Recorregut per les 16 fonts de Gironella
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Berguedà al wikiloc podeu escriure al cercador de rutes d'aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "berguedàjsp" i us apareixeran totes.
Gironella , està situat a 469m d’altitud, i compta amb una superfície de 6,7km² i una població de 5055 habitants (dades del 2024). Si Montmajor és el municipi amb més extensió, Gironella és el més petit. Inversament la densitat de població a Montmajor és de 6,17hab/km², mentre que a Gironella és de 743,38hab/km².
La seva situació al costat del riu Llobregat hauria facilitat el seu poblament des de l’època iber i es creu que ja era un important punt de pas de l’antic camí saliner de Cardona a Vic.
Tanmateix, el poblament de Gerundella va ser més tardà, vora l’any 798, un cop l’indígena Borrell de l’Imperi Carolingi va ocupar els castells de Cardona, Casserres i de la ciutat d’Osona, per repoblar la plana. A principis del segle X, el poblament encara era escàs i dispers. D’una banda hi havia un petit nucli de població que s’havia format al voltant del eremitori de Sant Marc i d’altra banda, un conjunt de masos de conreu de Gerundella, tal com es documenta, l’any 899, durant la consagració de l’església de Santa Maria d’Olvan.
Al llarg dels segles Gironella ha viscut tota mena d’efemèrides, com per exemple que entre el 1618 i el 1628 es van fer processos judicials contra dones acusades de bruixeria a la Baronia de la Portella.
Duran la Guerra de Successió la ciutat havia caigut en mans de l’exèrcit borbònic, però l’11 de març de 1714 fou alliberada durant la presa del castell per les tropes del marquès del Poal i del coronel Ermengol Amill.
Al segle XIX, durant la primera guerra carlina, va ser cremada per ordre del comte d’Espanya.
El 1900 es produí el fracassat Alçament de Badalona, Gironella i altres viles catalanes i del País Valencià en favor de Carles de Borbó i Àustria Est, liderat per Salvador Soliva; i així es podria anar seguint.
Gironella està situat al costat mateix de la C-16, hi ha tres sortides per anar-hi, als km 86.88 i 90.
Aquesta caminada per les 16 fonts de Gironella a primer cop d’ull pot semblar una passejada urbana anant de font en font; però ens enganyaríem, tot i que hi ha trams urbans, també n’hi ha per camins i corriols, alguns una mica difícils de trobar; aquesta combinació de carrers i corriols la completarem fent algun tram per carretera i per algun polígon industrial. Un ingredient que no s’acostuma a trobar gaire en una excursió, son les escales per salvar desnivells fent dreceres entre carrers, en trobarem forces, i algunes son llargues, i quasi sempre de pujada.
Pràcticament tots els camins estan senyalitzats i a les fonts hi ha el rètol amb el nom i també bancs i alguna taula. Totes ragen, en ben poques només hi ha un degoteig, però en la majoria hi ha un bon brollador.
L’excursió intenta anar unint les fonts per un recorregut més o menys lògic, procurant fer-hi el mínim de km possibles, però també ens passejarem pel casc antic i contemplarem l’espectacular torre de Cal Bassacs d’estil modernista.
A l’apartat de la panoràmica, a ponent gaudirem de la vista dels rasos de Peguera amb el destacat cogulló d’Estela (pràcticament visible des de tot el Baix Berguedà) i del Sobrepuny a llevant, dues siluetes inconfusibles a banda i banda del riu Llobregat.
Per començar a caminar ens situarem a la gran zona d’aparcament que hi ha a l’avinguda dels Països Catalans a tocar de la zona esportiva Municipal i del Club de Tenis Gironella.
0:00 Aparcament. Comencem a caminar passant pel costat de l’Skatepark Gironella i girem a la dreta pel enllaçar amb Camí de Cal Ramons. Punt d’anada i tornada de tota la caminada. Ara seguirem per l’esquerra. S’acaba el carrer i seguim recta per un carrer que fa una mica de pujada, i poc després trobem un jaló que ens assenyala l’indret de la primera font.
0:10 Font de l’Ermita (1). Situada en una raconada a l’esquerra del carrer. Té dos brocs separats en un angle de 90 graus i tots dos brollen. Baixem uns metres seguint un camí i arribem a una cruïlla, per l’esquerra arribaríem a un grup de cases; girem a la dreta i passem per darrera d’una casa; aquí hi ha una nova i important cruïlla; si seguim pujant tornarem al carrer que hem abandonat per anar a la font; hem de seguir un camí menys marcat per l’esquerra que planeja i que ens porta a una passera sobre la riera de la Riba; creuem per la passera, just on la riera fa un petit salt amb una gran balma a sota; quatre passes a l’altre costat hi ha la segona font.
0:20 Font de Cal Pequenyo (2). També en una raconada del camí, en prou feines raja. Seguim el camí, que va pujant i arribem al casc antic de Gironella. Anem pujant i girem a l’esquerra pel primer carrer, després a la dreta i enllacem amb el carrer d’Olvan Alt que seguim per la dreta i que ens porta fins la tercera font.
0:30 Font del Cuc (3). A l’esquerra del carrer i lleugerament enfonsada, en prou feines cau una gota de tant en tant. Tornem uns metres sobre les nostres passes i a la primera cantonada fem un dreta-esquerra per enllaçar amb el carrer del Mestre Font Parera que ens porta directament a la plaça de l’església.
0:35 Església de Santa Eulàlia i també de l’antiga, situada al davant de la primera. L’actual església de Santa Eulàlia es va començar a construir l’any 1903 i no es va acabar fins el 1958, la seva silueta és visible des de molts indrets del Baix Berguedà; la seva construcció va ser motivada perquè la primitiva església havia quedat petita. Aquesta primitiva església de Santa Eulàlia és documentada en un pergamí de l'any 1222 i posteriorment en un altre del 1320. Amb el temps ha sofert moltes modificacions de les quals destaca la construcció de la torre campanar l'any 1445 que potser és element més característic d’aquest edifici.
Sortim de la plaça, passem de resquitllo per la plaça de la Vila (hi tornarem d’aquí uns minuts) i baixem pels costeruts i estrets carrers del casc antic i sortim al pont Vell, just a l’altre costat hi ha la quarta font.
0:40 Font de Cal Paco (4). Situada en una bonica zona enjardinada al costat del riu i al centre neuràlgic de Gironella que raja abundosament. Tornem a pujar a la part antiga per una sèrie d’escales que ens deixen directament a la plaça de la Vila, al costat de l’Ajuntament, hi passem pel davant i enfilem el camí de la Muralla, amb unes grans vistes del poble i del riu. Enllacem amb un carrer asfaltat, que seguim per l’esquerra, tot baixant fins que a l’altre costat hi veiem unes escales que pugen. Un primer tram ens porta a creuar la carretera de Vic (C-154), per l’altre costat seguim amunt per les escales que ens deixen a la cinquena font.
0:55 Font dels Dipòsits (5). Situada a la dreta del camí en una zona enjardinada i amb un petit parc infantil, a un costat hi ha monòlit als Petits Cantaires i a l’altre hi ha la font amb una aixeta; l’indret rep el nom de Balcó de Gironella, ja que hi ha una gran vista sobre el municipi.
Ara seguim el curt carrer de Pedret fins que s’acaba, girem a la dreta i quatre passes després arribem a un descampat a l’esquerra on hi ha un camí que el travessa pel mig i després va planejant, deixant una bassa a l’esquerra; sortim al carrer Pedraforca que seguim per l’esquerra. Un jaló ens assenyala el curt camí que baixa a la sisena font. Obrin i tanquem una porta pel bestiar.
1:00 Font de Can Gibert (6). Una mica abandonada, hi ha una aixeta. Tornem al carrer, hem de seguir recta tot i una fletxa que indica seguir per la dreta, sembla que anem directes a Can Gibert Vell, però just abans d’arribar-hi hi ha un camí que baixa per l’esquerra i que ens deixa a la carretera de Manresa a Berga (C-1411z).
Ara farem una anada i tornada per la dreta a la setena font. Seguim per la dreta, posant molta atenció en aquesta carretera, perquè hi ha transit, però per la dreta hi ha espai suficient com per no arriscar el físic. Veiem un jaló a l’altre costat que ens assenyala el curt camí que baixa a la font.
1:05 Font de Ca la Manuela (7). Situada a la mateixa llera del riu Llobregat. Raja poc, però l’indret ens permet contemplar el riu a tocar. Tornem a la carretera, i ara la seguirem per la dreta durant uns quatre-cents metres fins una rotonda, girem ala dreta, creuant la carretera per un pas de vianants i acte seguit ho fem creuant el Llobregat pel lateral habilitat de la carretera. Just a l’altre banda girem a la dreta i fem una anada i tornada seguint les indicacions a la vuitena font.
1:20 Font del Balç (8). És una àrea de pic-nic amb un bar sota l’ombra dels plataners i a la vora del riu. La font, situada al costat de l’edifici del bar-restaurant, raja abundantment. És un bon indret per fer-hi una aturada i si s’escau “parada i fonda”, per la segona hem de tenir present que obren a les 10,00h.
Tornem per on hem vingut, però uns metres abans d’arribar novament al pont, girem a la dreta i pugem pel carrer dels Estudis. Un jaló ens anuncia la situació de la novena font.
1:25 Font de Cal Forroll (9). Situada en una nova raconada, amb un banc i taula de fusta; aquesta font també raja. Pugen una mica més i enllacem amb la carretera de Casserres, que seguim per l’esquerra fins el primer revolt, on veiem unes escales que s’enfilen. Llarga i sostinguda pujada per aquestes escales que ens deixen a la carretera BV-4132z que seguim pocs metres per l’esquerra. Arribem a una rotonda on aquesta carretera gira a la dreta i hi ha un mirador.
1:35 Mirador. Gran balconada sobre Gironella on hi ha dos bancs per poder-la contemplar més còmodament. Seguim recta baixant una mica pel carrer Bonavista i arribem al petit polígon industrial de Can Rafalet. El travessem de punta a punta vorejant-lo per la dreta. Hi ha una gran extensió de terreny carregat de furgonetes noves d’una sola marca, n’hi ha d’ambulàncies, policia, blanques, etc. Situats a la part de baix del polígon; hem de seguir per la dreta una pista que passa uns metres més avall, l’enllaç està una mica més endavant, però podem fer un mica de drecera retallant pel marge. A la pista segueix un corriol, una mica brut, que travessa una riera dues vegades per una passera i arribem a la desena font.
1:50 Font dels Tórrecs (10). També situada en una raconada molt bonica, amb una taula i bancs. La font raja, i hi ha una inscripció amb la data del 1937. Seguim uns metres més i sortim al barri de la Font dels Tòrrecs, podem seguir qualsevol dels dos carrers, el de la Font dels Tórrecs o el de Sant Julià. Escollim el segon, que seguim fins el final i girem a l’esquerra seguint una pista, pocs metres després arribem a una cruïlla amb un jaló, continuem per la dreta fins la onzena font.
1:55 Font dels Roures (11). Nou indret molt bonic amb una taula i tres bancs en mig d’una clariana del bosc; la font està apartada a la dreta sota una petita balma on hi ha una aixeta.
Continuem recta i el camí ens porta a passar entre dues cases i sembla que no té sortida, però al final hi ha un estret camí que s’acaba en un curta escala que ens deixa a la carretera C-1411a, que seguim per la dreta. Hi ha una vorera que permet caminar-hi sense problemes. Un jaló ens assenyala la posició de la dotzena font.
2:05 Font del Tirai (12). Situada a l’altre costat de la carretera i protegida per una barana. Molt petita i en un estat una mica abandonat, no raja però hi ha humitats. Pocs metres després tenim una molt bona vista de la Torre de Cal Bassacs , una espectacular edifici que era la residència dels amos de la colònia tèxtil del mateix nom.
La construcció de la Torre es va encarregar a l'arquitecte Alexandre Soler i March (deixeble de Domènech i Montaner), autor també de l'església parroquial de Gironella. És una de les torres més espectaculars i ostentoses de les existents a les colònies industrials del Berguedà. Fou construïda l'any 1900. Es tracta d'un gran edifici a quatre vents format per diverses estructures que conformen una arquitectura monumental, síntesi, estilísticament parlant, de l'arquitectura historicista i modernista. Pel que fa a la decoració de caràcter modernista cal destacar, a la coberta de l'edifici, la decoració de diverses xemeneies revestides amb ceràmica de colors formant un mosaic o trencadís que reforça, juntament amb altres motius decoratius el caràcter modernista de l'edifici. També són interessants les decoracions dels frontis de les lloses del balcons i balconades, realitzades amb ceràmica vidriada que reprodueixen motius florals.
Actualment l’edifici està abandonat i l’Ajuntament de Gironella estudia comprar-ne la propietat.
Avancem una mica més per la carretera i arribem al Café Bassacs, bar i restaurant típic, i on si no hem pogut fer una aturada “tècnica” a la font del Balç, ho podrem fer aquí.
Aquí deixem la carretera per seguir recta, pocs metres després un jaló ens anuncia la situació de la tretzena font.
2:15 Font de Cal Feliu (13). Uns metres a l’esquerra del camí, sota uns edificis que hi tenen els estenedors al davant. La font raja. Tornem al camí que enllaça amb la carretera d’accés al polígon de Cal Ginyola, que va fem una semi-circumferència i que seguim per l’esquerra. A la meitat d’aquest revolt un nou jaló ens assenyala el camí per la dreta a la catorzena font. Seguim aquest camí, en el que hi ha un bonic jaló amb el nom de la font.
2:20 Font Trobada (14). Situada en una raconada del camí, la font raja i hi ha un banc de fusta. Tornem a la cruïlla i seguim la carretera i travessem el petit polígon de Cal Ginyola de punta a punta. Al final girem a la dreta, però primer ens aturarem per a contemplar la Torre de Cal Bassacs des d’una altre perspectiva. Immediatament travessem el Llobregat pel pont de Cal Bassacs, i a l’altre banda hem de continuar per la dreta, però primer farem una curta anada i tornada a la quinzena font. Un jaló ens assenyala novament la seva posició.
2:35 Font de Cal Pere Vell (15). Situada en una raconada sota el camí i molt a prop de riu i pràcticament a sota el pont. Raja generosament. Tornem a la cruïlla del pont i seguim recta pel carrer, que descriu un tomb de 180 graus en lleugera pujada i enllacem amb el Camí de Can Ramons. A mig carrer un jaló a la dreta ens assenyala unes escales i el camí a la setzena i última font. Son unes escales força llargues amb un banc a mitja pujada, però no hem d’arribar al banc, ja que uns esglaons abans surt un camí per la dreta a la font.
2:45 Font de Cal Ramons (i 16). Nova raconada amb bancs de fusta i la font que raja. Gairebé totes les fonts ragen, però hi ha el cartell que no es garanteix la seva potabilitat, o directament que l’aigua no és potable. Tornem fins el carrer baixant per les escales, el seguim i poc després enllacem amb el camí d’anada.
2:50 Aparcament.
Gironella , està situat a 469m d’altitud, i compta amb una superfície de 6,7km² i una població de 5055 habitants (dades del 2024). Si Montmajor és el municipi amb més extensió, Gironella és el més petit. Inversament la densitat de població a Montmajor és de 6,17hab/km², mentre que a Gironella és de 743,38hab/km².
La seva situació al costat del riu Llobregat hauria facilitat el seu poblament des de l’època iber i es creu que ja era un important punt de pas de l’antic camí saliner de Cardona a Vic.
Tanmateix, el poblament de Gerundella va ser més tardà, vora l’any 798, un cop l’indígena Borrell de l’Imperi Carolingi va ocupar els castells de Cardona, Casserres i de la ciutat d’Osona, per repoblar la plana. A principis del segle X, el poblament encara era escàs i dispers. D’una banda hi havia un petit nucli de població que s’havia format al voltant del eremitori de Sant Marc i d’altra banda, un conjunt de masos de conreu de Gerundella, tal com es documenta, l’any 899, durant la consagració de l’església de Santa Maria d’Olvan.
Al llarg dels segles Gironella ha viscut tota mena d’efemèrides, com per exemple que entre el 1618 i el 1628 es van fer processos judicials contra dones acusades de bruixeria a la Baronia de la Portella.
Duran la Guerra de Successió la ciutat havia caigut en mans de l’exèrcit borbònic, però l’11 de març de 1714 fou alliberada durant la presa del castell per les tropes del marquès del Poal i del coronel Ermengol Amill.
Al segle XIX, durant la primera guerra carlina, va ser cremada per ordre del comte d’Espanya.
El 1900 es produí el fracassat Alçament de Badalona, Gironella i altres viles catalanes i del País Valencià en favor de Carles de Borbó i Àustria Est, liderat per Salvador Soliva; i així es podria anar seguint.
Gironella està situat al costat mateix de la C-16, hi ha tres sortides per anar-hi, als km 86.88 i 90.
Aquesta caminada per les 16 fonts de Gironella a primer cop d’ull pot semblar una passejada urbana anant de font en font; però ens enganyaríem, tot i que hi ha trams urbans, també n’hi ha per camins i corriols, alguns una mica difícils de trobar; aquesta combinació de carrers i corriols la completarem fent algun tram per carretera i per algun polígon industrial. Un ingredient que no s’acostuma a trobar gaire en una excursió, son les escales per salvar desnivells fent dreceres entre carrers, en trobarem forces, i algunes son llargues, i quasi sempre de pujada.
Pràcticament tots els camins estan senyalitzats i a les fonts hi ha el rètol amb el nom i també bancs i alguna taula. Totes ragen, en ben poques només hi ha un degoteig, però en la majoria hi ha un bon brollador.
L’excursió intenta anar unint les fonts per un recorregut més o menys lògic, procurant fer-hi el mínim de km possibles, però també ens passejarem pel casc antic i contemplarem l’espectacular torre de Cal Bassacs d’estil modernista.
A l’apartat de la panoràmica, a ponent gaudirem de la vista dels rasos de Peguera amb el destacat cogulló d’Estela (pràcticament visible des de tot el Baix Berguedà) i del Sobrepuny a llevant, dues siluetes inconfusibles a banda i banda del riu Llobregat.
Per començar a caminar ens situarem a la gran zona d’aparcament que hi ha a l’avinguda dels Països Catalans a tocar de la zona esportiva Municipal i del Club de Tenis Gironella.
0:00 Aparcament. Comencem a caminar passant pel costat de l’Skatepark Gironella i girem a la dreta pel enllaçar amb Camí de Cal Ramons. Punt d’anada i tornada de tota la caminada. Ara seguirem per l’esquerra. S’acaba el carrer i seguim recta per un carrer que fa una mica de pujada, i poc després trobem un jaló que ens assenyala l’indret de la primera font.
0:10 Font de l’Ermita (1). Situada en una raconada a l’esquerra del carrer. Té dos brocs separats en un angle de 90 graus i tots dos brollen. Baixem uns metres seguint un camí i arribem a una cruïlla, per l’esquerra arribaríem a un grup de cases; girem a la dreta i passem per darrera d’una casa; aquí hi ha una nova i important cruïlla; si seguim pujant tornarem al carrer que hem abandonat per anar a la font; hem de seguir un camí menys marcat per l’esquerra que planeja i que ens porta a una passera sobre la riera de la Riba; creuem per la passera, just on la riera fa un petit salt amb una gran balma a sota; quatre passes a l’altre costat hi ha la segona font.
0:20 Font de Cal Pequenyo (2). També en una raconada del camí, en prou feines raja. Seguim el camí, que va pujant i arribem al casc antic de Gironella. Anem pujant i girem a l’esquerra pel primer carrer, després a la dreta i enllacem amb el carrer d’Olvan Alt que seguim per la dreta i que ens porta fins la tercera font.
0:30 Font del Cuc (3). A l’esquerra del carrer i lleugerament enfonsada, en prou feines cau una gota de tant en tant. Tornem uns metres sobre les nostres passes i a la primera cantonada fem un dreta-esquerra per enllaçar amb el carrer del Mestre Font Parera que ens porta directament a la plaça de l’església.
0:35 Església de Santa Eulàlia i també de l’antiga, situada al davant de la primera. L’actual església de Santa Eulàlia es va començar a construir l’any 1903 i no es va acabar fins el 1958, la seva silueta és visible des de molts indrets del Baix Berguedà; la seva construcció va ser motivada perquè la primitiva església havia quedat petita. Aquesta primitiva església de Santa Eulàlia és documentada en un pergamí de l'any 1222 i posteriorment en un altre del 1320. Amb el temps ha sofert moltes modificacions de les quals destaca la construcció de la torre campanar l'any 1445 que potser és element més característic d’aquest edifici.
Sortim de la plaça, passem de resquitllo per la plaça de la Vila (hi tornarem d’aquí uns minuts) i baixem pels costeruts i estrets carrers del casc antic i sortim al pont Vell, just a l’altre costat hi ha la quarta font.
0:40 Font de Cal Paco (4). Situada en una bonica zona enjardinada al costat del riu i al centre neuràlgic de Gironella que raja abundosament. Tornem a pujar a la part antiga per una sèrie d’escales que ens deixen directament a la plaça de la Vila, al costat de l’Ajuntament, hi passem pel davant i enfilem el camí de la Muralla, amb unes grans vistes del poble i del riu. Enllacem amb un carrer asfaltat, que seguim per l’esquerra, tot baixant fins que a l’altre costat hi veiem unes escales que pugen. Un primer tram ens porta a creuar la carretera de Vic (C-154), per l’altre costat seguim amunt per les escales que ens deixen a la cinquena font.
0:55 Font dels Dipòsits (5). Situada a la dreta del camí en una zona enjardinada i amb un petit parc infantil, a un costat hi ha monòlit als Petits Cantaires i a l’altre hi ha la font amb una aixeta; l’indret rep el nom de Balcó de Gironella, ja que hi ha una gran vista sobre el municipi.
Ara seguim el curt carrer de Pedret fins que s’acaba, girem a la dreta i quatre passes després arribem a un descampat a l’esquerra on hi ha un camí que el travessa pel mig i després va planejant, deixant una bassa a l’esquerra; sortim al carrer Pedraforca que seguim per l’esquerra. Un jaló ens assenyala el curt camí que baixa a la sisena font. Obrin i tanquem una porta pel bestiar.
1:00 Font de Can Gibert (6). Una mica abandonada, hi ha una aixeta. Tornem al carrer, hem de seguir recta tot i una fletxa que indica seguir per la dreta, sembla que anem directes a Can Gibert Vell, però just abans d’arribar-hi hi ha un camí que baixa per l’esquerra i que ens deixa a la carretera de Manresa a Berga (C-1411z).
Ara farem una anada i tornada per la dreta a la setena font. Seguim per la dreta, posant molta atenció en aquesta carretera, perquè hi ha transit, però per la dreta hi ha espai suficient com per no arriscar el físic. Veiem un jaló a l’altre costat que ens assenyala el curt camí que baixa a la font.
1:05 Font de Ca la Manuela (7). Situada a la mateixa llera del riu Llobregat. Raja poc, però l’indret ens permet contemplar el riu a tocar. Tornem a la carretera, i ara la seguirem per la dreta durant uns quatre-cents metres fins una rotonda, girem ala dreta, creuant la carretera per un pas de vianants i acte seguit ho fem creuant el Llobregat pel lateral habilitat de la carretera. Just a l’altre banda girem a la dreta i fem una anada i tornada seguint les indicacions a la vuitena font.
1:20 Font del Balç (8). És una àrea de pic-nic amb un bar sota l’ombra dels plataners i a la vora del riu. La font, situada al costat de l’edifici del bar-restaurant, raja abundantment. És un bon indret per fer-hi una aturada i si s’escau “parada i fonda”, per la segona hem de tenir present que obren a les 10,00h.
Tornem per on hem vingut, però uns metres abans d’arribar novament al pont, girem a la dreta i pugem pel carrer dels Estudis. Un jaló ens anuncia la situació de la novena font.
1:25 Font de Cal Forroll (9). Situada en una nova raconada, amb un banc i taula de fusta; aquesta font també raja. Pugen una mica més i enllacem amb la carretera de Casserres, que seguim per l’esquerra fins el primer revolt, on veiem unes escales que s’enfilen. Llarga i sostinguda pujada per aquestes escales que ens deixen a la carretera BV-4132z que seguim pocs metres per l’esquerra. Arribem a una rotonda on aquesta carretera gira a la dreta i hi ha un mirador.
1:35 Mirador. Gran balconada sobre Gironella on hi ha dos bancs per poder-la contemplar més còmodament. Seguim recta baixant una mica pel carrer Bonavista i arribem al petit polígon industrial de Can Rafalet. El travessem de punta a punta vorejant-lo per la dreta. Hi ha una gran extensió de terreny carregat de furgonetes noves d’una sola marca, n’hi ha d’ambulàncies, policia, blanques, etc. Situats a la part de baix del polígon; hem de seguir per la dreta una pista que passa uns metres més avall, l’enllaç està una mica més endavant, però podem fer un mica de drecera retallant pel marge. A la pista segueix un corriol, una mica brut, que travessa una riera dues vegades per una passera i arribem a la desena font.
1:50 Font dels Tórrecs (10). També situada en una raconada molt bonica, amb una taula i bancs. La font raja, i hi ha una inscripció amb la data del 1937. Seguim uns metres més i sortim al barri de la Font dels Tòrrecs, podem seguir qualsevol dels dos carrers, el de la Font dels Tórrecs o el de Sant Julià. Escollim el segon, que seguim fins el final i girem a l’esquerra seguint una pista, pocs metres després arribem a una cruïlla amb un jaló, continuem per la dreta fins la onzena font.
1:55 Font dels Roures (11). Nou indret molt bonic amb una taula i tres bancs en mig d’una clariana del bosc; la font està apartada a la dreta sota una petita balma on hi ha una aixeta.
Continuem recta i el camí ens porta a passar entre dues cases i sembla que no té sortida, però al final hi ha un estret camí que s’acaba en un curta escala que ens deixa a la carretera C-1411a, que seguim per la dreta. Hi ha una vorera que permet caminar-hi sense problemes. Un jaló ens assenyala la posició de la dotzena font.
2:05 Font del Tirai (12). Situada a l’altre costat de la carretera i protegida per una barana. Molt petita i en un estat una mica abandonat, no raja però hi ha humitats. Pocs metres després tenim una molt bona vista de la Torre de Cal Bassacs , una espectacular edifici que era la residència dels amos de la colònia tèxtil del mateix nom.
La construcció de la Torre es va encarregar a l'arquitecte Alexandre Soler i March (deixeble de Domènech i Montaner), autor també de l'església parroquial de Gironella. És una de les torres més espectaculars i ostentoses de les existents a les colònies industrials del Berguedà. Fou construïda l'any 1900. Es tracta d'un gran edifici a quatre vents format per diverses estructures que conformen una arquitectura monumental, síntesi, estilísticament parlant, de l'arquitectura historicista i modernista. Pel que fa a la decoració de caràcter modernista cal destacar, a la coberta de l'edifici, la decoració de diverses xemeneies revestides amb ceràmica de colors formant un mosaic o trencadís que reforça, juntament amb altres motius decoratius el caràcter modernista de l'edifici. També són interessants les decoracions dels frontis de les lloses del balcons i balconades, realitzades amb ceràmica vidriada que reprodueixen motius florals.
Actualment l’edifici està abandonat i l’Ajuntament de Gironella estudia comprar-ne la propietat.
Avancem una mica més per la carretera i arribem al Café Bassacs, bar i restaurant típic, i on si no hem pogut fer una aturada “tècnica” a la font del Balç, ho podrem fer aquí.
Aquí deixem la carretera per seguir recta, pocs metres després un jaló ens anuncia la situació de la tretzena font.
2:15 Font de Cal Feliu (13). Uns metres a l’esquerra del camí, sota uns edificis que hi tenen els estenedors al davant. La font raja. Tornem al camí que enllaça amb la carretera d’accés al polígon de Cal Ginyola, que va fem una semi-circumferència i que seguim per l’esquerra. A la meitat d’aquest revolt un nou jaló ens assenyala el camí per la dreta a la catorzena font. Seguim aquest camí, en el que hi ha un bonic jaló amb el nom de la font.
2:20 Font Trobada (14). Situada en una raconada del camí, la font raja i hi ha un banc de fusta. Tornem a la cruïlla i seguim la carretera i travessem el petit polígon de Cal Ginyola de punta a punta. Al final girem a la dreta, però primer ens aturarem per a contemplar la Torre de Cal Bassacs des d’una altre perspectiva. Immediatament travessem el Llobregat pel pont de Cal Bassacs, i a l’altre banda hem de continuar per la dreta, però primer farem una curta anada i tornada a la quinzena font. Un jaló ens assenyala novament la seva posició.
2:35 Font de Cal Pere Vell (15). Situada en una raconada sota el camí i molt a prop de riu i pràcticament a sota el pont. Raja generosament. Tornem a la cruïlla del pont i seguim recta pel carrer, que descriu un tomb de 180 graus en lleugera pujada i enllacem amb el Camí de Can Ramons. A mig carrer un jaló a la dreta ens assenyala unes escales i el camí a la setzena i última font. Son unes escales força llargues amb un banc a mitja pujada, però no hem d’arribar al banc, ja que uns esglaons abans surt un camí per la dreta a la font.
2:45 Font de Cal Ramons (i 16). Nova raconada amb bancs de fusta i la font que raja. Gairebé totes les fonts ragen, però hi ha el cartell que no es garanteix la seva potabilitat, o directament que l’aigua no és potable. Tornem fins el carrer baixant per les escales, el seguim i poc després enllacem amb el camí d’anada.
2:50 Aparcament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada