Badalona (Can Ruti), i 10 turons de la muntanya de l'Amigó, anada per la font del Pop i tornada per la del Goig
L'alçada d'aquests deu turons és: turó de l'Home, 363 m, turó de Fra Rafel, 413 m, turó de la Nadala, 353 m, turó de la Xorreta, 370 m, turó de la Coscoiada (o Coscollada), 464 m, turó de Donadéu, 402 m, poblat ibèric de les Maleses i vèrtex geodèsic de Les Corones, 464 m, turó de Nadal Olivé, 324 m, turó d'en Rafel, 293 m i turó d'en Seriol, 290 m.
Tots, menys el turó d’en Rafel, tenen, des de la seva particular disposició a la carena, una gran panoràmica, que abasta des del Pirineu, al Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, tota la franja costanera des de Castelldefels a Vilassar i gran part del Vallès Oriental i Occidental.
És un recorregut circular lògic que els va encadenant un darrere l’altre i que tan es pot fer en un sentit com en l’altre.
Per arrodonir-lo, l’itinerari comença passant per la font del Pop o de Beu-i Tapa i l’acaba passant per la font del Goig.
Tota la caminada la farem per camins i pistes. Tots els camins son perfectament marcats, i alguns d’ells, també força coneguts i transitats; però també caminarem per alguns no tan coneguts i per tant molt menys transitats.
Dos d’ells, el de la Nadala i el de la Xorreta, s’hi ha recuperat recentment el camí, després de molts anys d’abandonament i de inaccessibilitat degut als matolls i les bardisses.
Inclús des del turó de la Xorreta, encara seguirem uns recuperats metres més fins arribar al que esmento com a Mirador de les Roques, un conjunt de roques des de les que es té una gran panoràmica.
Aquest conjunt de roques son molt visibles des de tot el sector de la font de l’Amigó i de tots els camins que l’envolten, però el camí que i mena havia quedat menjat per la veetació.
Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera de Can Ruti i al tanatori de Badalona; deixem l’accés a Can Ruti a l’esquerra i uns metres després l’accés al tanatori a la dreta.
Una cinquantena de metres després, a l’esquerra hi ha l’antic aparcament de l’àrea de pic-nic de Can Ruti; un ampli indret per deixar-hi el vehicle, on pràcticament sempre hi ha lloc. Els caps de setmana i festius està tancat i a l'estiu hi ha uns horaris. Llavors podeu aparcar al voral de la carretera que hi ha espai suficient per no envair-la.
Comencem a caminar baixant des de l’aparcament uns metres fins on hi ha encara l’edifici del berenador, d’allà arrenca un camí per l’esquerra que pocs metres després travessa per un túnel la carretera per la que hem passat fa uns minuts amb el vehicle.
Sortim del túnel i en un parell de minuts ja som a l’indret de la font del Pop; una font que sempre raja, i situada en un paratge molt bonic.
A partir d’aquí comença la pujada a dalt la carena. Del davant mateix de la font s’inicia un camí, una mica difús al començament perquè hi ha molts altres rastres de corriols, però que en realitat no té cap pèrdua. Després d’una forta pujada inicial el camí va girant a l’esquerra per tal de situar-se a sota una línia de baixa tensió. El traçat d’aquesta línia és el que aprofita el camí per començar a pujar en línia recta per anar a cercar cada un dels postes de l’esmentada línia.
No hi ha cap concessió en forma de giragonsa, recta amunt, que fa pujada! El camí però és molt marcat i trepitjat.
La última torre ens assenyala que hem arribat al capdamunt de la carena, som a poques passes del final de la carretera de la urbanització del Mas Ram.
Però sense arribar-hi girem a l’esquerra per a seguir el corriol que també s’enfila de valent per tal de situar-nos dalt del turó de l’Home.
Primer turó, i primera gran panoràmica de mar i muntanya. Si volem veure també la cartoixa de Montalegre, aquesta només es veu des d’un sol racó del turó, entre mig de la vegetació.
Deixem el turó baixant pel camí de l’altre costat i que ens deixa als peus d’una torre d’alta tensió. Torre que per cert és la que espatlla la panoràmica fotogràfica de la zona, ja que inclús sobresurt per sobre del turó de l’Home.
Seguim la curta pista d’accés a l’esmentada torre i arribem a la cruïlla de pistes que hi ha al coll del turó de l’Home.
Ara girem a l’esquerra i seguim uns metres la pista que ens baixaria al tanatori de Can Ruti.
Però hem d’estar atents a una petita fita que hi ha uns metres més avall del coll, ja que en aquest punt arrenca un, també recuperat recentment, corriol que s’enfila muntanya amunt procurant seguir el llom de la muntanya.
Sembla que la muntanya estigui plena de bardisses, però hi ha molts punts per on es pot anar pujant; els trams on la vegetació ho impedia han estat netejats.
En aquest recuperat camí encara hi ha dos pals una mica socarrimats del coto de caça. Aquests pals ens poden anar servint de referència, doncs el camí hi passa.
Aquesta pujada s’acaba en arribar a un mirador rocós on ens ajuntem amb el corriol que puja des del camí de la Conreria.
Ara seguim aquest camí, molt més marcat, però una estona després, també hem d’estar atents a una petita fita i un poc marcat corriol que per la dreta ens deixen, en un parell de minuts dalt del turó de Fra Rafel. Aquest és un mirador extraordinari, ja que si està nevat, es pot veure el Puigmal, Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, tota la costa del Barcelonès i del Maresme, i gran part del Vallès.
És un indret d’aturada obligatòria. Sortim del turó pel corriol de l’altre costat i en un minut recuperem el camí que havíem deixat per pujar al turó.
Seguim aquest camí, que primer planeja i després baixa fins un collet.
En aquest collet hem de deixar el camí i girar a l’esquerra per a baixar uns metres per un nou camí que ens deixa a un camí transversal.
Seguim aquest camí per la dreta. Atenció perquè pocs metres després passem pel costat d’una antiga cabana-cova de vinya, perfectament conservada, i que si no ens hi fixem, la passarem de llarg.
Aquest camí és molt bonic, ja que va planejant i anem gaudint tota l’estona d’una gran panoràmica.
Finalment aquest acaba en ajuntar-se amb el que ve del coll de Fra Rafel.
Girem a l’esquerra i anem baixant per aquest nou camí.
Tornem a tenir que estar atents a la propera cruïlla, ja que el camí que seguirem per la dreta, té un inici poc marcat, però és molt característic el pi que hi ha al començament mateix.
Seguim aquest nou camí transversal passant per sota mateix del pi esmentat.
Aquest camí ens baixaria de nou fins a Can Ruti.
Així que hem d’estar atents a una nova cruïlla, on hem de tornar a girar a la dreta.
En el fons estem saltant d’un camí a l’altre, planejant a mitja muntanya.
D’aquest nou camí només en seguirem pocs metres, ja que de nou hem d’estat atents a una discreta fita que hi ha a la dreta i que ens assenyala l’inici d’un corriol, obert recentment, que ens cinc minuts ens deixa dalt del bonic turó de la Nadala.
Primer arribem a un replà des d’on es gaudeix d’una gran panoràmica, i pocs metres després hi ha el cim del turó, amb una gran roca i amb una fita al damunt.
Gaudim d’aquest recuperat turó i fem unes passes pel camí d’anada, però immediatament girem a la dreta per a baixar per un curt corriol, també recuperat recentment, que en dos minuts ens deixa al camí que havíem deixat per pujar al turó de la Nadala.
Girem a la dreta i tornem a seguir aquest camí.
A la propera cruïlla girem a l’esquerra. El camí que seguíem ens portaria al coll de la Jeia d’en Pujol.
Aquest nou camí transversal ja es nota una mica menys transitat.
Arribem a una nova cruïlla on el camí gira noranta graus a la dreta. Aquí farem una doble anada i tornada.
De moment deixem el camí, i seguim recta per un també recuperat camí; recuperat només el “tap” de bardisses del començament, ja que passat el “tap” el camí és molt evident.
Uns metres més endavant, atenció a una modesta fita a l’esquerra. Aquí farem una nova anada i tornada. Ara girem a l’esquerra i baixem uns metres, i després d’un nou “tap reobert” arribem a una clariana, on hi ha el poc definit turó de la Xorreta, poc definit, però també amb una gran vista panoràmica.
Tots aquests turons com el de la Nadala, Xorreta, Nadal Olivé, Rafel i Seriol, si et fixes bé quan camines per la zona, son petites elevacions que sobresurten una mica del conjunt de la muntanya, però que a simple vista poden passar desapercebuts.
Des del de la Xorreta tornem sobre les nostres passes fins la fita i ara girem a l’esquerra per a caminar una mica més fins arribar a unes destacades i visibles roques.
Si al turó de la Xorreta, la panoràmica quedava una mica amagada en algun punt, des d’aquestes roques la sensació de grandesa i de profunditat és inqüestionable. Si hi aneu, quan torneu per la zona us hi fixareu de seguida!
A més és una talaia des d’on es veuen alguns dels camins de la zona, i podreu anar veient-hi la gent que hi camina.
Contemplada aquesta panoràmica tornem endarrere fins arribar al camí principal que havíem deixat.
Ara girem el noranta graus i emprenem una forta pujada que ens conduirà a enllaçar a dalt la carena amb la pista que uneix la Conreria amb el coll de la Vallensana.
Pista amb la que hem estat “jugant” i esquivant tota l’estona, anant sempre per camins paral•lels molt més bonics.
Ara no ens queda més remei que seguir-la per l’esquerra fins arribar a dalt el turó de la Coscoiada o Coscollada on hi ha una torre de vigilància; però nosaltres abans ens aturarem a l’indret on hi havia el veritable vèrtex geodèsic.
Punt a dos pams de la pista i al que no hi va ningú, i que té una extensa vista sobre el Vallès, vista que no és té des del peu de la torre.
Vist el vèrtex, seguim uns metres més i arribem a la torre; lloc de trobada d’alguns excursionistes i de molts ciclistes.
Sortim d’aquest concorregut indret seguint la pista i a pocs metres la deixem per a seguir per la dreta una drecera. Atenció en aquesta estreta drecera amb el ciclistes que baixen a tota merda, passant-se pel forro la normativa que no poden anar per camins de menys de 3 metres d’amplada.
Sortim novament a la pista a l’indret del coll de Lliçà i la seguim per la dreta. A pocs metres arrenca el camí per l’esquerra que mena al poblat ibèric de les Maleses i al coll de les Maleses, per sort tots els ciclistes van per aquest camí, que tampoc fa 3 metres, i nosaltres ens quedarem sols seguint recta per la pista.
Ara entrem a l’obaga, i si fem l’excursió a l’hivern, el canvi es nota. Caminem força estona per aquesta pista, més endavant al peu d’una torre d’alta tensió, deixem la pista que baixa, per a seguir per l’esquerra la que segueix pujant lleugerament.
Una mica més endavant veiem el cables d’una línia de baixa tensió i la corresponent torre a l’esquerra.
Si ens hi fixem, quan els cables travessen la pista, a la dreta hi ha una també modesta fita que assenyala el començament del camí que baixa al bonic indret de Sant Cebrià de Cabanyes.
Pocs metres més endavant arribem a una nova cruïlla i fem una curta anada i tornada al proper turó de Donadéu.
Seguim la pista i immediatament després girem a la dreta i arribem al turó de Donadéu, indret on hi ha una nova torre d’alta tensió, i que entre la vegetació podem gaudir de molt bona vista. Indret bonic, però desmillorat per la torre.
Tornem sobre les nostres passes i arribem a la cruïlla d’anada i tornada.
Aquí seguim per la dreta un molt bonic camí per dins del bosc que ens portarà directament al poblat ibèric de les Maleses.
Poblat que, com tots, situat dalt d’un turó aïllat, gaudeix d’una extensa panoràmica, també hi podem veure el Pirineu.
Travessem el poblat de punta a punta i ens situem a l’altre extrem, a prop del cartell informatiu que hi ha a l’entrada per aquest costat.
En aquest lloc, apartat a l’esquerra hi ha el vèrtex geodèsic modern de la Generalitat de Catalunya, i encara més discretament i gairebé invisible, hi ha gravat en una roca l’escut de la cartoixa de Montalegre, imagino que deuria ser un senyal de terme o de domini.
Deixem el poblat ibèric pel camí que ara tenim al costat, i que és el principal accés al recinte.
Deixem a l'esquerra el camí que ens tornaria al coll de Lliçà, i seguim recta.
Planegem una mica, i seguidament el camí empren una forta davallada, fins que desemboca en el camí transversal que va del coll de la Malesa a l'ermita de Sant Pere de Reixac, just al límit de la pedrera.
Seguim aquest camí per l'esquerra fins arribar a l'esmentat coll de la Malesa.
Nou i important cruïlla de camins i pistes.
Perpendicularment tenim la pista que ve del coll de la Vallensana; pràcticament al davant mateix surt el camí que baixa a la font de l'Amigó; i finalment també a la dreta, però tangencialment, arrenca un camí que seguirem.
Creuem la pista i seguim aquest camí, que els metres inicials fa una curta i lleugera pujada.
Seguidament trobem una torre d'alta tensió i una cruïlla, deixem el camí de la dreta i fem una forta i curta baixada per l'esquerra passant pel costat de la torre. A continuació seguim pel camí que segueix baixant per l'esquerra.
Una estona després hem de tornar a estar atents a una discretíssima fita que hi ha a l'esquerra.
Aquí arrenca un curt corriol que ens porta a dalt del poc visitat turó de Nadal Olivé.
Ens hi espera una gran vista panoràmica i una fita, on en una de les pedres hi ha escrit el nom del turó.
Des d'aquest turó també podem observar bona part del recorregut que hem fet, en concret dels turons de la Nadala, de la Xorreta I del Mirador de les Roques; així com també del turó d'en Seriol, que farem a continuació.
Deixem aquest turó per tornar al camí; podem fer-ho retrocedint per on hi hem vingut, però queda més "elegant" sortir del cim per l'altre costat, encara que no hi ha un camí evident, el trajecte és molt curt i en un tres i no res ja som novament al camí.
Poques passes després hi ha una cruïlla.
Aquí veureu en el traçat que primer vaig seguir per l'esquerra i poc després vaig tornar per seguir pel camí. Tots dos es troben precisament al turó d'en Rafel; però recomano seguir el camí de l'esquerra, ja que hi va directament. El que marca el traçat a part de que fa volta, no hi passa, i vaig acabar anant pel dret fins que vaig trobar el camí que havia d'haver seguit.
Situats, d'una manera o altre, al gens definit turó d'en Rafel, indret sense vistes i segons el mapa, travessat pel camí, el seguim i ara empren una forta baixada fins a enllaçar amb l'ample camí que ve del replà de Can Barbeta i de la carretera BV-5011 baixant ja del coll de la Vallensana.
Camí que només seguirem quatre passes mal comptades, ja que a la propera cruïlla girarem a l'esquerra.
Baixem uns metres per aquest camí i arribem a un replà dins del bosc; aquí veurem que per l’esquerra surt un corriol, menys marcat que el camí que seguim.
Tots dos porten al mateix lloc, però seguirem el de l’esquerra que a part de ser una drecera, és més bonic.
Seguim aquest camí que segueix planejant per aquest replà fins que arriba a unes roques amb molt bona vista. Aquestes roques em varen fer dubtar de si realment el turó d’en Rafel no siguin aquestes roques, i la localització en el mapa sigui inexacte, aquestes roques estan a 255 metres d’alçada, mentre el turó que marca el mapa està a 293 metres. Sigui com sigui, aquest extrem de la carena té més aparença de turó que l’altre.
A partir d’aquí el camí o corriol empren una frenètica baixada, tot travessant quatre antics bancals i feixes d’antigues vinyes fins ajuntar-nos novament amb el camí que hem deixat fa una estona.
Ara el seguim per l’esquerra i d’aquesta manera arribem al camí de la font de l’Amigó, a les portes de la parada d’autobús de Can Ruti.
Arribats a aquest punt podríem seguir recta i arribar directament a l’aparcament, però no ho farem!
Just abans d’arribar a Can Ruti, a l’esquerra arrenca un camí per unes escales de pedra.
Ens enfilarem per aquest bonic camí, arribem a una pista que seguim uns metres fins que per l’esquerra segueix un nou camí.
Seguim aquest nou camí, també molt bonic, podríem seguir per la pista, però és millor anar per camins que per pistes; el camí dona la volta al turó d’en Seriol per l’esquerra, mentre que la pista ho fa per la dreta.
Camí i pista es retroben en un collet on hi ha una torre d’alta tensió (indret al que va precisament la pista).
Aquí farem una molt curta anada i tornada al turó d’en Seriol. Turó on encara hi ha la base d’un vèrtex geodèsic i una gran vista panoràmica de tot el conjunt de Can Ruti, ja que hi està pràcticament a sobre.
Tornem al collet de la torre d’alta tensió i seguim la pista uns deu metres; immediatament veiem un cartell que ens indica el camí de la font del Goig, que surt per l’esquerra.
Seguim aquest camí que després d’una pujada inicial arriba a una cruïlla. En aquesta cruïlla, a terra, ja pràcticament colgat per la sorra, encara es veu les restes d’un antic safareig de vinya.
Seguim el camí de la dreta que baixa fins la font del Goig.
Font situada en un bonic racó, i molt ben conservada i que normalment raja.
Seguim el camí i arribem a la pista asfaltada que comunica Can Ruti amb el tanatori.
La seguim per l’esquerra, arribem a l’aparcament de l’esmentat tanatori i al final de l’aparcament hi ha unes escales mecàniques automàtiques que ens baixen fins la carretera d’accés a Can Ruti, i d’allí en pocs metres arribem a l’aparcament on tenim el vehicle; tancant d’aquesta manera una bonica i complerta circumval•lació per la muntanya de l’Amigó.
HORARIS:
De l’aparcament a la font del Pop: 05mn
De la font del Pop al turó de l’Home: 25mn
Del turó de l’Home al turó de Fra Rafel: 20mn
Del turó de Fra Rafel al turó de la Nadala: 25mn
Del turó de la Nadala al turó de la Xorreta: 10mn
Del turó de la Xorreta al Mirador de les Roques: 05mn
Del Mirador de les Roques al turó de la Coscoiada: 20mn
Del turó de la Coscoiada al turó de Donadéu: 20mn
Del turó de Donadéu al poblat ibèric de les Maleses: 15mn
Del poblat ibèric al coll de la Malesa: 15mn
Del coll de la Malesa al turó de Nadal Olivé: 10mn
Del turó de Nadal Olivé al turó d’en Rafel: 10mn
Del turó d’en Rafel al turó d’en Seriol: 30mn
Del turó d’en Seriol a la font del Goig: 10mn
De la font del Goig a l’aparcament: 10mn
TOTAL: 3h 50mn
Tots, menys el turó d’en Rafel, tenen, des de la seva particular disposició a la carena, una gran panoràmica, que abasta des del Pirineu, al Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, tota la franja costanera des de Castelldefels a Vilassar i gran part del Vallès Oriental i Occidental.
És un recorregut circular lògic que els va encadenant un darrere l’altre i que tan es pot fer en un sentit com en l’altre.
Per arrodonir-lo, l’itinerari comença passant per la font del Pop o de Beu-i Tapa i l’acaba passant per la font del Goig.
Tota la caminada la farem per camins i pistes. Tots els camins son perfectament marcats, i alguns d’ells, també força coneguts i transitats; però també caminarem per alguns no tan coneguts i per tant molt menys transitats.
Dos d’ells, el de la Nadala i el de la Xorreta, s’hi ha recuperat recentment el camí, després de molts anys d’abandonament i de inaccessibilitat degut als matolls i les bardisses.
Inclús des del turó de la Xorreta, encara seguirem uns recuperats metres més fins arribar al que esmento com a Mirador de les Roques, un conjunt de roques des de les que es té una gran panoràmica.
Aquest conjunt de roques son molt visibles des de tot el sector de la font de l’Amigó i de tots els camins que l’envolten, però el camí que i mena havia quedat menjat per la veetació.
Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera de Can Ruti i al tanatori de Badalona; deixem l’accés a Can Ruti a l’esquerra i uns metres després l’accés al tanatori a la dreta.
Una cinquantena de metres després, a l’esquerra hi ha l’antic aparcament de l’àrea de pic-nic de Can Ruti; un ampli indret per deixar-hi el vehicle, on pràcticament sempre hi ha lloc. Els caps de setmana i festius està tancat i a l'estiu hi ha uns horaris. Llavors podeu aparcar al voral de la carretera que hi ha espai suficient per no envair-la.
Comencem a caminar baixant des de l’aparcament uns metres fins on hi ha encara l’edifici del berenador, d’allà arrenca un camí per l’esquerra que pocs metres després travessa per un túnel la carretera per la que hem passat fa uns minuts amb el vehicle.
Sortim del túnel i en un parell de minuts ja som a l’indret de la font del Pop; una font que sempre raja, i situada en un paratge molt bonic.
A partir d’aquí comença la pujada a dalt la carena. Del davant mateix de la font s’inicia un camí, una mica difús al començament perquè hi ha molts altres rastres de corriols, però que en realitat no té cap pèrdua. Després d’una forta pujada inicial el camí va girant a l’esquerra per tal de situar-se a sota una línia de baixa tensió. El traçat d’aquesta línia és el que aprofita el camí per començar a pujar en línia recta per anar a cercar cada un dels postes de l’esmentada línia.
No hi ha cap concessió en forma de giragonsa, recta amunt, que fa pujada! El camí però és molt marcat i trepitjat.
La última torre ens assenyala que hem arribat al capdamunt de la carena, som a poques passes del final de la carretera de la urbanització del Mas Ram.
Però sense arribar-hi girem a l’esquerra per a seguir el corriol que també s’enfila de valent per tal de situar-nos dalt del turó de l’Home.
Primer turó, i primera gran panoràmica de mar i muntanya. Si volem veure també la cartoixa de Montalegre, aquesta només es veu des d’un sol racó del turó, entre mig de la vegetació.
Deixem el turó baixant pel camí de l’altre costat i que ens deixa als peus d’una torre d’alta tensió. Torre que per cert és la que espatlla la panoràmica fotogràfica de la zona, ja que inclús sobresurt per sobre del turó de l’Home.
Seguim la curta pista d’accés a l’esmentada torre i arribem a la cruïlla de pistes que hi ha al coll del turó de l’Home.
Ara girem a l’esquerra i seguim uns metres la pista que ens baixaria al tanatori de Can Ruti.
Però hem d’estar atents a una petita fita que hi ha uns metres més avall del coll, ja que en aquest punt arrenca un, també recuperat recentment, corriol que s’enfila muntanya amunt procurant seguir el llom de la muntanya.
Sembla que la muntanya estigui plena de bardisses, però hi ha molts punts per on es pot anar pujant; els trams on la vegetació ho impedia han estat netejats.
En aquest recuperat camí encara hi ha dos pals una mica socarrimats del coto de caça. Aquests pals ens poden anar servint de referència, doncs el camí hi passa.
Aquesta pujada s’acaba en arribar a un mirador rocós on ens ajuntem amb el corriol que puja des del camí de la Conreria.
Ara seguim aquest camí, molt més marcat, però una estona després, també hem d’estar atents a una petita fita i un poc marcat corriol que per la dreta ens deixen, en un parell de minuts dalt del turó de Fra Rafel. Aquest és un mirador extraordinari, ja que si està nevat, es pot veure el Puigmal, Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, tota la costa del Barcelonès i del Maresme, i gran part del Vallès.
És un indret d’aturada obligatòria. Sortim del turó pel corriol de l’altre costat i en un minut recuperem el camí que havíem deixat per pujar al turó.
Seguim aquest camí, que primer planeja i després baixa fins un collet.
En aquest collet hem de deixar el camí i girar a l’esquerra per a baixar uns metres per un nou camí que ens deixa a un camí transversal.
Seguim aquest camí per la dreta. Atenció perquè pocs metres després passem pel costat d’una antiga cabana-cova de vinya, perfectament conservada, i que si no ens hi fixem, la passarem de llarg.
Aquest camí és molt bonic, ja que va planejant i anem gaudint tota l’estona d’una gran panoràmica.
Finalment aquest acaba en ajuntar-se amb el que ve del coll de Fra Rafel.
Girem a l’esquerra i anem baixant per aquest nou camí.
Tornem a tenir que estar atents a la propera cruïlla, ja que el camí que seguirem per la dreta, té un inici poc marcat, però és molt característic el pi que hi ha al començament mateix.
Seguim aquest nou camí transversal passant per sota mateix del pi esmentat.
Aquest camí ens baixaria de nou fins a Can Ruti.
Així que hem d’estar atents a una nova cruïlla, on hem de tornar a girar a la dreta.
En el fons estem saltant d’un camí a l’altre, planejant a mitja muntanya.
D’aquest nou camí només en seguirem pocs metres, ja que de nou hem d’estat atents a una discreta fita que hi ha a la dreta i que ens assenyala l’inici d’un corriol, obert recentment, que ens cinc minuts ens deixa dalt del bonic turó de la Nadala.
Primer arribem a un replà des d’on es gaudeix d’una gran panoràmica, i pocs metres després hi ha el cim del turó, amb una gran roca i amb una fita al damunt.
Gaudim d’aquest recuperat turó i fem unes passes pel camí d’anada, però immediatament girem a la dreta per a baixar per un curt corriol, també recuperat recentment, que en dos minuts ens deixa al camí que havíem deixat per pujar al turó de la Nadala.
Girem a la dreta i tornem a seguir aquest camí.
A la propera cruïlla girem a l’esquerra. El camí que seguíem ens portaria al coll de la Jeia d’en Pujol.
Aquest nou camí transversal ja es nota una mica menys transitat.
Arribem a una nova cruïlla on el camí gira noranta graus a la dreta. Aquí farem una doble anada i tornada.
De moment deixem el camí, i seguim recta per un també recuperat camí; recuperat només el “tap” de bardisses del començament, ja que passat el “tap” el camí és molt evident.
Uns metres més endavant, atenció a una modesta fita a l’esquerra. Aquí farem una nova anada i tornada. Ara girem a l’esquerra i baixem uns metres, i després d’un nou “tap reobert” arribem a una clariana, on hi ha el poc definit turó de la Xorreta, poc definit, però també amb una gran vista panoràmica.
Tots aquests turons com el de la Nadala, Xorreta, Nadal Olivé, Rafel i Seriol, si et fixes bé quan camines per la zona, son petites elevacions que sobresurten una mica del conjunt de la muntanya, però que a simple vista poden passar desapercebuts.
Des del de la Xorreta tornem sobre les nostres passes fins la fita i ara girem a l’esquerra per a caminar una mica més fins arribar a unes destacades i visibles roques.
Si al turó de la Xorreta, la panoràmica quedava una mica amagada en algun punt, des d’aquestes roques la sensació de grandesa i de profunditat és inqüestionable. Si hi aneu, quan torneu per la zona us hi fixareu de seguida!
A més és una talaia des d’on es veuen alguns dels camins de la zona, i podreu anar veient-hi la gent que hi camina.
Contemplada aquesta panoràmica tornem endarrere fins arribar al camí principal que havíem deixat.
Ara girem el noranta graus i emprenem una forta pujada que ens conduirà a enllaçar a dalt la carena amb la pista que uneix la Conreria amb el coll de la Vallensana.
Pista amb la que hem estat “jugant” i esquivant tota l’estona, anant sempre per camins paral•lels molt més bonics.
Ara no ens queda més remei que seguir-la per l’esquerra fins arribar a dalt el turó de la Coscoiada o Coscollada on hi ha una torre de vigilància; però nosaltres abans ens aturarem a l’indret on hi havia el veritable vèrtex geodèsic.
Punt a dos pams de la pista i al que no hi va ningú, i que té una extensa vista sobre el Vallès, vista que no és té des del peu de la torre.
Vist el vèrtex, seguim uns metres més i arribem a la torre; lloc de trobada d’alguns excursionistes i de molts ciclistes.
Sortim d’aquest concorregut indret seguint la pista i a pocs metres la deixem per a seguir per la dreta una drecera. Atenció en aquesta estreta drecera amb el ciclistes que baixen a tota merda, passant-se pel forro la normativa que no poden anar per camins de menys de 3 metres d’amplada.
Sortim novament a la pista a l’indret del coll de Lliçà i la seguim per la dreta. A pocs metres arrenca el camí per l’esquerra que mena al poblat ibèric de les Maleses i al coll de les Maleses, per sort tots els ciclistes van per aquest camí, que tampoc fa 3 metres, i nosaltres ens quedarem sols seguint recta per la pista.
Ara entrem a l’obaga, i si fem l’excursió a l’hivern, el canvi es nota. Caminem força estona per aquesta pista, més endavant al peu d’una torre d’alta tensió, deixem la pista que baixa, per a seguir per l’esquerra la que segueix pujant lleugerament.
Una mica més endavant veiem el cables d’una línia de baixa tensió i la corresponent torre a l’esquerra.
Si ens hi fixem, quan els cables travessen la pista, a la dreta hi ha una també modesta fita que assenyala el començament del camí que baixa al bonic indret de Sant Cebrià de Cabanyes.
Pocs metres més endavant arribem a una nova cruïlla i fem una curta anada i tornada al proper turó de Donadéu.
Seguim la pista i immediatament després girem a la dreta i arribem al turó de Donadéu, indret on hi ha una nova torre d’alta tensió, i que entre la vegetació podem gaudir de molt bona vista. Indret bonic, però desmillorat per la torre.
Tornem sobre les nostres passes i arribem a la cruïlla d’anada i tornada.
Aquí seguim per la dreta un molt bonic camí per dins del bosc que ens portarà directament al poblat ibèric de les Maleses.
Poblat que, com tots, situat dalt d’un turó aïllat, gaudeix d’una extensa panoràmica, també hi podem veure el Pirineu.
Travessem el poblat de punta a punta i ens situem a l’altre extrem, a prop del cartell informatiu que hi ha a l’entrada per aquest costat.
En aquest lloc, apartat a l’esquerra hi ha el vèrtex geodèsic modern de la Generalitat de Catalunya, i encara més discretament i gairebé invisible, hi ha gravat en una roca l’escut de la cartoixa de Montalegre, imagino que deuria ser un senyal de terme o de domini.
Deixem el poblat ibèric pel camí que ara tenim al costat, i que és el principal accés al recinte.
Deixem a l'esquerra el camí que ens tornaria al coll de Lliçà, i seguim recta.
Planegem una mica, i seguidament el camí empren una forta davallada, fins que desemboca en el camí transversal que va del coll de la Malesa a l'ermita de Sant Pere de Reixac, just al límit de la pedrera.
Seguim aquest camí per l'esquerra fins arribar a l'esmentat coll de la Malesa.
Nou i important cruïlla de camins i pistes.
Perpendicularment tenim la pista que ve del coll de la Vallensana; pràcticament al davant mateix surt el camí que baixa a la font de l'Amigó; i finalment també a la dreta, però tangencialment, arrenca un camí que seguirem.
Creuem la pista i seguim aquest camí, que els metres inicials fa una curta i lleugera pujada.
Seguidament trobem una torre d'alta tensió i una cruïlla, deixem el camí de la dreta i fem una forta i curta baixada per l'esquerra passant pel costat de la torre. A continuació seguim pel camí que segueix baixant per l'esquerra.
Una estona després hem de tornar a estar atents a una discretíssima fita que hi ha a l'esquerra.
Aquí arrenca un curt corriol que ens porta a dalt del poc visitat turó de Nadal Olivé.
Ens hi espera una gran vista panoràmica i una fita, on en una de les pedres hi ha escrit el nom del turó.
Des d'aquest turó també podem observar bona part del recorregut que hem fet, en concret dels turons de la Nadala, de la Xorreta I del Mirador de les Roques; així com també del turó d'en Seriol, que farem a continuació.
Deixem aquest turó per tornar al camí; podem fer-ho retrocedint per on hi hem vingut, però queda més "elegant" sortir del cim per l'altre costat, encara que no hi ha un camí evident, el trajecte és molt curt i en un tres i no res ja som novament al camí.
Poques passes després hi ha una cruïlla.
Aquí veureu en el traçat que primer vaig seguir per l'esquerra i poc després vaig tornar per seguir pel camí. Tots dos es troben precisament al turó d'en Rafel; però recomano seguir el camí de l'esquerra, ja que hi va directament. El que marca el traçat a part de que fa volta, no hi passa, i vaig acabar anant pel dret fins que vaig trobar el camí que havia d'haver seguit.
Situats, d'una manera o altre, al gens definit turó d'en Rafel, indret sense vistes i segons el mapa, travessat pel camí, el seguim i ara empren una forta baixada fins a enllaçar amb l'ample camí que ve del replà de Can Barbeta i de la carretera BV-5011 baixant ja del coll de la Vallensana.
Camí que només seguirem quatre passes mal comptades, ja que a la propera cruïlla girarem a l'esquerra.
Baixem uns metres per aquest camí i arribem a un replà dins del bosc; aquí veurem que per l’esquerra surt un corriol, menys marcat que el camí que seguim.
Tots dos porten al mateix lloc, però seguirem el de l’esquerra que a part de ser una drecera, és més bonic.
Seguim aquest camí que segueix planejant per aquest replà fins que arriba a unes roques amb molt bona vista. Aquestes roques em varen fer dubtar de si realment el turó d’en Rafel no siguin aquestes roques, i la localització en el mapa sigui inexacte, aquestes roques estan a 255 metres d’alçada, mentre el turó que marca el mapa està a 293 metres. Sigui com sigui, aquest extrem de la carena té més aparença de turó que l’altre.
A partir d’aquí el camí o corriol empren una frenètica baixada, tot travessant quatre antics bancals i feixes d’antigues vinyes fins ajuntar-nos novament amb el camí que hem deixat fa una estona.
Ara el seguim per l’esquerra i d’aquesta manera arribem al camí de la font de l’Amigó, a les portes de la parada d’autobús de Can Ruti.
Arribats a aquest punt podríem seguir recta i arribar directament a l’aparcament, però no ho farem!
Just abans d’arribar a Can Ruti, a l’esquerra arrenca un camí per unes escales de pedra.
Ens enfilarem per aquest bonic camí, arribem a una pista que seguim uns metres fins que per l’esquerra segueix un nou camí.
Seguim aquest nou camí, també molt bonic, podríem seguir per la pista, però és millor anar per camins que per pistes; el camí dona la volta al turó d’en Seriol per l’esquerra, mentre que la pista ho fa per la dreta.
Camí i pista es retroben en un collet on hi ha una torre d’alta tensió (indret al que va precisament la pista).
Aquí farem una molt curta anada i tornada al turó d’en Seriol. Turó on encara hi ha la base d’un vèrtex geodèsic i una gran vista panoràmica de tot el conjunt de Can Ruti, ja que hi està pràcticament a sobre.
Tornem al collet de la torre d’alta tensió i seguim la pista uns deu metres; immediatament veiem un cartell que ens indica el camí de la font del Goig, que surt per l’esquerra.
Seguim aquest camí que després d’una pujada inicial arriba a una cruïlla. En aquesta cruïlla, a terra, ja pràcticament colgat per la sorra, encara es veu les restes d’un antic safareig de vinya.
Seguim el camí de la dreta que baixa fins la font del Goig.
Font situada en un bonic racó, i molt ben conservada i que normalment raja.
Seguim el camí i arribem a la pista asfaltada que comunica Can Ruti amb el tanatori.
La seguim per l’esquerra, arribem a l’aparcament de l’esmentat tanatori i al final de l’aparcament hi ha unes escales mecàniques automàtiques que ens baixen fins la carretera d’accés a Can Ruti, i d’allí en pocs metres arribem a l’aparcament on tenim el vehicle; tancant d’aquesta manera una bonica i complerta circumval•lació per la muntanya de l’Amigó.
HORARIS:
De l’aparcament a la font del Pop: 05mn
De la font del Pop al turó de l’Home: 25mn
Del turó de l’Home al turó de Fra Rafel: 20mn
Del turó de Fra Rafel al turó de la Nadala: 25mn
Del turó de la Nadala al turó de la Xorreta: 10mn
Del turó de la Xorreta al Mirador de les Roques: 05mn
Del Mirador de les Roques al turó de la Coscoiada: 20mn
Del turó de la Coscoiada al turó de Donadéu: 20mn
Del turó de Donadéu al poblat ibèric de les Maleses: 15mn
Del poblat ibèric al coll de la Malesa: 15mn
Del coll de la Malesa al turó de Nadal Olivé: 10mn
Del turó de Nadal Olivé al turó d’en Rafel: 10mn
Del turó d’en Rafel al turó d’en Seriol: 30mn
Del turó d’en Seriol a la font del Goig: 10mn
De la font del Goig a l’aparcament: 10mn
TOTAL: 3h 50mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada