Remarcable excursió per la vall de Bianya, un recorregut preciós per camps i boscos, apte per a tothom, ja que pràcticament no hi ha desnivell i caminarem tota l'estona per amples camins o pistes, coincidint en algun tram amb el recorregut del tren turístic de la vall de Bianya.
Itinerari de grans contrasts a la tardor on combinen el groc, l'ocre i els vermells dels arbres, amb el verd dels camps, o marró dels camps treballats i el blau del cel, amb la lluminositat característica de la Garrotxa.
A part de la passejada per la plana de la vall de Bianya, l'objectiu aquest recorregut és visitar les ermites romàniques de Sant Martí de Solamal, Sant Pere Despuig i Santa Margalida de Bianya.
En el mapa del traçat també veureu un punt d'interès fora del recorregut, correspon a l'ermita romànica de Sant Andreu de Socarrats. Indret al que ens podem apropar amb el cotxe ja que queda a pocs metres de la carretera i és també una ermita molt bonica.
Totes son mil·lenàries, ja que daten del segle IX ó X.
Aquest recorregut per la vall de Bianya és un complement al que transcorre per la part alta, concretament amb la pujada a Sant Miquel del Mont, vegis: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/lhostalnou-de-bianya-santa-margalida-de-bianya-sant-miquel-del-mont-sant-andreu-del-coll-i-castell-42432167
ó https://estanysicims.blogspot.com/2019/10/lhostalnou-de-bianya-santa-margalida-de.html
Iniciarem la caminada al petit municipi de l'Hostalnou de Bianya, procurant deixar el vehicle aparcat a prop del bar Hostal Nou, per si encara no hem esmorzat o per si a la tornada volem fer-hi una aturada "tècnica". També perquè l'itinerari comença just al costat mateix de l'esmentat bar-botiga, entre la carretera de Camprodon i la plaça Joaquim Burch.
Els primers metres els farem seguint la carretera d'Olot a Camprodon (N-260), només començar a caminar passem per davant de l'empresa Fort Dodge Veterinària, on destaca el gran mas que presideix l'indret i seguidament deixem la carretera i seguim una pista que arrenca a la dreta.
Poc després en seguim una altre a l'esquerra, estem caminant paral·lelament entre la carretera, però apartats uns quants metres, i la riera de Bianya.
El paisatge és molt bonic. Passem pels costat de Can Jordà, de Can clapera, del Molí de la Mola i de Can Grèvol, on la pista gira noranta graus a l'esquerra i enllaça amb la carretera.
Girem a la dreta i caminem per la vorera dreta de la carretera una trentena de metres, la travessem i iniciem una bonica i llarga passejada per una pista enquitranada, per on també hi passa el tren turístic de la vall de Bianya, només començar passem pel costat de Cal Peó, del Molí de Pladebeia i a l'alçada de Cal Marquès enllacem amb la riera de Santa Llúcia de Puigmal.
Pocs metres després arribem a una cruïlla on farem una anada i tornada a l'ermita de Sant Martí.
Per anar-hi girem a la dreta, travessem l'esmentada riera i en pocs metres som davant l'ermita de Sant Martí de Solamal.
La primera referència documental coneguda sobre aquest temple data de l'any 979, quan és citat com a "Sancti Martino... in valle biannia" en el testament fet per Miró, comte de Besalú i bisbe de Girona. El topònim del lloc amb el temps anar transformant-se amb "Solamal", "Solermal", "Solamala", "Solo malo" i finalment quedà en "Solamal". A vegades, l'església és encara citada com a Sant Martí de Bianya, per bé que el nom habitual és el de Sant Martí de Solamal.
La part posterior de l'ermita és compartida amb una finca privada, però queda tot molt discret i podem contemplar-la gairebé en la seva totalitat. Ermita i indret molt bonics, hi ha un petit cementiri annex, i hi ha làpides centenàries esteses pel pati del davant de l'ermita.
Contemplem l'indret i descansem en el banc de pedra que hi ha a la paret de l'ermita i reprenem la marxa, tot baixant per les escales de pedra que ens hi han portat i tornen a la cruïlla anterior.
En aquesta cruïlla hi ha un cartell indicador on, entre d'altres, ens assenyala la direcció a Sant Pere.
Seguim la pista i poc després veiem al costat del Molí de la Boada unes edificacions originals que semblen abandonades, però d'una arquitectura digna de contemplació.
Seguim caminant en lleugera pujada i arribem a una nova cruïlla amb panell indicador davant del Mas el Llac.
Aquí farem una nova anada i tornada a l'ermita de Sant Pere Despuig, situada dalt d'un petit turó.
Sant Pere Despuig, també anomenat Sant Pere Espuig, Sant Pere del Puig i Sant Pere de Bianya, forma part d'un nucli de població disseminat que pertany al municipi de la Vall de Bianya i està situat al centre de l'altiplà que separa les rieres de Santa Llúcia de Puigmal i de Santa Margarida.
Aquest nucli de població ja és mencionat l'any 858, quan és cedit al monestir de Riudaura. L'any 964, el bisbe de Girona Arnulf consagrà l'església de Sant Pere Despuig.
Ha sofert moltes modificacions durant el pas dels segles, però també és un indret molt bonic.
També hi ha pedrissos on poder descansar mentre contemplem l'entorn i seguidament tornarem a la cruïlla anterior i girarem a l'esquerra per a seguir l'estreta carretera que va serpentejant pel mig dels camps fins arribar a la cruïlla amb el mas de la Torre, on deixem la carretera i girem a la dreta tot passant pel costat del mas esmentat i tot seguint entrem en una fantàstica roureda; en la propera cruïlla girem a l'esquerra i seguim el camí que ens deixa al davant de l'ermita de Santa Margarida de Bianya.
Santa Margalida de Bianya és una bonica ermita romànica, de la que ja es té constància el segle IX. Tenia tres absis, però un va ser transformat per a construir-hi la rectoria.
Com gairebé totes les esglésies i ermites, va anar passant de dependre d'un monestir a un altre; en el cas de Santa Margalida passà de pertànyer del monestir de Santa Maria de Ridaura al de Santa Maria de la Grassa i finalment al de Sant Joan les Fonts; finalment l'any 1936 va ser incendiada i es varen perdre retaules barrocs i altres peces de valor artístic que hi havia.
Actualment hi ha al seu costat un allotjament turístic i l'entorn està molt ben arranjat.
Sota la porticada de l'ermita també podem fer una llarga parada contemplativa i després sortirem de l'indret de l'ermita pel costat contrari al que hi hem arribat i seguim una pista asfaltada que ens porta directament a l'inici d'aquesta bonica passejada per tres de les ermites de la vall de Bianya.
La quarta ermita, Sant Andreu de Socarrats.
La primitiva església preromànica va ser enderrocada i en el seu lloc es va alçar l'actual, d'estil romànic. Aquesta darrera va ser consagrada l'any 1117 per Berenguer Dalmau, bisbe de Girona. En els documents és citada com a "Santi Andreae … in loco que dicitur Socarrads"
Al davant hi ha una bonica font i tant l'ermita com el seu entorn mereixen una visita.
HORARIS:
de l'Hostalnou de Bianya a Sant Martí de Solamal: 50mn
de Sant Martí a Sant Pere Despuig: 15mn
de Sant Pere a Santa Margarida de Bianya: 35mn
de Santa Margarida a l'Hostalnou: 10mn
TOTAL: 1h 50mn
També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta L'Hostalnou de Bianya, St Martí de Solamal, St Pere Despuig i Sta Margarida de Bianya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada