Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, ermita de Sant Miquel de Vilageliu i refugis antiaeris del Soler, Trabau i Moianès
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes al wikiloc per la zona d'Osona podeu escriure al cercador de rutes d’aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "osonajsp" i us apareixeran totes.
Plàcida caminada per la plana osonenca que ens permet conèixer dos indrets emblemàtics com el Santuari de la Mare de Déu d’Ajuda i Sant Miquel de Vilageliu; però una part del traçat va resseguint el perímetre d’un camp de l’aviació republicana que va existir en aquest indret, situat entre Balenyà i Tona, del 1938 al 1939 i en visitarem quatre dels vuit refugis antiaeris que hi havia.
A l’accés del refugi antiaeri de Trabau 2 hi ha un plafó que n’explica la història.
A l’inici de la guerra civil l’aviació republicana estava a l’Aragó i a Lleida; amb l’enfonsament del front a Terol l’aviació es va replegar més a l’interior de Catalunya.
Així va néixer a la primavera del 1938 el camp que contornejarem avui, va estar integrat a la Tercera Regió Aèria, 2on Sector, codi 328. Les obres s’emprengueren a partir d’una ordre de la “Jefatura d’Obres d’Aviació” transmesa al veïns de Tona, que deia així: “Que demà a les vuit del matí tots els homes no compromesos amb les lleves mobilitzades, dels 18 als 50 anys, deuen presentar-se a les 8 del matí amb pics, pales o aixades, als plans de Can Moianès de Balanyà, per efectuar treballs d’explanació. També deuran portar-hi els carros-volquet, arades i altres eines utilitzables, com també els animals de peu rodó o forcat que hi hagin en aquest terme municipal. Tona, 15 d’abril de 1938”.
Pr a la construcció dels refugis que se situen a l’entorn del camp d’aviació es van utilitzar els totxos que l’empresa del sector carni de Can Licos de Tona tenia reservats per a les obres de millora de la fàbrica.
El camp de vol disposava de dues pistes bàsiques i Can Moianès era l’edifici principal per a la tropa i la comandància del camp on també es va construir el refugi antiaeri principal.
El cert és que poca activitat aèria va tenir. Segons els masovers de la veïna casa de la Serra, que no van haver de marxar durant la guerra, cap a l’estiu del 1938 varen veure enlairar-se alguns avions, que s’amagaven a la roureda de la Granja.
Un capítol de la història que reviurem en aquesta caminada.
Caminada sense cap mena de dificultat, i pràcticament sense desnivell, que es desenvolupa majoritàriament per pistes, asfaltades, cimentades o de terra i algun tram per bonics camins.
Per començar a caminar ens hem de situar a dins del municipi dels Hostalets de Balanyà, a l’alçada del centre urbà hi ha un gran panell anunciant la carretera d’accés al Santuari de l’Ajuda; seguim aquesta estreta carretera que ens deixa davant mateix del santuari, on hi ha espai per aparcar.
0:00 Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda. És citada el 955 juntament amb la vila rural Balagnans i es va consagrar el 1083. El 1654, l'església fou incendiada pels francesos i se'n reconstruí el portal.
Ha tingut noms tan diversos com Santa Maria de les Dones (segle XII) o de la Bona Sort (segle XVII). El nom actual es troba des del 1775, quan la població venia a demanar a la Verge protecció en cas d'una epidèmia de pesta.
És un compendi d'estils, des del romànic llombard, en bona part del campanar i de la façana, fins al barroc i el modernisme en les pintures de l'altar major, obra de Joan Rifà a la segona meitat del segle XX (1963). El portal és de gust renaixentista. Al segle XV s’afegí un nou pis al campanar (ben notori a simple vista). La Verge actual és una reconstrucció de l’antiga imatge, destruïda pels francesos.
El santuari està obert durant el dia, i l’antic comunidor serveix de petita capella per posar-hi els desitjos, hi ha una màquina expenedora d’espelmes. El recinte està tancat per un mur de pedra i està molt ben cuidat.
Iniciem la caminada rodejant el santuari, podem fer-ho per l’esquerra o bé per la dreta, darrera l’església els dos camins s’uneixen.
A l’anada anirem per l’esquerra i tornarem per les boniques escales de pedra de la dreta. Arribem a una cruïlla amb un jaló. Ara seguirem recta i tornarem per la dreta passant pel pont del molí del Verdaguer.
Anem sempre per la pista en direcció N i arribem a les Granges del Soler, situades a la dreta de la pista; poques passes després hi ha el primer refugi.
0:20 Refugi antiaeri de la Granja 3. A l’esquerra i a tocar de la pista; és molt petit i està força malmès i baixar-hi és pràcticament impossible. Seguim una mica més i arribem a la cruïlla de Passallops; important cruïlla de pistes on hi ha un jaló.
Ara abandonarem el llindar del camp d’aviació i girarem a l’esquerra en direcció a l’ermita de Sant Miquel.
Ara anem en direcció O, passem una primera cruïlla i seguim recta; en una segona cruïlla també seguim recta per un bonic tram per dins del bosc.
Poc després arribem a un tercera cruïlla, aquí la pista segueix una vintena de metres i acaba al mas de la Talaia; nosaltres seguirem per la dreta un camí molt bonic que ens porta davant el gran mas de Vilageliu o Vilageriu.
Seguim quatre passes i arribem a l’ermita.
0:50 Sant Miquel de Vilageriu. Petita i bonica ermita romàtica, situada a mig kilòmetre de la zona esportiva de Tona i en una cruïlla de pistes.
La seva existència es remunta abans del 948, ja que el 12 de març d’aquest any és esmentada en el testament del levita Guadanir, “senyor de Vil·la Gerille” L'absis de línies romàniques, està decorat per arcuacions llombardes i a la base de l'altar es descobrí un mil·liari romà (un mil·liari o pedra mil·liar és una columna cilíndrica, oval o paral·lelepípede que es posava a la vora de les calçades romanes per assenyalar les distàncies cada mil passos és a dir, cada milla romana, la qual cosa equival a una distància d'uns 1.481 metres aproximadament).
En aquesta caminada l’indret estava en mig de la boira creant un espectacle molt bonic. No ho sembla, però estem dalt d’un petit turó. Ara deixarem l’ermita a la dreta per seguir un altre bonic camí en marcada direcció E que va perdent alçada i que ens deixa davant del Mas el Surell, que deixem a la dreta; pocs metres després arribem a una cruïlla amb un jaló que ens indica per l’esquerra a Tona i recta als Hostalets.
Arribem a dues cruïlles consecutives amb un jaló i seguim recta. Hem tornat al perímetre del camp d’aviació.
A la tercera cruïlla, també amb un jaló, ens trobem a l’indret de Can Tarabau, i l’edifici que tenim al davant és de l’antiga empresa tèxtil Filbó SA, girem a la dreta i quatre passes més endavant seguim recta en una nova cruïlla. Iniciem una llarga caminada per un passeig molt proper a la carretera C-17.
Aviat ens trobem amb un plafó que ens explica la història d’aquest camp d’aviació, al costat del plafó hi ha unes escales de pedra que ens transporten a un camp, que hem de travessar, ja que al seu bell mig hi ha un refugi antiaeri.
1:25 Refugi antiaeri Trabau 2. Excavat literalment a terra, consta de dues entrades per les que baixem, una vegada a baix podem sortir per l’altre entrada.
Tant les escales com el passadís interior és força estret i poques persones podien amagar-s’hi en cas de necessitat.
Tornem al camí i poc després arribem al segon.
1:30 Refugi antiaeri Trabau 1. Situat al costat mateix del camí. La forma de “U” és idèntica a l’anterior, però aquest té al davant una espai excavat també a terra i és força fotogènic. Seguim una mica més, estem passant per davant de les grans instal·lacions dels grups Bon Preu i Esclat, situades a l’altre costat de la C-17, que en mig de la boira queda una mica fantasmagòric.
1:35 Refugi antiaeri Moianès 2. També en forma de “U” i al costat del camí, però (al menys en el decurs d’aquesta caminada) l’interior estava ple d’aigua. Seguim una mica més i deixem a la dreta el gran mas de Can Moianès, on hi havia, tal com s’ha comentat a l’inici, la guarnició i comandament del camp d’aviació. També hi ha el refugi antiaeri principal, però és una finca privada.
Avancem uns metres més i poc abans d’arribar a la rotonda de sortida de la C-17 hi ha una cruïlla on girem a la dreta i ens apartem definitivament de l’esmentada carretera, a la vegada que anem tancant el perímetre del camp d’aviació. Nova cruïlla, per la dreta segueix la pista asfaltada al mas de la Granja, on hi ha el refugi de la Granja 1, seguim recta per una pista de terra que més endavant fa un marcat gir de 90 graus a la dreta.
Arribem a una nova cruïlla on girem a l’esquerra, passant per darrera d’una gran explotació ramadera, i una mica més endavant en deixem una altre a l’esquerra que queda a un nivell inferior del nostre camí.
Aquí la pista fa un marcat gir a la dreta per anar a sortir a la cruïlla d’anada i tornada de l’inici, però seguirem recta per un corriol poc marcat que passa per damunt de l’antic pont del Molí de Dalt del Verdaguer; indret molt tapat per la vegetació i pràcticament no t’adones que passes per sobre el pont; immediatament després sortim a la pista d’anada, que ens porta novament al santuari.
Ara hi entrarem per la portalada del darrera i pujarem per les escales de pedra.
2:05 Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda. Ara la boira ja s’ha aixecat i podem contemplar el santuari amb un altre aspecte i les muntanyes que ens envolten, com l’alterós Roc de la Guàrdia, que s’alça al davant mateix del santuari.
Ruta circular des de Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda passant per:
- Ermita Sant Miquel de Vilageliu (3.5 km)
- Refugi Trabau (6.1 km)
- Refugi Moianès (6.5 km)
- Pont Del Molí Del Verdaguer (8.3 km)
Plàcida caminada per la plana osonenca que ens permet conèixer dos indrets emblemàtics com el Santuari de la Mare de Déu d’Ajuda i Sant Miquel de Vilageliu; però una part del traçat va resseguint el perímetre d’un camp de l’aviació republicana que va existir en aquest indret, situat entre Balenyà i Tona, del 1938 al 1939 i en visitarem quatre dels vuit refugis antiaeris que hi havia.
A l’accés del refugi antiaeri de Trabau 2 hi ha un plafó que n’explica la història.
A l’inici de la guerra civil l’aviació republicana estava a l’Aragó i a Lleida; amb l’enfonsament del front a Terol l’aviació es va replegar més a l’interior de Catalunya.
Així va néixer a la primavera del 1938 el camp que contornejarem avui, va estar integrat a la Tercera Regió Aèria, 2on Sector, codi 328. Les obres s’emprengueren a partir d’una ordre de la “Jefatura d’Obres d’Aviació” transmesa al veïns de Tona, que deia així: “Que demà a les vuit del matí tots els homes no compromesos amb les lleves mobilitzades, dels 18 als 50 anys, deuen presentar-se a les 8 del matí amb pics, pales o aixades, als plans de Can Moianès de Balanyà, per efectuar treballs d’explanació. També deuran portar-hi els carros-volquet, arades i altres eines utilitzables, com també els animals de peu rodó o forcat que hi hagin en aquest terme municipal. Tona, 15 d’abril de 1938”.
Pr a la construcció dels refugis que se situen a l’entorn del camp d’aviació es van utilitzar els totxos que l’empresa del sector carni de Can Licos de Tona tenia reservats per a les obres de millora de la fàbrica.
El camp de vol disposava de dues pistes bàsiques i Can Moianès era l’edifici principal per a la tropa i la comandància del camp on també es va construir el refugi antiaeri principal.
El cert és que poca activitat aèria va tenir. Segons els masovers de la veïna casa de la Serra, que no van haver de marxar durant la guerra, cap a l’estiu del 1938 varen veure enlairar-se alguns avions, que s’amagaven a la roureda de la Granja.
Un capítol de la història que reviurem en aquesta caminada.
Caminada sense cap mena de dificultat, i pràcticament sense desnivell, que es desenvolupa majoritàriament per pistes, asfaltades, cimentades o de terra i algun tram per bonics camins.
Per començar a caminar ens hem de situar a dins del municipi dels Hostalets de Balanyà, a l’alçada del centre urbà hi ha un gran panell anunciant la carretera d’accés al Santuari de l’Ajuda; seguim aquesta estreta carretera que ens deixa davant mateix del santuari, on hi ha espai per aparcar.
0:00 Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda. És citada el 955 juntament amb la vila rural Balagnans i es va consagrar el 1083. El 1654, l'església fou incendiada pels francesos i se'n reconstruí el portal.
Ha tingut noms tan diversos com Santa Maria de les Dones (segle XII) o de la Bona Sort (segle XVII). El nom actual es troba des del 1775, quan la població venia a demanar a la Verge protecció en cas d'una epidèmia de pesta.
És un compendi d'estils, des del romànic llombard, en bona part del campanar i de la façana, fins al barroc i el modernisme en les pintures de l'altar major, obra de Joan Rifà a la segona meitat del segle XX (1963). El portal és de gust renaixentista. Al segle XV s’afegí un nou pis al campanar (ben notori a simple vista). La Verge actual és una reconstrucció de l’antiga imatge, destruïda pels francesos.
El santuari està obert durant el dia, i l’antic comunidor serveix de petita capella per posar-hi els desitjos, hi ha una màquina expenedora d’espelmes. El recinte està tancat per un mur de pedra i està molt ben cuidat.
Iniciem la caminada rodejant el santuari, podem fer-ho per l’esquerra o bé per la dreta, darrera l’església els dos camins s’uneixen.
A l’anada anirem per l’esquerra i tornarem per les boniques escales de pedra de la dreta. Arribem a una cruïlla amb un jaló. Ara seguirem recta i tornarem per la dreta passant pel pont del molí del Verdaguer.
Anem sempre per la pista en direcció N i arribem a les Granges del Soler, situades a la dreta de la pista; poques passes després hi ha el primer refugi.
0:20 Refugi antiaeri de la Granja 3. A l’esquerra i a tocar de la pista; és molt petit i està força malmès i baixar-hi és pràcticament impossible. Seguim una mica més i arribem a la cruïlla de Passallops; important cruïlla de pistes on hi ha un jaló.
Ara abandonarem el llindar del camp d’aviació i girarem a l’esquerra en direcció a l’ermita de Sant Miquel.
Ara anem en direcció O, passem una primera cruïlla i seguim recta; en una segona cruïlla també seguim recta per un bonic tram per dins del bosc.
Poc després arribem a un tercera cruïlla, aquí la pista segueix una vintena de metres i acaba al mas de la Talaia; nosaltres seguirem per la dreta un camí molt bonic que ens porta davant el gran mas de Vilageliu o Vilageriu.
Seguim quatre passes i arribem a l’ermita.
0:50 Sant Miquel de Vilageriu. Petita i bonica ermita romàtica, situada a mig kilòmetre de la zona esportiva de Tona i en una cruïlla de pistes.
La seva existència es remunta abans del 948, ja que el 12 de març d’aquest any és esmentada en el testament del levita Guadanir, “senyor de Vil·la Gerille” L'absis de línies romàniques, està decorat per arcuacions llombardes i a la base de l'altar es descobrí un mil·liari romà (un mil·liari o pedra mil·liar és una columna cilíndrica, oval o paral·lelepípede que es posava a la vora de les calçades romanes per assenyalar les distàncies cada mil passos és a dir, cada milla romana, la qual cosa equival a una distància d'uns 1.481 metres aproximadament).
En aquesta caminada l’indret estava en mig de la boira creant un espectacle molt bonic. No ho sembla, però estem dalt d’un petit turó. Ara deixarem l’ermita a la dreta per seguir un altre bonic camí en marcada direcció E que va perdent alçada i que ens deixa davant del Mas el Surell, que deixem a la dreta; pocs metres després arribem a una cruïlla amb un jaló que ens indica per l’esquerra a Tona i recta als Hostalets.
Arribem a dues cruïlles consecutives amb un jaló i seguim recta. Hem tornat al perímetre del camp d’aviació.
A la tercera cruïlla, també amb un jaló, ens trobem a l’indret de Can Tarabau, i l’edifici que tenim al davant és de l’antiga empresa tèxtil Filbó SA, girem a la dreta i quatre passes més endavant seguim recta en una nova cruïlla. Iniciem una llarga caminada per un passeig molt proper a la carretera C-17.
Aviat ens trobem amb un plafó que ens explica la història d’aquest camp d’aviació, al costat del plafó hi ha unes escales de pedra que ens transporten a un camp, que hem de travessar, ja que al seu bell mig hi ha un refugi antiaeri.
1:25 Refugi antiaeri Trabau 2. Excavat literalment a terra, consta de dues entrades per les que baixem, una vegada a baix podem sortir per l’altre entrada.
Tant les escales com el passadís interior és força estret i poques persones podien amagar-s’hi en cas de necessitat.
Tornem al camí i poc després arribem al segon.
1:30 Refugi antiaeri Trabau 1. Situat al costat mateix del camí. La forma de “U” és idèntica a l’anterior, però aquest té al davant una espai excavat també a terra i és força fotogènic. Seguim una mica més, estem passant per davant de les grans instal·lacions dels grups Bon Preu i Esclat, situades a l’altre costat de la C-17, que en mig de la boira queda una mica fantasmagòric.
1:35 Refugi antiaeri Moianès 2. També en forma de “U” i al costat del camí, però (al menys en el decurs d’aquesta caminada) l’interior estava ple d’aigua. Seguim una mica més i deixem a la dreta el gran mas de Can Moianès, on hi havia, tal com s’ha comentat a l’inici, la guarnició i comandament del camp d’aviació. També hi ha el refugi antiaeri principal, però és una finca privada.
Avancem uns metres més i poc abans d’arribar a la rotonda de sortida de la C-17 hi ha una cruïlla on girem a la dreta i ens apartem definitivament de l’esmentada carretera, a la vegada que anem tancant el perímetre del camp d’aviació. Nova cruïlla, per la dreta segueix la pista asfaltada al mas de la Granja, on hi ha el refugi de la Granja 1, seguim recta per una pista de terra que més endavant fa un marcat gir de 90 graus a la dreta.
Arribem a una nova cruïlla on girem a l’esquerra, passant per darrera d’una gran explotació ramadera, i una mica més endavant en deixem una altre a l’esquerra que queda a un nivell inferior del nostre camí.
Aquí la pista fa un marcat gir a la dreta per anar a sortir a la cruïlla d’anada i tornada de l’inici, però seguirem recta per un corriol poc marcat que passa per damunt de l’antic pont del Molí de Dalt del Verdaguer; indret molt tapat per la vegetació i pràcticament no t’adones que passes per sobre el pont; immediatament després sortim a la pista d’anada, que ens porta novament al santuari.
Ara hi entrarem per la portalada del darrera i pujarem per les escales de pedra.
2:05 Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda. Ara la boira ja s’ha aixecat i podem contemplar el santuari amb un altre aspecte i les muntanyes que ens envolten, com l’alterós Roc de la Guàrdia, que s’alça al davant mateix del santuari.
Ruta circular des de Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda passant per:
- Ermita Sant Miquel de Vilageliu (3.5 km)
- Refugi Trabau (6.1 km)
- Refugi Moianès (6.5 km)
- Pont Del Molí Del Verdaguer (8.3 km)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada