Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 19 de maig de 2021

Badalona (Can Ruti), directa al turó de la Coscoiada, turó d'en Seriol, de la Xorreta, Mirador de les Roques, Roques de Donadéu, turó de Donadéu, poblat ibèric de les Maleses, turó de Nadal Olivé i bassa de Fregons







































En aquesta interessant excursió per la muntanya de l'Amigó pujarem directament al turó de la Coscoiada o Colcollada, sense fer la volta per la font de l'Amigó; seguirem uns corriols que ens hi portaran gairebé en línia recta, passant pel turó d'en Seriol i el de la Xorreta.
Una vegada situats al damunt de la Coscoiada seguirem fins les Roques de Donadéu, que son un gran mirador del Vallès.
Després anirem directament al turó de Donadéu i seguidament pujarem al poblat ibèric de les Maleses.
Aquí emprendrem el retorn, però una vegada situats al coll de la Malesa en lloc de baixar a la font de l’Amigó, seguirem una mica més a la dreta, i pujarem al turó de Nadal Olivé.
I com a colofó de tota la camina ens apartarem una mica del camí per a baixar fins la Bassa de Fregons.
Gran part del recorregut el farem per camins poc transitats i d’altres recuperats recentment, aprofitant les setmanes de confinament local.
Aquests camins recuperats son la pujada al turó de la Xorreta i seguidament el d’aquest turó fins la pista a pocs metres de la Coscoiada.
Per anar fins les Roques de Donadéu també s’ha recuperat un corriol que recorre el llom d’una carena fins arribar a les Roques.
Igualment també es pot anar directament d’aquestes roques fins el turó de Donadéu.
Tot una sèrie de “nous” camins que fan més divertida, atractiva i curta la caminada per aquestes zones.
Zones, que per cert, gaudeixen d’unes grans panoràmiques, tant de la Costa com del Vallès.
Menció especial mereixen les Roques del Turó de Donadéu situades en una curta carena que es desprèn del turó de Donadéu en direcció NNE és un estrep que després d’un inici molt marcat, a mesura que va perdent alçada es va desdibuixant per acabar a l’alçada de l’ermita de Sant Cebrià de Cabanyes.
Aquest estrep o petita carena separa, per l’E, el torrent de Cabanyes amb el torrent del Pou de Glaç, per l’W ...i les pedreres de Can Donadéu i la de Can Rovireta.
És en aquest primer tram de la carena on trobem aquest rocam, un indret totalment pla, on hi ha tres grups de grans pedres senyalitzat en el mapa de ICGC amb la cota de 387,6 metres, molt a prop el mateix mapa també assenyala una cota de 383,5 metres, però aquesta cota correspon a un petit coll.
No he sabut trobar-ne el nom (si és que en té) i per això esmento l’indret com a “Roques del Turó de Donadèu”.
En aquestes roques amagades sota una espessa capa de matolls si han trobat tres llaunes antigues de cervesa, un paper indesxifrable i el cul d’una ampolla de cava.
Això vol dir que fa uns anys, tampoc tants, que aquí s’hi arribava fàcilment. És un indret que recomano vivament que cal anar-hi, i us sorprendrà la quantitat de grans roques o blocs que hi ha, i els que encara resten amagats sota la vegetació. Fruireu anant d’un a l’altre, el lleugerament més alt és un con polit per tots costats i que costa una mica posar-se dret al capdamunt, i el més allunyat és com un balcó obert al Vallès.
D’aquestes vistes impressionants podem destacar, a part del ja esmentat Vallès, la muntanya de Montserrat, La Mola de Sant Llorenç de Munt, el Montseny, el Pirineu, inclús en algun moment del camí per accedir-hi es veu la canal del Pedraforca (si està nevada), això caldria confirmar-ho amb una màquina de fotografiar amb “cara i ulls”, la meva no reuneix aquestes condicions; és més una apreciació dels meus “ulls” que de la meva màquina.
L’altre mirador és el de les Roques, aquest situat a prop del turó de la Xorreta i per tant mirant a la costa, i veurem des de El Masnou fins a Montjuic.
D’aquestes roques comença un camí recuperat que segurament va quedar en el oblit al obrir la pista per dalt de la carena; però aquest camí és el que ens permet escurçar i pujar directament a la Coscoiada sense fer cap mena de volta, a la vegada que és molt més bonic caminar per un sender per dins del bosc que fer-ho per una pista a ple sol.

Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de buscar aparcament a l’esplanada de diferents nivells que hi ha entre el centre hospitalari de Can Ruti i la Unitat Docent de la Facultat de Medicina (UAB), això amb tota seguretat només serà possible els caps de setmana i festius, o bé arribar-hi abans de les vuit del matí, sinó és impossible trobar-hi espai. En dies feiners cal baixar una mica per la carretera d’accés a Can Ruti i aparcar a l’aparcament de l’antic berenador de Can Ruti. Indret que els caps de setmana pot ser que estigui tancat. Precisament quan a l’altre hi ha lloc; és a dir, els dos aparcaments es complementen.

Situats doncs, en aquest cas a l'aparcament de Can Ruti, enfilem la pista que mena a una torre d’alta tensió que hi ha darrere el turó d’en Seriol.
La seguim uns metres; deixem a l'esquerra un camí que també porta a la torre d'alta tensió però per l'esquerra del turó d'en Seriol, mentre que la pista ho fa per la dreta.
Pocs metres després d'aquesta cruïlla, hem d'estar atents a una possible fita que hi ha a l'esquerra, just a l'inici d'un marcat corriol.
Ens enfilem pel marge de la pista per a seguir aquest corriol.
No hi ha cap problema per a seguir-lo, ja que està perfectament marcat. Seguim guanyant alçada, la vista és molt amplia sobre la costa i el Barcelonès. A mitja pujada veiem les restes d'una antiga construcció de quan la muntanya estava farcida de bancals amb vinyes. El camí en el fons es va obrint camí entre els antics bancals i els murs que els separaven.
D'aquesta manera arribem directament a dalt el turó d'en Seriol. Indret amb una vista fantàstica, però degut a la seva proximitat amb la mal anomenada "civilització" hi podem trobar tota mena de deixalles, principalment restes de begudes i de menjar.
Per sort la vista la tenim amb el cap aixecat, i no cal mirar al terra. És molt lamentable la manca de comportament cívic que hi ha en aquest país; encara que el pressupost d'educació i cultura no és precisament el més elevat.
Contemplada la vista des del turó d'en Seriol, en sortim per l'altre costat tot seguint el camí, que, després d'una curta i dreta baixada ens deixa en un collet, indret on hi ha la torre d'alta tensió, ja esmentada, i on també arribem la pista per la dreta i el camí per l'esquerra.
Nosaltres d’aquest collet en sortirem en línia recta, tot seguint un marcat camí. Deixem a la dreta una propera cruïlla i continuem recta; seguidament a la vora del camí hi ha un antic safareig de vinya amb un panell que n'explica la seva funció.
Una mica més endavant també deixem a la dreta una nova cruïlla i continuem recta pel nostre camí.
A continuació hem d'estar amatents quan el camí fa un pronunciat gir a l'esquerra i travessa una petita torrentera, ja que poc després a la dreta del camí hi ha (o hauria d’haver) una fita que assenyala l’inici d’un corriol que s’enfila muntanya amunt.
En aquest recorregut hi ha un pi isolat i molt característic, ja que és visible des de molts indrets, i per a nosaltres ja el veurem a partir del turó d’en Seriol.
El corriol guanya alçada, a estones més marcat que en d’altres, però hi ha fites en tot el recorregut; assolim el pi i passem just per sota la seva gran capçana i seguim pujant.
Així arribem al poc definit turó de la Xorreta, que és una petita inflexió de la carena que estem remuntant.
Seguim uns metres més i confluïm amb un camí transversal que seguim per l’esquerra.
Uns metres més endavant hem d’estar atents a una nova fita que hi ha a la dreta.
A partir d’aquest punt deixarem la fita per després, ja que farem una molt curta anada i tornada al Mirador de les Roques.
El terreny és torna força obert, i encara que el camí es pugui perdre entre les herbes, no costa gens seguir-lo; i d’aquesta manera arribem a les grans roques, molt visibles des de molts indrets de la muntanya de l’Amigó, indret que anomeno “Mirador de les roques” ja que tenen una gran vista sobre tota aquesta zona de la muntanya.
Una d’aquestes roques, queda lleugerament avançada, i des d’allí la vista encara millora.
Contemplada la panoràmica tornem sobre les nostres passes fins fita que hem deixat fa un moment,
Ara hem de girar a l’esquerra (recordem que venim del Mirador de les Roques) i seguir un corriol i unes fites que novament es fan enfilant muntanya amunt; la vista s’incrementa a mesura que pugem, aviat veiem enfonsades les pedres del Mirador de les Roques.
El corriol no costa gens de seguir, i la pujada s’acaba en confluir amb un antic camí que planejava des del coll de la Jeia d’en Pujol fins a la Coscoiada.
Girem a l’esquerra i seguim aquest antic i recuperat camí.
Pocs metres després, hi ha una cruïlla. Si volem anar a la pista carenera podem seguir el corriol de la dreta que ens hi portarà.
Però és molt més bonic seguir el camí de l’esquerra que baixa un parell o tres de metres.
A partir d’aquí el camí, ara molt ample, va planejant, fent petites pujades i baixades. La vista de la costa és molt bonica tota l’estona.
Finalment el camí surt de la zona boscosa i emprèn una forta pujada que ens conduirà a la pista, just a la intersecció de la pista que ve del coll de la Vallensana amb la que ve de la Conreria.
Abans d’arribar-hi passarem pel costat d’una antiga fita de terme, mig colgada per la vegetació.
Arribats a la pista no ens queda més remei que barrejar-nos forçosament amb excursionistes, turistes i ciclistes normals, electrificats i darrerament incrementats amb els monopatins elèctrics, i podrem copsat tota mena d’indumentàries de colors estridents que porten els que transiten per aquesta pista fins el turó de la Coscoiada (ó Coscollada) on hi ha una torre de guaita antiincendis.
Com a curiositat cal dir que el vèrtex geodèsic (o el que en queda) es troba uns metres abans de la torre, pràcticament al costat d’un gran dipòsit. Indret que a part de la gran vista sobre el Barcelonès, també podem veure el Vallès.
Sortim corrents de la Coscoiada i immediatament agafem una drecera per la dreta que ens porta directament al coll de Lliçà.
Girem a la dreta i seguim la pista, deixant a l’esquerra el camí al poblat ibèric de les Maleses; camí on pràcticament gira tothom, i els pocs que queden giren a la dreta uns metres després camí de la font dels Castanyers.
Així que ens trobem novament sols seguint aquesta pista.
Arribem a una cruïlla de pistes on hi ha una torre d’alta tensió, seguim per la de l’esquerra en lleugera pujada.
Més endavant, just quan passem per sota d’uns cables d’una línia de baixa tensió ens hem de fixar en una fita i un inici de sender a la dreta.
Un inici de sender, que com molts, té els dos o tres metres inicials trinxats per la obertura de la pista. Passats aquests metres, el camí és perfectament marcat, però degut al poc o nul manteniment a vegades ens hem d’ajupir per esquivar el brancatge que va d’un costat a l’altre.
És un camí amb molt poca pendent, totalment emboscat i que va rodejant el turó de Donadéu.
Una estona després hem d’estar molt atents a una modesta fita que hi ha a l’esquerra i que assenyala l’inici d’un corriol.
Aquest és un punt important, ja que per aquest corriol haurem de tornar. Aquí comença doncs una “anada i tornada” a les Roques del Turó de Donadéu.
Seguim el camí i pocs metres després arribem a una clariana.
Ara ens trobem en una triple cruïlla, on hi ha tres camins i tres fites, una d’elles una mica “amagadeta”.
El camí que segueix recta ens portaria a Sant Cebrià de Cabanyes fent volta. El camí de la dreta també ens hi porta d’una manera més directa.
Vegis: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/badalona-can-ruti-sant-cebria-de-cabanyes-turo-de-penjabocs-i-altres-turons-de-la-muntanya-de-lamig-67657218
i: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/badalona-can-ruti-poblat-iberic-de-les-maleses-sant-cebria-de-cabanyes-font-avellaners-i-guineu-la-62620708
O el blog: https://estanysicims.blogspot.com/2021/03/badalona-aparcament-de-lantic-berenador_18.html
i: https://estanysicims.blogspot.com/2020/12/badalona-can-ruti-font-de-lamigo-poblat.html
Aquests dos camins son molt marcats i evidents, però en mig dels dos, si avancem unes passes pel de l’esquera, veurem una petita fita a la dreta.
Aquesta fita ens indica l’inici d’un estret corriol que hem de seguir.
Després d’uns primers metres emboscats, el corriol ens condueix al capdamunt d’una carena plana i ben aviat ja treu el cap per damunt de la vegetació una primera gran roca, de la que sobresurt (o hauria de sobresortir) una estelada.
Aviat arribem al peu d’aquesta roca i tot l’entorn canvia.
Hi ha una filera de grans blocs que destaquen per sobre la vegetació que els envolta i podem anar avançant saltant d’un a l’altre, o també els podem vorejar, o podem anar saltant-los i tornar vorejant-los, podem fer-hi les combinacions que més ens vinguin de gust.
La vista és extraordinària sobre tot el Vallès, Montserrat, la Mola, el Montseny i al fons el Pirineu; també es veu el proper turó de les Maleses.
L’indret mereix una visita i una bona estada contemplativa.
Per a seguir la nostra marxa hem de tornar sobre les nostres passes fins el punt d’anada i tornada anterior.
Allí hem de seguir el corriol que s’enfila per la dreta (a l’anada evidentment era per l’esquerra), aquest sender també és un estret passadís que s’obre pas entre la vegetació i que en pocs minuts en deixa dalt del turó de Donadéu.
Un turó amb una base molt ampla i ocupat en part per una torre d’alta tensió.
Malgrat la vegetació que hi ha al voltant, aquesta encara deixa veure part de la panoràmica. Darrerament han desbrossat la base de la torre i la panoràmica a millorat força.
Sortim del turó seguint-ne la curta pista que hi accedeix i entronquem amb una pista que seguim per l’esquerra només les primeres passes, ja que immediatament l’hem de deixar per a seguir un marcat camí que surt en diagonal per la dreta.
És un bonic camí, també carener, que en mig de la vegetació ens condueix directament al turó de les Maleses, després d’una curta i forta pujada final.
Al turó de les Maleses hi ha les restes d’un poblat ibèric i el modern senyal geodèsic de la Generalitat de Catalunya de Les Corones.
Podem passejar-nos per les ruïnes del poblat ja que l’hem de travessar de punta a punta, i el senyal geodèsic es troba en unes roques una més altres que hi ha a l’altre extrem.
En aquestes roques també hi ha gravada en una d’elles l’escut de la cartoixa de Montalegre. Bé que és l’escut de la cartoixa és de “collita pròpia”, ja que no he sabut trobar cap referència a aquesta creu. Però la creu i els símbols que hi ha gravats al costat en “sona” haver-los vist abans. La forma de la creu amb recorda les que hi ha al voltant de la cartoixa, i per això busco per internet el seu escut. Tenen moltes similituds; la creu, els xiprers i els turons; només hi manquen els set estels, però potser no hi eren o han quedat esborrats amb els anys.
Cada any l’INS Montserrat Miró de Montcada i Reixac hi fa una campanya per anar desenterrant noves restes i consolidant les que ja hi ha.
Deixem el poblat pel camí principal per accedir-hi, que comença pràcticament al costat d’aquestes pedres (que en els mapes surten esmentades con “Les Corones”).
Aviat deixem a l’esquerra el camí que ens portaria de nou al coll de Lliçà i
seguim recta pel camí. Després d’uns primers metres molt planers el camí emprèn una baixada en fortes rampes fins que arribem al límit de la pedrera, on ens ajuntem amb el camí que ve de Sant Pere de Reixac.
Seguim aquest planer camí per l’esquerra i que ens porta fins el coll de la Malesa.
Aquí travessem la pista que ve del coll de la Vallensana (pista que ja hem seguit uns metres per arribar a la Coscoiada) i la seguirem per la dreta només cinc metres, ja que immediatament trencarem a l’esquerra per a seguir un camí que surt tangencialment amb una lleugera pujada inicial.
Després d’aquesta curta pujada inicial comencem a baixar passant pel costat d’una torre d’alta tensió; seguidament el camí es torna més planer.
Poca estona després hem d’estar atents ja que hi ha una petita fita que ens indica l’inici d’un poc definit corriol a l’esquerra.
Seguim aquest corriol i pocs metres després ens deixa dalt del turó de Nadal-Olivé, de 324 metres d’alçada.
Dalt d’aquest turó hi ha un munt de pedres que conformen una fita cimera, i en una d’elles hi ha escrit el nom de turó (cada vegada més descolorit).
Les pedres de la fita amaguen un petit llibre registre; per cert amb pràcticament cap anotació.
Aquí també tenim una gran panoràmica ja que no hi ha vegetació que ens impedeixi veure tota la costa barcelonina.
Per a continuar sortim del turó per l’altre costat i seguim un curt rastre de corriol i arribem de nou al camí que hem deixat per anar al turó.
Una vegada al camí només el seguirem poques passes perquè el tornarem a deixar igualment per l’esquerra, per a seguir ara un sender perfectament marcat que s’enfila uns metres i seguidament empren una forta davallada,
a continuació travessem un replà, un indret en que per uns moments quedes completament aïllat, un indret curt però molt bonic en mig d’un bosc de pins.
Al final d’aquest replà i abans d’emprendre una nova i forta baixada, el mapa assenyala que estem al turó d’en Rafel, un turó gens destacat i encara menys definit.
Al final d’aquesta nova baixada enllacem amb el camí que ens portaria al pla de Can Barbeta.
Camí que pràcticament ni trepitgem, ja que immediatament hem de girar a l’esquerra per a seguir un nou camí que també ens portaria a Can Ruti, però fent volta.
Portem pocs metres per aquest camí quan trobem una nova cruïlla en la que seguirem el camí de l’esquerra.
Tornem a travessar un replà molt bonic en mig del bosc, fins que arribem a l’extrem del replà, un indret que és una magnifica balconada, rodejada de marges i bancals d’antigues vinyes.
A partir d’aquí el camí baixa sobtadament, pràcticament en línia recta, travessant els marges i els bancals fins arribar al camí de la font de l’Amigó.
Camí que seguim per l’esquerra.
Uns metres abans de la darrera i curta pujada final, un cartell ens indica el camí a la bassa de Fregons.
És una bassa abandonada i protegida per una barana de fusta.
Primer seguim un corriol ben marcat, però en pocs metres arribem a un indret on hi ha un dipòsit de plàstic, i allà el corriol s’acaba. Vaig seguir uns metres més per la dreta (tal com es veu en el traçat) però allà no hi havia cap bassa. De nou en el dipòsit de plàstic vaig seguir recta entre les canyes una mena de insinuació de pas, i efectivament en un parell de minuts ja era al davant de la bassa.
Indret abandonat, i que la vegetació se l’està menjant; l’aigua de la bassa està podrida i és de color negre. Una llàstima, perquè ben arranjat podria ser un lloc bonic i fresc a l’estiu.
Tornem al camí de la font de l’Amigó i immediatament arribem de nou a l’aparcament, donant per acabada aquesta bonica i interessant excursió circular per la zona de la muntanya de l’Amigó.

HORARIS:
De l’aparcament al turó d’en Seriol: 10mn
Del turó d’en Seriol al turó de la Xorreta: 15mn
Del turó de la Xorreta al Mirador de les Roques: 05mn
Del Mirador de les Roques a la pista: 10mn
De la pista al turó de la Coscoiada: 05mn
Del turó de la Coscoiada a les Roques del Turó de Donadéu: 25mn
De les Roques del Turó de Donadéu al turó de Donadéu: 10mn
Del Turó de Donadéu al poblat ibèric del turó de les Maleses: 15mn
Del turó de les Maleses al coll de la Malesa: 15mn
Del coll de la Malesa al turó de Nadal Olivé: 10mn
Del turó de Nadal Olivé al turó d’en Rafel: 05mn
Del turó d’en Rafel a la Bassa de Fregons: 15mn
De la Bassa de Fregons a l’inici: 05mn.
TOTAL: 2h 35mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:

Wikiloc | Ruta Badalona (Can Ruti), directa al turó de la Coscoiada, Roques de Donadéu, poblat ibèric de les Maleses i turó de Nadal Olivé



































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada