Calldetenes, Ruta de Sant Marc, Ruta aeròdrom de Vilatorta, Castell de Bellpuig, Ruta dels Molins i Sant Martí de Riudeperes
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes al wikiloc per la zona d'Osona podeu escriure al cercador de rutes d’aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "osonajsp" i us apareixeran totes.
Fàcil i recomanable caminada que enllaça tres rutes completament diferents; primer anirem per la Ruta de Sant Marc, que ens portarà fins aquesta ermita, amb un recorregut amb grans vistes panoràmiques; després ens endinsarem pels Espais de Memòria passejant per la Ruta del Aeròdrom de Vilatorta, amb els seus refugis; pujarem a les ruïnes del castell de Bellpuig, baixarem a Sant Julià de Vilatorta, on iniciarem la Ruta dels Molins, una fantàstica caminada de ribera per molins, fonts i ponts seguint la riera de Sant Julià i seguidament el torrent de Sant Martí.
Per la Ruta de Sant Marc, primer farem una bonica caminada seguint el torrent de Sant Marc per pujar dalt de la serra de Sant Marc, amb vistes des del Pirineu al Montseny passant per la Plana de Vic.
La Ruta del Aeròdrom serà una interessant caminada resseguint el perímetre d’aquest antic i extens camp d’aviació del exercit republicà.
La Ruta dels Molins, inaugurada l’any 1994, s’inicia a Sant Julià i acaba a Calldetenes passant per cinc dels sis molins fariners que hi havia al torrent de Sant Martí. Aquesta ruta, amb els molins, les seves corresponents “cadiretes” i les fonts està molt ben explicada i documentada a l’enllaç de d’Ajuntament de Calldetenes:
https://www.calldetenes.cat/el-municipi/turisme/rutes/ruta-dels-molins-fariners.html
Aquesta excursió està farcida d’indrets d’interès, però el wikiloc només permet posar-ne 50; però com que la ruta està molt ben senyalitzada he passat per alt marcar algunes cruïlles i l’itinerari ha quedat amb 43 punts d’interès.
Per començar la caminada ens hem de situat al municipi de Calldetenes, i més concretament a l’aparcament que hi ha al davant de l’institut Les Margues, situat a l’avinguda Francesc Macià.
0:00 Calldetenes. Sortim de l’aparcament i seguim l’avinguda Francesc Macià en direcció S. Deixem el complex esportiu municipal a la dreta. Entrem en una zona amb indicis de carrers del que sembla ser un conat d’urbanització en la que mai es va arribar a edificar.
Deixem un primer d’aquests carrers a l’esquerra, en el segon veiem un gran cartell de fusta que assenyala la Ruta de Sant Marc (una mica menjat per la vegetació), no hem de seguir el carrer, ja que el camí baixa fins el torrent de Sant Marc. Iniciem una bonica caminada de ribera per aquest camí. Hi ha moments que passem per la mateixa llera.
Arribem a un roquisser, on farem una curta anada i tornada per l’esquerra a la cova.
Pugem uns metres seguint el roquisser i hem de posar molta atenció perquè entre la vegetació de la dreta hi ha un rastre que s’obre pas entre els esbarzers fins la cova.
0:15 Cova de la Bruixa. Petita cavitat artificial de 8 m de recorregut que dibuixa un doble colze. Cal avançar sempre molt ajupits, essent el terra molt polsós. Els últims 3 metres son els més amples.
Com no podia ser d’altre manera, també té la seva llegenda: “Hi vivia una bruixa i tot aquell que gosava entrar i arribar al seu final es trobava amb ella, que no li deixava sortir”. També es diu que algú s’hi va amagar durant la guerra.
Escombrant cap a casa, l’exploració de la cova va anar a càrrec del Grup d’Espeleologia de Badalona, el 20 de maig del 2024 i publicat a l’enllaç:
https://www.geb.cat/cova-de-la-bruixa-calldetenes-osona/ amb un ampli reportatge fotogràfic.
Tornem al torrent i anem remuntant-lo fins que més a o menys arribem al seu inici. Aquí girem a l’esquerra i anem pujant per roquisser en direcció al llom de la Serra de Sant Marc, l’ermita ja és ben visible.
Arribem a una discreta cruïlla, el camí segueix recta, però farem una curta anada i tornada per l’esquerra per arribar a l’ermita.
0:25 Ermita de Sant Marc. Situada dalt d’un turó, en els límits dels termes de Santa Eugènia de Berga i Sant Martí de Riudeperes, però actualment pertany a Calldetenes. El paratge molt bonic i gaudeix d’una gran vista panoràmica.
Es troba documentada des del 1530 en una venda de terrenys de vinya.
Durant la Guerra Civil va ser destruïda i restà abandonada. Fou reconstruïda a partir del 1960. Entre els treballs de reconstrucció destaca la confecció d’una nova imatge del sant, ja que la original va ser destruïda per un llamp.
L’entorn està molt ben cuidat, però un filat impedeix passejar-s’hi.
Tornem a la cruïlla anterior i anem caminant pel damunt de la carena de Sant Marc i gaudint de la vista panoràmica.
Enllacem amb una pista asfaltada i la seguim per la dreta; passem pel costat de les ruïnes de Can Discorre i anem seguint i arribem al Refugi elemental de l’Omeda 1. És un dels molts amagatalls que es van construir l’any 1938 a l’entorn de l’antic camp d’aviació republicà de l’Aeròdrom de Vilatorta.
Actualment no és visible perquè es troba totalment cobert i soterrat per la carretera, però a l’indret hi ha un panell informatiu.
Està considerat com el primer refugi que es ca aixecar en tot l’aeròdrom durant l’any 1938. Seguidament arribem al mas.
0:45 L’Omeda. És una masia històrica situada al municipi de Santa Eugènia de Berga, a la frontera amb Sant Julià de Vilatorta. Documentada en un pergamí de l’any 1368 com un mas remença pertanyent a la parròquia de Santa Maria de Vilalleons.
El nom prové de l’abundància d’oms que hi havia a la propietat.
Aquí abandonem la carretera asfaltada, que gira a l’esquerra i seguim recta per una pista de terra.
Pocs metres després arribem al Refugi elemental de l’Omeda 2. Aquest si que es veuen les dues entrades indicant la típica forma de U que tenen aquests refugis. També hi ha un panell informatiu. L’indret és molt bonic i cuidat.
Uns cent metres més endavant arribem a una cruïlla, on la pista que seguim gira lleugerament a la dreta; aquí farem una anada i tornada seguint recta fins el següent refugi.
0:55 Refugi elemental del Llopart. Situat a prop del mas del Llopart, que en aquella època era la seu del comandament del cos d’aviació de l’aeròdrom.
També hi ha les dues típiques entrades (tapiades) que denoten la forma de U a l’interior. Mesura uns 3,3 metres de fondària, 7 de llargada i 1,9 d’alçada.
Tornem a la cruïlla anterior, nova cruïlla uns quatre-cents metres després, hem de seguir recta, però primer girarem a la dreta per travessar el pont sobre el torrent del Llopart, immediatament a l’altre costat hi ha la font.
1:00 Font del Llopart o de l’Estat Major. El conjunt de la font queda en una petita terrassa allargada a recer d'un mur de pedra adossat al marge, de l'estructura del pont i d'un banc de pedra.
A la part baixa del mur hi ha encastat un tub de plàstic per on raja l'aigua en episodis molt plujosos i cau a una pica rectangular.
A pocs metres de la font, en el camp que queda al darrera, hi ha una bonica cabana de pedra. Tot aquest conjunt està força degradat i abandonat. Tornem a la cruïlla i poques passes després arribem a un altre refugi.
1:05 Refugi de l’Estat Major. Amb un únic accés, però més gran que el dels altres refugis. Integrat completament amb la forma del marge; l’entrada està tapiada amb una porta reixada.
Connecta amb el mas del Llopart on es va instal·lar l’Estat Major del cos d’aviació, segurament comandat per un coronel de l’exercit rus, el qual dirigia les operacions del camp d’aviació.
Les quadres s’adaptaren com a menjadors, dormidors i serveis dels soldats i l’habitatge s’utilitzà com a dependències del comandament.
Seguim, passem pel costat d’una caseta i arribem a una nova cruïlla; hem de girar 180 graus a l’esquerra, però primer seguirem recta per la pista, travessem de nou el torrent del Llopart per un pont i immediatament girem a la dreta i ens plantem davant l’entrada del polvorí. Està construït totalment de formigó i disposa d’una galeria de vint-i-dos metres de longitud i quatre galeries laterals d’uns deu metres cadascuna.
Tornem a la cruïlla anterior i seguim el camí esmentat anteriorment. Hi ha un cartell que diu que el pas només és permès al que fan la ruta del aeròdrom, que és el nostre cas. El camí mena directament al mas del Llopart, però abans d’arribar-hi el camí gira a la dreta i travessa els extensos plans de la Quintana, on hi havia el camp d’aviació; és una passejada molt agradable que desemboca a la pista principal d’accés al mas; girem a la dreta i acabem enllaçant amb la BV-5202, que seguim per l’esquerra, hi ha carril al lateral per als vianants; creuem la C25 per un pas elevat. Ens anem apropant a Sant Julià.
Hem d’estar atents al rètol que hi ha a la dreta que assenyala a l’Albó, aquí fem una curta anada i tornada a l’hangar.
1:35 Hangar de la Carrera. Només es conserven les bases de les quinze pilars de l’estructura. Feia 23.1 metres d’amplada i 50 de llargada que subjectaven un armat d’acer recobert amb una lona verda. A l’interior es varen muntar els bombarders Tupolev SB-2 Katiuska, de fabricació russa, anomenats Martin Bomber o Sofia pels franquistes, segons explica el plafó que hi ha a l’indret.
Tornem a la carretera i dos-cents metres després també hem de girar a la dreta, just abans del rètol de Sant Julià de Vilatorta i on hi ha un cartell de fusta que assenyala La Boscana.
Comencem a pujar pel carrer, deixem La Boscana a la dreta i la Granja El Salvador a l’esquerra i una cova que es veu dins d’aquesta darrera finca; arribem a una cruïlla, on el carrer gira a la dreta, seguirem planejant per l’esquerra fins les ruïnes del castell.
1:50 Castell de Bellpuig. El Casal o castell de Bellpuig, també anomenat Castell dels Moros o Domus de Sant Julià, és una casa forta documentada el 1147 al terme de Sant Julià de Vilatorta.
Donat que no apareix cap notícia sobre el Castell durant el segle XI, els estudiosos l'han situat als segles XII i XIII. El 1234 n'eren senyors Bertran i Berenguera.
A partir del segle XV es perden les notícies del Castell, per bé que el nom de Sant Julià de Bellpuig perdura en els pergamins de l'arxiu fins ben entrat el segle XVI.
Només en queden dos grans murs i alguna paret més. Hi ha un rètol on encara es pot llegir la seva història, també hi ha un banc per poder contemplar les ruïnes.
Situat damunt un turó damunt mateix de Sant Julià gaudeix de bona vista, però els arbres en tapen una part.
Hem de baixar fins les ruïnes, d’allà per la dreta arrenca un camí que baixa fins la font.
1:55 Font d’en Pau. Inaugurada el 29 de maig de 2011 en memòria d’en Pau Costa Alcubierre, analista d'incendis forestals que va morir als 31 anys en acte de servei en l'incendi d'Horta de Sant Joan el 24 de juliol del 2009. La font està situada sota una roca que li fa de balma i és alimentada per una canalització des del mateix dipòsit municipal d'aigua situat una mica més amunt.
Aquesta font és el preludi del canvi de Ruta que estem a punt d’iniciar: La Ruta dels Molins.
Deixem aquest acollidor racó i entrem al municipi de Sant Julià i entrem al parc.
2:00 Parc de les Set Fonts. Aquesta àrea d’esplai és un indret emblemàtic de la vila de Sant Julià de Vilatorta que rep aquest nom pels set dolls d’aigua que hi ha a l’entrada del parc, i es troba ubicat a la part més baixa del poble i fou inaugurat el 25 d’agost del 1933.
Fou obra de Miquel Pallàs, qui va dissenyar un parc amb estil propi amb la utilització d’elements naturals i de pedra molt ben conjuminats.
El parc va ser construït on hi havia la Font Noguera.
Inicialment, constava de cinc brocs en el mateix mur actual. A l’any de la inauguració s’hi van afegir dos brocs més, i els seus orígens es poden remuntar al 1723. Era una zona on les dones del pobles rentaven la roba i, per això, hi ha dos safareigs.
Travessem el parc de punta a punta i a la sortida hi ha la font de Sant Fèlix, amb una bonica ceràmica d’aquest sant.
Comencem a seguir, pel seu marge dret, la riera de Sant Julià.
Passem per la font del Cargol, a l’esquerra del camí, una mica enclotada i amb uns esglaons per baixar-hi.
Seguim una mica més i tornem a sortir a Sant Julià.
2:10 Font d’en Pep. Es troba emmarcada en un petit mur fet de pedres.
A sobre de la font, hi ha el seu nom gravat en una rajola. Antigament es deia que l’aigua d’aquesta font era medicinal, però actualment no raja..
Anem seguint pel costat de la riera i acabem sortint definitivament de Sant Julià, travessem la riera pel pont del molí d’Alta-riba o d’Altariba.
Ara iniciem una fantàstica passejada seguint aquesta riera; poc després passem pel costat de les ruïnes de l’antic molí d’Alta-riba. Hi ha dos plafons explicatius. Seguim, ens separem uns metres de la riera i pugem per uns esglaons.
2:25 Font Vermella. És una mina d'aigua que pertany al mas Alta-riba.
La mina només té visible la paret frontal que és de pedra i és on s'hi ubica la sortida d'aigua a través d'un broc de ferro a la part baixa.
A la dreta de la font hi ha un pedrís per seure, i també hi havia una taula feta amb una desgastada roda de molí.
Seguim i arribem al molí del Nadal, molt modificat i pràcticament no es veu cap element del molí. Té una entrada amb una gran porta reixada amb dos grans fanals forjats a cada costat que donen pas a un pati amb l’edifici al darrera.
El camí segueix per l’esquerra de la riera, però nosaltres travessarem el pont per sortir a la BV-5201 just a l’indret de l’església.
2:30 Església de Sant Martí de Riudeperes. Es troba a peu de carretera i està precedida per un tancat de murs de pedra. És d'estil romànic llombard. L'absis i els murs laterals encara conserven les lesenes i els arquets cecs. L'església original era de nau única, coronada per un únic absis, al segle XII s'hi construí un portal al mur de ponent, al segles XVI i XVII s'hi afegiren les capelles laterals i al segle XVIII es construí el campanar.
Els dissabtes i diumenges es pot visitar l’interior. La rectoria està habitada.
Seguim endavant i girem a l’esquerra per tornar a baixar a la riera que creuem per un pont de fusta. En aquest punt la riera forma uns bonics salts i hi ha la font de Sant Martí.
Una mica més avall tornem a creuar la riera per un altre pont de fusta; a l’altre costat hi ha el molí de Calvaria; molí reconstruït.
Tornem a travessar la riera i la seguim per la vorera esquerra.
2:40 Cadireta del molí de Rosanas. Una cadireta consisteix en un conjunt de pedres o carreus treballats que serveix per dirigir i regular el pas de l'aigua en les bifurcacions d'un canal o rec (mitjançant comportes o lloses que encaixen a les regateres).
A continuació tornem a travessar la C25, aquesta vegada per un pas subterrani. Just a la sortida hi ha les ruïnes del molí de Rosanes.
Un altre antic molí fariner; el mas Rosanes o molí de Rosanes, el trobem documentat en els fogatges de la parròquia i terme de Sant Martí de Riudeperes de l'any 1553. També hi ha un plafó informatiu.
Una mica més endavant trobem dos plafons més, un explica la finalitat d’un pou que hi ha sota una petita resclosa, i l’altre ho fa per comentar la finalitat d’un sedimentador, que consistia en dos pous on l’aigua reposa i la terra i la sorra que porta queda sedimentada al fons i l’aigua queda neta i era utilitzada a la casa del proper molí de la Frontera.
2:50 Molí de la Frontera. Antic molí convertit en masia de dos cossos adossats. A l'esquerra de l'edifici hi ha la sortida del carcabà del molí. L'obrador té dues moles de les quals només en queden les pedres i els rodets. La bassa és buida i es pot veure perfectament el pou i els dos canals per on queia l'aigua damunt el rodet. Hi ha dos plafons que documenten el molí i la funció del carcabà.
Més endavant passem per la font de les Eres i per la de la Gana, amb el seu plafó informatiu.
A la font de les Eres hi raja l’aigua de la mina de la Frontera. La font va ser construïda a canvi dels drets de pas de la primera canonada que portava l'aigua a Vic.
Hi trobarem un gran noguera.
La font de la Gana, segons la tradició popular, rep aquest nom perquè calia tenir moltes "ganes" per atrevir-se a beure de la seva aigua. Segons les anàlisis, és la que té més contaminació.
Totes dues tenen el seu corresponent plafó informatiu.
Ara el camí passa per sota la N-141d i creua el torrent de Sant Martí per un bonic pont de fusta.
A l’altre costat hi ha la cadireta del molí del Pujol, també amb el seu plafó informatiu. Tornem a creuar el torrent i passem pel costat d’una petita zona de pícnic amb tres taules. El molí del Pujol queda a l’altre costat del torrent.
Arribem a l’alçada de l’esmentada N-141d i la seguim per l’esquerra per un camí lateral que ens deixa en una rotonda, travessem la carretera per un pas zebra i entrem de nou a Calldetenes. Creuem el carrer i seguim un camí per l’esquerra que ens porta a una bassa de Blanqueig, on també hi ha una petita zona de pícnic.
Finalment sortim de nou al carrer i acabem arribant de nou a l’inici d’aquesta, una mica llarga, però molt recomanable caminada.
3:20 Aparcament de l’institut Les Margues.
Ruta circular des de Calldetenes passant per:
- Cova de la Bruixa (0.8 km)
- Ermita de Sant Marc (1.6 km)
- Refugi de l'Omeda (3.2 km)
- Refugi del Llopart (3.5 km)
- Refugi d'Estat Major (4.3 km)
- Polvori (4.5 km)
- Hangar de la Carrera (6.4 km)
- Castell de Bellpuig (7.8 km)
- Les Set Fonts (8.4 km)
- Font d'en Pep (8.9 km)
- Molí d'Altarriba (9.7 km)
- Esglèsia de Sant Martí de Riudeperes (10.3 km)
- Moli de la Calvaria (10.6 km)
- Molí de la Frontera (11.3 km)
- Font de les Eres (11.6 km)
- Bassa del Blanqueig (12.7 km)
Fàcil i recomanable caminada que enllaça tres rutes completament diferents; primer anirem per la Ruta de Sant Marc, que ens portarà fins aquesta ermita, amb un recorregut amb grans vistes panoràmiques; després ens endinsarem pels Espais de Memòria passejant per la Ruta del Aeròdrom de Vilatorta, amb els seus refugis; pujarem a les ruïnes del castell de Bellpuig, baixarem a Sant Julià de Vilatorta, on iniciarem la Ruta dels Molins, una fantàstica caminada de ribera per molins, fonts i ponts seguint la riera de Sant Julià i seguidament el torrent de Sant Martí.
Per la Ruta de Sant Marc, primer farem una bonica caminada seguint el torrent de Sant Marc per pujar dalt de la serra de Sant Marc, amb vistes des del Pirineu al Montseny passant per la Plana de Vic.
La Ruta del Aeròdrom serà una interessant caminada resseguint el perímetre d’aquest antic i extens camp d’aviació del exercit republicà.
La Ruta dels Molins, inaugurada l’any 1994, s’inicia a Sant Julià i acaba a Calldetenes passant per cinc dels sis molins fariners que hi havia al torrent de Sant Martí. Aquesta ruta, amb els molins, les seves corresponents “cadiretes” i les fonts està molt ben explicada i documentada a l’enllaç de d’Ajuntament de Calldetenes:
https://www.calldetenes.cat/el-municipi/turisme/rutes/ruta-dels-molins-fariners.html
Aquesta excursió està farcida d’indrets d’interès, però el wikiloc només permet posar-ne 50; però com que la ruta està molt ben senyalitzada he passat per alt marcar algunes cruïlles i l’itinerari ha quedat amb 43 punts d’interès.
Per començar la caminada ens hem de situat al municipi de Calldetenes, i més concretament a l’aparcament que hi ha al davant de l’institut Les Margues, situat a l’avinguda Francesc Macià.
0:00 Calldetenes. Sortim de l’aparcament i seguim l’avinguda Francesc Macià en direcció S. Deixem el complex esportiu municipal a la dreta. Entrem en una zona amb indicis de carrers del que sembla ser un conat d’urbanització en la que mai es va arribar a edificar.
Deixem un primer d’aquests carrers a l’esquerra, en el segon veiem un gran cartell de fusta que assenyala la Ruta de Sant Marc (una mica menjat per la vegetació), no hem de seguir el carrer, ja que el camí baixa fins el torrent de Sant Marc. Iniciem una bonica caminada de ribera per aquest camí. Hi ha moments que passem per la mateixa llera.
Arribem a un roquisser, on farem una curta anada i tornada per l’esquerra a la cova.
Pugem uns metres seguint el roquisser i hem de posar molta atenció perquè entre la vegetació de la dreta hi ha un rastre que s’obre pas entre els esbarzers fins la cova.
0:15 Cova de la Bruixa. Petita cavitat artificial de 8 m de recorregut que dibuixa un doble colze. Cal avançar sempre molt ajupits, essent el terra molt polsós. Els últims 3 metres son els més amples.
Com no podia ser d’altre manera, també té la seva llegenda: “Hi vivia una bruixa i tot aquell que gosava entrar i arribar al seu final es trobava amb ella, que no li deixava sortir”. També es diu que algú s’hi va amagar durant la guerra.
Escombrant cap a casa, l’exploració de la cova va anar a càrrec del Grup d’Espeleologia de Badalona, el 20 de maig del 2024 i publicat a l’enllaç:
https://www.geb.cat/cova-de-la-bruixa-calldetenes-osona/ amb un ampli reportatge fotogràfic.
Tornem al torrent i anem remuntant-lo fins que més a o menys arribem al seu inici. Aquí girem a l’esquerra i anem pujant per roquisser en direcció al llom de la Serra de Sant Marc, l’ermita ja és ben visible.
Arribem a una discreta cruïlla, el camí segueix recta, però farem una curta anada i tornada per l’esquerra per arribar a l’ermita.
0:25 Ermita de Sant Marc. Situada dalt d’un turó, en els límits dels termes de Santa Eugènia de Berga i Sant Martí de Riudeperes, però actualment pertany a Calldetenes. El paratge molt bonic i gaudeix d’una gran vista panoràmica.
Es troba documentada des del 1530 en una venda de terrenys de vinya.
Durant la Guerra Civil va ser destruïda i restà abandonada. Fou reconstruïda a partir del 1960. Entre els treballs de reconstrucció destaca la confecció d’una nova imatge del sant, ja que la original va ser destruïda per un llamp.
L’entorn està molt ben cuidat, però un filat impedeix passejar-s’hi.
Tornem a la cruïlla anterior i anem caminant pel damunt de la carena de Sant Marc i gaudint de la vista panoràmica.
Enllacem amb una pista asfaltada i la seguim per la dreta; passem pel costat de les ruïnes de Can Discorre i anem seguint i arribem al Refugi elemental de l’Omeda 1. És un dels molts amagatalls que es van construir l’any 1938 a l’entorn de l’antic camp d’aviació republicà de l’Aeròdrom de Vilatorta.
Actualment no és visible perquè es troba totalment cobert i soterrat per la carretera, però a l’indret hi ha un panell informatiu.
Està considerat com el primer refugi que es ca aixecar en tot l’aeròdrom durant l’any 1938. Seguidament arribem al mas.
0:45 L’Omeda. És una masia històrica situada al municipi de Santa Eugènia de Berga, a la frontera amb Sant Julià de Vilatorta. Documentada en un pergamí de l’any 1368 com un mas remença pertanyent a la parròquia de Santa Maria de Vilalleons.
El nom prové de l’abundància d’oms que hi havia a la propietat.
Aquí abandonem la carretera asfaltada, que gira a l’esquerra i seguim recta per una pista de terra.
Pocs metres després arribem al Refugi elemental de l’Omeda 2. Aquest si que es veuen les dues entrades indicant la típica forma de U que tenen aquests refugis. També hi ha un panell informatiu. L’indret és molt bonic i cuidat.
Uns cent metres més endavant arribem a una cruïlla, on la pista que seguim gira lleugerament a la dreta; aquí farem una anada i tornada seguint recta fins el següent refugi.
0:55 Refugi elemental del Llopart. Situat a prop del mas del Llopart, que en aquella època era la seu del comandament del cos d’aviació de l’aeròdrom.
També hi ha les dues típiques entrades (tapiades) que denoten la forma de U a l’interior. Mesura uns 3,3 metres de fondària, 7 de llargada i 1,9 d’alçada.
Tornem a la cruïlla anterior, nova cruïlla uns quatre-cents metres després, hem de seguir recta, però primer girarem a la dreta per travessar el pont sobre el torrent del Llopart, immediatament a l’altre costat hi ha la font.
1:00 Font del Llopart o de l’Estat Major. El conjunt de la font queda en una petita terrassa allargada a recer d'un mur de pedra adossat al marge, de l'estructura del pont i d'un banc de pedra.
A la part baixa del mur hi ha encastat un tub de plàstic per on raja l'aigua en episodis molt plujosos i cau a una pica rectangular.
A pocs metres de la font, en el camp que queda al darrera, hi ha una bonica cabana de pedra. Tot aquest conjunt està força degradat i abandonat. Tornem a la cruïlla i poques passes després arribem a un altre refugi.
1:05 Refugi de l’Estat Major. Amb un únic accés, però més gran que el dels altres refugis. Integrat completament amb la forma del marge; l’entrada està tapiada amb una porta reixada.
Connecta amb el mas del Llopart on es va instal·lar l’Estat Major del cos d’aviació, segurament comandat per un coronel de l’exercit rus, el qual dirigia les operacions del camp d’aviació.
Les quadres s’adaptaren com a menjadors, dormidors i serveis dels soldats i l’habitatge s’utilitzà com a dependències del comandament.
Seguim, passem pel costat d’una caseta i arribem a una nova cruïlla; hem de girar 180 graus a l’esquerra, però primer seguirem recta per la pista, travessem de nou el torrent del Llopart per un pont i immediatament girem a la dreta i ens plantem davant l’entrada del polvorí. Està construït totalment de formigó i disposa d’una galeria de vint-i-dos metres de longitud i quatre galeries laterals d’uns deu metres cadascuna.
Tornem a la cruïlla anterior i seguim el camí esmentat anteriorment. Hi ha un cartell que diu que el pas només és permès al que fan la ruta del aeròdrom, que és el nostre cas. El camí mena directament al mas del Llopart, però abans d’arribar-hi el camí gira a la dreta i travessa els extensos plans de la Quintana, on hi havia el camp d’aviació; és una passejada molt agradable que desemboca a la pista principal d’accés al mas; girem a la dreta i acabem enllaçant amb la BV-5202, que seguim per l’esquerra, hi ha carril al lateral per als vianants; creuem la C25 per un pas elevat. Ens anem apropant a Sant Julià.
Hem d’estar atents al rètol que hi ha a la dreta que assenyala a l’Albó, aquí fem una curta anada i tornada a l’hangar.
1:35 Hangar de la Carrera. Només es conserven les bases de les quinze pilars de l’estructura. Feia 23.1 metres d’amplada i 50 de llargada que subjectaven un armat d’acer recobert amb una lona verda. A l’interior es varen muntar els bombarders Tupolev SB-2 Katiuska, de fabricació russa, anomenats Martin Bomber o Sofia pels franquistes, segons explica el plafó que hi ha a l’indret.
Tornem a la carretera i dos-cents metres després també hem de girar a la dreta, just abans del rètol de Sant Julià de Vilatorta i on hi ha un cartell de fusta que assenyala La Boscana.
Comencem a pujar pel carrer, deixem La Boscana a la dreta i la Granja El Salvador a l’esquerra i una cova que es veu dins d’aquesta darrera finca; arribem a una cruïlla, on el carrer gira a la dreta, seguirem planejant per l’esquerra fins les ruïnes del castell.
1:50 Castell de Bellpuig. El Casal o castell de Bellpuig, també anomenat Castell dels Moros o Domus de Sant Julià, és una casa forta documentada el 1147 al terme de Sant Julià de Vilatorta.
Donat que no apareix cap notícia sobre el Castell durant el segle XI, els estudiosos l'han situat als segles XII i XIII. El 1234 n'eren senyors Bertran i Berenguera.
A partir del segle XV es perden les notícies del Castell, per bé que el nom de Sant Julià de Bellpuig perdura en els pergamins de l'arxiu fins ben entrat el segle XVI.
Només en queden dos grans murs i alguna paret més. Hi ha un rètol on encara es pot llegir la seva història, també hi ha un banc per poder contemplar les ruïnes.
Situat damunt un turó damunt mateix de Sant Julià gaudeix de bona vista, però els arbres en tapen una part.
Hem de baixar fins les ruïnes, d’allà per la dreta arrenca un camí que baixa fins la font.
1:55 Font d’en Pau. Inaugurada el 29 de maig de 2011 en memòria d’en Pau Costa Alcubierre, analista d'incendis forestals que va morir als 31 anys en acte de servei en l'incendi d'Horta de Sant Joan el 24 de juliol del 2009. La font està situada sota una roca que li fa de balma i és alimentada per una canalització des del mateix dipòsit municipal d'aigua situat una mica més amunt.
Aquesta font és el preludi del canvi de Ruta que estem a punt d’iniciar: La Ruta dels Molins.
Deixem aquest acollidor racó i entrem al municipi de Sant Julià i entrem al parc.
2:00 Parc de les Set Fonts. Aquesta àrea d’esplai és un indret emblemàtic de la vila de Sant Julià de Vilatorta que rep aquest nom pels set dolls d’aigua que hi ha a l’entrada del parc, i es troba ubicat a la part més baixa del poble i fou inaugurat el 25 d’agost del 1933.
Fou obra de Miquel Pallàs, qui va dissenyar un parc amb estil propi amb la utilització d’elements naturals i de pedra molt ben conjuminats.
El parc va ser construït on hi havia la Font Noguera.
Inicialment, constava de cinc brocs en el mateix mur actual. A l’any de la inauguració s’hi van afegir dos brocs més, i els seus orígens es poden remuntar al 1723. Era una zona on les dones del pobles rentaven la roba i, per això, hi ha dos safareigs.
Travessem el parc de punta a punta i a la sortida hi ha la font de Sant Fèlix, amb una bonica ceràmica d’aquest sant.
Comencem a seguir, pel seu marge dret, la riera de Sant Julià.
Passem per la font del Cargol, a l’esquerra del camí, una mica enclotada i amb uns esglaons per baixar-hi.
Seguim una mica més i tornem a sortir a Sant Julià.
2:10 Font d’en Pep. Es troba emmarcada en un petit mur fet de pedres.
A sobre de la font, hi ha el seu nom gravat en una rajola. Antigament es deia que l’aigua d’aquesta font era medicinal, però actualment no raja..
Anem seguint pel costat de la riera i acabem sortint definitivament de Sant Julià, travessem la riera pel pont del molí d’Alta-riba o d’Altariba.
Ara iniciem una fantàstica passejada seguint aquesta riera; poc després passem pel costat de les ruïnes de l’antic molí d’Alta-riba. Hi ha dos plafons explicatius. Seguim, ens separem uns metres de la riera i pugem per uns esglaons.
2:25 Font Vermella. És una mina d'aigua que pertany al mas Alta-riba.
La mina només té visible la paret frontal que és de pedra i és on s'hi ubica la sortida d'aigua a través d'un broc de ferro a la part baixa.
A la dreta de la font hi ha un pedrís per seure, i també hi havia una taula feta amb una desgastada roda de molí.
Seguim i arribem al molí del Nadal, molt modificat i pràcticament no es veu cap element del molí. Té una entrada amb una gran porta reixada amb dos grans fanals forjats a cada costat que donen pas a un pati amb l’edifici al darrera.
El camí segueix per l’esquerra de la riera, però nosaltres travessarem el pont per sortir a la BV-5201 just a l’indret de l’església.
2:30 Església de Sant Martí de Riudeperes. Es troba a peu de carretera i està precedida per un tancat de murs de pedra. És d'estil romànic llombard. L'absis i els murs laterals encara conserven les lesenes i els arquets cecs. L'església original era de nau única, coronada per un únic absis, al segle XII s'hi construí un portal al mur de ponent, al segles XVI i XVII s'hi afegiren les capelles laterals i al segle XVIII es construí el campanar.
Els dissabtes i diumenges es pot visitar l’interior. La rectoria està habitada.
Seguim endavant i girem a l’esquerra per tornar a baixar a la riera que creuem per un pont de fusta. En aquest punt la riera forma uns bonics salts i hi ha la font de Sant Martí.
Una mica més avall tornem a creuar la riera per un altre pont de fusta; a l’altre costat hi ha el molí de Calvaria; molí reconstruït.
Tornem a travessar la riera i la seguim per la vorera esquerra.
2:40 Cadireta del molí de Rosanas. Una cadireta consisteix en un conjunt de pedres o carreus treballats que serveix per dirigir i regular el pas de l'aigua en les bifurcacions d'un canal o rec (mitjançant comportes o lloses que encaixen a les regateres).
A continuació tornem a travessar la C25, aquesta vegada per un pas subterrani. Just a la sortida hi ha les ruïnes del molí de Rosanes.
Un altre antic molí fariner; el mas Rosanes o molí de Rosanes, el trobem documentat en els fogatges de la parròquia i terme de Sant Martí de Riudeperes de l'any 1553. També hi ha un plafó informatiu.
Una mica més endavant trobem dos plafons més, un explica la finalitat d’un pou que hi ha sota una petita resclosa, i l’altre ho fa per comentar la finalitat d’un sedimentador, que consistia en dos pous on l’aigua reposa i la terra i la sorra que porta queda sedimentada al fons i l’aigua queda neta i era utilitzada a la casa del proper molí de la Frontera.
2:50 Molí de la Frontera. Antic molí convertit en masia de dos cossos adossats. A l'esquerra de l'edifici hi ha la sortida del carcabà del molí. L'obrador té dues moles de les quals només en queden les pedres i els rodets. La bassa és buida i es pot veure perfectament el pou i els dos canals per on queia l'aigua damunt el rodet. Hi ha dos plafons que documenten el molí i la funció del carcabà.
Més endavant passem per la font de les Eres i per la de la Gana, amb el seu plafó informatiu.
A la font de les Eres hi raja l’aigua de la mina de la Frontera. La font va ser construïda a canvi dels drets de pas de la primera canonada que portava l'aigua a Vic.
Hi trobarem un gran noguera.
La font de la Gana, segons la tradició popular, rep aquest nom perquè calia tenir moltes "ganes" per atrevir-se a beure de la seva aigua. Segons les anàlisis, és la que té més contaminació.
Totes dues tenen el seu corresponent plafó informatiu.
Ara el camí passa per sota la N-141d i creua el torrent de Sant Martí per un bonic pont de fusta.
A l’altre costat hi ha la cadireta del molí del Pujol, també amb el seu plafó informatiu. Tornem a creuar el torrent i passem pel costat d’una petita zona de pícnic amb tres taules. El molí del Pujol queda a l’altre costat del torrent.
Arribem a l’alçada de l’esmentada N-141d i la seguim per l’esquerra per un camí lateral que ens deixa en una rotonda, travessem la carretera per un pas zebra i entrem de nou a Calldetenes. Creuem el carrer i seguim un camí per l’esquerra que ens porta a una bassa de Blanqueig, on també hi ha una petita zona de pícnic.
Finalment sortim de nou al carrer i acabem arribant de nou a l’inici d’aquesta, una mica llarga, però molt recomanable caminada.
3:20 Aparcament de l’institut Les Margues.
Ruta circular des de Calldetenes passant per:
- Cova de la Bruixa (0.8 km)
- Ermita de Sant Marc (1.6 km)
- Refugi de l'Omeda (3.2 km)
- Refugi del Llopart (3.5 km)
- Refugi d'Estat Major (4.3 km)
- Polvori (4.5 km)
- Hangar de la Carrera (6.4 km)
- Castell de Bellpuig (7.8 km)
- Les Set Fonts (8.4 km)
- Font d'en Pep (8.9 km)
- Molí d'Altarriba (9.7 km)
- Esglèsia de Sant Martí de Riudeperes (10.3 km)
- Moli de la Calvaria (10.6 km)
- Molí de la Frontera (11.3 km)
- Font de les Eres (11.6 km)
- Bassa del Blanqueig (12.7 km)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada