En aquesta passejada sortirem de la Barata i anirem encadenant camins fins a situar-nos a tocar de la Casa Nova de l'Obac i seguidament ens aproparem al Castellsapera i acabarem novament a la Barata.
En l'anunciat de l'excursió hi ha tots els caràcters que permet el wikiloc, però passarem per més indrets prou interessants, ja que l'excursió ens portarà a l'avenc de les Pinasses, a la antiga bateria antiaèria de la Guerra Civil, a la Roca del Corb, puig Codina, punta dels Caus Cremats, turó del Queixal, la Torrota de l'Obac, turó de la Mamella, tossal de l'Àliga, pou de glaç de l'Estepar i turó de la Carlina.
Anirem canviant de valls i això ens permetrà gaudir de panoràmiques diferents, ja que per exemple des de la roca del Corb no és veu Montserrat, mentre que ja és visible des del turó que pujarem a continuació, el puig Codina.
El mar, les xemeneies de Sant Adrià i la torre de Collserola son visibles gairebé durant tot el recorregut, però la punta dels Caus Cremats, la Torrota del'Obac i el puig de la Mamella és des d'on gaudirem de la millor vista.
També farem agradables caminades pel llom de les carenes i tota la caminada no trobarem cap pas difícil, només hi ha dues petites grimpades per anar a la bateria i a la roca del Corb, però son molt curtes i senzilles; la que potser presenta una mica de dificultat és la, també curta, grimpada per assolir la punta dels Caus Cremats, però pujarem per una curta canal, amb dos arbres i moltes arrels que la converteixen en molt fàcil.
Per a situar-nos a la Barata hem de seguir la carretera de Matadepera a Mura, i pocs quilòmetres després trobarem aquest indret, clàssic tant per fer excursions a l'esquerra de la carretera (l'Obac) o a la dreta (Sant Llorenç del Munt).
Deixarem el vehicle en algun dels petits aparcaments que hi ha a la zona de la Barata, i seguirem pocs metres la carretera en direcció a Mura i arribem a l'inici d'un camí que surt a l'esquerra amb uns graons de fusta que ens deixaran en una pista.
Una mica més amunt de l'inici d'aquest camí també hi ha un aparcament, en aquest cas seguirem la carretera, també pocs metres, però en direcció contrària.
Una vegada situats a la pista girarem a la dreta (a l'esquerra hi ha una barrera) i pocs metres després deixarem la pista i agafarem un corriol que surt en forta pujada a l'esquerra.
Seguirem aquest camí força estona i bastant més amunt hem de posar atenció al traçat ja que hem d'agafar una desviació a l'esquerra que queda poc definida.
Aquesta cruïlla és un punt important de la circumval·lació, ja que després tornarem pel camí que segueix recta.
El corriol que agafarem en baixada és força semblant a una "traça de senglar", ja que és poc marcat, però lo suficient com per a poder-lo seguir, inclús hi ha algunes fites.
El corriol ens porta a creuar una torrentera, pocs metres abans d'arribar-hi em vaig escorar una mica a l'esquerra i vaig tenir que rectificar uns 10 o 20 metres a la dreta per a trobar de nou el sender i les fites.
Aquesta rectificació és necessària car la torrentera s'ha de travessar exactament pel lloc que marquen les fites i el mateix sender, ja que la resta és força emboscat.
Travessada la torrentera sembla haver-hi una traça que la segueix amunt i avall, però el nostre camí surt d'allà mateix, però en perpendicular a la torrentera.
El sender que remunta per l'altre costat ja és més ben marcat i en pocs metres ens trobem davant de l'avenc de les Pinasses, on un cartell ens indica el lloc i la profunditat de 58 metres de l'avenc.
Contemplem aquest ombrívol racó i seguim el camí que segueix per l'esquerra i que comença una flanquejada per dins del bosc.
També hem d'estar atents al traçat, ja que més endavant hem d'abandonar el camí i girar a la dreta (també pot haver-hi una fita) i començar la remuntada pel llom de la carena i per rocater. Hem sortit del bosc i anem guanyant alçada, per tant comencem a tenir molt bona vista de l'entorn.
Podem pujar directament pel mig del rocater o per la vorera esquerra, que és per on sembla que hi hagi marcat el camí.
Més amunt ens trobem davant d'un petit grau, on no cal ni grimpar, ja que hi ha com uns graons a la roca que permeten pujar còmodament.
No és estrany aquests graons, ja que deuria ser el camí per on pujaven els soldats de la bateria antiaèria, a la que arribem poc després.
D'aquesta bateria en queda una mena de bunker i la plataforma amb els cargols on deuria haver-hi plantada l'esmentada bateria.
L'indret escollit per a emplaçar aquesta bateria no és casual, ja que des d'aquest indret es gaudeix d'una dilatada panoràmica sobre el Vallès i fins la mateixa costa.
Però segurament us preguntareu que hi feia una bateria antiaèria en aquest remot indret de muntanya.
La resposta és molt fàcil, i probablement desconeguda per a molts i principalment per als més joves.
A la gairebé imperceptible, perquè queda molt amagada,Torre Salvans, molt propera a la Barata, hi va viure el president de la II República, Manuel Azaña. Va ser entre el febrer del 1938 i el gener del 1939. Una part de la història pràcticament oblidada o desconeguda.
Contemplat l'indret i després d'haver intentat reviure aquesta part de la nostra història, seguirem carena amunt.
La roca del Corb se'ns presenta altiva i desafiant, però la caminada per la carena no presenta cap dificultat, només un nou i petit graó ens farà fer servir les mans; però és molt fàcil i curt i podem superar-lo per on ens agradi més, buscant el paratge amb més o menys inclinació.
A partir d'aquí ja no tindrem cap més contratemps per arribar a la roca del Corb.
Aquesta punta, de 878 metres d'alçada, té una gran paret, molt visible durant bona part de la conducció per la carretera fins a la Barata; segur que en algun moment ens ha cridat l'atenció.
És una balconada formidable des d'on també podem observar el desnivell que hem guanyat des del fons de la vall i com el bunker queda ja molt enfonsat.
Finalment deixem la roca del Corb i només caminar deu metres arribem a una triple cruïlla.
Nosaltres, ara seguirem per l'esquerra, però a la tornada hi arribarem pel camí que segueix recta, però en arribar-hi marxarem pel de la dreta.
A partir d'ara, i durant molta estona caminarem pel llom de la carena, amb unes grans vistes durant gairebé tota l'estona, ja que en el recorregut no hi ha arbres que impedeixin la vista.
Seguint el camí baixem fins el collet de l'Arca per a fer, seguidament una curta remuntada fins el puig Codina, de 853 metres d'alçada.
Un nou gran mirador, des d'on podem contemplar perfectament l'amplia paret de la roca del Corb.
Deixem el puig Codina i seguim el camí que baixa pel llom de la carena fins a situar-nos al peu de la punta dels Caus Cremats.
Si no volem pujar-hi només hem de seguir el camí que la voreja per la dreta; però no costa gaire enfilar-nos-hi.
Només ens hem d'apropar a la base i veurem una mica a l'esquerra una curta canal, amb un arbre al començament i un altre a la meitat que ens permeten pujar-hi en un tres i no rés, ja que entre els arbres i les arrels tindrem agafadors de sobres.
A dalt de la punta dels Caus Cremats, de 815 metres d'alçada, hi ha una gran esplanada per la que ens podrem passejar; alguns anys hi he vist un pessebre. També podem gaudir d'una gran vista, i també podem veure, encara que una mica lluny, la Torrota de l'Obac, que és vers on anirem a continuació.
Vist el paisatge baixem de la punta per on hem vingut i seguim el camí.
Seguim caminant pel llom de la carena, si el sector entre la roca del Corb i el Caus Cremats ja era bonic, el sector pel que caminarem ara, encara ho és més.
És una fantàstica i agradable passejada que després d'una bona estona de caminar ens deixa en una pista, que seguim a la dreta.
Pocs metres després arribem al coll de la Riba, on hi ha una nova cruïlla; seguim recta; seguidament nova cruïlla, i també seguim recta. Estem seguint l'antic camí de Rellinars a Matadepera, i seguim carenejant.
Més endavant se'ns presenta l'opció de fer una anada i tornada al turó del Queixal. Abandonarem el camí i ens enfilarem per l'esquerra i en pocs metres trobem el marcat corriol que en pocs minuts ens deixa dalt del turó del Queixal, de 765 metres d'alçada.
A diferència de tots els altres, aquí la vista queda parcialment tapada per l'arbrada, però tot i així podem gaudir d'una mica de panoràmica. Si des del turó estant, no tenim gaire vista, si que la tenim durant la caminada per anar-hi.
Tornem sobre les nostres passes i arribem de nou al camí de Rellinars a Matadepera, que continuem seguim.
Poc després arribem a una nova cruïlla i també seguim recta poc més de deu metres, perquè immediatament després trobem un indicador que ens assenyala el corriol a la Torrota a l'esquerra.
Seguim aquest camí que s'enfila de valent fins a sortir a la Torrota de l'Obac, situada a 800 metres d'alçada, i a la punta d'un morro de la carena i per tant situada en un indret de vistes privilegiades, però apartada de tots els camins i per tant és un indret solitari i poc visitat.
És una torre de planta quadrada i ja que l'indret s'ho val, hi farem una bona aturada que ens permetrà explicar una mica d'història i de llegendes que ens explica en Joaquim Verdaguer i Caballé en el seu blog:
"Des de la seva estratègica posició s’albira Montserrat, les valls de Rellinars i Vacarisses i la fondalada del torrent de la Xoriguera.
Era un lloc de guaita estratègic per prevenir les ràtzies sarraïnes procedents de l’altra banda del riu Llobregat. Servia per la vigilància i també per la transmissió òptica amb altres torres. La Torrota està en línia recta entre Montserrat, la torre de Vacarisses i Sant Llorenç del Munt.
La torre és una edificació pre-romànica del segle X. Cap el l’any 830 es van començar a aixecar aquestes torres què substituïen les torres circulars de fusta de la primera generació del repoblament al llarg del riu Llobregat.
Hi ha una llegenda popular referent a un tresor enterrat a la Torrota de l’Obac".
Fent un breu resum d'aquesta llegenda, segueixo citant en Joaquim Verdaguer, i diu aixì:
"Una nit de febrer, sota un terrible temporal de vent i calamarsa un militar carlí i el seu assistent que venien de l’hostal de la Barata amb una mula, carregada amb més de tres quintars en monedes d’or. Van passar pel collet Estret i resseguint la carena del Pou de glaç van arribar a la Torrota. Sense que ningú no els veiés van entrar en un túnel que unia la Torrota de l’Obac amb l’altre torre de Vacarisses. Allà, posant a Déu per testimoni, van amagar tot el tresor que duien prometent no revelar-ne mai el secret. Però l’endemà al matí, de retorn cap a la Barata, uns soldats amagats al peu del camí ral els van enxampar, essent afusellat immediatament el militar de més graduació. L’assistent va ser portat pres a Ceuta. Allí tancat a la cel·la, li anaren passant els anys fins que, perdudes les esperances i veient que se li apropava la mort, l’assistent contà el seu secret a un presidiari fill de Terrassa anomenat “el Nas Ratat”, que era un conegut lladregot. Quan s’acabà la seva condemna i per fi es veié lliure “el Nas Ratat” tornà a Catalunya amb l’idea d’aconseguir l’or de la Torrota. Un cop arribat a Terrassa, anà a buscar un antic amic seu que tenia per nom “el Guixé” perquè l’ajudés a cercar el tresor. D’aquesta manera tots dos se n’anaren a l’Obac i començaren a buscar en el lloc que els havia indicat el pobre assistent; però dissortadament per a ells no aconseguiren de trobar-hi res, fins que cansats i desil·lusionats abandonaren la idea del tresor i se’n tornaren definitivament a Terrassa."
Sempre és interessant ampliar els coneixements sobre els indrets que visitem.
Espero no haver'us avorrit gaire amb aquesta llarga dissertació sobre la Torrota de l'Obac.
Vist l'indret, seguim camí amunt, gairebé sempre pel llom de la carena, fins que comença una flanquejada per l'esquerra i acaba unint-se al camí que uneix el coll de Tres Creus amb la collada de l'Obac.
Aquí la panoràmica canvia radicalment, ja que dels suaus turons que veiem i seguíem fins ara, passem a la vista més abrupta de l'Obac, amb els impressionants espadats del Paller de Tot l'Any i de la Roca Salvatge, i també del turó del Duc i Castell de Bocs, per no parlar també de la vista del Castellsapera.
En aquest punt farem una curta anada i tornada al turó de la Mamella, més concretament a l'indret on hi ha una torre de guaita.
En realitat el turó de la Mamella pròpiament dit és situat una mica més enllà de la carena i a una cota més baixa; però l'indret on hem arribat amb la torre de vigilància, gaudeix d'una gran vista.
Gaudim de la vista i tornem sobre els nostres passos i seguim el camí carener.
Aquest passa imperceptiblement pel tossal de l'Àliga, de 863 metres d'alçada, sense cap mena de vista, hi passem perquè hi passa el camí.
Una mica més endavant arribem al pou de glaç de l'Estepar, queda lleugerament a l'esquerra del camí, i si no ho sabem, potser en passaríem de llarg.
És molt gran, i des de la nostra posició només veiem la part de dalt, hem de fer-li la volta per a veure'l pel darrera i veurem l'alçada que realment té.
Seguim el camí poca estona perquè molt aviat arribem a una cruïlla, on hem d'abandonar aquest camí i girar a la dreta, a poques passes més arribem al final d'una pista i hem de girar a l'esquerra per a seguir el camí en que es converteix la pista.
Tornem a pujar, aviat arribem a una nova cruïlla poc marcada, però amb una fita.
Hem de girar a la dreta i començar una pujada una mica més decidida; el camí es torna molt evident i marcat.
Seguint-lo arribem al turó de la Carlina, de 931 metres d'alçada. És una llàstima que el punt més alt de la caminada no tingui gens de vista, ja que queda tapada completament per la vegetació. Però no tot és negatiu al turó de la Carlina, ja que poc abans d'arribar-hi com després de sortir-ne tindrem magnifiques balconades on poder gaudir de la vista.
Seguim el camí que davalla una estona fins arribar de nou a la triple cruïlla esmentada al començament.
Ara seguirem el camí de l'esquerra; si volem, podem caminar vint metres en línia recta per tornar a la roca del Corb.
El camí davalla tota l'estona, i sense descans, per dins del bosc i finalment arribem a la cruïlla del començament on enllacem amb el camí de pujada, que seguirem fins arribar novament a l'aparcament de la Barata, tancant aquesta recomanable excursió, on a part de fer esport també hem passat per dos indrets carregats d'història, com son l'antiga bateria antiaèria que protegia la residència del President Legítim de la II República Espanyola i la Torrota de l'Obac també carregada d'història i de llegendes.
HORARIS:
de l'aparcament de la Barata a l'avenc de les Pinasses: 25mn
de l'avenc de les Pinasses a la bateria antiaèria: 10mn
de la bateria a la Roca del Corb: 10mn
de la roca del Corb al puig Codina: 10mn
del puig Codina a la punta dels Caus Cremats: 05mn
de la punta dels Caus Cremats al turó del Queixal: 35mn
del turó del Queixal a la Torrota de l'Obac: 10mn
de la Torrota al turó de la Mamella: 10mn
del turó de la Mamella al pou de glaç de l'Estepar: 15mn
del pou de glaç al turó de la Carlina: 10mn
del turó de la Carlina a l'aparcament de la Barata: 30mn
TOTAL: 2h 50mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta La Barata, avenc Pinasses, bateria antiaèria, roca Corb, Codina, Caus Cremats, torrota de l'Obac, pou de Glaç i turó Carlina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada