Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 8 de desembre del 2019

Coll d'Estenalles, Montcau, turons dels Òbits i d'en Griera i la Mola




 















Clàssica caminada entre el coll d'Estenalles i la Mola tot passant primer pel Montcau; una opció vàlida per a dies amb mal temps, com ha estat en aquest cas.
A part de la pujada al Montcau, que s'aparta del recorregut habitual, amb el que enllaça al coll d'Eres, també ens desviarem per a pujar al turó dels Òbits, baixar als Òbits per a retrobar novament la ruta habitual, de la que ens tornarem a separar per a pujar al turó d'en Griera, per a baixar definitivament al camí principal, del que ja no ens separarem fins arribar a la Mola.
L'esmentada ruta del coll d'Estenalles a la Mola permet moltes variants, aquestes tres que hi ha en aquest recorregut son potser les més fàcils per a fer en un dia de pluja; tot i que en els darrers metres del Montcau cal posar molta atenció si la roca està mullada..

El coll d'Estenalles és situat al punt més alt de la carretera de Terrassa a Matadepera i Mura.
Començarem a caminar a l'aparcament de l'esmentat coll d'Estenalles i seguirem l'ample camí que va a la Mola; aquest camí serà l'eix central de l'excursió, ja que l'anirem trobant i deixant varies vegades.
Poc després d'haver deixat endarrere l'esmentat coll, deixarem el camí a la Mola per a seguir un camí a l'esquerra que va resseguint el llom de la carena, amb unes vistes molt boniques i espectaculars del turó dels Cortins.
Aquest camí, molt ben marcat ens condueix directament al peu del cim del Montcau; aquí deixarem el camí i els últims metres els farem per un pendent és una mica més dret, però sense cap dificultat...si no està mullat.
Dalt del Montcau contemplarem el dilatat panorama (si el temps o permet) del que destaca el Marquet de les Roques sota la vertical del cim, i tornarem al camí que hem deixat per enfilar-nos al cim. Seguirem aquest camí i arribarem al coll d'Eres, on retrobem el camí principal a la Mola.
Tornarem a seguir aquest camí fins arribar al coll dels Tres Termes; aquest coll és una important cruïlla de camins, ja que recta seguiríem a la Mola, a la dreta al Morral Gran i a l'esquerra hi ha dos camins, un al turó dels Òbits i l'altre a la font Flàvia.
Seguirem doncs el camí al proper turó dels Òbits on gaudirem d'una bona perspectiva de la Mola.
Per a continuar vers les baumes dels Òbits hem de trobar una curta canaleta que permet baixar el grau. Aquesta canal queda una mica amagada entre els arbres i està al costat de la cinglera, ens hi hem d'apropar per a veure el camí que baixa encaixonat per una petita escletxa. En aquest indret gaudirem d'una espectacular vista del turó de les Nou Cabres.
Aquesta canal s'acaba just a l'entrada del indret on hi ha les baumes dels Òbits. Un indret encarat a la part de la solana de la muntanya amb molt bones vistes sobre la Mola i amb el mar a l'horitzó.
És un indret propici per a fer-hi una bona aturada.
Una vegada contemplat l'indret retrocedim seguint les nostres passes, passem la cruïlla per la que acabem de sortir, però ara seguirem el planer camí que ens retorna al camí principal.
El seguirem una estona, però el tornarem a deixar per a pujar pel dret al proper turó d'en Griera. De tots els indrets que visitem avui, aquest és segurament el més solitari i desconegut. La vista sobre el turó de les Nou Cabres i de tota la zona que l'envolta és impressionant,. Veurem, per exemple el Vano, la Panxa Contenta i el Morral del Drac des d'una nova perspectiva.
Hem fet una curta pujada pel dret per arribar al cim, però ara seguirem un marcat corriol que ens retorna novament al camí principal, els últims metres també els farem sense camí, perquè si seguim el corriol fins el final, farem una mica de volta.
Ara ja no l'abandonarem, passarem per sota el Morral del Drac i seguirem caminant, remuntarem l'última cinglera tot seguint el camí per dins del bosc; si fes bon temps podríem pujar aquesta cinglera per la canal del Mico, però si fa mal temps, és millor seguir el camí que ens deixa dalt de la Mola de Sant Llorenç del Munt.
No sé com m'ho faig, però sempre que hi arribo és l'hora de dinar. Casualitats de la vida .... ó no!!!
Una vegada assolida la Mola només ens queda tornar al coll d'Estenalles. El camí més curt és seguir el camí principal, per on hem vingut, però aquesta vegada el seguirem íntegrament, cosa que no hem fet a l'anada , ja que l'hem "negat tres vegades".
Normalment en aquesta tornada, torno a "menysprear" aquest camí i en arribar al coll del Tres Termes giro a l'esquerra per a passar pel Morral Gran, però sota una pluja insistent i continuada, segueixo el camí, que en arribar novament al coll d'Eres, gira a l'esquerra; deixant per tant el camí al Montcau a la dreta, i es converteix en una pista que et porta al coll d'Estenalles.

HORARIS:
del coll d'Estenalles al Moltcau: 25mn
del Montcau al coll d'Eres: 10mn
del coll d'Eres al turó dels Òbits: 25mn
del turó dels Òbits a les baumes dels Òbits: 05mn
de les baumes dels Òbits al turó d'en Griera: 20mn
del turó d'en Griera a la Mola: 25mn
de la Mola al coll d'Estenalles: 1h 35mn
TOTAL: 3h 25mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Coll d'Estenalles, Montcau, turons dels Òbits i d'en Griera i la Mola

 

 


 

 

 

 

 

 

 

 

 





 



 



 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada