Aparcament de la font Picant de Cabrera, Roques d'en Vivó, turons de can Cirers i de Matacabres i castell del Burriac

Bonica i fàcil excursió per la Serralada Litoral del Maresme; un recorregut circular que ens portarà a fer una caminada per la carena de les Roques d'en Vivó, on gaudirem d'unes magnifiques vistes, i a continuació anirem fins el turó de Can Cirers, on hi ha una torre de vigilància, per a seguir fins el turó de Matacabres, un turó molt destacat, però des d'on no podrem gaudir de cap vista degut a que el cim és completament emboscat; i acabarem la caminada pujant al castell del Burriac; una talaia fantàstica amb una panoràmica que va des de Montjuïc fins el Pirineu.

Per arribar a l'aparcament de la Font Picant de Cabrera de Mar, on hi ha una zona de pic-nic, em d'anar fins a Cabrera de Mar i seguir el carrer que voreja el poble per l'esquerra; a la sortida del poble el carrer queda convertit en una ampla pista que ens deixa a l'esmentada Font Picant, indret que disposa de tres aparcaments i una caseta d'informació del Parc de la Serralada Litoral.
Ens situarem en el tercer aparcament, el situat una mica més amunt a la dreta.
D'entrada seguim uns metres la pista que fa un marcat revolt a l'esquerra, on hi ha una cadena i pocs metres després la deixem per a seguir un camí a la dreta que puja per dins del bosc.
Una mica més amunt creuem la pista i seguim uns metres més per el camí, que finalment acaba desembocant a la pista. La seguirem una estona i arribem a un petit collet i una cruïlla de camins i pistes, i on també hi ha la creu de l'Abella.
Seguim la pista de la dreta uns metres fins arribar a l'inici d'un camí que surt també per la dreta.
Forta pujada inicial, però després el camí comença a planejar, i la vista s'obre sobre la costa.
Així arribem al Rocar Més Alt d'en Vivó, conjunt de roques i molt bon mirador, que queda lleugerament apartat a la nostra dreta.
Excavades a les roques hi ha una sèrie de marmites, tan a les roques del mirador, com a les que hi ha a la vorera del camí.
Gaudim de la vista i continuem la caminada; passem per un altre mirador natural i poc després arribem a la cruïlla del Pla de la Faves.
Arribats a aquest indret és molt recomanable fer una anada i tornada a les Roques d'en Vivó, ja que hi gaudirem d'una gran panoràmica.
Per anar-hi girarem a la dreta i seguirem un corriol ben marcat que va resseguint el fil de la carena fins assolir-ne el punt més elevat.
Des d'aquest indret podrem gaudir de la vista del castell del Burriac al davant mateix, així com del poble d'Argentona als nostres peus, i si el dia ho permet, veurem el Pirineu.
Deixem aquesta talaia i tornem per on hem vingut fins el Pla de les Faves.
Seguim recta per un planer camí que ens permet fer una passejada molt bonica, fins que arribem a una cruïlla.
Hem de deixar el camí per a seguir-ne un que arrenca a l'esquerra en forta pujada. És un camí molt fet malbé per l'erosió de l'aigua, que finalment ens deixa a una nova pista, que seguim a la dreta.
Pocs metres després hem de girar a l'esquerra per apropar-nos al turó de Can Cirers o de Cirers o d'en Cirers. Indret on hi ha una torre de vigilància anti-incendis.
És un ampli replà, però sense gaire vista, ja que el replà està voltat de vegetació.
Tornem a la pista i la seguim només una desena de metres, ja que a la dreta arrenca un camí que seguirem.
Forta i sostinguda baixada, passem pel costat del que sembla era una creu i seguim baixant fins a desembocar en una antiga pista.
Aquí ens podem plantejar anar o no al turó de Matacabres. Ho comento com a possibilitat, ja que un turó amb un nom tan altisonant està completament menjat per la vegetació i no veurem absolutament res, tot i que exteriorment és un turó força destacat.
Però ens hi podem apropar per a posar una mica d'emoció a la sortida.
Si decidim anar-hi seguirem per l'esquerra; si no seguirem per la dreta.
Com que segurament hem decidit anar-hi, seguirem l'antiga pista que davalla fins arribar a una amplia pista que mena directament a Argentona.
D'aquesta pista en caminarem uns deu metres a la dreta per a seguir immediatament un ample camí que surt a l'esquerra.
Seguim aquest camí en lleugera pujada, estem revoltant el turó de Matacabres; el camí arriba a un collet; ja que estem al punt més alt, és el moment de girar a la dreta i acabar de pujar al turó.
Al principi sembla haver-hi un rastre de corriol, tipus "rastre de senglar", però aviat es perd, en part pel desús i la vegetació el fa desaparèixer, però encara no impedeix poder seguir avançant fins arribar al punt més alt.
És un turó de 406 metres d'alçada completament isolat, és a dir sense vegetació seria una magnifica talaia, però actualment està completament emboscat.
Amb la satisfacció d'haver assolit un nou turó, tornem sobre les nostres passes per a situar-nos novament a la cruïlla d'anada i tornada anterior.
Ara seguirem molta estona el bonic camí que planeja a mitja alçada, i passarem per sota de l'itinerari d'anada, primer per sota el turó de Can Cirers i després per sota les roques d'en Vivó.
És un camí que majoritàriament va per la part obaga, i per tant en alguns punts la vegetació és molt densa.
Ens anem apropant al castell del Burriac i finalment abandonarem el camí i girarem a la dreta i en pocs metres sortirem a l'amplia pista i a la Plana del Passerell, on hi ha un gran monòlit que l'any 1980 commemorava el 5é centenari de la creació de les Municipalitats de la Baronia del Maresme.
Arribats a aquest punt tenim varies opcions per a pujar fins el castell del Burriac.
La més còmoda és pujar-hi per l'ampli camí cimentat; una altre és pujar-hi pel dret directament des de davant del monòlit per un marcat camí (que és per on en baixarem), però desprès de la pujada al Matacabres com els senglars, ho rematarem pujant al Burriac totalment pel dret.
Només sortir a l'esmentada plana del Passerell veurem un pendent de pedra al davant nostre, doncs aquest serà el nostre camí, recta amunt, que fa pujada.
Anirem tota l'estona pel fil de la carena, i poques vegades haurem de fer servir les mans; aquesta pujada no arriba ni a grimpada, però és aèria i més divertida que pujar pel camí cimentat.
Sortim directament a la porta d'entrada al recinte del castell.
El perímetre del recinte del castell és molt ampli, ja que com la majoria hi havia el recinte jussà i el sobirà; d'aquest darrer és del que en queden més restes consolidades, juntament amb una torre.
És una magnifica talaia de gran part del Maresme i del Barcelonès; tal com ja he esmentat al començament, es veu des de Montjuïc al Pirineu i particularment de la ciutat de Mataró.
Tonem a la porta d'entrada al recinte i baixem ara pel camí pel dret que va paral·lelament al que hem pujat. És un camí que òbviament també fa molt pendent i està força destrossat, quasi és millor el de cabres de pujada que "l'oficial" que va uns metres al seu costat.
Arribem novament a la Plana del Passerell.
Tenim novament dues opcions per a tornar a l'aparcament; una consisteix en seguir la pista que ens hi portarà, i l'altre consisteix en seguir un camí que arrenca a l'esquerra.
Hi ha una marca vermella en un arbre que n'assenyala l'inici.
Novament ens trobem en un camí de forta baixada i en mal estat en alguns moments.
Passem pel costat del que deuria ser una antiga cabana de fusta, de la que queden algunes branques i cordes.
Seguim baixant i arribem a un camí transversal que seguim a la dreta i que en pocs metres ens deixa davant mateix de l'aparcament.

HORARIS:
de l'aparcament a la creu de l'Abella: 10mn
de la creu de l'Abella al rocar Més alt d'en Vivó: 15mn
del rocar Més Alt a les roques d'en Vivó: 20mn
de les roques d'en Vivó al turó de Can Cirers: 20mn
del turó de Can Cirers al turó de Matacabres: 25mn
del turó de Matacabres al castell del Burriac: 55mn
del castell del Burriac a l'aparcament: 25mn
TOTAL: 2h 50mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc | Ruta Aparcament de la font Picant de Cabrera, Roques d'en Vivó, turons de can Cirers i de Matacabres i castell del Burriac