Vilalleons, Santuari de Puig l'Agulla, Creu de Montagut, La Trona, turó de l'Enclusa (100 cims) i Cuines d'en Rocaguinarda
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona d'Osona al wikiloc podeu escriure al cercador de rutes d'aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "osonajsp" i us apareixeran totes.
Bonica circular des del municipi de Vilalleons en la que tindrem una mica de tot: un santuari, Santuari de Puig l’Agulla; unes balmes, les Cuines d’en Rocaguinarda; dos cims; La Creu de Montagut, un vèrtex geodèsic amb l’afegitó d’un mirador amb senyera, el turó de l’Enclusa (100 cims de la FEEC), un gran mirador: la Trona de les Guilleres i dues mini grimpades que trenquen la placidesa de la resta de la caminada, una per pujar a l’Enclusa i l’altre per baixar a les Cuines de Rocaguinarda.
La Plana de Vic, el Far, Cabrera, les Agudes, el Matagalls, El Tagamanet, el Bertí, les Guilleries, el Puigsacalm i el Pirineu, son una mostra del paisatge que ens acompanyarà durant tot el recorregut.
Una sortida fàcil, malgrat les dues petites grimpades, de bon caminar que ens deixarà plenament satisfets.
Per començar la caminada ens situarem a Vilalleons; petita entitat de població del municipi de Sant Julià de Vilatorta. En el cens de 2025 hi havien 139 habitants.
A finals del segle XVIII estava unit a Santa Eugènia de Berga; entre el 1832 i 1839 va esdevenir un municipi independent, i ja avançat el Segle XX (1946) va ser annexat a Sant Julià de Vilatorta.
Actualment, els seus veïns s'organitzen a través de l'Associació de Veïns de Vilalleons.
La història de la bonica església romànica de Vilalleons està estretament lligada a Santuari de Puig l’Agulla.
De tots els edificis de Vilalleons, el que concentra més interès per les seves característiques artístiques és l'església parroquial, de bells trets romànics. Tot i que l'estructura de la primera edificació s'ha vist modificada pel comunidor aixecat sobre el magnífic absis i la torre-campanar construïda davant la nau al segle XII; per dins, l'església de Santa Maria de Vilalleons constitueix un preciós exemple de les magnituds que assolí l'art romànic català. També destaquen els magnífics retaules barrocs del segle XVII, únics a la comarca d'Osona, que es compenetren a la perfecció amb les primitives parets de pedra vermella.
Aquests retaules es confeccionaren després del 1654, any en què l'exèrcit francès (en el context de la guerra dels segadors) calà foc a l'església destruint el valuós arxiu parroquial, el retaule, i la talla romànica de la Mare de Déu. Davant d'aquesta adversitat, el poble, enlloc d'abandonar el culte a la Verge, passà a venerar l'indret on la llegenda situava el trobament de la imatge: a Puig l'Agulla, a poc més d'un quilòmetre de Vilalleons, a la falda del Montagut.
Anys més tard, el 1661, paral·lelament a la reconstrucció de l'església parroquial a Vilalleons, es va iniciar la construcció d'una capelleta a Puig l’Agulla, però l'afluència de gent era tant gran, que de seguida quedà petita, de manera que se’n construí una de nova (consagrada el 1775) amb una hostatgeria al costat, formant el conjunt arquitectònic conegut actualment com el Santuari de Puig l’Agulla.
La primera notícia documentada de Vilalleons la trobem en l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Vilatorta de 1050.
Sembla que el magnífic temple romànic de Santa Maria fou construït pels volts de 1080, i a partir de 1095 es comencen a tenir notícies continuades del rector del lloc. Fou segurament per aquesta època quan se li afegí l'atri i portada que va alçar-se en forma de campanar.
Per arribar a Vilalleons seguirem la C-25, que té una sortida per anar a Vilalleons i a Sant Julià de Vilatorta, seguirem la BV-5202, una estreta i bonica carretera, flanquejada per uns magnífics plataners que en poca estona ens hi deixarà.
Hi ha dos aparcaments, un a l’entrada i l’altre a la sortida, aquest itinerari comença a l’aparcament de l’entrada.
0:00 Vilalleons. Sortim de l’aparcament i contemplem l’església per davant i després pel lateral passem al carrer Major (l’únic carrer que hi ha) i girem a la dreta, contemplant també la part posterior de l’església. Sortim del petit nucli, passant pel segon aparcament, i seguim la carretera, que voreja els camps de la Sala fins una propera cruïlla amb un jaló; girem a l’esquerra, abandonant la carretera.
Deixem el Mas la Sala a la dreta i comencem a pujar.
0:20 Coll de la Costa o de Can Costa. Nou jaló, seguim per la dreta. Nova cruïlla i jaló, seguim per la dreta el GR2 per un bonic roquisser.
Més endavant nova cruïlla i jaló, també seguim per la dreta tot planejant.
0:40 Santuari de Puig l’Agulla o Puig-l’agulla. L’origen del Santuari es deu a que al cim de Montagut primitivament hi havia hagut un petit pedró o oratori amb la imatge de la Mare de Déu que, segons conta la llegenda, fou trobada per Ramon Ferrer i uns lleons, llegenda documentada des del segle XV. El pedró fou destruït per les tropes franceses l'any 1654. Pel març de 1661 el rector de la parròquia de Vilalleons s'adreçà al senyor del mas la Sala per a demanar-li que concedís un terreny per a edificar-hi la capella. Li ho concedí, i el 1673 la capella era beneïda. Al segle XVIII la capella es va ampliar. L'any 1883 es va construir el cambril. El campanar es va bastir l'any 1897 i mes tard fou malmès per un llamp i es tornà a reconstruir. La guerra del 1936 també perjudicà la capella i es van perdre alguns retaules.
Al cambril hi ha la imatge de la Verge i dos lleons en record de la llegenda.
El recinte es complementa amb una antiga hostatgeria convertida en restaurant situat al costat mateix del Santuari i amb una gran esplanada al davant.
Contemplem el recinte, entrem al santuari, pugem al cambril, on hi ha verge i els dos lleons i sortim per l’altre costat, per on arriba la carretera d’accés, però just a la sortida hi ha un jaló que ens assenyala un bonic camí per l’esquerra, i inicialment, paral·lel a la carretera.
Anem avançant amb un pendent suau fins una nova cruïlla, on girem a la dreta, el pendent s’accentua.
0:50 La Creu de Montagut o Puig l’Agulla, 810m. Al cim actualment hi ha un monument commemoratiu consistent en una creu de ferro forjat, d'uns 4 m d'alçària, sobre una base quadrada de formigó i un basament quadrat, fet de pedres lligades amb morter. Una placa indica que va ser instal·lat el 1948 per l'Orfeó Vigatà. La base quadrada on s'assenta la creu de Montagut correspon a les restes d'una torre de telegrafia òptica bastida cap a 1850.
Tot i una tala d’arbres, la vista encara queda disminuïda per l’arbrada.
Forta baixada a la sortida del cim fins arribar a una pista, que seguim per la dreta i que poc després s’ajunta amb una pista principal, que seguirem per l’esquerra durant força estona. Si anem alçant la vista veure onejar la senyera dalt de l’Enclusa, al caire de la cinglera superior.
Arribem al collet del Tres Termes, on fem una bonica anada i tornada per un roquisser per l’esquerra fins la Trona.
1:10 La Trona de les Guilleries. És un esperó rocós de forma capritxosament arrodonit per l'erosió, que fa de balconada natural sobre les Guilleries amb una vista extraordinària. Per acabar de pujar-hi s’ha de baixar fàcilment a una petita bretxa, però la curta pujada dalt de la Trona, ja no és tan fàcil i la timba és considerable. Així que la veiem des del caire de la bretxa.
Tornem al collet i seguim per l’esquerra la pista que planeja.
1:35 Collada de Mansa. A tocar de la carretera B-520, però no hi acabem d’arribar perquè hem de fer un gir de 180 graus a la dreta per començar a pujar per un camí que s’enfila pel llom de la carena fins a situar-nos a sota mateix de l’Enclusa, des d’on podem contemplar l’espectacular forma d’aquest espadat, que des d’aquí, recorda la forma d’una enclusa del voladís de la cinglera. El camí voreja una metres la cinglera fins que arriba al peu d’una curta, fàcil i de poc pendent canal per la que grimparem una mica amb molt bons agafadors.
Sortim davant d’un desgastat cartell sobre la fauna i vegetació de la zona. Un parell de metres a la dreta hi ha el vèrtex geodèsic, però primer anirem a l’esquerra fins la punta de la cinglera on hi ha la senyera que hem vist durant molts punts de la caminada.
1:55 Turó de l’Enclusa, 867m. Cim inclòs a la llista dels “100 cims” de la FEEC. Aquí tenim reservada una fantàstica panoràmica de gairebé 360 graus, amb espadats per tots costats, i amb la senyera que fa que l’indret sigui visible des de molts punts, inclòs el castell de Taradell.
L’indret, si el temps ho permet, mereix estar-s’hi una bona estona.
En aquest punt us semblarà que el traçat fa una cosa estranya, però és simplement estem sobre mateix de la traça de sota l’Enclusa i les dues ratlles es solapen i pot semblar que hem pujat escalant la paret de l’Enclusa, però òbviament no és així.
A la web de l’Ajuntament de Taradell, també hi trobem més informació.
Vegis: https://www.taradell.cat/descobreix/que-visitar/paisatges-naturals/mirador-de-lenclusa.html
Marxem d’aquest indret tant bonic, tornem a passar pel costat del cartell, del vèrtex geodèsic i d’una petita antena que hi ha a continuació, i seguim el camí carener fins una cruïlla on seguim per l’esquerra. El camí planeja fins un punt on comença a perdre alçada, just aquí, a l’esquerra, hi ha una fita una mica gran, hem de girar a l’esquerra per fer una anada i tornada a les Cuines d’en Rocaguinarda.
Travessem un roquisser fins arribar al caire de la cinglera.
Abans hi havia una fita monumental, de la que només en queden poques pedres.
De totes maneres la canal per on es baixa és evident. A la dreta de la fita ja s’intueix una escletxa entre els arbres.
Ens hi acostem i efectivament, allà veiem una canal molt curta i encaixonada entre les parets de roca i el bosc. No hi ha cap problema per baixar-la, inclús resulta divertit.
Una vegada al peu de la canal a poques passes a la dreta hi ha les dues cavitats de les Cuines d’en Rocaguinarda
2:05 Cuines de Rocaguinarda. Aquestes dues cavitats estan situades en un petit replà de la cornisa de la cinglera on hi ha les dues cavitats.
Aquest replà és una balconada que ens ofereix unes magnífiques vistes.
Aquests dos forats o coves estan situats en una balma i s’endinsen pocs metres a la muntanya, una força alta i estreta; l’altra és més baixa i força més estreta.
En aquest indret, entre la canal i la balma el GPS va fer un "rebot" considerable.
Tant la canal com la balma son dos indrets molt amagats i un bon amagatall.
A la pagina web de l’Ajuntament de Taradell torbem una detallada descripció que en fa Antoni Pladavall i Font d’aquest amagatall del bandoler Perot de Rocaguinarda, nascut a Oristà el 1582 i mort a Itàlia, poc després del 1635 com a capità dels Terços Espanyols.
Vegis: https://www.taradell.com/2013/09/02/les-cuines-den-rocaguinarda/
Vist aquest amagatall d’en Perot de Rocaguinarda, refem el camí fins la cruïlla d’anada i tornada i seguim només quatre passes a la dreta, perquè immediatament veurem un camí a l’esquerra
Seguim aquest bonic camí, que combina el bosc amb roquissers, durant uns tres-cents metres, i hem d’estat atents a un discret camí que surt 180 graus a la dreta. Seguim aquest camí, arribem a una cruïlla seguim per l’esquerra seguint unes marques vermelles, anem baixant i arribem a una nova cruïlla, on una fletxa de color vermell ens indica seguir per la dreta fins una pista que hi ha a tocar, però seguirem per l’esquerra baixant per un roquisser al que segueix un camí per dins del bosc que ens porta fins la font.
2:20 Font del Collet del Mig. Situada en una raconada a la dreta del camí. No raja, tot i així hi ha un cartell de l’aigua sense garantia sanitària. Seguim el camí quatre passes i sortim a una pista que seguim per la dreta i poc metres després enllacem amb la pista que a la que ens conduïa la fletxa de color vermell. Seguim per l’esquerra, som a l’indret del Collet del Mig.
Seguim la pista i arribem a una cruïlla on seguim per la dreta i la pista emprèn una forta davallada.
S’acaba la baixada i anem planejant entre camps.
2:40 Bassa del Mas. Una gran bassa situada al Rec del Mas. Anem seguint i arribem al gran i bonic Mas el Pujol.
Aquí també hem d’estar atents, perquè just davant del mas arrenca un discret i bonic camí amb un gir de 180 graus a la dreta.
Travessem la riera de Vilalleons, en un indret on sembla haver-hi o haver-hi hagut una font o safareig, hi ha dos bancs.
Una lleugera pujada ens deixa de nou a Vilalleons.
2:50 Aparcament.
Ruta circular des de Església de Vilalleons passant per:
- Coll de la Costa (1.1 km)
- Santuari de Puig l'agulla (2.8 km)
- Creu de Montagut (3.4 km)
- Collet dels Tres Termes (4.6 km)
- Collada de Mansa (6.3 km)
- L'Enclusa (6.9 km)
- Cuines d'en Rocaguinarda (7.5 km)
- Collet del Mig (8.7 km)
- La Bassa del Mas (10.3 km)
Bonica circular des del municipi de Vilalleons en la que tindrem una mica de tot: un santuari, Santuari de Puig l’Agulla; unes balmes, les Cuines d’en Rocaguinarda; dos cims; La Creu de Montagut, un vèrtex geodèsic amb l’afegitó d’un mirador amb senyera, el turó de l’Enclusa (100 cims de la FEEC), un gran mirador: la Trona de les Guilleres i dues mini grimpades que trenquen la placidesa de la resta de la caminada, una per pujar a l’Enclusa i l’altre per baixar a les Cuines de Rocaguinarda.
La Plana de Vic, el Far, Cabrera, les Agudes, el Matagalls, El Tagamanet, el Bertí, les Guilleries, el Puigsacalm i el Pirineu, son una mostra del paisatge que ens acompanyarà durant tot el recorregut.
Una sortida fàcil, malgrat les dues petites grimpades, de bon caminar que ens deixarà plenament satisfets.
Per començar la caminada ens situarem a Vilalleons; petita entitat de població del municipi de Sant Julià de Vilatorta. En el cens de 2025 hi havien 139 habitants.
A finals del segle XVIII estava unit a Santa Eugènia de Berga; entre el 1832 i 1839 va esdevenir un municipi independent, i ja avançat el Segle XX (1946) va ser annexat a Sant Julià de Vilatorta.
Actualment, els seus veïns s'organitzen a través de l'Associació de Veïns de Vilalleons.
La història de la bonica església romànica de Vilalleons està estretament lligada a Santuari de Puig l’Agulla.
De tots els edificis de Vilalleons, el que concentra més interès per les seves característiques artístiques és l'església parroquial, de bells trets romànics. Tot i que l'estructura de la primera edificació s'ha vist modificada pel comunidor aixecat sobre el magnífic absis i la torre-campanar construïda davant la nau al segle XII; per dins, l'església de Santa Maria de Vilalleons constitueix un preciós exemple de les magnituds que assolí l'art romànic català. També destaquen els magnífics retaules barrocs del segle XVII, únics a la comarca d'Osona, que es compenetren a la perfecció amb les primitives parets de pedra vermella.
Aquests retaules es confeccionaren després del 1654, any en què l'exèrcit francès (en el context de la guerra dels segadors) calà foc a l'església destruint el valuós arxiu parroquial, el retaule, i la talla romànica de la Mare de Déu. Davant d'aquesta adversitat, el poble, enlloc d'abandonar el culte a la Verge, passà a venerar l'indret on la llegenda situava el trobament de la imatge: a Puig l'Agulla, a poc més d'un quilòmetre de Vilalleons, a la falda del Montagut.
Anys més tard, el 1661, paral·lelament a la reconstrucció de l'església parroquial a Vilalleons, es va iniciar la construcció d'una capelleta a Puig l’Agulla, però l'afluència de gent era tant gran, que de seguida quedà petita, de manera que se’n construí una de nova (consagrada el 1775) amb una hostatgeria al costat, formant el conjunt arquitectònic conegut actualment com el Santuari de Puig l’Agulla.
La primera notícia documentada de Vilalleons la trobem en l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Vilatorta de 1050.
Sembla que el magnífic temple romànic de Santa Maria fou construït pels volts de 1080, i a partir de 1095 es comencen a tenir notícies continuades del rector del lloc. Fou segurament per aquesta època quan se li afegí l'atri i portada que va alçar-se en forma de campanar.
Per arribar a Vilalleons seguirem la C-25, que té una sortida per anar a Vilalleons i a Sant Julià de Vilatorta, seguirem la BV-5202, una estreta i bonica carretera, flanquejada per uns magnífics plataners que en poca estona ens hi deixarà.
Hi ha dos aparcaments, un a l’entrada i l’altre a la sortida, aquest itinerari comença a l’aparcament de l’entrada.
0:00 Vilalleons. Sortim de l’aparcament i contemplem l’església per davant i després pel lateral passem al carrer Major (l’únic carrer que hi ha) i girem a la dreta, contemplant també la part posterior de l’església. Sortim del petit nucli, passant pel segon aparcament, i seguim la carretera, que voreja els camps de la Sala fins una propera cruïlla amb un jaló; girem a l’esquerra, abandonant la carretera.
Deixem el Mas la Sala a la dreta i comencem a pujar.
0:20 Coll de la Costa o de Can Costa. Nou jaló, seguim per la dreta. Nova cruïlla i jaló, seguim per la dreta el GR2 per un bonic roquisser.
Més endavant nova cruïlla i jaló, també seguim per la dreta tot planejant.
0:40 Santuari de Puig l’Agulla o Puig-l’agulla. L’origen del Santuari es deu a que al cim de Montagut primitivament hi havia hagut un petit pedró o oratori amb la imatge de la Mare de Déu que, segons conta la llegenda, fou trobada per Ramon Ferrer i uns lleons, llegenda documentada des del segle XV. El pedró fou destruït per les tropes franceses l'any 1654. Pel març de 1661 el rector de la parròquia de Vilalleons s'adreçà al senyor del mas la Sala per a demanar-li que concedís un terreny per a edificar-hi la capella. Li ho concedí, i el 1673 la capella era beneïda. Al segle XVIII la capella es va ampliar. L'any 1883 es va construir el cambril. El campanar es va bastir l'any 1897 i mes tard fou malmès per un llamp i es tornà a reconstruir. La guerra del 1936 també perjudicà la capella i es van perdre alguns retaules.
Al cambril hi ha la imatge de la Verge i dos lleons en record de la llegenda.
El recinte es complementa amb una antiga hostatgeria convertida en restaurant situat al costat mateix del Santuari i amb una gran esplanada al davant.
Contemplem el recinte, entrem al santuari, pugem al cambril, on hi ha verge i els dos lleons i sortim per l’altre costat, per on arriba la carretera d’accés, però just a la sortida hi ha un jaló que ens assenyala un bonic camí per l’esquerra, i inicialment, paral·lel a la carretera.
Anem avançant amb un pendent suau fins una nova cruïlla, on girem a la dreta, el pendent s’accentua.
0:50 La Creu de Montagut o Puig l’Agulla, 810m. Al cim actualment hi ha un monument commemoratiu consistent en una creu de ferro forjat, d'uns 4 m d'alçària, sobre una base quadrada de formigó i un basament quadrat, fet de pedres lligades amb morter. Una placa indica que va ser instal·lat el 1948 per l'Orfeó Vigatà. La base quadrada on s'assenta la creu de Montagut correspon a les restes d'una torre de telegrafia òptica bastida cap a 1850.
Tot i una tala d’arbres, la vista encara queda disminuïda per l’arbrada.
Forta baixada a la sortida del cim fins arribar a una pista, que seguim per la dreta i que poc després s’ajunta amb una pista principal, que seguirem per l’esquerra durant força estona. Si anem alçant la vista veure onejar la senyera dalt de l’Enclusa, al caire de la cinglera superior.
Arribem al collet del Tres Termes, on fem una bonica anada i tornada per un roquisser per l’esquerra fins la Trona.
1:10 La Trona de les Guilleries. És un esperó rocós de forma capritxosament arrodonit per l'erosió, que fa de balconada natural sobre les Guilleries amb una vista extraordinària. Per acabar de pujar-hi s’ha de baixar fàcilment a una petita bretxa, però la curta pujada dalt de la Trona, ja no és tan fàcil i la timba és considerable. Així que la veiem des del caire de la bretxa.
Tornem al collet i seguim per l’esquerra la pista que planeja.
1:35 Collada de Mansa. A tocar de la carretera B-520, però no hi acabem d’arribar perquè hem de fer un gir de 180 graus a la dreta per començar a pujar per un camí que s’enfila pel llom de la carena fins a situar-nos a sota mateix de l’Enclusa, des d’on podem contemplar l’espectacular forma d’aquest espadat, que des d’aquí, recorda la forma d’una enclusa del voladís de la cinglera. El camí voreja una metres la cinglera fins que arriba al peu d’una curta, fàcil i de poc pendent canal per la que grimparem una mica amb molt bons agafadors.
Sortim davant d’un desgastat cartell sobre la fauna i vegetació de la zona. Un parell de metres a la dreta hi ha el vèrtex geodèsic, però primer anirem a l’esquerra fins la punta de la cinglera on hi ha la senyera que hem vist durant molts punts de la caminada.
1:55 Turó de l’Enclusa, 867m. Cim inclòs a la llista dels “100 cims” de la FEEC. Aquí tenim reservada una fantàstica panoràmica de gairebé 360 graus, amb espadats per tots costats, i amb la senyera que fa que l’indret sigui visible des de molts punts, inclòs el castell de Taradell.
L’indret, si el temps ho permet, mereix estar-s’hi una bona estona.
En aquest punt us semblarà que el traçat fa una cosa estranya, però és simplement estem sobre mateix de la traça de sota l’Enclusa i les dues ratlles es solapen i pot semblar que hem pujat escalant la paret de l’Enclusa, però òbviament no és així.
A la web de l’Ajuntament de Taradell, també hi trobem més informació.
Vegis: https://www.taradell.cat/descobreix/que-visitar/paisatges-naturals/mirador-de-lenclusa.html
Marxem d’aquest indret tant bonic, tornem a passar pel costat del cartell, del vèrtex geodèsic i d’una petita antena que hi ha a continuació, i seguim el camí carener fins una cruïlla on seguim per l’esquerra. El camí planeja fins un punt on comença a perdre alçada, just aquí, a l’esquerra, hi ha una fita una mica gran, hem de girar a l’esquerra per fer una anada i tornada a les Cuines d’en Rocaguinarda.
Travessem un roquisser fins arribar al caire de la cinglera.
Abans hi havia una fita monumental, de la que només en queden poques pedres.
De totes maneres la canal per on es baixa és evident. A la dreta de la fita ja s’intueix una escletxa entre els arbres.
Ens hi acostem i efectivament, allà veiem una canal molt curta i encaixonada entre les parets de roca i el bosc. No hi ha cap problema per baixar-la, inclús resulta divertit.
Una vegada al peu de la canal a poques passes a la dreta hi ha les dues cavitats de les Cuines d’en Rocaguinarda
2:05 Cuines de Rocaguinarda. Aquestes dues cavitats estan situades en un petit replà de la cornisa de la cinglera on hi ha les dues cavitats.
Aquest replà és una balconada que ens ofereix unes magnífiques vistes.
Aquests dos forats o coves estan situats en una balma i s’endinsen pocs metres a la muntanya, una força alta i estreta; l’altra és més baixa i força més estreta.
En aquest indret, entre la canal i la balma el GPS va fer un "rebot" considerable.
Tant la canal com la balma son dos indrets molt amagats i un bon amagatall.
A la pagina web de l’Ajuntament de Taradell torbem una detallada descripció que en fa Antoni Pladavall i Font d’aquest amagatall del bandoler Perot de Rocaguinarda, nascut a Oristà el 1582 i mort a Itàlia, poc després del 1635 com a capità dels Terços Espanyols.
Vegis: https://www.taradell.com/2013/09/02/les-cuines-den-rocaguinarda/
Vist aquest amagatall d’en Perot de Rocaguinarda, refem el camí fins la cruïlla d’anada i tornada i seguim només quatre passes a la dreta, perquè immediatament veurem un camí a l’esquerra
Seguim aquest bonic camí, que combina el bosc amb roquissers, durant uns tres-cents metres, i hem d’estat atents a un discret camí que surt 180 graus a la dreta. Seguim aquest camí, arribem a una cruïlla seguim per l’esquerra seguint unes marques vermelles, anem baixant i arribem a una nova cruïlla, on una fletxa de color vermell ens indica seguir per la dreta fins una pista que hi ha a tocar, però seguirem per l’esquerra baixant per un roquisser al que segueix un camí per dins del bosc que ens porta fins la font.
2:20 Font del Collet del Mig. Situada en una raconada a la dreta del camí. No raja, tot i així hi ha un cartell de l’aigua sense garantia sanitària. Seguim el camí quatre passes i sortim a una pista que seguim per la dreta i poc metres després enllacem amb la pista que a la que ens conduïa la fletxa de color vermell. Seguim per l’esquerra, som a l’indret del Collet del Mig.
Seguim la pista i arribem a una cruïlla on seguim per la dreta i la pista emprèn una forta davallada.
S’acaba la baixada i anem planejant entre camps.
2:40 Bassa del Mas. Una gran bassa situada al Rec del Mas. Anem seguint i arribem al gran i bonic Mas el Pujol.
Aquí també hem d’estar atents, perquè just davant del mas arrenca un discret i bonic camí amb un gir de 180 graus a la dreta.
Travessem la riera de Vilalleons, en un indret on sembla haver-hi o haver-hi hagut una font o safareig, hi ha dos bancs.
Una lleugera pujada ens deixa de nou a Vilalleons.
2:50 Aparcament.
Ruta circular des de Església de Vilalleons passant per:
- Coll de la Costa (1.1 km)
- Santuari de Puig l'agulla (2.8 km)
- Creu de Montagut (3.4 km)
- Collet dels Tres Termes (4.6 km)
- Collada de Mansa (6.3 km)
- L'Enclusa (6.9 km)
- Cuines d'en Rocaguinarda (7.5 km)
- Collet del Mig (8.7 km)
- La Bassa del Mas (10.3 km)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada