Aquesta excursió és una nova variant de les múltiples combinacions que podem fer per la Serralada de Marina,
Avui en concret anirem a les fonts de la Mercè, de Can Santpere, d’en Gurri i del Llorer, però primer i ja que ens “ve de camí”, passarem pel turó de la Creu Peluda d’en Torres (punt més alt de Sant Fost de Capmsentelles) i pel dolmen de Castellruf, És una excursió fàcil on combinarem la caminada per pistes amb bonics camins per dins del bosc.
És una caminada “inversa”, és a dir, primer, i després del turó farem una llarga i profunda baixada, mentre que la pujada la farem a la tornada.
De les quatre fonts que visitarem, la única que raja és la de la Mercè. Les altres tres segurament ragen si ha plogut molt.
La font de Can Santpere és poc coneguda, però tot i que no raja, l’indret on es troba no està embardissat i la font és molt fàcil de localitzar. En aquesta excursió la vàrem netejar una mica, i al fons de la pica va aparèixer una reixa de ferro que serveix de desaigua.
El més curiós de l’indret son els quatre xiprers que hi ha a tocar de la font. Xiprers molt visibles mentre baixem per la pista camí de la font de la Mercè. Criden molt l’atenció, ja que sobresurten entre mig de tota la vegetació que recobreix la zona. Normalment aquests arbres indiquen l’existència d’alguna construcció, majoritàriament, alguna ermita, o en aquest cas, degut a la proximitat de la font, potser indicaven l’existència de “Can Santpere”, però ens hi vàrem acostar i d’aquest suposat mas no en queda rés, si és que realment existia. El que hi ha son parets de marges de camps i una mina amb una gran basa coberta. En aquestes situacions et sents impotent perquè voldries conèixer la història que amaga l’indret. Recordo que amb l’Agrupament Escolta, a finals dels anys 1960 acampàvem en uns camps erms que hi havia a prop de la font d’en Gurri i que avui son camps d’esbarzers completament impenetrables.
Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera B-500 fins el coll de la Conreria i del coll mateix girar a la dreta i seguir la pista fins arribar al final del tram autoritzat per a vehicles. Allí hi ha un espai per aparcar.
Comencem a caminar seguint la pista (GR92) una estona més, ara a peu, fins la propera cruïlla, on deixem la pista principal i el GR a la dreta i seguim la pista que segueix en línia recta.
A la tornada vindrem precisament per la pista que ara deixem a la dreta.
Per aquesta nova pista caminarem pocs metres ja que molt aviat emprendrem la pujada per un camí que surt per la dreta. Seguim aquest camí i a la propera cruïlla també girem a la dreta. Forta i curta pujada per aquest camí que ens deixa en un pronunciat revolt d’una pista.
Precisament aquesta corba de la pista a creat un talús que s’ha menjat l’inici del camí que hem de seguir.
Així que hem de fer un “acte de fe” i pujar uns tres metres per aquest talús. Si ens hi fixem be, ja es veu molt erosionat i inclús hi ha marques de roderes de bicicletes. Si no volem pujar pel talús, a un parell de passes a l’esquerra també ens hi podem enfilar amb una mica més de comoditat.
Dalt del talús arrenca el camí, molt ben marcat i a estones amb molt bona vista i també amb un parell de pujades fortes.
Aquest sender ens deixa directament dalt del turó de la Creu Peluda d’en Torres; indret amb molt posa visibilitat degut a la vegetació, i en un costat del camí hi ha una pedra amb una creu gravada.
Aquest turó, de 468 metres d’alçada, és la màxima elevació de Sant Fost de Campsentelles; també és una cruïlla de camins.
Nosaltres seguirem el camí que baixa per la dreta i en pocs minuts ens deixa a la pista del revolt d’abans.
Ens trobem doncs a la pista i als peus d’una torre d’alta tensió. Si volem anar fins el turó d’en Galzeran només hem de creuar la pista i pujar pel corriol que tenim davant mateix.
Però avui, deixarem aquest turó i seguirem la pista per l’esquerra.
La propera cruïlla que trobem seguim la pista per la dreta.
Xerrant amb els companys ens vàrem “saltar” el camí que per l’esquerra puja al turó dels Frares i que és una bona drecera; així que vàrem seguir caminant per la pista.
Pocs metres després i degut a la distracció coincidim uns metres amb l’itinerari de tornada.
Abandonem el camí de tornada per a seguir un bonic camí que arrenca per l’esquerra i que ens porta fins una pista, que també seguim per l’esquerra.
D’aquesta manera arribem al cartell explicatiu del dolmen de Castellruf, que queda a cinc metres a l’esquerra de la pista.
Ens apropem per a contemplar aquest ben conservat dolmen i pocs metres després arribem a un collet, que és una important cruïlla de camins.
Si seguíssim el corriol que tenim de front pujaríem a les restes del poblat ibèric de Castellruf.
Poblat que avui no visitarem, ja que emprendrem una profunda davallada, tot seguint la pista de la dreta.
Durant aquesta llarga davallada podrem observar en primer lloc l’alterós turó on hi ha el castell de Sant Miquel, després a la part baixa de la muntanya destaquen els quatre xiprers de la font de Can Santpere i també una vall molt profunda; doncs hem de baixar fins la part més fonda d’aquesta vall.
Anem seguint sempre la pista principal, i ... avall que fa baixada.
Quan ja estem arribant al fons de la vall en l’últim revolt pronunciat a la dreta, veurem que a l’esquerra s’inicia un bonic corriol per dins del bosc.
Seguim-lo, en el fons és una agradable drecera que ens deixa al davant mateix de la font de la Mercè.
Font molt bonica i situada en una espaiosa esplanada, i que raja abundosament.
Fem-hi una aturada de descans i de intendència, doncs aquí s’acaba la baixada i ara haurem de remuntar tot el que hem baixat.
Reprenem la marxa començant a caminar per la pista a la que acabem de fer-li una drecera.
A pocs metres arribem a una cruïlla on hem de seguir la pista que segueix per l’esquerra, tancada amb una cadena.
Anem remuntant suaument i una estona després hem d’estar atents a una pista en desús que surt per l’esquerra. En aquest punt hem de fer una curta anada i tornada a la font de Can Santpere.
Aquesta curta pista s’acaba just al peu dels quatre xiprers ja esmentats anteriorment, que queden lleugerament apartats a la dreta dalt d’un terraplè. Si ens hi fixem bé, també a la dreta hi ha una petita porta de ferro que és la sortida d’una mina d’aigua, al costat hi ha un petit safareig, i darrere la mina i en el mateix replà dels xiprers hi ha una esplanada o teulada d’una basa o dipòsit situat a sobre de la sortida de la mina. A l’esplanada també hi ha restes de teules; tot en el més absolut abandó.
Però acabada la pista, nosaltres encara seguirem uns metres més per un corriol una mica brut que ens porta fins la font de Can Santpere.
Indret no abandonat del tot, però la font dona la sensació que fa molt temps que no raja.
Visitat aquest enigmàtic indret tornem a la pista i seguim pujant. Arribem a una cruïlla, on per l’esquerra surt una pista, també barrada amb una cadena. Aquesta pista ens portaria al coll de Can Corbera i al castell de Sant Miquel.
Nosaltres deixarem aquesta pista i seguirem pujant per la de la dreta.
Poca estona més, ja que al proper revolt pronunciat a l’esquerra, seguirem un ampla camí que surt per la dreta.
També a la dreta queden els antics camps on acampàvem amb l’Agrupament ... fa 50 anys.
Aquest camí ens porta directament a la font de Can Gurri. Font molt coneguda i que ha passat èpoques millors, però també de pitjors. Actualment està en un estat que podríem considerar “acceptable” ja que de nou es poden baixar els graons que porten fins la font, i que no fa gaire pràcticament ni es veien.
Contribuïm a conservar l’indret traient unes bardisses més i seguidament remuntem una forta pujada pel camí que surt del costat de la font.
Aquest camí ens porta fins una torre d’alta tensió; indret on comença la pista d’accés a l’esmentada torre.
Ara hem de seguir pujant per aquesta pista.
Ja fa una estona que pugem i novament hem d’estar atents a un curt camí que surt per la dreta i que ens portarà a la font del Llorer. Hi ha un cartell de fusta clavat en un arbre on hi ha una fletxa i la paraula “FONT” però està clavat d’una manera que només es veu baixant, i nosaltres estem pujant i el cartell no es veu.
La font del Llorer està situada en una petita raconada i tot i que en el moment d’aquesta excursió no rajava, dona la sensació que deu haver-hi intervals en que deu rajar.
Vista aquesta darrera font del nostre recorregut, tornem a la pista i seguim pujant.
Poc després aquesta pista que estem seguint desemboca en la pista principal, que seguirem una estona fins arribar a l’indret on durant pocs metres coincidim amb l’itinerari d’anada.
Ara hem d’abandonar la pista per a seguir un bonic camí que arrenca per l’esquerra.
Aquest camí ens conduirà a la pista per on transcorre el GR92.
Seguirem aquesta pista, arribarem al coll de Nou Pins, i allí seguirem per la pista de la dreta (que també segueix el GR) i d’aquesta manera arribarem a la primera cruïlla d’anada i tornada de l’inici de l’itinerari.
Podem seguir la pista que ens porta directament a l’aparcament, però també tenim l’opció d’esquivar la pista seguint un camí per la dreta.
Farem una mica de volta, ja que aquest camí revolta un petit turó abans de tornar a la pista pocs metres abans de l’aparcament, però sempre és més agradable seguir un camí que una pista.
HORARIS:
De l’aparcament al turó de la Creu Peluda d’en Torres: 20mn
De la Creu Peluda d’en Torres al dolmen de Castellruf: 25mn
Del Dolmen de Castellruf a la font de la Mercè: 35mn
De la font de la Mercè a la font de Can Santpere: 10mn
De la font de Can Santpere a la font d’en Gurri: 25mn
De la font d’en Gurri a la font del Llorer: 10mn
De la font del Llorer al coll de Nou Pins: 30mn
Del coll de Nou Pins a l’aparcament:
TOTAL: 2h 55mn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada