Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 21 de maig del 2021

(Súria), puig Alter, Santa Maria de Viladelleva, puig Gater, turó de Roma, turó dels Moros, puig de Sants, la Creueta i ruïnes de la Closa

 
(Súria), puig Alter, Santa Maria de Viladelleva, puig Gater, turó de Roma, puig de Sants, la Creueta i ruïnes de la Closa












































Excursió circular a partir de la pista asfaltada que trencant del km 43,5 de la carretera C-55 (abans d’arribar a Súria) porta Bogadella i a Les Comes.
És una caminada força entretinguda i variada que transcorre principalment per pistes i camins i que ens portarà a visitar cinc turons i el llogarret de Viladelleva, indret molt bonic amb l’ermita romànica del segle XI i també passarem pel gran mas enrunat de la Closa.
La nostra tranquil•la caminada per pistes i camins només es veurà alterada en el recorregut entre el puig Alter i el turó de Roma (ó turó del Truc) ja que en aquest trajecte no hi ha camí evident i ens haurem d’obrir pas entre els arbustos i matolls que dificulten el pas, però que no impedeixen en cap moment poder anar d’una punta a l’altre. Per fer aquest trajecte no és recomanable anar amb pantalons curts.
Tot i que aquest tram dona un “plus” d’interès al recorregut, si no volem complicacions, en baixar del puig Alter i arribar a una gran esplanada on hi ha una cruïlla de pistes i un cartell que diu “plaça Catalunya”, només ens caldrà seguir la pista de la dreta per tornar a enllaçar amb l’itinerari quan aquest baixa del turó de Roma i arriba a la mateixa pista.
Les Comes de Cererols (o Sererols) éra un gran i antic mas reconvertit en un centre de circuits de tot terrenys 4x4 i en algunes zones del recorregut compartirem algunes de les pistes.
En la pujada i baixada del puig Alter, com la baixada del turó de Roma caminarem per uns corriols que semblen oberts o reparats darrerament, ja que els matolls i arbustos es veuen tallats de fa poc. Dalt de l’esmentat puig Alter hi ha un pal amb una senyera i un llibre registre; tant el pal, la senyera i el llibre registre foren instal•lats pel C.E. de Súria l’abril del 2021 i cal suposar que seva també és la meritòria tasca de netejar els camins.
També cal remarcar que durant aquesta caminada gaudirem d’unes vistes fantàstiques de tota la contrada, coberta principalment d’extensos boscos, i també d’indrets més llunyans com la muntanya de Montserrat, el Montcau, el Montseny, el Cadí, el Pedraforca, la serra d’Ensija, la serra del Verd i també ens cridarà l’atenció des de dalt el puig de Sants la vista del turó i la torre de Castellnou.

De l’ermita de Santa Maria de Viladelleva la wikipedia diu: “La Mare de Déu de Viladelleva és una capella romànica aïllada al poble de Viladelleva a uns 6 km del nucli urbà de la vila de Callús, a la comarca del Bages. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya”.
Referent a la seva història la wikipedia també diu: “Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Callús, al lloc de Viladelleva, que és documentat des del 1025 en una venda de terres al lloc dit Vila de Leva, pro del riu Malceres.
Probablement fou propietat de la família Montcada, que la cedí a la canònica de Vic. Es creu que l'església és la que amb la mateixa advocació de Santa Maria apareix el 1033 en una donació entre germans de la família Montcada. També es considera que correspon a aquesta capella la referència de 1060 d'una església de Santa Maria situada a Vila Mancada prop del riu Malchers.
Les notícies sobre el culte són tardanes. Les visites pastorals del bisbe Pasqual, entre el 1685 i el 1693, són les que aporten més detalls. L’any 1962 la va comprar el senyor Jordi Planas del mas Ferrer i n’impulsà la seva restauració i manteniment del culte.”
La gran porxada que hi ha davant la porta d’entrada és posterior al segle XI i es creu que era el punt de trobada i reunió dels veïns de la zona.

Una mica d’història del mas de la Closa la trobem a la “Catalunya Medieval” d’on extrèiem la següent descripció:
“Conjunt d’edificis format per un cos principal i diverses edificacions auxiliars com pallisses, corrals, etc.
El més interessant, de bon tros, és el cos principal. Aquest està format per una torre circular a la que se li adossa una edificació. La torre es conserva a una alçada d'uns sis metres, amb un diàmetre interior d'uns tres metres, ocupats per una tina circular amb rajoles vidrades. A la torre s'observen troneres arran de terra i a mitja alçada.
El parament és de carreus de mida mitjana repartits de manera força regular. A la torre s'hi adossa un edifici de planta quadrangular, on s'aprecien diverses fases constructives, trobant-se a la més antiga un finestral geminat gòtic al primer pis i un safareig amb arc escarser.
Hi ha altres fases on s'observen finestres de llinda plana, entre d'altres elements. En aquest cos també s'aprecien troneres de l'època de les guerres carlines.
Història
Josep Lladó la situa al segle X al costat de les cases següents: Ledo (Can Lledó), Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Vil•la (can Riera), Serra (el Casalot) i Oliveres (LLADÓ, 1993D).
El 27 de gener de 1315, Berenguer d'Odena ven a Pere Guillem de Bosch el mas Çaclosa (REGUANT, 1988). Al cens de 1860 es reflexa l'existència de dues edificacions (REGUANT, CASTELLADO, 1980). En un cens de 1877 apareix com a masia de dues edificacions d'un i dos pisos, una habitada i l'altre no. El 1887 l'habiten dotze persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980).
La darrera utilització de la casa va ser com a masoveria depenent de les Comes, Viladelleva i Bogadella.”
Tota aquesta llarga història convertida en una muntanya de runes!! És una finca que ens cridarà l’atenció des de molts punts del recorregut.

Amb aquesta introducció crec que aquesta excursió queda més que justificada.

Per a situar-nos al començament de la caminada, com ja s’ha avançat en la introducció, hem d’anar per la C-55 de Manresa a Solsona i en el km 43,5 (1 km abans d’arribar a Súria) girar a la dreta i seguir la pista asfaltada que mena a Les Comes fins arribar a una cruïlla on per l’esquerra surt una pista que mena a Cererols. En aquest punt, situat ja molt a prop de Les Comes, hi ha molt espai per aparcar.
Cal dir que a la tornada en arribar novament a la C-55 no es pot girar a l’esquerra, hem de seguir la carretera per la dreta un quilòmetre fins a Súria, on només arribar-hi es pot canviar el sentit.
Aparcat el vehicle travessem la pista i immediatament arribem a una cruïlla de pistes, on seguim la de la dreta; a la tornada sortirem per la de l’esquerra.
Seguim aquesta pista en lleugera pujada i aviat comencem a veure la senyera que hi ha dalt del puig Alter.
Després de que la pista faci un marcat revolt de 180 graus a l’esquerra veurem un sender que segueix recta, mentre la pista gira 90 graus a la dreta.
Aquí s’acaba la “lleu pujada”, seguim un camí, molt ben marcat, però amb una forta pujada. Arribem a una pista que simplement travessem i seguim pujant de la mateixa manera, sense cap mena de treva.
Arribem a una nova pista que seguirem uns metres per la dreta (si seguíssim per l’esquerra, arribaríem igualment a la plaça Catalunya, sense passar pel puig Alter).
Seguim doncs per la dreta, i immediatament veiem a l’esquerra una curta pista que mena a una petita esplanada on hi ha una antena o repetidor.
De l’altre extrem de l’esplanada arrenca un camí molt ben marcat, i que sembla que fa poc que ha estat netejat que sense cap problema, tret de la pujada, ens deixa dalt de la gran esplanada on hi ha el vèrtex geodèsic del puig Alter de 522 metres d’alçada, un pal amb dues senyeres, un llibre registre en el mateix pal i una gran vista panoràmica.
L’indret també sembla netejat fa poc, i ha quedat com un petit bosquet, un indret molt agradable.
Contemplat l’indret i la panoràmica seguim el camí que surt per l’altre costat, també molt marcat i ben traçat i arribem a un collet, ja esmentat en la introducció, on hi ha una important cruïlla de pistes, i el rètol que l’assenyala com “plaça Catalunya”.
De l’indret surten o hi passen tres pistes; dic que és important, perquè per la de l’esquerra arribaríem si no haguéssim pujat al puig Alter; per la que segueix de front aniríem directament al collet de la Creueta (per on passarem més endavant), i per la de la dreta aniríem igualment a Viladelleva sense passar pels turons.
D’aquestes opcions nosaltres no en seguirem cap! Simplement farem el xafarder per la cruïlla i ens embranquem en seguir “recta amunt”, de bon inici sembla que seguim un rastre de camí, però aviat veiem que no, així anem avançant buscant les clarianes que ens permeten anar avançant, tot i que no hi ha camí, podem anar caminant sense gaires problemes.
De fet entre el puig Alter i el Gater vaig estar-hi quinze minuts, d’aquests uns cinc son per baixar a la cruïlla; és a dir de la cruïlla al cim només son 10 minuts. Poques dificultats pots trobar si en 10 minuts ja ets dalt!
Efectivament, fent giragonses buscant el millor pas arribes al puig Gater, de 523 metres d’alçada.
No esperava trobar-hi rés, però ves per on, hi ha una modesta fita. També és una gran esplanada, però la vista queda una mica minvada per la vegetació. Podem veure al davant mateix la senyera del puig Alter.
Esperonats per la fita sortim del puig seguint inicialment el que podria ser un corriol, però que també acabem perdent.
Com a passat per a pujar-hi, ara també podem anar avançant sense gaires dificultats, el turó de Roma es va veient al davant, però una mica llunyà.
Arribem a un indret on hi ha una fita (bona senyal) i en aquest lloc comencen una sèrie de murs de pedres, que deurien ser antics bancals de vinya que al passar-hi per damunt ens faciliten el pas. N’hi ha molts; a finals del segle XIX i principis del XX deuria ser una zona plena de vinyes i de vida que la fil•loxera va arruïnar.
En aquest recorregut veiem uns metres més avall la pista que he esmentat que també mena a Viladelleva sense passar per aquests turons.
Saltant de mur a mur i de bancal a bancal finalment arribarem al que sembla un antic camí. Aquest rastre de camí ens permet avançat molt més ràpidament, encara que en algun moment sembla que el perdem, el recuperem aviat.
Ja som a sota mateix del turó de Roma quan ens trobem un camí molt ben traçat i que també sembla que ha estat recentment obert o netejat que ens porta a fer els últims metres per un camí digne.
Així arribem al turó de Roma, de 514 metres d’alçada. En el mapa del satèl•lit surt esmentat com a turó del Truc.
També hi ha una fita, i com no podia ser d’altre manera, també és un gran replà o esplanada per la que ens podem anar passejant per anar observant les diferents vistes. Des d’aquí ja veiem, lluny i avall l’ermita de Viladelleva.
Una vegada descansats i després d’haver gaudit de la bonica imatge que ens ofereix la muntanya de Montserrat des d’aquest indret; una fita a l’altre costat del turó ens assenyala que el camí pel que hem acabat de pujar-hi, segueix per l’altre costat.
Efectivament, un corriol, també recentment obert, ens va fent perdre alçada, també de bancal a bancal, però d’una manera més “ordenada i civilitzada”.
Així arribem a la pista, que prové de la plaça Catalunya, i que ara seguirem per l’esquerra.
La pista planeja, i durant tota l’estona tenim molt bona vista. Arribem a una cruïlla i seguim per la dreta la pista que comença a baixar.
Després d’una giragonsa de la pista arribem a un punt on per la dreta hi ha un curt i pla estrep. En aquest indret hi ha el turó dels Moros i una necròpolis.
Deixem momentàniament la pista i seguim una mena de sender que ens porta a una esplanada on en teoria hi ha la necròpolis, però no vaig trobar-ne cap indici, o no el vaig saber trobar, o no en queda res, o està completament tapat per la vegetació. També vaig buscar-ne indicics des del turó dels Moros, de 451 metres d’alçada, i situat a pocs de l’indret on en teoria hi ha la necròpolis.
Després d’aquesta infructuosa cerca tornem a la pista, que segueix baixant fins que arribem a una cruïlla on seguim per l’esquerra, però pocs metres després la pista fa un tomb a la dreta, i nosaltres seguim recta per un camí.
D’aquesta manera ens anem apropant a Viladelleva.
Ja hi som molt a prop quan arribem a una cruïlla. A partir d’aquí farem una anada i tornada. Ara girem a la dreta i seguim un camí-pista que ens hi portaria fent una mica de volta, així que pugem pel dret per l’esquerra per arribar a una pista que passa a pocs metres. Seguim aquesta pista i finalment arribem al molt bonic indret de l’ermita de Santa Maria de Viladelleva.
Abans travessem l’indret de les tines; a la dreta hi ha tres tines, una ben conservada, i dues més en no tan bon estat. A l’esquerra hi ha una alta i llarga paret que amaga la resta de tines.
L’indret, repeteixo, és molt bonic i ben conservat. Gaudim abastament d’aquest lloc i fem una agradable aturada asseguts a l’acollidor porxo d’entrada.
És d’aquells indrets que costa abandonar; quan finalment ens decidim a fer-ho, seguirem el mateix camí per on hem vingut fins la cruïlla esmentada anteriorment. Arribats a aquest punt, seguirem per la dreta una pista que va pujant suaument.
D’aquest recorregut també en gaudirem molt, ja que travessem una basta zona d’antics bancals de vinya, ara ocupats per bosquets de pins, un paisatge molt bonic.
Uns metres abans d’arribar al coll de la Creueta, veiem a l’esquerra una antiga cabana de vinya molt ben conservada, a la que ens hi aproparem.
És rodona, i amb una petita xemeneia. A dins ens imaginem que som a primers del segle XX i estem treballant a la vinya i ens agafa un xàfec i ens hem de refugiar a la cabana, i fem un foc per a escalfar-nos.
Sortim de dins la cabana i tornem al segle XXI i acabem d’arribar al coll de la Creueta.
Nou indret de cruïlla de varies pistes i on hi ha una antiga creu de ferro, amb tanta pista la creu passa una mica desapercebuda, però hi és en un racó a la nostra esquerra a l’altre costat de la pista.
Ara seguirem la pista de la dreta i pocs metres després també seguirem la de la dreta.
Seguim pujant suaument i arribem a una nova cruïlla amb un cartell informatiu de varies destinacions i la distància.
Seguim per l’esquerra, i poc després arribem a l’indret de la Bassa del Molar, nova cruïlla de pistes.
La bassa queda a la dreta, i només deu haver-hi aigua després de ploure, però l’indret de la bassa està humit o enfangat.
A partir d’aquí iniciarem una anada i tornada al puig de Sants.
Per anar-hi seguirem la pista que segueix pujant per la dreta.
Pista que deixarem poc després per a seguir un camí per l’esquerra.
La pujada s’accentua i coincidim amb una de les rutes dels 4x4, trobem senyals i fletxes de direcció que no son pels excursionistes, sinó que son per el circuït d’aquests vehicles.
Hi ha fortes pujades, i el terra és una pista empedrada natural, per uns moments recorda una mica l’Alta Garrotxa.
Aquest camí ens condueix directament al capdamunt del puig de Sants, de 614 metres d’alçada, indret on hi ha una petita barraca amb una antena.
Gran panoràmica de la muntanya de Montserrat i del nucli de Súria darrera de la gran muntanya de les mines de potassa, també podem resseguir la nostra caminada per damunt de la carena del puig Alter al turó de Roma; a l’altre costat també veiem dalt del seu turó la torre de Castellnou.
Tornem sobre les nostres passes fins la Bassa del Molar, i ara seguirem una pista que baixa per la dreta.
Veiem una petita bassa a l’esquerra, aquesta si que hi ha una mica d’aigua i poc després ens plantem davant de les ruïnes de La Closa, una gran construcció en runes, que ens rep amb la seva torre de defensa. Li donem la volta per l’esquerra per contemplar la seva façana principal i la porta d’entrada.
Era una gran edificació amb diversos edificis annexes. Seguim donant-li la volta i ens enfilem fins una obertura de la torre de defensa, que perduda la seva funció acabades les guerres carlines, fou aprofitada com a tina. Una curiosa “reconversió”, al costat, ja fora de la torre també hi ha un altre tina.
Llàstima de ser al mes de maig, perquè entre les runes hi ha una esplendorosa figuera carregada de figues, encara verdes.
Vista La Closa, ja només ens resta tornar a l’aparcament tot seguint la pista que va baixant.
Pel camí podem observar el gran complexa de Les Comes. Un mas que ha tingut molta més sort que La Closa.
Seguim baixant i passem a ran del torrent de Bogadella. Deixem a l’esquerra un pont de pedra sobre aquest torrent, i una mica més endavant també hi ha un pont de troncs per on passen el 4x4 i poc després arribem a la cruïlla amb el camí d’anada i seguidament a l’aparcament.

HORARIS:
De l’aparcament al puig Alter: 35mn
Del puig Alter al puig Gater: 15mn
Del puig Gater al turó de Roma: 15mn
Del turó de Roma al turó dels Moros: 20mn
Del turó dels Moros a Santa Maria de Viladelleva: 25mn
De Santa Maria de Viladelleva a la Creueta: 30mn
De la Creueta a la Bassa del Molar: 10mn
De la Bassa del Molar al puig de Sants: 20mn
Del puig de Sants a les ruïnes de la Closa: 25mn
De les ruïnes de la Closa a l’aparcament: 20mn
TOTAL; 3h 35mn




















































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada