Calella, les Torretes (telegrafia òptica), font d'en Decai i turons del Capaspre, de la Cabra i de Popa
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Maresme al wikiloc podeu escriure al cercador de rutes d'aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "maresmejsp" i us apareixeran totes.
Caminada molt recomanable, carregada de contrastos i de molt bones vistes, que ens portarà des de caminar per la platja de Garbí i miradors de Calella, fins un recorregut circular pels turons que encerclen aquest municipi.
A mesura que guanyem alçada la vista panoràmica es va ampliant i ens ofereix una extensa visió de la costa nord del Maresme, des de Mataró fins a Malgrat.
És una caminada fàcil per pistes i camins, només per anar a una antiga caseta de guaita hi ha un rastre una mica difús, però s’hi arriba, i si es vol és pot prescindir anar-hi.
Potser element que crida més l’atenció de l’excursió és la visita al turó de la Patona o de les Torretes on hi les ruïnes de les dues torres de telegrafia òptica. Unes ruïnes consolidades situades en un espai arranjat amb una barana, bancs i una petita tribuna que serveix de mirador, tot plegat envoltat d’una bonica pineda.
La telegrafia òptica va ser el primer sistema telegràfic de la història que feia servir senyals enviats des de torres separades aproximadament uns deu quilòmetres l'una de l'altra.
Durant la Revolució Francesa, l'enginyer lionès Claude Chappe (1763-1805) va inventar un sistema revolucionari de transmissió per semàfors. El primer telègraf era òptic i totalment manual. Per transmetre un missatge entre dues ciutats, calia instal·lar, al capdamunt de torres un sistema de braços articulats maniobrats per un operador. Des d'una torre l'operador veia la torre precedent i la següent. L'operador de cada una observava els senyals emesos amb l'ajuda dels braços articulats i els retransmetia a la torre següent.
Aquest sistema permetia transmetre missatges molt més ràpidament que amb el correu a cavall.
A Catalunya van coexistir dues línies, una de civil o general (l’esmentada Madrid - La Jonquera), i una altra de militar. A vegades hi havia dues torres de cantó al mateix indret (per exemple, les dues que ens ocupen avui a Calella o les del Puigsardina a Riudarenes).
La xarxa catalana de telegrafia òptica militar es va construir per a facilitar la comunicació amb les guarnicions de l'interior del país i així combatre més eficaçment la lluita contra els carlins.
En aquesta xarxa el telègraf era situat al terrat de les torres i també en punts elevats com un campanar o alguna construcció elevada. Tenia una bola que es podia moure verticalment i ocupar cinc posicions diferents i una barra situada a mitjana altura que podia girar i disposar-se en quatre orientacions. Cadascuna de les 20 combinacions resultants tenia un significat numèric. La successió de valors numèrics constituïa el missatge que era traduït amb un codificador que només tenien les autoritats militars pertinents. Les torres de la línia anaven reproduint successivament les disposicions del telègraf que observaven (amb un petit telescopi) en les torres veïnes i així el missatge circulava fins al seu destí.
Aquesta xarxa militar es va dissenyar i construir en només dos anys del 1848 al 1849. Es va fer tan ràpid perquè es construïren poques torres de nova planta ja que la majoria es varen col·locar, tal com s’ha esmentat en campanars i edificis elevats. La xarxa va tenir una vuitantena torres i una longitud de 800 km, estructurada en línies radials que sortien de Barcelona.
Un exemple molt visible el trobem a dalt la torre de guaita del castell de Montjuïc on hi ha una sèrie de pals que semblen pertànyer a un hipotètic veler, però en realitat son els pals de la telegrafia òptica que hi havia en aquesta torre.
Aquest sistema tenia un gran defecte i és no podia funcionar ni de nit ni amb mala visibilitat i necessitava un gran nombre d'operadors i només va funcionar aproximadament entre els anys 1840 i 1860.
La primera torre de Calella fou edificada l'any 1848, i era servida per un destacament de tropa; la segona fou bastida l'any 1857, i era utilitzada per funcionaris paisans, però amb prou feines va entrar en funcionament, perquè el 1861 arribava el tren de vapor a Calella, fet que va comportar que les torres perdessin la seva utilitat i varen quedar en el més complet abandó, exposades a les inclemències de la natura i a la falta de civisme, acabant en un lamentable estat de ruïna fins que les ruïnes varen ser restaurades i apuntalades. El 25 de maig de 1988 van ser incorporades al Pla Especial de Protecció i Conservació del Patrimoni Artístic de Calella 24/02/1982).
Les torres de Calella es comunicaven pel sud amb la del turó dels Encantats d’Arenys de Mar i al nord amb la de la Torre de Blanes, situada al castell de Sant Joan.
Aquesta caminada comença al nucli urbà de Calella, per tant no cal especificar gaire on començar-la; però per la proximitat amb el traçat l’indret escollit és un aparcament gratuït que hi ha al costat de la riera de Calella, a tocar de la font de Sant Quirze i Santa Julita.
És un aparcat molt gran en un descampat; també és pot aparcar uns metres més amunt a la mateixa font, però l’espai és molt més petit.
0:00 Aparcament a prop de la font de Sant Quirze, 26m. Sortim de l’aparcament i anem baixant per la vorera del carrer en línia recta fins arribar a la platja, on girem a la dreta per sguir el passeig marítim que recorre la platja de Garbí. Passem pel costat del monument a Enric Teixidó i Salvà, promotor de turisme, tal com resa a la placa. Seguim fins que el passeig s’acaba en unes escales que ens porten al vial que hi ha al costat de la NII. Hem guanyat alçada i la vista sobre el mar, les petites cales i les roques dels penya-segats és molt bonica.
Avancem per aquest concorregut vial.
0:30 Mirador de Cala Vinyeta. Un mirador amb un petit aparcament. Seguim i ja veiem el pont sobre la NII pel que passarem, però el passem de llarg per apropar-nos a un altre mirador.
0:35 Mirador de la Platja Grossa. Nou mirador, aquest amb un aparcament molt més gran. Retrocedim uns metres i creuem el pont sobre la NII, seguim el camí uns metres fins que un petit jaló ens assenyala un bonic camí per l’esquerra que puja a les Torretes. Arribem a una cruïlla d’anada i tornada per l’esquerra a les Torretes.
0:45 Turó de les Torretes o de la Petona, 89m. Ens trobem davant de les dues torres de telegrafia òptica, situades en un indret molt bonic i amb molt bona vista sobre Calella i el Far per un costat i de Mataró per l’altre. Ens hi passegem per contemplar-les per tots costats, en un racó una mica apartat hi ha el típic rectangle en forma de quadre que “emmarca” les torres.
Vistes les torres i la panoràmica tornem a la cruïlla anterior i seguim el camí que desemboca en un carrer que seguim per la dreta i després a l’esquerra i arribem al torrent de les Basses on hi ha l’inici de la carretera d’accés al far. La seguim només fins el proper revolt, allà per l’esquerra arrenca un corriol que ens puja a dalt la carena on enllacem amb un camí molt més marcat; el seguim per l’esquerra, passem pel costat d’unes ruïnes des d’on tenim una molt bona perspectiva de Calella. Pugem una mica més i la panoràmica s’amplia al mar i a les torres de telegrafia òptica que sobresurten per damunt dels pins.
1:00 Turó del Capaspre, 85m. Una mica tapat per la vegetació i amb un dipòsit entre els arbres. Seguim el camí, passem pel costat d’una piscina abandonada del club de Tennis Calella, arribem al final d’un accés a aquest club i el seguim. Passem la cruïlla amb el carrer del Ponent i arribem al del Llevant. Girem a l’esquerra i passem per sota la C32; a l’altre costat girem a l’esquerra; passem per una cruïlla i seguim recta. El camí porta a una finca privada, uns metres abans d’arribar-hi surt un bonic camí per l’esquerra que la voreja. Més endavant el camí fa un gir de 180 graus a la dreta, abans veurem un rastre pel bosc que ens permet fer una curta drecera. Recuperem el camí.
1:30 Turó de la Cabra, 153m. Hi ha dues antenes; tan bones vistes que hem tingut pujant-hi i la que tindrem a continuació, però a dalt el turó els arbres la tapen. Seguim endavant i enllacem amb una pista que seguim per l’esquerra i que poques passes després es bifurca i seguim la de la dreta. Aviat arribarem a una nova cruïlla amb un jaló, però unes passes abans podem girar a l’esquerra per seguir un gairebé imperceptible rastre de camí que ens porta a una construcció abandonada.
1:40 Casseta de guaita. És una construcció rodona perduda en mig del bosc, que miraculosament encara té parets i teulada (amb una escletxa al mig que presagia un proper esfondrament); sembla que servia de guaita, hi ha dues petites finestres amb un parell de barrots al mig, també hi ha una petita llar de foc. L’accés fins la porta és una mica complicat degut al sotabosc, la millor manera d’arribar-hi és per la dreta. Tornem a la pista i a la cruïlla esmentada seguim per la dreta.
Seguim tenint molt bones vistes de la costa i de Calella. Arribem a una marcada cruïlla, deixem la pista que puja lleugerament i seguim la que planeja per la dreta. Passem pel costat d’un Seat Marbella abandonat, si ens hi acostem veurem que uns metres més avall hi ha una casa.
Aquesta casa i el cotxe son una bona fita perquè uns metres més endavant a l’esquerra arrenca la pista d’accés a la casa, la seguim els primers metres per girar després a la dreta per seguir un corriol que baixa per dins del bosc. Hem d’estar atents per veure la font, és a la dreta del camí i en veurem la punta de la ceràmica.
2:00 Font d’en Decai. Situada en una petita clariana del bosc, no raja, però hi ha una bonica ceràmica de l’any 1985 dedicada a Sant Bonaventura i patrocinada pel grup “Pa, vi i moltó” de Calella. Vist aquest amagat racó i la ceràmica, protegida per una reixa, tornem a la pista.
A poques passes hi ha una nova cruïlla; seguim recta i arribem a la punta de la carena, unes roques sobresurten per sobre la vegetació; ens desviem lleugerament a la dreta.
2:10 Puig de Popa, 210m. Unes prominències rocalloses blanquinoses sobresurten una mica per sobre la vegetació i creen un contrast molt bonic, ajudat per la fantàstica panoràmica que es gaudeix des d’aquest punt. Al meu parer, és el punt més bonic de la caminada, inclús per damunt de les Torretes, que segueixen sobresortint per sobre la pineda. També veiem el vèrtex geodèsic del turó de Llevant, on també hi ha varies antenes, que sobresurten en el punt més alt de la urbanització de Can Carreres.
Ens hem apartat quatre metres del camí, hi tornem i a partir d’aquí emprenem la baixada que ens tornarà a Calella. Anem seguint el camí que ens porta fins una cruïlla, on hi ha una gran bassa (en aquest buida) on girem a l’esquerra per seguir una pista que ens baixa fins el torrent de la Font del Catx, que seguim estrictament pel seu llit: deixem a l’esquerra la granja Sánchez i acabem desembocant a la riera de Calella, que la seguim uns metres per la seva dreta per una pista força ample, però poc després, quan arribem a l’alçada de la Hípica Calella i Ranxo Bonanza passem a la riba esquerra on encara hi ha una pista més ample. Tornem a creuar per sota la C32, que passa molt elevada per sobre els nostres caps i anem apropant-nos a Calella.
2:40 Font de Sant Quirze i Santa Julita. Un indret de pícnic, amb quatre grans taules rectangulars de pedra amb el seus bancs i sis bancs de fusta repartits per l’indret. La font queda en un racó i no raja. Hi ha una placa de l’any 2001 amb el nom de la font.
Seguim quatre passes més i arribem a l’aparcament.
2:45 Aparcament. Hi ha menys de cinc minuts, però acostumo a quadrar els horaris de cinc en cinc.
- Pont De Fusta De La Riera Capaspre (0.8 km)
- Platja de Garbí (1.2 km)
- Font de la Llopa (1.5 km)
- Far de Calella (1.7 km)
- Mirador Cala Vinyeta (2.2 km)
- Platja de les Roques (2.6 km)
- Les Torretes (3.0 km)
- Turó del Capaspre (3.8 km)
- Turó de la Cabra (5.5 km)
- Font d'en Decai (7.1 km)
- Puig de Popa (7.6 km)
Caminada molt recomanable, carregada de contrastos i de molt bones vistes, que ens portarà des de caminar per la platja de Garbí i miradors de Calella, fins un recorregut circular pels turons que encerclen aquest municipi.
A mesura que guanyem alçada la vista panoràmica es va ampliant i ens ofereix una extensa visió de la costa nord del Maresme, des de Mataró fins a Malgrat.
És una caminada fàcil per pistes i camins, només per anar a una antiga caseta de guaita hi ha un rastre una mica difús, però s’hi arriba, i si es vol és pot prescindir anar-hi.
Potser element que crida més l’atenció de l’excursió és la visita al turó de la Patona o de les Torretes on hi les ruïnes de les dues torres de telegrafia òptica. Unes ruïnes consolidades situades en un espai arranjat amb una barana, bancs i una petita tribuna que serveix de mirador, tot plegat envoltat d’una bonica pineda.
La telegrafia òptica va ser el primer sistema telegràfic de la història que feia servir senyals enviats des de torres separades aproximadament uns deu quilòmetres l'una de l'altra.
Durant la Revolució Francesa, l'enginyer lionès Claude Chappe (1763-1805) va inventar un sistema revolucionari de transmissió per semàfors. El primer telègraf era òptic i totalment manual. Per transmetre un missatge entre dues ciutats, calia instal·lar, al capdamunt de torres un sistema de braços articulats maniobrats per un operador. Des d'una torre l'operador veia la torre precedent i la següent. L'operador de cada una observava els senyals emesos amb l'ajuda dels braços articulats i els retransmetia a la torre següent.
Aquest sistema permetia transmetre missatges molt més ràpidament que amb el correu a cavall.
A Catalunya van coexistir dues línies, una de civil o general (l’esmentada Madrid - La Jonquera), i una altra de militar. A vegades hi havia dues torres de cantó al mateix indret (per exemple, les dues que ens ocupen avui a Calella o les del Puigsardina a Riudarenes).
La xarxa catalana de telegrafia òptica militar es va construir per a facilitar la comunicació amb les guarnicions de l'interior del país i així combatre més eficaçment la lluita contra els carlins.
En aquesta xarxa el telègraf era situat al terrat de les torres i també en punts elevats com un campanar o alguna construcció elevada. Tenia una bola que es podia moure verticalment i ocupar cinc posicions diferents i una barra situada a mitjana altura que podia girar i disposar-se en quatre orientacions. Cadascuna de les 20 combinacions resultants tenia un significat numèric. La successió de valors numèrics constituïa el missatge que era traduït amb un codificador que només tenien les autoritats militars pertinents. Les torres de la línia anaven reproduint successivament les disposicions del telègraf que observaven (amb un petit telescopi) en les torres veïnes i així el missatge circulava fins al seu destí.
Aquesta xarxa militar es va dissenyar i construir en només dos anys del 1848 al 1849. Es va fer tan ràpid perquè es construïren poques torres de nova planta ja que la majoria es varen col·locar, tal com s’ha esmentat en campanars i edificis elevats. La xarxa va tenir una vuitantena torres i una longitud de 800 km, estructurada en línies radials que sortien de Barcelona.
Un exemple molt visible el trobem a dalt la torre de guaita del castell de Montjuïc on hi ha una sèrie de pals que semblen pertànyer a un hipotètic veler, però en realitat son els pals de la telegrafia òptica que hi havia en aquesta torre.
Aquest sistema tenia un gran defecte i és no podia funcionar ni de nit ni amb mala visibilitat i necessitava un gran nombre d'operadors i només va funcionar aproximadament entre els anys 1840 i 1860.
La primera torre de Calella fou edificada l'any 1848, i era servida per un destacament de tropa; la segona fou bastida l'any 1857, i era utilitzada per funcionaris paisans, però amb prou feines va entrar en funcionament, perquè el 1861 arribava el tren de vapor a Calella, fet que va comportar que les torres perdessin la seva utilitat i varen quedar en el més complet abandó, exposades a les inclemències de la natura i a la falta de civisme, acabant en un lamentable estat de ruïna fins que les ruïnes varen ser restaurades i apuntalades. El 25 de maig de 1988 van ser incorporades al Pla Especial de Protecció i Conservació del Patrimoni Artístic de Calella 24/02/1982).
Les torres de Calella es comunicaven pel sud amb la del turó dels Encantats d’Arenys de Mar i al nord amb la de la Torre de Blanes, situada al castell de Sant Joan.
Aquesta caminada comença al nucli urbà de Calella, per tant no cal especificar gaire on començar-la; però per la proximitat amb el traçat l’indret escollit és un aparcament gratuït que hi ha al costat de la riera de Calella, a tocar de la font de Sant Quirze i Santa Julita.
És un aparcat molt gran en un descampat; també és pot aparcar uns metres més amunt a la mateixa font, però l’espai és molt més petit.
0:00 Aparcament a prop de la font de Sant Quirze, 26m. Sortim de l’aparcament i anem baixant per la vorera del carrer en línia recta fins arribar a la platja, on girem a la dreta per sguir el passeig marítim que recorre la platja de Garbí. Passem pel costat del monument a Enric Teixidó i Salvà, promotor de turisme, tal com resa a la placa. Seguim fins que el passeig s’acaba en unes escales que ens porten al vial que hi ha al costat de la NII. Hem guanyat alçada i la vista sobre el mar, les petites cales i les roques dels penya-segats és molt bonica.
Avancem per aquest concorregut vial.
0:30 Mirador de Cala Vinyeta. Un mirador amb un petit aparcament. Seguim i ja veiem el pont sobre la NII pel que passarem, però el passem de llarg per apropar-nos a un altre mirador.
0:35 Mirador de la Platja Grossa. Nou mirador, aquest amb un aparcament molt més gran. Retrocedim uns metres i creuem el pont sobre la NII, seguim el camí uns metres fins que un petit jaló ens assenyala un bonic camí per l’esquerra que puja a les Torretes. Arribem a una cruïlla d’anada i tornada per l’esquerra a les Torretes.
0:45 Turó de les Torretes o de la Petona, 89m. Ens trobem davant de les dues torres de telegrafia òptica, situades en un indret molt bonic i amb molt bona vista sobre Calella i el Far per un costat i de Mataró per l’altre. Ens hi passegem per contemplar-les per tots costats, en un racó una mica apartat hi ha el típic rectangle en forma de quadre que “emmarca” les torres.
Vistes les torres i la panoràmica tornem a la cruïlla anterior i seguim el camí que desemboca en un carrer que seguim per la dreta i després a l’esquerra i arribem al torrent de les Basses on hi ha l’inici de la carretera d’accés al far. La seguim només fins el proper revolt, allà per l’esquerra arrenca un corriol que ens puja a dalt la carena on enllacem amb un camí molt més marcat; el seguim per l’esquerra, passem pel costat d’unes ruïnes des d’on tenim una molt bona perspectiva de Calella. Pugem una mica més i la panoràmica s’amplia al mar i a les torres de telegrafia òptica que sobresurten per damunt dels pins.
1:00 Turó del Capaspre, 85m. Una mica tapat per la vegetació i amb un dipòsit entre els arbres. Seguim el camí, passem pel costat d’una piscina abandonada del club de Tennis Calella, arribem al final d’un accés a aquest club i el seguim. Passem la cruïlla amb el carrer del Ponent i arribem al del Llevant. Girem a l’esquerra i passem per sota la C32; a l’altre costat girem a l’esquerra; passem per una cruïlla i seguim recta. El camí porta a una finca privada, uns metres abans d’arribar-hi surt un bonic camí per l’esquerra que la voreja. Més endavant el camí fa un gir de 180 graus a la dreta, abans veurem un rastre pel bosc que ens permet fer una curta drecera. Recuperem el camí.
1:30 Turó de la Cabra, 153m. Hi ha dues antenes; tan bones vistes que hem tingut pujant-hi i la que tindrem a continuació, però a dalt el turó els arbres la tapen. Seguim endavant i enllacem amb una pista que seguim per l’esquerra i que poques passes després es bifurca i seguim la de la dreta. Aviat arribarem a una nova cruïlla amb un jaló, però unes passes abans podem girar a l’esquerra per seguir un gairebé imperceptible rastre de camí que ens porta a una construcció abandonada.
1:40 Casseta de guaita. És una construcció rodona perduda en mig del bosc, que miraculosament encara té parets i teulada (amb una escletxa al mig que presagia un proper esfondrament); sembla que servia de guaita, hi ha dues petites finestres amb un parell de barrots al mig, també hi ha una petita llar de foc. L’accés fins la porta és una mica complicat degut al sotabosc, la millor manera d’arribar-hi és per la dreta. Tornem a la pista i a la cruïlla esmentada seguim per la dreta.
Seguim tenint molt bones vistes de la costa i de Calella. Arribem a una marcada cruïlla, deixem la pista que puja lleugerament i seguim la que planeja per la dreta. Passem pel costat d’un Seat Marbella abandonat, si ens hi acostem veurem que uns metres més avall hi ha una casa.
Aquesta casa i el cotxe son una bona fita perquè uns metres més endavant a l’esquerra arrenca la pista d’accés a la casa, la seguim els primers metres per girar després a la dreta per seguir un corriol que baixa per dins del bosc. Hem d’estar atents per veure la font, és a la dreta del camí i en veurem la punta de la ceràmica.
2:00 Font d’en Decai. Situada en una petita clariana del bosc, no raja, però hi ha una bonica ceràmica de l’any 1985 dedicada a Sant Bonaventura i patrocinada pel grup “Pa, vi i moltó” de Calella. Vist aquest amagat racó i la ceràmica, protegida per una reixa, tornem a la pista.
A poques passes hi ha una nova cruïlla; seguim recta i arribem a la punta de la carena, unes roques sobresurten per sobre la vegetació; ens desviem lleugerament a la dreta.
2:10 Puig de Popa, 210m. Unes prominències rocalloses blanquinoses sobresurten una mica per sobre la vegetació i creen un contrast molt bonic, ajudat per la fantàstica panoràmica que es gaudeix des d’aquest punt. Al meu parer, és el punt més bonic de la caminada, inclús per damunt de les Torretes, que segueixen sobresortint per sobre la pineda. També veiem el vèrtex geodèsic del turó de Llevant, on també hi ha varies antenes, que sobresurten en el punt més alt de la urbanització de Can Carreres.
Ens hem apartat quatre metres del camí, hi tornem i a partir d’aquí emprenem la baixada que ens tornarà a Calella. Anem seguint el camí que ens porta fins una cruïlla, on hi ha una gran bassa (en aquest buida) on girem a l’esquerra per seguir una pista que ens baixa fins el torrent de la Font del Catx, que seguim estrictament pel seu llit: deixem a l’esquerra la granja Sánchez i acabem desembocant a la riera de Calella, que la seguim uns metres per la seva dreta per una pista força ample, però poc després, quan arribem a l’alçada de la Hípica Calella i Ranxo Bonanza passem a la riba esquerra on encara hi ha una pista més ample. Tornem a creuar per sota la C32, que passa molt elevada per sobre els nostres caps i anem apropant-nos a Calella.
2:40 Font de Sant Quirze i Santa Julita. Un indret de pícnic, amb quatre grans taules rectangulars de pedra amb el seus bancs i sis bancs de fusta repartits per l’indret. La font queda en un racó i no raja. Hi ha una placa de l’any 2001 amb el nom de la font.
Seguim quatre passes més i arribem a l’aparcament.
2:45 Aparcament. Hi ha menys de cinc minuts, però acostumo a quadrar els horaris de cinc en cinc.
- Pont De Fusta De La Riera Capaspre (0.8 km)
- Platja de Garbí (1.2 km)
- Font de la Llopa (1.5 km)
- Far de Calella (1.7 km)
- Mirador Cala Vinyeta (2.2 km)
- Platja de les Roques (2.6 km)
- Les Torretes (3.0 km)
- Turó del Capaspre (3.8 km)
- Turó de la Cabra (5.5 km)
- Font d'en Decai (7.1 km)
- Puig de Popa (7.6 km)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada