A la Serralada de Marina i en concret a la zona de la muntanya de l’Amigó, a part dels turons de dalt la carena n’hi d’altres de menor alçada i alguns son força desconeguts.
En destaco quatre, un és el turó d’en Seriol, de 290 metres d’alçada, aquest és l’únic que és molt conegut i visitat ja que queda a sobre mateix del centre hospitalari de Can Ruti i a deu minuts mal comptats.
Un segon turó és el de Nadal Olivé, de 324 metres d’alçada; aquest tot i ser també força desconegut, a dalt hi trobem una fita, i en una pedra hi ha escrit el nom del turó.
En queden dos; el turó de la Nadala, de 358 metres d’alçada i el de la Xorreta, de 370 metres d’alçada.
Aquests són els grans desconeguts de la zona i amb el pas del temps els camins han quedat esborrats i els cims impenetrables degut a la vegetació. Tota la muntanya és plena d’antics bancals i feixes d’antics camps de vinyes i hi havia una teranyina de camins que els anava unint.
Al camí del turó de la Nadala va poc que s’han reobert dos corriols i netejat una mica el cim, de tal manera que actualment s’hi pot pujar per un costat i baixar per l’altre.
En aquesta descripció anirem al turó de la Nadala i també al de Xorreta, on també ara podem anar-hi per un camí i sortir-ne per un altre.
Tots aquests quatre turons, malgrat el que podem pensar, tenen tots una gran panoràmica sobre el Barcelonès, part del Maresme i, òbviament, d’una gran extensió del mar.
En aquesta excursió anirem a la font del Goig i visitarem aquests dos oblidats turons, i de tornada també pujarem al d’en Seriol. És curta, però si volem podem ampliar-la, ja que aquesta zona permet fer múltiples combinacions d’itineraris.
Per a situar-nos al començament de l’excursió hem de seguir la carretera de Can Ruti i al tanatori de Badalona; deixem l’accés a Can Ruti a l’esquerra i uns metres després l’accés al tanatori a la dreta.
Una cinquantena de metres després, a l’esquerra hi ha l’antic aparcament de l’àrea de pic-nic de Can Ruti; un ampli indret per deixar-hi el vehicle, on pràcticament sempre hi ha lloc. Els caps de setmana i festius està tancat i a l'estiu hi ha uns horaris. Llavors podeu aparcar al voral de la carretera que hi ha espai suficient per no envair-la.
Sortim a la carretera i la seguim per l’esquerra fins que arribem a les escales mecàniques automàtiques del tanatori.
Escales que ens pujaran fins el nivell de l’esmentat tanatori.
Girem a l’esquerra i travessem discretament tot l’aparcament d’aquest indret.
Just al final de l’aparcament segueix una pista asfaltada que mena a Can Ruti.
Seguim aquesta pista i quan fa un gir de 90 graus a l’esquerra a l’alçada de l’Institut de Recerca de la Leucèmia Josep Carreras la deixem i seguim un camí per la dreta que s’enfila lleugerament i en pocs minuts arribem a l’acollidor racó de la font del Goig.
Massa aviat per a descansar, però si per a fer-hi fotografies.
Fetes aquestes, seguirem un marcat camí que surt per la nostra esquerra i que passa per darrere de la font.
Bonic i ben marcat camí que va pujant i girant a l’esquerra. Arribem a una cruïlla i girem a la dreta per a seguir pujant per un nou camí, que poca estona després desemboca en el transversal camí del Bosc.
Girem a l’esquerra per a seguir escassos metres aquest camí, perquè poques passes després arribem a una nova cruïlla.
Ara hem de girar a la dreta i seguir una estona el camí que puja. Arribem a una discreta cruïlla, on hem de girar a l’esquerra per a començar a seguir un bonic camí, paral•lel al del Bosc, però uns metres més amunt.
En seguir aquest camí estem començant a flanquejar el turó de la Nadala per la solana,
També el seguirem poca estona, ja que hem d’estar atents a una petita fita que que ens indica l’inici d’un marcat corriol que s’enfila per la dreta.
En aquest turó, com a moltíssims indrets d’aquesta zona, hi ha molts murs d’antics bancals de camps de vinyes.
En superem un parell, dic “superar” per dir alguna cosa, ja que no hi ha cap problema, perquè son molt baixos i el pas està obert; així arribem a la part superior del turó; ara el corriol s’aplana.
Pocs metres abans del cim trobem una nova fita que ens indica el corriol que baixa per l’altre costat, i que seguirem després del cim.
Seguim unes passes més i sense cap mena de dificultat arribem al cim de la Nadala, de 358 metres d’alçada.
És molt pla, primer arribem a un gran mirador de tota la costa barcelonina, i seguint uns metres més arribem al punt lleugerament més alt, on hi ha una gran pedra natural amb una fita al damunt.
Contemplada la gran vista des d’aquest oblidat turó, tornem sobre les nostres fins la cruïlla esmentada i seguim fàcilment el corriol que baixa per l’altre costat, és més curt que l’anterior i en un tres i no rés som de nou al camí que havíem deixat per a pujar al turó i que anava donant -li la volta.
Girem a la dreta i anem pujant per aquest camí.
Arribem a una cruïlla i seguim per l’esquerra; per la dreta pujaríem fins el coll de la Jeia d’en Pujol.
Ara planegem una mica pel camí i arribem a una nova cruïlla.
Aquí el camí principal fa un gir de 90 graus a la dreta i s’enfila de valent per tal d’arribar a dalt la carena i trobar la pista que la recorre.
En els mapes, en aquesta cruïlla, marquen un camí que segueix recta, però l’entrada al camí estava bloquejada per la vegetació i alguna bardissa.
Com que portava les tisores de podar vaig obrir un pas en aquest indret, i després d’aquest “tap” el camí es conserva molt bé.
Els mapes també assenyalen que pocs metres després també hi ha un camí que per l’esquerra baixa tot passant pel turó de la Xorreta.
Efectivament aquest camí és perfectament visible i el seguirem. Va buscant les zones lliures de vegetació i a pocs metres del turó, tornem a trobar un nou “tap” una mica més llarg que el primer; per aquesta raó el traçat en aquest punt sembla un dibuix d’una criatura petita de tant anar endavant i endarrere apartant i podant branques. Ara aquest pas ja està lliure i al seu darrere arribem a una zona completament destapada.
El turó de la Xorreta és una mica indefinit, però en aquest punt podem dir que ja hi som. Vaig recular uns metres entre la vegetació que hi ha al darrere per pujar un parell de pams més, però ens podem aturar a la balconada on acabem d’arribar, ja que té molt bona vista, i a més a partir d’aquí la muntanya comença a baixar tot seguint el llom d’una petita carena.
Pensava trobar moltes més dificultats en aquest trajecte per anar fins el turó de la Xorreta i baixar-ne, però la veritat és que hi ha pocs indrets on cal obrir-se camí a cops de tisores.
Aquest rastre de corriol o camí que baixa seguint la carena és molt evident i pocs dubtes ens pot oferir.
A mitja baixada hi ha un solitari i alt pi molt característic, hi hem de passar pel costat.
Seguim baixant i el corriol va girant a l’esquerra i arriba a una antiga cruïlla amb un pràcticament esborrat camí transversal, que segons el mapa portava a uns bancals que hi ha a l’esquerra. Però nosaltres seguim baixant recta, seguint el corriol que acaba desembocant, pocs metres després, en el conegut i transitat Camí del Bosc. Però just en aquest punt tornem a trobar un “tap” de vegetació, que vaig obrir a cop de tisores.
En aquesta intersecció vaig deixa-hi una fita, per marcar l’inici del corriol, que en cas de fer l’excursió en sentit contrari en assenyali el camí que ens portarà al turó de la Xorreta.
Situats al Camí del Bosc girem a l’esquerra i ens portarà directament a sota el turó d’en Seriol, al collet on hi ha una torre d’alta tensió i el final de la pista que hi mena.
Farem una molt curta anada i tornada a aquest estratègic turó, situat a sobre mateix de Can Ruti i tornem al collet.
Però venint dels turons de la Nadala i de la Xorreta, no acabarem l’excursió seguint una pista. Ho acabarem més “dignament”. Situats al collet i darrere el cartell on indica que les bicicletes no poden anar per camins de menys de 3 metres d’amplada (indicació que els ciclistes es passen pel “forro”) arrenca un bonic camí amb molt bona vista que va baixant.
És dir la pista a la torre baixa per l’esquerra del turó d’en Seriol, mentre que el camí que seguirem ho fa per la dreta.
Baixem per aquest camí que momentàniament enllaça uns metres amb l’esmentada pista, però en el proper revolt de la pista a l’esquerra, el nostre camí segueix baixant recta.
Pocs metres després sortim per unes escales de pedra a l’inici del camí de la font de l’Amigó.
Som ja davant de l’Hospital de Can Ruti, a pocs metres de les parades d’autobús; seguim la carretera d’accés i ens plantem de nou a l’aparcament de l’antic berenador, acabant així aquesta curta, però gens freqüent volta.
HORARIS:
De l’aparcament a la font del Goig: 10mn
De la font del Goig al turó de la Nadala: 30mn
Del turó de la Nadala al turó de la Xorreta: 25mn
Del turó de la Xorreta al turó d’en Seriol: 25mn
Del turó d’en Seriol a l’aparcament: 15mn
TOTAL: 1h 45mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada