Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 21 de desembre de 2019

Del pla de Boavi a la Pica d’Estats, 3143m, el Sotllo, 3073m i el Tres Pics, 2651m; anada per Broate i tornada per Baborte i Sellente







































Extraordinària circumval•lació de tres dies que ens permetrà conèixer les valls de Broate, els estanyets de Sotllo, els estanys de Baborte i la vall de Sellente.
Els estratègics refugis metàl•lics lliures de Broate i Baborte ens permetran realitzar-la còmodament ens tres jornades, però també la podem fer en dues, saltant un dels dos refugis.
També tindrem l’alternativa de pujar al pic de Baborte, però la pujada a aquest cim és una opció que dependrà de les nostres forces.
El recorregut serà: el primer dia anar del pla de Boavi al refugi de Broate; el segon dia consisteix en pujar a la Pica d’Estats i al Sotllo, baixar a la coma dels Estanyets de Sotllo, pujar al coll de Baborte i baixar al refugi de Baborte; i per acabar el tercer dia sortirem del refugi de Baborte, pujarem al pic de Tres Pics i tornarem al pla de Boavi per la vall de Sellente.
D’aquesta excursió fins el pic de Sotllo també en vaig escriure un article per a la Revista Muntanya, que fou publicat en el numero 756 de l’any 1988, pàgines 62 a 66 i la portada de l’esmentada numero de la revista correspon a aquesta excursió.
Del cercle de Baborte també vaig escriure'n un article també a la Revista Muntanya nº 738, de l'any 1985, pàgines 362 a 365.
Aquest itinerari també el podeu trobar a la meva guia “Vall Farrera – Andorra”, concretament son els itineraris nº 41 i 48 i també a la “Mon-roig – Certascan” itineraris nº 16 i 31
Haig de fer constar que aquesta excursió la vaig realitzar el juliol del 1975 (els refugis de Broate i Baborte encara no existien i les nits es passaven d’una altre manera) per tant el traçat està realitzat des de l’ordinador, per aquesta raó pot ser que sobre el terreny el recorregut no s’ajusti exactament a la realitat, però és un itinerari que actualment és força concorregut degut a la construcció dels dos refugis i hi ha fites arreu.
El refugi lliure de Broate, situat a sobre la pleta de Broate, a 2222 metres, va ser inaugurat el 25 de setembre de l’any 1988 i pertany a la FEEC; mentre que el de Baborte ó del Cinquantenari situat per damunt l’estany de Baborte a 2392 metres, ho va ser el 9 de desembre del 1981 i pertany a l’Unió Excursionista de Catalunya (UEC)
Catalogaré aquesta excursió com a difícil, però potser és una mica excessiva aquesta classificació, però val més pecar per excés que per defecte.
És aconsellable portar els grampons, encara que fem la sortida a ple estiu, ja que alguna congesta segur que trobarem, i poden ser una mica o força inclinades.
La grimpada per la cresta des del coll de Sotllo a la Pica d’Estats, és fàcil, i hi ha fites i traces de camí, però segons l’època de l’any s’ha de travessar dues verticals congestes; son dos passos molt curts, però no ens la podem jugar de travessar-los sense grampons, ja que una relliscada pot tenir conseqüències molt greus; com malauradament ja ha passat en més d’una ocasió.
Son dos passos trampa, ja que si no hi ha congesta, com pot passar cada vegada amb més freqüència, és un simple camí de no més de cinc metres de llargada, i degut precisament a aquesta llargada tan curta pot ser, que si hi ha neu, tot hi portant els grampons a la motxilla faci mandra calçar-los, però si la neu està dura o glaçada això pot esdevenir una greu equivocació.
També podem trobar una congesta una mica inclinada al començament de la davallada del collet de Sotllo al fons de la vall; aquesta congesta normalment o no hi és o es pot esquivar, però a vegades cal baixar-la i llavors cal anar amb el material adequat.

Per a començar la caminada ens hem de situar a la vall de Cardós, i arribar fins el poble de Tavascan, allà arrenca la pista al pla de Boavi. És una pista en un estat de conservació deplorable, que sembla fet expressament, però amb paciència i poca velocitat encara es pot anar seguint amb vehicles normals, però que no siguin excessivament baixos.
Seran uns sis quilòmetres de patiment fins arribar a la presa de Montalto; just passada la presa, a la dreta hi ha un aparcament, darrerament s’ha n’ha habilitat un altre a l’esquerra, just abans d’arribar a l’esmentada presa; si es continua per la pista fins a la tanca que barra el pas al pla de Boavi, també hi ha un petit espai per a deixar-hi el vehicle.
A la presa de Montalto és on hi ha la cruïlla de pistes, la de Boavi, que segueix recta i la dels estanys de Certascan i Romedo que surt a l’esquerra (totes dues tancades al pas de vehicles).
La presa de Montalto és la que recull l’aigua de la Vall Farrera, que és desviada a l’indret de la Farga i per un túnel subterrani arriba a la de Cardós. Per aquesta raó cap estany de la Vall Ferrera té resclosa i en canvi molts de la de Cardós si que en tenen.

Comencem a caminar a la resclosa de Montalto i seguim la pista, arribem a l’últim aparcament i a la barrera i seguim la pista que travessa el bonic pla fins arribar a la seva capçalera on hi ha una sòlida palanca per a travessar el torrent i un magnífic exemplar de pi de 5 soques.
En aquest indret, sense travessar la palanca, arrenca un corriol que mena fins els estanys de Romedo; però nosaltres travessarem la palanca i començarem a guanyar alçada, en amplies llaçades, pel magnífic bosc de Boavi.
El torrent que acabem de travessar és el resultant de la unió dels torrents de Romedo i de Broate.
Hem guanyat força alçada i sortim del bosc i arribem a la cruïlla amb el torrent de Sellente..
Creuem el torrent per un precari pont de troncs i a l’altre vorera arrenca, a la dreta, el camí que tot remuntant la vall de Sellente, ens portaria al coll del mateix nom i posteriorment a l’estany i refugi lliure de Baborte (indret per on tornarem).
Deixem aquest camí a la dreta, i seguim pujant per la vall de Broate, ara el camí queda mig amagat entre brossa i matolls de gerderes i falgueres (si troben fites) i pugem a cercar novament el bosc sobre la penya que estreny el curs del torrent.
Des d’ara el camí ja torna a ser fresat i supera aquest relleu que provoca un bonic saltant d’aigua.
Arribem a la cota de 1900 metres, a l’indret anomenat Serradet, avançat com un balcó sobre el torrent; en aquest punt s’acaba definitivament el bosc i el terreny és cobert de prat i de gespa.
Baixeu per l’altre costat del serrat per a creuar el pla de Comalletosa, altre vegada a prop del riu, i avanceu fins al peu de la penya al costat mateix de la nova i bella cascada.
Grimpeu fàcilment per la graonada de roca (atenció si hi ha neu o glaç), just a la vorera de l’escarpat sobre la graonada, i, al cap de pocs minuts, arribareu dalt d’aquest esperó de roca. Continueu el camí pels amplis relleus d’aquesta llaga vall.
Sobre la cota 2050 metres aproximadament es creua el torrent que baixa de la clotada originada sota les crestes de Canedo, amb una característica agulla a la part inferior de la carena. Aquesta carena està formada per cims i agulles que enllacen amb el pic dels Estanys i la seva dentada cresta cap el pic de Sotllo.
El camí segueix amunt, sempre proper al torrent de Broate, tot superant petites graonades, per on salten les aigües en boniques cascades.
Si bé la primera cascada s’ha passat per la roca del costat mateix del torrent, les altres se superen per amplies colladetes o serrats, que formen les protuberàncies del terreny.
Arribem a la cota dels 2100 metres i entren a la pleta de Broate i seguidament es travessa el torrent que baixa del clot de l’estany de Broate. A sobre mateix s’aixequen les penyes de la cresta NW del pic de Sotllo.
Més endavant hi ha adossades a les roques les restes d’una petita cabana. Creuarem el torrent que baixa de la clotada entre les arestes NW del Sotllo i els estreps de la carena fronterera dels Guins de l’Ase (per aquesta haurem de seguir la nostra excursió)
D’aquesta manera arribem al refugi lliure de Broate, situat estratègicament damunt d’una roca. Aixopluc que permet partir en dues o tres jornades aquesta llarga excursió.
El refugi metàl•lic de Broate, situat a 2200 metres d’alçada, pertany a la FEEC, i fou inaugurat el 25 de setembre del 1988; té una capacitat per a 18 places (9 còmodament i 18 capiculats) amb lliteres, matalassos, mantes, taula, bancs i llum elèctrica per placa solar.
Si el comparem la pujada a la Pica d’Estats des del refugi de Broate amb de la Vallferrera, hi ha una diferència important, a part que un és lliure i l’altre guardat.
Aquesta diferència radica en el repartiment de la caminada en dos dies; mentre el refugi de la Vallferrera està situat a tan sols vint minuts de l’aparcament, és a dir el primer dia pràcticament no caminarem i el segon haurem de fer la pujada sencera a la Pica, el refugi de Broate queda situat més o menys a mitja distància, és a dir caminarem més o menys la mateixa distància el primer dia que el segon.
Faig aquesta observació, i que cada un esculli la opció que més li convingui.
Situats al refugi de Broate, hem d’enfilar l’estreta coma que se’ns obra al davant, encaixonada entre el pic de Sotllo a la dreta i el Guins de l’Ase a l’esquerra.
Dos petits congostos, situats al començament del torrent es poden superar fàcilment; l’un per la nostra esquerra, (la dreta seguint el sentit de l’aigua) i l’altre per la nostra dreta (esquerra seguint el sentit de l’aigua).
Després la coma s’obra i s’aplana una mica. En arribar a sota els contraforts del pic de Sotllo, la vall gira a la nostra esquerra (N) i la pujada novament s’accentua.
A la cota 2550 m aproximadament, la coma torna a girar a la dreta (S) i entra en una clotada ombrívola i tancada (congesta gairebé permanent), on l’única sortida és pujar al coll de l’Ase.
A la cota 2700 m aproximadament ens haurem situat pràcticament al peu mateix de la pujada final al coll.
El pendent és molt fort.
Si la neu arriba fins el mateix coll, és més ràpid calçar-se els grampons; però si n’hi ha poca, el temps perdut per calçar-los no compensa la rapidesa posterior. Llavors, cal pujar amb molta paciència (un pas endavant i dos endarrere) procurant apropar-se a la base de la paret del Sotllo, on la tartera és una mica més consistent.
Finalment arribem al coll del Guins de l’Ase, coll fronterer situat a 2864 metres d’alçada on la panoràmica s’obre a la Pica d’Estats vista pel seu vessant N.
Aquest coll és un indret important que ens ofereix diverses alternatives; girant a l’esquerra aniríem al pic dels Guins de l’Ase (que en aquesta descripció no és el nostre objectiu), girant a la dreta pujaríem al pic de Sotllo i per anar directament a la Pica d’Estats també tenim dues alternatives.
Una consisteix en baixar fins l’estanyol de Bars i enllaçar amb el camí de la via normal a la Pica d’Estats; l’altre alternativa, molt més curta, i que és la que seguirem, consisteix en baixar una mica, sense arribar a l’esmentat estanyol i flanquejar a la dreta per anar a sortir al port de Sotllo i pujar a la Pica per la cresta.
Com a la pujada al coll, per a baixar-lo pel vessant occità també ens podem trobar que hi hagi neu o que no n’hi hagi (això va a temporades, hi ha anys que n’hi ha més i anys que n’hi ha menys).
Si no hi ha neu, cap problema, tartera avall, uns quants metres fins que ens posem a nivell del port de Sotllo per a atansar-nos-hi; si hi ha neu i portem piolet i grampons, baixarem per la congesta sense cap problema per fer exactament el mateix per anar al coll de Sotllo; si no anem equipats convenientment, també podrem baixar, ja que des del mateix coll surt un estrep rocallós baixa fins el fons de la coma.
Seguirem aquest estrep fins que veiem que la congesta ja ha perdut bona part de la seva inclinació inicial (això passarà sobre la cota 2800 aproximadament), llavors abandonarem l’estrep i entrarem a la congesta i farem igualment la flanquejada fins al port de Sotllo, però per una cota més baixa; en aquest darrer cas, potser més que una flanquejada, el que ens tocarà fer serà una remuntada.
D’una manera o altre ens situarem al port de Sotllo, situat 2894 metres d’alçada.
Concorregut coll fronterer, ja que per aquí passa l’itinerari clàssic per a pujar a la Pica d’Estats des del refugi de Vallferrera.
Ara emprendrem la grimpada per la cresta de la Pica d’Estats. El pas de molts centenars d’excursionistes durant els darrers anys ha arribar a fresar un camí en aquesta cresta, on també hi ha moltes fites que ens indiquen en tot moment per on hem d’anar, sense cap possibilitat de pèrdua.
La grimpada es fa gairebé en tot moment pel vessant occità i no hi ha cap compromès, tret de les dues curtes flanquejades pel capdamunt de dues verticals congestes, que tal com ja he descrit al començament, si realment hi son i la neu és dura, per curta que sigui la travessia és molt recomanable posar-se els grampons; si no hi ha neu, ni ens adonarem que hem passat per aquests dos indrets.
Quan l’aresta es redreça més, les fites ens conduiran a fer una flanquejada a l’esquerra fins arribar a un collet.
Des d’aquest collet podem sortir de la cresta per anar a sortir a prop del coll de Riufred; però és molt més elegant girar a la dreta i pujar per una fosca i tarterosa canal que mena novament al fil de la cresta i tot seguit a la Punta NW de la Pica d’Estats o punta Verdaguer, de 3131 metres d’alçada.
El pic Verdaguer és un cim arrodonit i completament eclipsat per la proximitat de la punta més alta, a la que arribarem sense cap mena d’entrebanc, tot seguint el fresat camí que hi mena.
Finalment assolim la Pica d’Estats, de 3143 metres d’alçada i sostre del Principat de Catalunya.
La panoràmica des de la Pica d'Estats és molt extensa, a simple vista i en dia clar es veu per orient fins el Carlit que tanca l'horitzó passant per sobre totes les muntanyes del cercle de Baiau i d'Andorra; i pel vessant ponentí la inconfusible taca blanca de la gelera de la Maladeta flanquejada per les també taques blanques del massís del Perdiguero i dels Besiberris, les muntanyes de la Vall Fosca i d’Espot, el Monteixo, Salòria, Mont-roig, Ventolau, Orri .... fora llarg esmentar-les totes.
Com a detall curiós i que potser a alguns us pot passar per alt, des de la Pica, des del pic Verdaguer, des del Montcalm i sobretot des del Sotllo es veu l'estany de Certascan (des del Sotllo també es veuen els de Naorte i Closell).
Una vegada hagem gaudit de la panoràmica, i ben descansats reprendrem la caminada, ara ens tocarà tornar a la punta Verdaguer i desfer la grimpada fins el port de Sotllo, tenint present que sempre és més fàcil grimpar, que desgrimpar; per tant ara haurem de posar-hi encara més atenció.
Si no volem fer la desgrimpada, tenim la opció de tornar al port de Sotllo seguint la via normal, que fa una gran volta pel vessant occità.
Una vegada situats novament al port de Sotllo, començarem la pujada al pic de Sotllo (si hem fet la volta per no passar per la cresta, no cal arribar al port de Sotllo, ja que abans d’arribar-hi ja trobarem fites que ens portaran directament a la pala sota el pic).
La pujada al pic de Sotllo es fa per la pala que hi ha al vessant occità; és una pala molt amplia i excepte alguna congesta, és una gran tartera i hi ha multitud de fites que la pugen per varis indrets; normalment les més aconsellables de seguir son les que inicialment pugen pel centre de la pala i quan aquesta es redreça més giren a l’esquerra. Els últims metres son de més inclinació, però sense cap mena de verticalitat en cap moment.
Sortirem pràcticament al punt més alt de l’allargassat cim del Sotllo, de 3073 metres d’alçada.
El pic de Sotllo és molt pla i el punt més alt és situat a sobre mateix de la vall de Sotllo, també és un important nus d’arestes, ja que dona a tres valls totalment diferents; la de Sotllo amb els estanys de Sotllo i d’Estats, l’occitana de Bars i la de Broate (des del cim es veu la taca blanca del refugi).
La vista és una mica inferior a la de la Pica d’Estats, de la que és té una impressionant perspectiva des del Sotllo estant i també de la trencada aresta que l’uneix al pic dels Estanys.
També veiem la vall de la coma de Sotllo farcida de petits estanys, així com també es veu el llunyà estany de Certascan i l’estany de Broate a sota els nostres peus.
Després de gaudir de la panoràmica deixarem el cim tot seguint la vermellosa i llarga carena. Pocs metres després d'abandonar el cim ja albirem els estanyols de la Coma de Sotllo.
La carena baixa, sense cap dificultat i amb un corriol ben marcat, fins el profund collet S del Sotllo. I des d'allí hem de baixar al fons de la coma de Sotllo. No perdem el corriol i les fites ens assenyalen el pas, potser haurem de travessar alguna congesta que segons l’època de l’any ens obligarà a tornar a posar-nos els grampons o flanquejar-la per l’esquerra.
Una vegada arribats al fons de la coma, seguirem baixant fins arribar a l'estany més gran de la Coma de Sotllo (un indret molt bonic i solitari).
Seguirem baixant per la dreta del torrent i així arribarem al peu del coll de Baborte, aquest darrer recorregut és molt bonic, ja que caminem per boniques i extenses prades.
El torrent gira a l’esquerra per a baixar fins l’estany de Sotllo, en aquest punt, en lloc de seguir el torrent girarem a la dreta i emprendrem la pujada al coll de Baborte, en aquesta pujada ens ajuntarem amb el camí que prové de l’estany de Sotllo.
Una curta pujada ens deixa dalt del coll de Baborte.
Aquí tenim la possibilitat de girar a la dreta i pujar, en uns 45 minuts, al pic de Baborte. Si volem anar directament al refugi, seguirem el camí que davalla pel cercle de Baborte i que ens porta fins el refugi de Baborte; situat sobre un petit turó per damunt de l’estany de Baborte, té una panoràmica fantàstica d’aquest estany i com a teló de fons els pics de Norís i Monteixo.
Passar una nit en qualsevol des dos refugis d’aquesta ruta és una experiència molt recomanable, si més si tenim la sort de poder gaudir de la sortida o posta de sol.
Sortirem del refugi de Baborte i seguirem el marcat i fresat camí que en porta al proper i ampli coll de Sellente.
Aquí se’ns obra la vall del mateix nom. Podem deixar el patracols al coll i girar a l’esquerra per a arribar-nos en poca estona fins el pic de Tres Pics.
És recomanable passejar-se per les tres cotes d’aquest cim, ja que cada una ens ofereix petites diferencies entre la gran panoràmica que es domina des d’aquest cim; que queda situat com la proa d’un vaixell a sobre la Vallferrera, precisament on aquesta descriu un angle de 90 graus, per tant la dominarem sencera, des d’Àreu fins el port de Boet.
Gaudim àmpliament de la vista i tornem al coll de Sellente, i una vegada allí, recuperem els patracols que hi hàgim deixat i emprenem la baixa per la vall de Sellente, tot seguint el marcat camí.
En principi el camí s’apropa al coll de Becero, però sense arribar-hi comença a perdre alçada en marcades llaçades.
En un replà hi ha les restes d’una cabana, seguim baixant i arribem a l’extens planell de Sant Pau, a la dreta baixa el torrent que ens portaria al magnífic i desconegut estany de Canedo i als pics dels Estanys i Baborte. Seguim baixant, a l’esquerra, amagada i una enlairada queda la cabana de pastors de Sellente; el camí travessa el torrent i segueix baixant, ara pel seu marge dret.
D’aquesta manera arribem a l’unió amb l’itinerari de pujada a prop de la palanca de Sellente.
Seguidament només ens queda seguir l’itinerari de pujada fins la resclosa de Montalto, donant per acabada aquesta fantàstica circumval•lació.



HORARIS:
De l’aparcament de Montalto al final del pla de Boavi: 40mn
Del final del pla de Boavi al torrent de Sellente: 35mn
Del torrent de Sellente al Serradet: 25mn
Del Serradet a la pleta de Broate: 1h
De la pleta de Broate al refugi de Broate: 25mn
Del refugi de Broate al coll del Guins de l’Ase: 1h 45m
Del coll del Guins de l’Ase al port de Sotllo: 30mn
Del port de Sotllo al pic Verdaguer: 35mn
Del pic Verdaguer a la Pica d’Estats: 10mn
De la Pica d’Estats al port de Sotllo: 35mn
Del port de Sotllo al pic de Sotllo: 30mn
Del pic de Sotllo al coll S de Sotllo: 25mn
Del coll S de Sotllo a l'estany Gran de la coma de Sotllo: 30mn
De l’estany Gran de la Coma de Sotllo al coll de Baborte: 30mn
Del coll de Baborte al refugi de Baborte: 40mn
Del refugi de Baborte al coll de Sellente: 30mn
Del coll de Sellente al pic de Tres Pics: 25mn
Del pic de Tres Pics a la palanca del pla de Boavi: 2h 15mn
Del pla de Baovi a l’aparcament de Montalto: 35mn
TOTAL: 13h
De Boavi al refugi de Broate: 3h 05mn
Del refugi de Broate al refugi de Baborte: 6h 10mn
Del refugi de Baborte a Baovi: 3h 45mn
(1h i 15mn més si hem pujat al pic de Baborte)
Aquest horari és sense comptar les aturades; per tant és una excursió molt llarga i és recomanable partir-la en dues jornades, fent nit al refugi de Broate.

NOTA IMPORTANT:
Haig de remarcar que aquest itinerari està fet des de l’ordinador i que per tant, el traçat pot no ajustar-se a l’indret exacte per on passa l’itinerari. Per aquesta raó és molt important, seguir més l’explicació que el traçat, que concretament en aquesta excursió no té cap mena de pèrdua. Principalment, i ho repeteixo, el sentit comú, el camí i les fites ens seran més útils que el traçat durant el recorregut per la cresta de pujada i baixada a la Pica d'Estats; per a la resta de l'excursió tot és molt evident i marcat.

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta De Boavi a la Pica d’Estats, 3143m, el Sotllo, 3073m i el Tres Pics, 2651m; anar per Broate i tornar per Baborte i Sellente






























































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada