Sant Martí de Brocà, coll i cap del Joncar, coll de la Bassa de Tarnes i ruïnes de Sant Marc de Brocà
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Berguedà al wikiloc podeu escriure al cercador de rutes d'aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "berguedàjsp" i us apareixeran totes.
Gran recorregut per la zona de Brocà; un recorregut en el que hi trobarem de tot, però amb predomini de les prades, rasos i boscos, pels que caminarem, en alguns trams sense una traça gaire definida degut a l’herba que difumina la traça (principalment durant la baixada); però també passarem per grans balconades que ens permetran gaudir d’extenses vistes panoràmiques de muntanyes, valls i municipis.
La majestuosa silueta del Pedraforca ens acompanyarà durant gran part del recorregut, així com les muntanyes del Puigllançada, tossa d’Alp i el Moixeró, el Cadí, la serra d’Ensija, el Sobrepuny i la Roca Tallada, entre d’altres. També veurem, encimbella dalt la muntanya, un tram de la carretera al coll de Pal, concretament el mirador del Paller de Dalt, al Pas de la Devesa.
Especialment bonic és el tram entre el coll de la Bassa de Tarnes i el vèrtex geodèsic i ruïnes de Sant Marc de Brocà, i més concretament aquest darrer indret; un paratge privilegiat, amb unes vistes espectaculars.
És una caminada sense cap dificultat tècnica, però amb un desnivell considerable que guanyarem i perdérem (en menor mesura) pràcticament de cop, però que durant el descens (tal com s’ha de comentat) ens requerirà una gran concentració per no perdre la traça, ja que hi ha moltes cruïlles, la majoria sense cap mena de senyalització, tot i que generalment son senders locals; hi ha senyals de pintura, però a les cruïlles, a vegades degut a que tot és prat i herbes no hi ha lloc on marcar-les.
La caminada comença a l’ermita de Sant Martí de Brocà a la que arribarem per una ample pista (cimentada en alguns trams) i en perfecte estat que comença just passat el km 2 de la carretera de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet (B-402 o C-662) hi ha un senyal a la carretera que indica “Brocà”.
0:00 Sant Martí de Brocà , 956m. Es tracta d'un interessant exemplar d’arquitectura romànica amb influències llombardes. La porta principal s'obre a migdia i és d'estil neoclàssic amb la data de 1833 damunt d'un edicle coronat per un frontó. Existeix una segona porta, oberta al mur de ponent, que presenta traces de tenir un arc de ferradura i que podria correspondre amb un dels elements més antics de l'església. Esmentada al segle IX com a alou depenent del monestir de Ripoll. Amb la fundació de l'abadia de Sant Llorenç prop Bagà, el lloc passà a formar part dels seus bens. Consagrada al 1081o 1151 (es desconeix la data exacta). Va pertànyer a la diòcesi d'Urgell, acta que va ser confirmada al 1312. L'església va ser restaurada els anys 1960 per Camil Pallàs i el 2006 per SPAL quan s’hi van portar a terme actuacions a la coberta principal i també a l'absis amb seguiment arqueològic.
Just al davant de la porta i a l’altre costat de la pista hi ha un espai habilitat per aparcar, aquest itinerari comença uns 50 metres abans, en un petit espai que hi ha al costat del torrent de Brocà, però és indistint aparcar a un lloc o a l’altre.
Contemplem l’ermita, per la que també passarem de tornada i seguim caminant per la pista.
0:10 Ruïnes de Clarà. En prou feines visibles a l’esquerra de la pista. Aquí hem de girar a la dreta per seguir pujant per la pista. Arribem a un revolt molt pronunciat a la dreta, una fita a l’esquerra ens assenyala l’inici d’un camí que planeja per dins del bosc amb el final una mica brut degut a un desbrossament del bosc. Unes passes també a l’esquerra arrenca una pista que ens portarà al mateix lloc, podem escollir un a altre, però trescar per un camí sempre és més agradable que fer-ho per una pista. Al final del camí, quan ja tornem a veure la pista a pocs metres i el camí comença a estar ple de bronques i troncs, baixem a la pista que s’acaba pocs metres després quan arriba al torrent de Sant Marc.
Aquí segueix un fantàstic camí que travessa el torrent i comença una forta pujada per dins del boc. Hi ha unes desgastades marques de pintura vermella. Finalment s’acaba la pujada i sortim a una pista que seguim per la dreta. Poc després arribem a la collada.
0:50 Collada del Joncar, 1134m. Aquí farem una curta anada i tornada, sense camí al cap del Joncar. Girem a l’esquerra i pugem buscant el millor pas entre la vegetació.
1:00 Cap del Joncar, 1154m. No té gaire bona vista, però tot i així entre l’arbrada podem contemplar parcialment la vall.
Tornem a la collada i seguim gairebé un km per la pista. Sobre aquesta distància arribem a un punt que és una balconada sobre el Pedraforca i on per l’esquerra arriba un sender que puja des del Santuari de Paller; just en aquest mateix punt a la dreta de la pista hi ha una fita i una marca de pintura groga. És l’inici d’un altre fantàstic camí que s’enfila muntanya amunt.
Al començament travessa un roquisser i es fa difícil seguir-lo, però hi ha algunes fites que van guiant-nos en aquests primers metres; després és molt marcat, segueixen les fites i reapareixen les marques de pintura vermella. És una pujada, per dins del bosc, forta i sostinguda, pràcticament en línia recta; hi ha clarianes que son unes grans finestres que ens permeten veure el Pedraforca des de diferents alçades. A la part final el pendent es suavitza i entrem en un bonic bosc de pins amb el terra convertit en una catifa de gespa. Arribem al coll.
2:10 Coll de la Bassa de Tarnes, 1495m. Un indret molt bonic dins del bosc; hi ha un jaló i la bassa està uns metres més endavant. Seguim una pista per la dreta i pocs metres després passem pel costat d’una petita bassa natural. Unes graelles penjades d’un arbre és tota una declaració d’intencions. Una mica més endavant arribem a la collada de Tarnes, una nova cruïlla de camins; hem de girar 90 graus a l’esquerra per seguir una altre pista que segueix pujant. Hem canviat de vessant i ara veiem el Puigllançada pràcticament en primer terme. Poc després fem una curta anada i tornada per la dreta, sense camí.
2:30 L’Esquerd Foradat, 1613m. Al que no podem acabar d’arribar, ja que la densa vegetació ens impedeix acabar-hi d’arribar. Hem de tornar a la pista, però podem anar seguint pel capdamunt de la carena fins que hi enllacem; d’aquesta manera podem contemplar la vista a banda i banda. Finalment enllacem amb la pista i arribem al cim.
2:35 Ruïnes de l’ermita de Sant Marc de Brocà , 1611m. Vèrtex geodèsic de referència 283084001 i inclòs a la llista dels “100 cims” de la FEEC. Es tracta d'una senzilla construcció situada al capdamunt de la carena de Sant Marc i que domina les valls del Bastereny, de Lillet, de Gavarrós i part de la Coma. Gràcies a fotografies antigues sabem que estava coberta amb volta de canó i que la teulada era de lloses de llicorella. La primera referència documental és de 1320. Al 1370 un acte notarial la dona a l'ermità Bernat Capdevila. Posteriorment en un document del 1439 s’esmenta que llegaren un quarter d'oli a Sant Marc de Paller interpretant-se que pertanyia a aquesta església. Al 1933 l'església no tenia culte i la imatge va ser traslladada a Sant Genís de Gavarrós. La fotografia publicada a l'arxiu Gavin al 1967 ens mostra la capella encara amb la coberta i la teulada dempeus.
D'aquesta església en prové la tradició que la vigila de Sant Marc els pagesos de Brocà hi pujaven caminat i encenien una gran foguera que es veia des de tota la vall del Bastereny. Al dia següent es feia l'aplec amb una missa i el repartiment del panet.
El vèrtex geodèsic està al davant de l’ermita i permet fer una bonica fotografia de la pilona del vèrtex amb l’ermita a la dreta i el Pedraforca a l’esquerra.
Òbviament és un indret per fer-hi una bona aturada. Quan reprenem la marxa ho fem seguint el camí que immediatament entra a dins del bosc i comença a perdre alçada, seguim marques de pintura groga. arribem a una cruïlla, que a la vegada és un gran mirador de la vall. Aquí el camí principal segueix per la dreta, però per l’esquerra en comença un altre, que també és un sender local, però molt menys marcat, tant en marques de pintura com de traçat. Hi ha un tram de pendent força pronunciat que ens permet baixar per L’Esquerd Roig; a continuació travessem un bosc on el camí pràcticament es perd. El recuperem just a temps per seguir baixant fort entre boixos; el camí va girant al SE i finalment tornem a enllaçar amb el sender local, que seguim per l’esquerra.
3:10 Torre elèctrica. Seguim la pista d’accés a la torre que ens deixa al Pla Llosar, un extens i bonic pla al que el camí dona la volta per enllaçar amb una pista que passa per l’altre costat. Arribem a una cruïlla de pistes i seguim per la dreta, poc després, en un pronunciat revolt a l’esquerra, seguim el camí per la dreta que ens porta a una nova cruïlla amb un jaló.
Seguim el camí que baixa per l’esquerra i que passa pel costat del castell.
3:30 Castell de Brocà. Sembla mig abandonat i no té cap característica d’un castell, probablement aquesta masia anomenada “el Castell” es troba a l’indret on hi havia el desaparegut castell de Brocà. El camí dona la volta a la masia i una vegada a l’altre costat hem de fixar-nos en un amagat corriol que segueix per la dreta, entre boixos, fins que arriba a un antic camp, que voreja en marcada direcció S; a mig camp hi ha una pista o camí per la dreta, però hem de seguir en l’esmentada direcció S. Al final del camp veiem en un arbre una marca de pintura blanca i groga que ens assenyala la continuació del camí. El seguirem durant força estona, és força marcat i no hi ha cap problema per seguir-lo. Passem per sota la línia d’alta tensió que ja hem travessat més amunt passant per costat de la torre elèctrica. Anem baixant, deixem una bassa a l’esquerra amagada entre la vegetació, més avall arribem al final d’una pista, però simplement la trepitgem, perquè immediatament hem de seguir un camí per l’esquerra. Pocs metres després arribem a la font.
4:05 Font de Serra. Excavada al marge d’un terraplè, d’aigua molt freda, estratègicament situada pocs metres abans d’acabar la camina per poder-se refrescar en dies de molta calor. Refrescats, seguim una mica més i sortim novament a l’ermita de Sant Martí.
4:10 Aparcament a Sant Martí de Brocà. Ara podrem fotografiar-la amb molta més llum que a l’inici de la caminada.
Gran recorregut per la zona de Brocà; un recorregut en el que hi trobarem de tot, però amb predomini de les prades, rasos i boscos, pels que caminarem, en alguns trams sense una traça gaire definida degut a l’herba que difumina la traça (principalment durant la baixada); però també passarem per grans balconades que ens permetran gaudir d’extenses vistes panoràmiques de muntanyes, valls i municipis.
La majestuosa silueta del Pedraforca ens acompanyarà durant gran part del recorregut, així com les muntanyes del Puigllançada, tossa d’Alp i el Moixeró, el Cadí, la serra d’Ensija, el Sobrepuny i la Roca Tallada, entre d’altres. També veurem, encimbella dalt la muntanya, un tram de la carretera al coll de Pal, concretament el mirador del Paller de Dalt, al Pas de la Devesa.
Especialment bonic és el tram entre el coll de la Bassa de Tarnes i el vèrtex geodèsic i ruïnes de Sant Marc de Brocà, i més concretament aquest darrer indret; un paratge privilegiat, amb unes vistes espectaculars.
És una caminada sense cap dificultat tècnica, però amb un desnivell considerable que guanyarem i perdérem (en menor mesura) pràcticament de cop, però que durant el descens (tal com s’ha de comentat) ens requerirà una gran concentració per no perdre la traça, ja que hi ha moltes cruïlles, la majoria sense cap mena de senyalització, tot i que generalment son senders locals; hi ha senyals de pintura, però a les cruïlles, a vegades degut a que tot és prat i herbes no hi ha lloc on marcar-les.
La caminada comença a l’ermita de Sant Martí de Brocà a la que arribarem per una ample pista (cimentada en alguns trams) i en perfecte estat que comença just passat el km 2 de la carretera de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet (B-402 o C-662) hi ha un senyal a la carretera que indica “Brocà”.
0:00 Sant Martí de Brocà , 956m. Es tracta d'un interessant exemplar d’arquitectura romànica amb influències llombardes. La porta principal s'obre a migdia i és d'estil neoclàssic amb la data de 1833 damunt d'un edicle coronat per un frontó. Existeix una segona porta, oberta al mur de ponent, que presenta traces de tenir un arc de ferradura i que podria correspondre amb un dels elements més antics de l'església. Esmentada al segle IX com a alou depenent del monestir de Ripoll. Amb la fundació de l'abadia de Sant Llorenç prop Bagà, el lloc passà a formar part dels seus bens. Consagrada al 1081o 1151 (es desconeix la data exacta). Va pertànyer a la diòcesi d'Urgell, acta que va ser confirmada al 1312. L'església va ser restaurada els anys 1960 per Camil Pallàs i el 2006 per SPAL quan s’hi van portar a terme actuacions a la coberta principal i també a l'absis amb seguiment arqueològic.
Just al davant de la porta i a l’altre costat de la pista hi ha un espai habilitat per aparcar, aquest itinerari comença uns 50 metres abans, en un petit espai que hi ha al costat del torrent de Brocà, però és indistint aparcar a un lloc o a l’altre.
Contemplem l’ermita, per la que també passarem de tornada i seguim caminant per la pista.
0:10 Ruïnes de Clarà. En prou feines visibles a l’esquerra de la pista. Aquí hem de girar a la dreta per seguir pujant per la pista. Arribem a un revolt molt pronunciat a la dreta, una fita a l’esquerra ens assenyala l’inici d’un camí que planeja per dins del bosc amb el final una mica brut degut a un desbrossament del bosc. Unes passes també a l’esquerra arrenca una pista que ens portarà al mateix lloc, podem escollir un a altre, però trescar per un camí sempre és més agradable que fer-ho per una pista. Al final del camí, quan ja tornem a veure la pista a pocs metres i el camí comença a estar ple de bronques i troncs, baixem a la pista que s’acaba pocs metres després quan arriba al torrent de Sant Marc.
Aquí segueix un fantàstic camí que travessa el torrent i comença una forta pujada per dins del boc. Hi ha unes desgastades marques de pintura vermella. Finalment s’acaba la pujada i sortim a una pista que seguim per la dreta. Poc després arribem a la collada.
0:50 Collada del Joncar, 1134m. Aquí farem una curta anada i tornada, sense camí al cap del Joncar. Girem a l’esquerra i pugem buscant el millor pas entre la vegetació.
1:00 Cap del Joncar, 1154m. No té gaire bona vista, però tot i així entre l’arbrada podem contemplar parcialment la vall.
Tornem a la collada i seguim gairebé un km per la pista. Sobre aquesta distància arribem a un punt que és una balconada sobre el Pedraforca i on per l’esquerra arriba un sender que puja des del Santuari de Paller; just en aquest mateix punt a la dreta de la pista hi ha una fita i una marca de pintura groga. És l’inici d’un altre fantàstic camí que s’enfila muntanya amunt.
Al començament travessa un roquisser i es fa difícil seguir-lo, però hi ha algunes fites que van guiant-nos en aquests primers metres; després és molt marcat, segueixen les fites i reapareixen les marques de pintura vermella. És una pujada, per dins del bosc, forta i sostinguda, pràcticament en línia recta; hi ha clarianes que son unes grans finestres que ens permeten veure el Pedraforca des de diferents alçades. A la part final el pendent es suavitza i entrem en un bonic bosc de pins amb el terra convertit en una catifa de gespa. Arribem al coll.
2:10 Coll de la Bassa de Tarnes, 1495m. Un indret molt bonic dins del bosc; hi ha un jaló i la bassa està uns metres més endavant. Seguim una pista per la dreta i pocs metres després passem pel costat d’una petita bassa natural. Unes graelles penjades d’un arbre és tota una declaració d’intencions. Una mica més endavant arribem a la collada de Tarnes, una nova cruïlla de camins; hem de girar 90 graus a l’esquerra per seguir una altre pista que segueix pujant. Hem canviat de vessant i ara veiem el Puigllançada pràcticament en primer terme. Poc després fem una curta anada i tornada per la dreta, sense camí.
2:30 L’Esquerd Foradat, 1613m. Al que no podem acabar d’arribar, ja que la densa vegetació ens impedeix acabar-hi d’arribar. Hem de tornar a la pista, però podem anar seguint pel capdamunt de la carena fins que hi enllacem; d’aquesta manera podem contemplar la vista a banda i banda. Finalment enllacem amb la pista i arribem al cim.
2:35 Ruïnes de l’ermita de Sant Marc de Brocà , 1611m. Vèrtex geodèsic de referència 283084001 i inclòs a la llista dels “100 cims” de la FEEC. Es tracta d'una senzilla construcció situada al capdamunt de la carena de Sant Marc i que domina les valls del Bastereny, de Lillet, de Gavarrós i part de la Coma. Gràcies a fotografies antigues sabem que estava coberta amb volta de canó i que la teulada era de lloses de llicorella. La primera referència documental és de 1320. Al 1370 un acte notarial la dona a l'ermità Bernat Capdevila. Posteriorment en un document del 1439 s’esmenta que llegaren un quarter d'oli a Sant Marc de Paller interpretant-se que pertanyia a aquesta església. Al 1933 l'església no tenia culte i la imatge va ser traslladada a Sant Genís de Gavarrós. La fotografia publicada a l'arxiu Gavin al 1967 ens mostra la capella encara amb la coberta i la teulada dempeus.
D'aquesta església en prové la tradició que la vigila de Sant Marc els pagesos de Brocà hi pujaven caminat i encenien una gran foguera que es veia des de tota la vall del Bastereny. Al dia següent es feia l'aplec amb una missa i el repartiment del panet.
El vèrtex geodèsic està al davant de l’ermita i permet fer una bonica fotografia de la pilona del vèrtex amb l’ermita a la dreta i el Pedraforca a l’esquerra.
Òbviament és un indret per fer-hi una bona aturada. Quan reprenem la marxa ho fem seguint el camí que immediatament entra a dins del bosc i comença a perdre alçada, seguim marques de pintura groga. arribem a una cruïlla, que a la vegada és un gran mirador de la vall. Aquí el camí principal segueix per la dreta, però per l’esquerra en comença un altre, que també és un sender local, però molt menys marcat, tant en marques de pintura com de traçat. Hi ha un tram de pendent força pronunciat que ens permet baixar per L’Esquerd Roig; a continuació travessem un bosc on el camí pràcticament es perd. El recuperem just a temps per seguir baixant fort entre boixos; el camí va girant al SE i finalment tornem a enllaçar amb el sender local, que seguim per l’esquerra.
3:10 Torre elèctrica. Seguim la pista d’accés a la torre que ens deixa al Pla Llosar, un extens i bonic pla al que el camí dona la volta per enllaçar amb una pista que passa per l’altre costat. Arribem a una cruïlla de pistes i seguim per la dreta, poc després, en un pronunciat revolt a l’esquerra, seguim el camí per la dreta que ens porta a una nova cruïlla amb un jaló.
Seguim el camí que baixa per l’esquerra i que passa pel costat del castell.
3:30 Castell de Brocà. Sembla mig abandonat i no té cap característica d’un castell, probablement aquesta masia anomenada “el Castell” es troba a l’indret on hi havia el desaparegut castell de Brocà. El camí dona la volta a la masia i una vegada a l’altre costat hem de fixar-nos en un amagat corriol que segueix per la dreta, entre boixos, fins que arriba a un antic camp, que voreja en marcada direcció S; a mig camp hi ha una pista o camí per la dreta, però hem de seguir en l’esmentada direcció S. Al final del camp veiem en un arbre una marca de pintura blanca i groga que ens assenyala la continuació del camí. El seguirem durant força estona, és força marcat i no hi ha cap problema per seguir-lo. Passem per sota la línia d’alta tensió que ja hem travessat més amunt passant per costat de la torre elèctrica. Anem baixant, deixem una bassa a l’esquerra amagada entre la vegetació, més avall arribem al final d’una pista, però simplement la trepitgem, perquè immediatament hem de seguir un camí per l’esquerra. Pocs metres després arribem a la font.
4:05 Font de Serra. Excavada al marge d’un terraplè, d’aigua molt freda, estratègicament situada pocs metres abans d’acabar la camina per poder-se refrescar en dies de molta calor. Refrescats, seguim una mica més i sortim novament a l’ermita de Sant Martí.
4:10 Aparcament a Sant Martí de Brocà. Ara podrem fotografiar-la amb molta més llum que a l’inici de la caminada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada