Visualitzacions totals:

dissabte, 1 de juny del 2019

Vall d'Incles, estanys de Siscaró i tossa d'Incles, 2569 metres


































30 de maig del 2019

30 de maig del 2019

30 de setembre del 2000

13 de maig del 2001

13 de maig del 2001

30 de maig del 2019

13 de maig del 2001

30 de maig del 2019

13 de maig del 2001
Bonica excursió per les valls d'Incles i de Siscaró, que a la primavera va buscant les parts amb menys innivació i que a la vegada ens permet gaudir dels plans de Siscaró, on hi ha el refugi lliure del mateix nom i una mica més amunt també gaudirem dels estanys de Siscaró. 
És una excursió curta, però que, una vegada haguem arribat al cim de la tossa d'Incles, gaudirem d'una extensa panoràmica de gairebé totes les muntanyes d'Andorra, on podem destacar els pics de la Sarrera, Estanyó i Font Blanca, Enrodat, Coma de Varilles, Cabaneta, Casamanya, Escobes, Font Negra, i de més llunyans com l'Aneto i el Vallhiverna.
Sota el cim del Coma de Varilles veiem l'estany de la Cabana Sorda i entre muntanyes també veiem l'estany de Juclar. 

Comencem l'excursió a l'aparcament del final de la vall d'Incles, al pont de la Baladosa. 
Cal tenir present que, degut la afluència de visitants, pot haver-hi restriccions d'accés, amb horaris concrets per a poder arribar a l'esmentat aparcament. 
És que la vall d'Incles és un dels indrets més bonics del Principat d'Andorra i que a més és de fàcil accés per carretera. 
Tot i que de mica en mica va perdent part de l'encant que tenia inicialment, ja que cada vegada que hi vaig hi ha més cases de nova construcció que trencant el paisatge. 
Si ens centrem en el tema excursionista, des de la vall d'Incles es pot anar a molts indrets, com a l'estany i refugi de la Cabana Sorda i al pic de Coma de Varilles; al port de Fontargent i al bonic estany del mateix nom (al vessant occità) i als pics Enrodat i de Fontargent; a la vall de Juclar i als seus grans estanys, amb el refugi guardat i amb ascensió als pics de Noé i Escorbes, i finalment a la vall de Sicaró, amb el refugi de Sicaró, els seus estanys i als cims de la Cabaneta i tossa d'Incles. És a dir a la vall d'Incles als turistes cal afegir-hi els excursionistes. 
Sortim del pont de la Baladosa tot seguint l'ample camí als estanys de Juclar. Aviat arribarem a la cruïlla amb la vall de Siscaró, perfectament senyalitzat i inclús hi ha dos bancs de fusta per a descansar i contemplar l'indret. 
Seguim el camí que arrenca a la dreta i que seguidament va guanyant alçada. A la primavera i en àpoca de desglaç podem contemplar una bonica cascada que hi ha al torrent. Després de la cascada el camí s'apropa al torrent i segueix guanyant alçada; pujada que no disminueix fins que arribem a l'entrada de la gran prada de la pleta o plans de Siscaró. 
És un replà molt extens on s'ajunten les aigües dels estanys de Siscaró amb les de la vall de Siscar. 
Només arribar als plans un nou cartell ens indica que per seguir fins els estanys de Siscaró no cal travessar el torrent i que caldrà fer-ho per una palanca si volem anar al refugi lliure o cabana de Siscaró. 
Per la proximitat és recomanable anar-lo a visitar. 
El refugi o cabana de Siscaró és un refugi lliure, situat a 2145 metres d'alçada i consta de dues estances independents. En una hi ha una llitera per a dues persones, taula, blanc i llar de foc; a l'altre també hi ha dues lliteres, però força llargues, on hi poden cabre entre 8 i 10 persones en cada un dels dos pisos ... o més i només hi ha una estufa, ni taula, ni banc. 
Una vegada visitat el refugi no cal tornar endarrere fins la palanca per a travessar el torrent, ja que podem anar a retrobar el camí dels estanys a l'altre extrem del pla i no caldrà travessar el cabalós torrent perquè en el pla s'ajunten varis torrents, i només ens caldrà anar-los travessant d'un en un. 
Una vegada situats novament al camí l'anirem seguint, sempre molt ben marcat, no va a buscar el salt d'aigua de la sortida de l'estany, evident i visible des del pla, sinó que es decanta una mica a la dreta per assolir un collet secundari i des d'allí anar a la conca de l'estany; primer arribem a un estany més petit, que a l'estiu i tardor té el nivell molt baix i a continuació a l'estany de Siscaró, situat a 2325 metres d'alçada, en mig dels dos hi ha una prada amb una perxa nivomètrica. 
Com no podia ser d'altre manera, de nou ens trobem en un indret molt bonic. 
Al fons veiem el coll del Pas de les Vaques, que és a on ens portaria el camí i des d'allí seguir vers el Port d'Envalira pel port Dret. 
A la dreta, i pràcticament a sobre nostre tenim la tossa d'Incles i tota la serra de la tossa d'Incles. 
Podem seguir el camí vers el Pas de les Vaques i des d'allí la carena fins el cim; però aquesta descripció tria "tirar pel dret" i anar a sortir a la carena molt a prop del cim. 
Per fer-ho no anirem fins la perxa nivomètrica ni fins l'estany de Siscaró, sinó que en arribar al primer estanyol el revoltarem per la seva esquerra (la nostra dreta) i anirem guanyant alçada pels indrets que ens semblin millors. En aquesta descripció, una bona part de l'itinerari transcorre sobre congestes; si feu l'excursió a l'estiu potser que per on passa el traçat hi hagi una tartera; per això comento que heu d'anar buscant el millor terreny; de dificultat no n'hi ha cap, tret del pendent que es va redreçant a mesura que pugem. 
En arribar a dalt la carena la panoràmica s'obre al vessant sud i ens apareixen els cims del Monturull, Perafita i el pic Negre d'Envalira. 
Girarem a la dreta i acabarem de recórrer el curt tram de carena, arrodonida i plana que ens separa del cim. 
Tot i ser un cim relativament baix, està completament isolat i això li permet tenir una vista extraordinària, per exemple també es veu el pic de Rulhe. 
Gaudirem de la vista i emprendrem la baixada pel mateix indret de pujada; però a mitja baixada, si volem, ens podem desviar a la dreta per anar a visitar l'estany de Siscaró, que a la pujada l'hem deixat lleugerament a la nostra dreta. 
Després, novament el camí de pujada fins el pont de la Baladosa. 

HORARIS: 
del pont de la Baladosa a la cruïlla Siscaró-Juclar: 15mn 
de la cruïlla a la cascada: 15mn 
de la cascada al refugi o cabana de Siscaró: 20mn 
del refugi de Siscaró a l'estany de Siscaró: 30mn 
de l'estany a la carena: 45mn 
de la carena al cim de la tossa d'Incles: 05mn 
del cim als estanys de Siscaró: 35mn 
dels estanys al refugi de Siscaró: 25mn 
del refugi al pont de la Badalona: 40mn 
TOTAL: 3h 50mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Vall d'Incles, estanys de Siscaró i tossa d'Incles, 2569 metres - Incles, Canillo (Andorra)- GPS track



 

 




 

 


 


 

 

 

 

 

 


 


 

 

 

 

 

 

 




 

 



 

 

dilluns, 27 de maig del 2019

Manlleu (parc de l'Arborètum), Santuari i Puig-Agut





 











 
 



Bonica excursió matinal des de Manlleu al turó i santuari de Puig-Agut, tot passant de tornada per l'ermita de Sant Jaume de Vilamontà. 
El santuari de Puig-Agut és d'estil neogòtic i està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 
Situat dalt d'un turó de 696 metres d'alçada en el punt més elevat del terme municipal de Manlleu i dedicat al Sagrat Cor de Jesús; fou dissenyat per l'arquitecte August Font i Carreras. Construït entre el 1885 i 1886 i beneït pel bisbe Morgades el 18 de febrer de 1886. 
Destaca des de molt lluny degut a la seva cúpula prismàtica de color verd. 
L'altre indret pel que també passarem és l'ermita de Sant Jaume de Vilamontà. D'aquesta ermita hi ha més història de l'antiga que de la nova; tot i que de l'antiga, situada a uns 800 metres de distància, no en queda pràcticament res. 
Se'n conserven encara els fonaments en un indret molt proper a la masia de Sant Jaume Vell, el nom de la qual té relació directa amb l’antiga capella. 
L’església de Sant Jaume de Vilamontà era una petita capella situada al nord del terme de Manlleu, en un petit pujol, a poca distancia del límit del terme entre Manlleu i Torelló. 
Aquesta capella apareix citada per primera vegada l’any 1267, quan Berenguer de Saniàs, en el seu testament, deixà dotze sous a l’església de Sant Jaume de Vilamontà. 
La construcció de la nova ermita, l'any 1855, fou conseqüència d'una epidèmia de còlera que va afectar la zona l'any 1854 i té un mas adossat a un lateral. 
A part de l'interès històric dels dos indrets, la caminada és molt bonica, de molt poc desnivell i amb unes vistes molt extenses de les muntanyes que envolten la plana de Vic, des del Montseny, al Cabrerès, el Puigsacalm, Bellmunt, el Far i el Bertí, entre d'altres. 
L'itinerari comença a la vila de Manlleu, concretament al costat de les piscines municipals, on hi ha molts llocs per aparcar. 
Estarem situats just al costat del parc de l'Arborètum; parc que travessarem de bon inici. 
Tot i estar rodejats de polígons industrials, des del camí per dins del parc ni es veuen; a part que son uns polígons dissenyats amb molt bon criteri i on es combinen les naus (moltes de disseny) amb la vegetació. 
No puc per menys que recordar quan hi tenia clients en aquestes naus. 
La caminada per dins del parc s'acaba en arribar a la font de Tarrés, una bonica raconada al costat de l'antiga nau de Mecanitzats Nogué, actualment Ausa RSC. 
A partir d'aquí en endinsem per camins que voregen els camps i la poca alçada que hem guanyat ens permet començar a gaudir d'una bonica panoràmica. 
La punxa del campanar del Puig-Agut se'ns apareix entre els arbres i ens serveix d'orientació. 
Els últims metres farem una mica de drecera i ens enfilem pel dret i anem a sortir directament al Puig-Agut. A la dreta tenim el cim i a l'esquerra el santuari i el restaurant (obert de dijous a diumenge). 
Si el dia acompanya podem fer-hi una llarga estada, doncs és un indret molt bonici amb una gran vista. 
Una vegada haguem gaudit àmpliament de l'indret seguirem una pista que primer ens porta a passar per davant del gran mas de Diumeres i després a l'indret de Quatre Camins, seguim caminant i ens desviem una mica de la pista `per apropar-nos a Sant Jaume de Vilamontà. 
Venint del Puig-Agut, l'indret de Sant Jaume no té el mateix encant. 
Tornem a la pista que immediatament abandonem per a seguir un camí per l'esquerra que ens porta directament a les primeres cases de Manlleu i posteriorment a l'inici d'aquesta bonica excursió. 
De Manlleu tinc encara records de la meva infantesa; parlo de principis dels anys 1960, quan la meva padrina era mestra nacional a Manlleu i vivia a les Cases Barates, hi anava per les vacances, i encara recordo que hi havia un forn que venien unes memorables pastes en forma de cargol, que m'han quedat gravades a la memòria per sempre. 

HORARIS: 
del parc de l'Arborètum al Puig -Agut: 1h 10mn 
de Puig-Agut a Sant Jaume de Vilamontà: 15mn 
de Sant Jaume de Vilamontà al parc de l'Arborètum: 50mn 
TOTAL: 2h 15mn

També podeu seguir aquest itinerari i veure el mapa i la gràfica a:
Wikiloc - ruta Manlleu (parc de l'Arborètum), Santuari i Puig-Agut - Manlleu, Catalunya (España)- GPS track