet de la Guàrdia.
Així doncs, situats, o no, a l’esmentat collet seguim el camí que comença a perdre alçada. Pocs metres després passem pel costat d’una fita que ens indica el corriol pel que podíem haver seguit.
Seguim baixant per l’ample camí o pista per dins del bosc fins que arribem a una cruïlla.
Aquí ens desviarem a l’esquerra per anar a la font de l’Abeurada per a tornar a sortir a la mateixa pista o camí més endavant.
Girem doncs a l’esquerra per a seguir una nova pista o camí que fa una mica de pujada, poc després arribem a una nova cruïlla, deixem la pista que gira a l’esquerra i seguim un camí per la dreta.
Pocs metres després ja sentim el soroll de l’aigua i la font queda unes passes a l’esquerra.
Indret molt bonic amb una antiga taula rodona de pedra i un banc també de pedra que li dona la volta, i la font, que en aquesta ocasió, raja amb molta força pels dos brocs.
Vista i fotografiada la font seguim el camí, que poc després ens retorna a la pista que havíem deixat, i que seguim per l’esquerra.
Uns metres després arribem a una cruïlla i seguim per l’esquerra, però també podem seguir per la dreta, ja que pocs metres després es retroben els dos camins.
Immediatament després seguim una curta drecera per la dreta, i en arribar de nou a la pista o camí principal, simplement el travessem, ja que hem de seguir un corriol que surt d’allà mateix, i que vindria a ser com la continuació de la drecera ja que una estona després ens retrobem de nou amb l’esmentada pista.
Retrobada la pista immediatament arribem a una cruïlla i girem a l’esquerra.
Els camps de colze no poden ser els mateixos cada any, ja que s’ha d’anar alternant el cultiu.
En el decurs d’aquesta caminada vaig tenir la sort que els camps que voreja el camí durant una estona enguany eren de colze.
En aquesta circumstància, aquest tram del trajecte es converteix en una veritable festa de colors (a la primavera). Voregem els camps de colza, que queden a l’esquerra i el Mas de Serrarols, que queda a la dreta.
S’acaben els camps i travessem el torrent de Güells.
Aquí s’acaba la llarga baixada que hem començat en el collet de la Guàrdia, ara ens tocarà recuperar tot el que hem baixat ... i una mica més.
Seguim el camí que comença a anar paral·lel a la carretera. Una mica més endavant deixem el camí per a seguir una curta drecera per l’esquerra que ens deixa a la carretera just a la cruïlla amb la carretera de Vic amb la de Tona.
Travessem amb precaució les dues carreteres just a la cruïlla i seguim caminant per l’altre costat.
Ara seguirem durant molta estona una pista. La caminada es podria fer pesada o monòtona, però primer gaudirem d’unes grans vistes de la plana de Vic amb el castell de Tona enlairat com una illa en mig d’un mar de verds i grocs i després travessarem un bosc de pins.
Només començar a caminar per aquesta pista deixem a l’esquerra el Mas de Güells, on hi ha les restes del castell de Güells i durant una estona tindrem les fantàstiques vistes de la Plana de Vic i del castell de Tona abans esmentades, lentament la pista va pujant i girant a l’esquerra i el paisatge va canviant en entrar en una pineda.
Arribem a un petit collet, on a la dreta hi ha el Mas de Collarnau, seguim caminant per dins del bosc, la pujada es suavitza, i comencem a veure (una mica lluny) el campanar de Sant Cugat de Gavadons.
Sortim del bosc, la pujada s’acaba i seguim caminant voltats de camps, d’aquesta manera arribem al mas de Can Regàs.
Ens envolten extenses planes, estem travessant el Pla de Can Regàs i arribem a la cruïlla amb l’ampla pista del camí de Fontanelles.
Pista que simplement travessarem, ja que hem de seguir el bonic corriol que surt per l’altre costat.
Una curta pujada per aquest camí ens deixa a la bonica ermita de Sant Cugat de Gavadons.
Indret molt bonic, l’ermita està dalt d’un petit turó i té una gran explanada en el costat per on arribem, on hi ha un gran pedró i un estratègic banc encarat al Pirineu.
L’indret mereix una bona aturada. L’ermita està tancada com gairebé totes les que estan en bon estat, i no podem gaudir del romànic de l’interior, ens hem de conformar amb l’exterior. Curiosament la porta no mira al sud, mira al NW, però el petit cementiri si que mira al sud i hi ha una porta que comunica amb l’ermita, segurament aquesta era antigament la porta d’entrada.
Acabada la contemplació de l’indret seguim la pista que dona accés a l’ermita i en el proper primer revolt, just abans d’arribar al Mas de Bellver, obrim i tanquem una tanca per el bestiar i ens apropem al turó de Bellver, de 1042 metres d’alçada. Indret molt degradat ja que està convertit en un veritable femer i on hi ha un vèrtex geodèsic i una petita caseta amb una antena. Panoràmica molt extensa, però des de l’ermita pràcticament es té la mateixa.
Deixem el turó i tornem a la pista desfent el curt camí d’anada i immediatament passem pel costat de l’antic Mas de Bellver i emprenem el retorn a Collsuspina seguint la pista convertida en un camí pavimentat.
Passem pel costat del Mas Nualard, convertit en una gran explotació ramadera, però no hi vaig veure cap senyal de vida o moviment.
No hem perdut en cap moment el plaer de caminar entre camps i boscos; més avall deixem també a la dreta el Mas de l’Oller, i abans d’arribar a Collsuspina travessem en petit nucli de les Casetes i seguidament entrem a Collsuspina travessant tot el municipi pel carrer Major per tal d’arribar a l’aparcament que està situat just a l’altre costat; donant així per acabada aquesta bonica passejada a cavall d’Osona i el Moianès.
HORARIS:
De Collsuspina als miradors del Roc Gros o de la Guàrdia: 50mn
Del Roc de la Guàrdia a la font de l’Abeurada: 15mn
De la font de l’Abeurada a Colldarnau: 55mn
De Collarnau a Sant Cugat de Gavadons: 40mn
De Sant Cugat de Gavadons al turó de Bellver: 05mn
Del turó de Bellver a Collsuspina: 45mn
TOTAL: 3h 30mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada