Sant Celoni (Can Draper), Sant Esteve d'Olzinelles, font de l'Aranyal, forns de pega de Can Valls i 5 turons
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Vallès al wikiloc podeu escriure al cercador de rutes d'aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "vallèsjsp" i us apareixeran totes.
Bonica i interessant caminada per la vall d’Olzinelles, que ens portarà a visitar molts indrets; cinc turons, un pou de glaç, dues fonts, l’ermita de Sant Esteve d’Olzinelles, els forns de pega de Can Valls i un curiós pou de glaç, que personalment opino que és una pou de ventilació o de comunicació de les mines, ja que és molt profund, estret i amb unes grapes de ferro per baixar.
És un recorregut molt variat ja que durant força estona seguirem el SL-C 79 en un fantàstica i planera caminada de ribera al costat del torrent d’Olzinelles, que combinarem també amb boniques caminades per dalt les carenes.
No hi ha trams difícils, ja que tot son camins i pistes, amb una forta i sostinguda baixada des de la Pedra Miradora. Ens trobarem amb multitud de trencalls entre les pistes i els camins on seguir el traçat del GPS es farà gairebé imprescindible (excepte el tram del SL-C 79, que està perfectament senyalitzat).
Els turons pels que passarem, del Campament, de Ca l’Alzina Vell, del Tancat, la Pedra Miradora i dels Republicans, que tenim gaire bona vista, ja que son emboscats, tot i que hi ha restes de tales d’arbres; potser el que té millor vista és el de Ca l’Alzina Vell, seguit del dels Republicans; el que pitjor és el del Campament. Durant la caminada anirem veiem a estones el Montseny, des del turó de l’Home al turó Gros. Però la manca de panoràmica vindrà compensada per la passejada pels boscos de pins i alzines sureres.
Per començar la caminada ens hem de situar a la rotonda que dona l’entrada a Sant Celoni, (situada al davant de l’antic centre comercial) i seguir el carrer que segueix en direcció SE directa a la Tordera que creua per un pont (és també l’inici de la carretera a Olzinelles); passat el pont la carretera d’Olzinelles gira a la dreta, cal seguir per l’esquerra una pista molt ample que travessa l’autopista AP-7 per un pas subterrani, a l’altre costat gira a l’esquerra i pocs metres després arriba a un petit aparcament per a tres o quatre vehicles al davant de Can Draper.
0:00 Can Draper, és una gran casa pairal de la que ja es tenen notícies l'any 1151, tot i que aleshores era coneguda com a Mas Barceló. L’any 1393 la pubilla és va casar amb un Draper i d’aquesta manera el nom de la casa va canviar. Al segle XVI la masia tenia una imatge similar a l'actual. Des de l’aparcament no veiem la façana principal que queda a l’altre costat.
El camí, que coincideix amb el SL-C 79, surt en direcció SE des de davant mateix de l’aparcament. Passem pel plafó amb el mapa i el recorregut de l’esmentat sender. Els primers metres els fem conjuntament amb aquest Sender Local. Pràcticament sense deixar enrere Can Draper el Sender Local es divideix en dos, el seguim uns dos-cents metres per la dreta i a la següent cruïlla el deixem per començar a seguir un camí per la dreta que puja lleugerament i després planeja.
0:10 Pou de Glaç de Can Draper. Situat en una raconada ombrívola i freda. Es conserva molt bé, té més de 12 metres d’alçada, una mica més de la meitat estant excavats sota el nivell de terra, aquest pou esta documentat l’any 1771; data que està gravada a la llinda de la porta, que està protegida per una porta reixada. La cúpula està totalment coberta de vegetació. Hi ha un plafó informatiu del pou i de la seva funció.
Aquí abandonem el Sender Local que segueix per l’esquerra; seguirem el camí que dona la volta al pou pel darrera. Arribem a una cruïlla on per l’esquerra tornaríem al Sender Local, seguim per la dreta un curt corriol en forta pujada que ens deixa a la carretera d’Olzinelles. Aquesta circumstància sembla que algú la aprofitat per fer servir el camí d’abocador.
Seguim la carretera per l’esquerra durant uns cinquanta metres i girem a la dreta per continuar per una pista que arrenca per l’altre costat. També la seguirem una cinquantena de metres aprox. ja que ens hem d’enfilar per l’esquerra per un corriol que inicialment sembla més una trialera que un camí. Anem seguint el llom de la muntanya per dins un bosc molt bonic d’alzines i pins; travessem una línia de baixa tensió i poc després, a l’esquerra i entre l’arbreda distingim el punt més alt; abandonem el camí i ens endinsem entre la vegetació sense camí per arribar poc després a l’esmentat punt més alt.
0:35 Turó del Campament, 271m. Totalment tapat per l’arbreda, hi ha una petita construcció de pedra de difícil catalogació. Tornem al camí, a estones podem distingir el Montseny entremig de troncs i branques. Enllacem amb una pista, aquí farem una anada i tornada al segon turó. Seguim recta per la pista, anem paral·lels a la pedrera del Camp del Pont, que tenim a la dreta. Quan la pista fa un marcat gir de 90 a l’esquerra, l’abandonem per seguir un marcat corriol que s’enfila per la dreta.
0:55 Turó de Ca l’Alzina Vell, 309m. És una gran plataforma on hi ha hagut una tala d’arbres; és una llàstima que no s’hi haguessin esmerçat una mica més, ja que tot i tenir perspectives parcials de l’entorn, sense arbres seria un gran mirador. Vist el turó, tornem a la cruïlla d’anada i tornada i seguim la pista que gira a la dreta i baixa fins a enllaçar novament amb la carretera d’Olzinelles a l’indret del pont de Ca l’Alzina Vell.
No cal arribar estrictament a la carretera, ja que recuperem el Sender Local, molt ben senyalitzat, amb indicacions de la Font del Rector i de Sant Esteve, que segueix per la dreta. Iniciem un fantàstic i planer recorregut de ribera per dins del bosc; passem pel costat d’una petita resclosa, totalment colmatada, uns metres més endavant en trobem una segona.
Sortim a una clariana, on al costat del camí hi ha el Pollancre d’Olzinelles, un arbre monumental de 26,6 metres d’alçada, un perímetre de 2,82m i una capçada de 19,5 metres de diàmetre, segons consta en un plafó que hi ha al peu de l’arbre.
Ara vorejarem per la dreta els antics i extensos camps de Can Valls i tornem a sortir a la carretera d’Olzinelles. Tampoc caldria acabar-hi d’arribar, ja que el camí segueix per la dreta paral·lel a la carretera, però la seguirem uns metres per l’esquerra fins el proper inici de l’accés a Can Valls; just a l’inici d’aquesta pista hi ha els forns.
1:40 Forns de Pega de Can Valls. Es tracta de tres grans recipients de ceràmica oval datats al segle IX-X, d´uns dos metres d´alçada cadascun, un al costat de l'altre. Un dels forns es conserva pràcticament sencer. La pega, substància viscosa i fosca s'obtenia la trementina mitjançant la sofisticada destil·lació i cocció lenta de soques de pins i alzines, i s'utilitzava com a combustible per l'enllumenat públic, per impermeabilitzar vaixells i recipients i per calafatejar els bots de vi Degut a l’època de la seva construcció, son molt rudimentaris, amb el pas dels anys i segles es varen anar perfeccionant.
Tornem endarrere i seguim el camí paral·lel a la carretera amb indicacions del Sender Local a la font del Rector i a Sant Esteve. Pocs metres abans d’arribar a la font hi ha un jaló, segurament, mogut que assenyala aquests indrets en una direcció equivocada.
Seguim el camí i poc després arribem a la font.
1:50 Font del Rector. Situada a la dreta del camí amb una petita placeta amb bancades, a la font hi ha una aixeta i la caseta de la mina uns metres més amunt. A sobre la font hi ha la data del 1989. L’indret està envoltat de falgueres, saücs, avellaners i til·lers. Seguim pocs metres més i arribem a Sant Esteve.
1:55 Sant Esteve d’Olzinelles. Situada a pocs metres de la carretera en una raconada molt bonica. Està documentada des de l’any 1083, però es desconeix la data exacte de la seva construcció. Està molt modificada però encara guarda alguns dels elements romànics de l'època inicial. L’actual edifici és del 1786. A sobre la porta hi ha un ull de bou amb l’esmentada data. Les parets estan arrebossades i emblanquinades. Va dependre del monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès. L'any 1977 s'hi fundà una petita comunitat de monges cistercenques procedents del monestir francès de Boulou, que s'extingí l'any 1982. Al davant hi ha el cementiri presidit per una gran creu de pedra i al costat hi ha la rectoria, amb una entrada molt bonica, on podem comprar la mel d’Olzinelles.
Al costat de l’arcada d’entrada a la rectoria hi ha una placa d’època pretèrita que diu: “LUGAR DE OLZINELLAS PARTIDO DE AREÑS DE MAR PROVINCIA DE BARCELONA”, Olzinelles acabat amb “a” i Arenys amb “ñ”. Era aquella fosca època en que Maçanet de Cabrenys era “Demasiado Limpio de Cabritos”.
Baixem els pocs metres que ens separen de la carretera, que seguirem cent metres per la dreta. Veiem a l’esquerra una bassa rectangular, just abans d’arribar-hi arrenca un corriol amb les marques blanc i verd del Sender Local que passa fregant la paret de la bassa i que travessa el torrent d’Olzinelles per una passera de fusta seguida de quatre esglaons que ens deixen en una pista, que seguim per l’esquerra. Passem per un plafó amb informació dels roures del Quintà de Can Valls. Pocs metres després arribem a una cruïlla on fem una curta anada i tornada per l’esquerra per veure un conjunt de plàtans monumentals alineats al costat del camí, una bassa, un pou protegit per una glorieta de forma octogonal i amb una cúpula a la part superior acabada amb un petit pinacle on hi havia vitralls de diferents colors i les arcades, gairebé tapades per la malesa d’un aqüeducte que el comunicava amb la bassa.
Aquest conjunt d’elements de Can Valls, format per la bassa, l’aqüeducte, la glorieta i els plàtans fan que sigui un lloc molt característic de la vall d’Olzinelles.
Can Valls és, juntament amb Ca n'Agustí, la masia més important i de les més antigues d'Olzinelles. Els seus orígens es remunten al segle XIV, quan era propietat de Pere Valls. Els seus dominis salten a la veïna vall de Vallgorguina.
Visitat aquest bonic espai tornem a la cruïlla i seguim la pista.
Arribem a una nova cruïlla senyalitzada on farem una nova anada i tornada, ara per la dreta, pr seguir el camí que ens porta a la font.
2:20 Font de l’Arenyal. Nou indret molt bonic. La font està dins d’una cavitat d’obra, raja sempre un bon doll. En una petita explanada en un marge superior, hi ha una taula rodona de pedra. Vista la font tornem a la cruïlla on hi ha el Cedre de Can Valls, un arbre monumental amb un plafó que ens explica la història i les mides, que son: alçada 20,75m, perímetre 2,8m i capçana 15,8m (dades del 2004). L’arbre va ser plantar la dècada dels anys 1920, és el cedre de majors dimensions mesurades de Sant Celoni. El novembre del 2002 degut a unes fortes ventades l’arbre va perdre cinc metres del tronc principal, deixar-lo en els 20,75 actuals.
En aquesta plaça en mig del bosc també hi ha grans plataners i el pont de l’Arenyal.
Passem pel pont i seguim la pista que va pujant lleugerament; passem pel costat d’un plafó que ens explica les mesures de l’Aladern fals de Can Valls. Seguim una mica més i arribem a una nova plaça en mig del bosc; som al Pla de les Mines, on farem una nova anada i tornada per la dreta tot seguint una pista que segueix el Clot de Rodís. A uns dos-cents metres de la cruïlla hem d’estar molt atents a una pedra de forma cònica que hi ha a la dreta de la pista, totalment coberta de molsa, menys un petit rombe de color blanc amb unes lletres i xifres pràcticament il·legibles.
2:40 Pou de glaç? Aquesta pedra és la tapadora d’un pou estret i profund que en moltes publicacions és un pou de glaç; la pedra està lleugerament apartada i deixa una petita escletxa que permet fer-hi una fotografia amb flash on podem veure un pou molt estret amb una escala vertical de grapes de ferro; imatge molt diferent als pous de glaç habituals, que fa pensar que potser és un pou de ventilació o accés a les mines que hi havia en aquesta zona.
Tornem a la cruïlla anterior i anem seguint el Sender Local que va guanyant alçada amb un parell de llaçades. Arribem a l’indret dels Quatre Camins, abandonem l’esmentat Sender (que recuperarem més endavant) per girar a l’esquerra per seguir una pista. Anem pujant lleugerament i arribem a un petit collet on fem una curta anada i tornada per l’esquerra.
3:05 Turó del Tancat, 329m. Tot i la tala d’arbres que l’envolta, no té gaire bona vista. Tornem a la cruïlla i pocs metres després arribem a una nova cruïlla amb camins a dreta i esquerra, però hem de seguir pel mig un corriol que s’enfila pel llom de la muntanya. Ens separem unes passes a l’esquerra per arribar a una sèrie de petits blocs de pedra que hi ha al fil estricte de la carena.
3:15 Pedra Miradora, 353m. És un cim una mica indefinit ja que tot el fil de la carena està ple de blocs de pedra, però la vegetació impedeix tenir bona panoràmica. Recuperem el camí i iniciem una fantàstica caminada pel llom de la carena.
3:20 Precari banc de fusta, que convida a fer-hi una bona aturada. La posició d’aquest tauló clavat amb quatre claus marca l’inici d’una forta i sostinguda baixada (veure la gràfica), el descens és fort però el camí segueix sent molt bonic. Arribem a una pista que seguim per la dreta, on tenim un respir de la baixada, ja que planejarem durant una estona; arribem a un petit collet on fem una darrera anada i tornada, aquesta vegada per l’esquerra per guanyar els pocs metres que ens separen del proper turó.
3:35 Turó dels Republicans, 271m. Aquí, entre la vegetació, tornem a veure el Montseny; hi ha una fita de terme. Tornem al collet i seguim la pista per l’esquerra i iniciem un nou i fort descens; ara l’entorn comença a ser més obert. Finalment s’acaba el pendent i arribem a una cruïlla on recuperem el Sender Local, seguim recta per la pista i passem pel costat d’uns eucaliptus monumentals, poc després creuem el torrent d’Olzinelles; la pista i el Sender segueixen per la dreta, nosaltres seguirem per l’esquerra una curta drecera que ens deixa directament a Can Draper.
3,55 Aparcament de Can Draper.
Ruta circular des de Can Draper passant per:
- Pou de Glaç de Can Draper (0.8 km)
- Turó de Ca l’Alzina Vell (2.9 km)
- Pont de Ca l'Alzina Vell (4.0 km)
- Pont de Can Plana (4.7 km)
- Pollancre d'Olzinelles (5.0 km)
- Forn de pega (6.1 km)
- Església de Sant Esteve d'Olzinelles (6.7 km)
- Roure del Quintà (7.2 km)
- Bassa de l'Aranyal (7.5 km)
- Cedre de Can Valls (8.4 km)
- Pla de les Mines (8.8 km)
- Turó del Tancat (10.3 km)
- Eucaliptus (12.3 km)
Bonica i interessant caminada per la vall d’Olzinelles, que ens portarà a visitar molts indrets; cinc turons, un pou de glaç, dues fonts, l’ermita de Sant Esteve d’Olzinelles, els forns de pega de Can Valls i un curiós pou de glaç, que personalment opino que és una pou de ventilació o de comunicació de les mines, ja que és molt profund, estret i amb unes grapes de ferro per baixar.
És un recorregut molt variat ja que durant força estona seguirem el SL-C 79 en un fantàstica i planera caminada de ribera al costat del torrent d’Olzinelles, que combinarem també amb boniques caminades per dalt les carenes.
No hi ha trams difícils, ja que tot son camins i pistes, amb una forta i sostinguda baixada des de la Pedra Miradora. Ens trobarem amb multitud de trencalls entre les pistes i els camins on seguir el traçat del GPS es farà gairebé imprescindible (excepte el tram del SL-C 79, que està perfectament senyalitzat).
Els turons pels que passarem, del Campament, de Ca l’Alzina Vell, del Tancat, la Pedra Miradora i dels Republicans, que tenim gaire bona vista, ja que son emboscats, tot i que hi ha restes de tales d’arbres; potser el que té millor vista és el de Ca l’Alzina Vell, seguit del dels Republicans; el que pitjor és el del Campament. Durant la caminada anirem veiem a estones el Montseny, des del turó de l’Home al turó Gros. Però la manca de panoràmica vindrà compensada per la passejada pels boscos de pins i alzines sureres.
Per començar la caminada ens hem de situar a la rotonda que dona l’entrada a Sant Celoni, (situada al davant de l’antic centre comercial) i seguir el carrer que segueix en direcció SE directa a la Tordera que creua per un pont (és també l’inici de la carretera a Olzinelles); passat el pont la carretera d’Olzinelles gira a la dreta, cal seguir per l’esquerra una pista molt ample que travessa l’autopista AP-7 per un pas subterrani, a l’altre costat gira a l’esquerra i pocs metres després arriba a un petit aparcament per a tres o quatre vehicles al davant de Can Draper.
0:00 Can Draper, és una gran casa pairal de la que ja es tenen notícies l'any 1151, tot i que aleshores era coneguda com a Mas Barceló. L’any 1393 la pubilla és va casar amb un Draper i d’aquesta manera el nom de la casa va canviar. Al segle XVI la masia tenia una imatge similar a l'actual. Des de l’aparcament no veiem la façana principal que queda a l’altre costat.
El camí, que coincideix amb el SL-C 79, surt en direcció SE des de davant mateix de l’aparcament. Passem pel plafó amb el mapa i el recorregut de l’esmentat sender. Els primers metres els fem conjuntament amb aquest Sender Local. Pràcticament sense deixar enrere Can Draper el Sender Local es divideix en dos, el seguim uns dos-cents metres per la dreta i a la següent cruïlla el deixem per començar a seguir un camí per la dreta que puja lleugerament i després planeja.
0:10 Pou de Glaç de Can Draper. Situat en una raconada ombrívola i freda. Es conserva molt bé, té més de 12 metres d’alçada, una mica més de la meitat estant excavats sota el nivell de terra, aquest pou esta documentat l’any 1771; data que està gravada a la llinda de la porta, que està protegida per una porta reixada. La cúpula està totalment coberta de vegetació. Hi ha un plafó informatiu del pou i de la seva funció.
Aquí abandonem el Sender Local que segueix per l’esquerra; seguirem el camí que dona la volta al pou pel darrera. Arribem a una cruïlla on per l’esquerra tornaríem al Sender Local, seguim per la dreta un curt corriol en forta pujada que ens deixa a la carretera d’Olzinelles. Aquesta circumstància sembla que algú la aprofitat per fer servir el camí d’abocador.
Seguim la carretera per l’esquerra durant uns cinquanta metres i girem a la dreta per continuar per una pista que arrenca per l’altre costat. També la seguirem una cinquantena de metres aprox. ja que ens hem d’enfilar per l’esquerra per un corriol que inicialment sembla més una trialera que un camí. Anem seguint el llom de la muntanya per dins un bosc molt bonic d’alzines i pins; travessem una línia de baixa tensió i poc després, a l’esquerra i entre l’arbreda distingim el punt més alt; abandonem el camí i ens endinsem entre la vegetació sense camí per arribar poc després a l’esmentat punt més alt.
0:35 Turó del Campament, 271m. Totalment tapat per l’arbreda, hi ha una petita construcció de pedra de difícil catalogació. Tornem al camí, a estones podem distingir el Montseny entremig de troncs i branques. Enllacem amb una pista, aquí farem una anada i tornada al segon turó. Seguim recta per la pista, anem paral·lels a la pedrera del Camp del Pont, que tenim a la dreta. Quan la pista fa un marcat gir de 90 a l’esquerra, l’abandonem per seguir un marcat corriol que s’enfila per la dreta.
0:55 Turó de Ca l’Alzina Vell, 309m. És una gran plataforma on hi ha hagut una tala d’arbres; és una llàstima que no s’hi haguessin esmerçat una mica més, ja que tot i tenir perspectives parcials de l’entorn, sense arbres seria un gran mirador. Vist el turó, tornem a la cruïlla d’anada i tornada i seguim la pista que gira a la dreta i baixa fins a enllaçar novament amb la carretera d’Olzinelles a l’indret del pont de Ca l’Alzina Vell.
No cal arribar estrictament a la carretera, ja que recuperem el Sender Local, molt ben senyalitzat, amb indicacions de la Font del Rector i de Sant Esteve, que segueix per la dreta. Iniciem un fantàstic i planer recorregut de ribera per dins del bosc; passem pel costat d’una petita resclosa, totalment colmatada, uns metres més endavant en trobem una segona.
Sortim a una clariana, on al costat del camí hi ha el Pollancre d’Olzinelles, un arbre monumental de 26,6 metres d’alçada, un perímetre de 2,82m i una capçada de 19,5 metres de diàmetre, segons consta en un plafó que hi ha al peu de l’arbre.
Ara vorejarem per la dreta els antics i extensos camps de Can Valls i tornem a sortir a la carretera d’Olzinelles. Tampoc caldria acabar-hi d’arribar, ja que el camí segueix per la dreta paral·lel a la carretera, però la seguirem uns metres per l’esquerra fins el proper inici de l’accés a Can Valls; just a l’inici d’aquesta pista hi ha els forns.
1:40 Forns de Pega de Can Valls. Es tracta de tres grans recipients de ceràmica oval datats al segle IX-X, d´uns dos metres d´alçada cadascun, un al costat de l'altre. Un dels forns es conserva pràcticament sencer. La pega, substància viscosa i fosca s'obtenia la trementina mitjançant la sofisticada destil·lació i cocció lenta de soques de pins i alzines, i s'utilitzava com a combustible per l'enllumenat públic, per impermeabilitzar vaixells i recipients i per calafatejar els bots de vi Degut a l’època de la seva construcció, son molt rudimentaris, amb el pas dels anys i segles es varen anar perfeccionant.
Tornem endarrere i seguim el camí paral·lel a la carretera amb indicacions del Sender Local a la font del Rector i a Sant Esteve. Pocs metres abans d’arribar a la font hi ha un jaló, segurament, mogut que assenyala aquests indrets en una direcció equivocada.
Seguim el camí i poc després arribem a la font.
1:50 Font del Rector. Situada a la dreta del camí amb una petita placeta amb bancades, a la font hi ha una aixeta i la caseta de la mina uns metres més amunt. A sobre la font hi ha la data del 1989. L’indret està envoltat de falgueres, saücs, avellaners i til·lers. Seguim pocs metres més i arribem a Sant Esteve.
1:55 Sant Esteve d’Olzinelles. Situada a pocs metres de la carretera en una raconada molt bonica. Està documentada des de l’any 1083, però es desconeix la data exacte de la seva construcció. Està molt modificada però encara guarda alguns dels elements romànics de l'època inicial. L’actual edifici és del 1786. A sobre la porta hi ha un ull de bou amb l’esmentada data. Les parets estan arrebossades i emblanquinades. Va dependre del monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès. L'any 1977 s'hi fundà una petita comunitat de monges cistercenques procedents del monestir francès de Boulou, que s'extingí l'any 1982. Al davant hi ha el cementiri presidit per una gran creu de pedra i al costat hi ha la rectoria, amb una entrada molt bonica, on podem comprar la mel d’Olzinelles.
Al costat de l’arcada d’entrada a la rectoria hi ha una placa d’època pretèrita que diu: “LUGAR DE OLZINELLAS PARTIDO DE AREÑS DE MAR PROVINCIA DE BARCELONA”, Olzinelles acabat amb “a” i Arenys amb “ñ”. Era aquella fosca època en que Maçanet de Cabrenys era “Demasiado Limpio de Cabritos”.
Baixem els pocs metres que ens separen de la carretera, que seguirem cent metres per la dreta. Veiem a l’esquerra una bassa rectangular, just abans d’arribar-hi arrenca un corriol amb les marques blanc i verd del Sender Local que passa fregant la paret de la bassa i que travessa el torrent d’Olzinelles per una passera de fusta seguida de quatre esglaons que ens deixen en una pista, que seguim per l’esquerra. Passem per un plafó amb informació dels roures del Quintà de Can Valls. Pocs metres després arribem a una cruïlla on fem una curta anada i tornada per l’esquerra per veure un conjunt de plàtans monumentals alineats al costat del camí, una bassa, un pou protegit per una glorieta de forma octogonal i amb una cúpula a la part superior acabada amb un petit pinacle on hi havia vitralls de diferents colors i les arcades, gairebé tapades per la malesa d’un aqüeducte que el comunicava amb la bassa.
Aquest conjunt d’elements de Can Valls, format per la bassa, l’aqüeducte, la glorieta i els plàtans fan que sigui un lloc molt característic de la vall d’Olzinelles.
Can Valls és, juntament amb Ca n'Agustí, la masia més important i de les més antigues d'Olzinelles. Els seus orígens es remunten al segle XIV, quan era propietat de Pere Valls. Els seus dominis salten a la veïna vall de Vallgorguina.
Visitat aquest bonic espai tornem a la cruïlla i seguim la pista.
Arribem a una nova cruïlla senyalitzada on farem una nova anada i tornada, ara per la dreta, pr seguir el camí que ens porta a la font.
2:20 Font de l’Arenyal. Nou indret molt bonic. La font està dins d’una cavitat d’obra, raja sempre un bon doll. En una petita explanada en un marge superior, hi ha una taula rodona de pedra. Vista la font tornem a la cruïlla on hi ha el Cedre de Can Valls, un arbre monumental amb un plafó que ens explica la història i les mides, que son: alçada 20,75m, perímetre 2,8m i capçana 15,8m (dades del 2004). L’arbre va ser plantar la dècada dels anys 1920, és el cedre de majors dimensions mesurades de Sant Celoni. El novembre del 2002 degut a unes fortes ventades l’arbre va perdre cinc metres del tronc principal, deixar-lo en els 20,75 actuals.
En aquesta plaça en mig del bosc també hi ha grans plataners i el pont de l’Arenyal.
Passem pel pont i seguim la pista que va pujant lleugerament; passem pel costat d’un plafó que ens explica les mesures de l’Aladern fals de Can Valls. Seguim una mica més i arribem a una nova plaça en mig del bosc; som al Pla de les Mines, on farem una nova anada i tornada per la dreta tot seguint una pista que segueix el Clot de Rodís. A uns dos-cents metres de la cruïlla hem d’estar molt atents a una pedra de forma cònica que hi ha a la dreta de la pista, totalment coberta de molsa, menys un petit rombe de color blanc amb unes lletres i xifres pràcticament il·legibles.
2:40 Pou de glaç? Aquesta pedra és la tapadora d’un pou estret i profund que en moltes publicacions és un pou de glaç; la pedra està lleugerament apartada i deixa una petita escletxa que permet fer-hi una fotografia amb flash on podem veure un pou molt estret amb una escala vertical de grapes de ferro; imatge molt diferent als pous de glaç habituals, que fa pensar que potser és un pou de ventilació o accés a les mines que hi havia en aquesta zona.
Tornem a la cruïlla anterior i anem seguint el Sender Local que va guanyant alçada amb un parell de llaçades. Arribem a l’indret dels Quatre Camins, abandonem l’esmentat Sender (que recuperarem més endavant) per girar a l’esquerra per seguir una pista. Anem pujant lleugerament i arribem a un petit collet on fem una curta anada i tornada per l’esquerra.
3:05 Turó del Tancat, 329m. Tot i la tala d’arbres que l’envolta, no té gaire bona vista. Tornem a la cruïlla i pocs metres després arribem a una nova cruïlla amb camins a dreta i esquerra, però hem de seguir pel mig un corriol que s’enfila pel llom de la muntanya. Ens separem unes passes a l’esquerra per arribar a una sèrie de petits blocs de pedra que hi ha al fil estricte de la carena.
3:15 Pedra Miradora, 353m. És un cim una mica indefinit ja que tot el fil de la carena està ple de blocs de pedra, però la vegetació impedeix tenir bona panoràmica. Recuperem el camí i iniciem una fantàstica caminada pel llom de la carena.
3:20 Precari banc de fusta, que convida a fer-hi una bona aturada. La posició d’aquest tauló clavat amb quatre claus marca l’inici d’una forta i sostinguda baixada (veure la gràfica), el descens és fort però el camí segueix sent molt bonic. Arribem a una pista que seguim per la dreta, on tenim un respir de la baixada, ja que planejarem durant una estona; arribem a un petit collet on fem una darrera anada i tornada, aquesta vegada per l’esquerra per guanyar els pocs metres que ens separen del proper turó.
3:35 Turó dels Republicans, 271m. Aquí, entre la vegetació, tornem a veure el Montseny; hi ha una fita de terme. Tornem al collet i seguim la pista per l’esquerra i iniciem un nou i fort descens; ara l’entorn comença a ser més obert. Finalment s’acaba el pendent i arribem a una cruïlla on recuperem el Sender Local, seguim recta per la pista i passem pel costat d’uns eucaliptus monumentals, poc després creuem el torrent d’Olzinelles; la pista i el Sender segueixen per la dreta, nosaltres seguirem per l’esquerra una curta drecera que ens deixa directament a Can Draper.
3,55 Aparcament de Can Draper.
Ruta circular des de Can Draper passant per:
- Pou de Glaç de Can Draper (0.8 km)
- Turó de Ca l’Alzina Vell (2.9 km)
- Pont de Ca l'Alzina Vell (4.0 km)
- Pont de Can Plana (4.7 km)
- Pollancre d'Olzinelles (5.0 km)
- Forn de pega (6.1 km)
- Església de Sant Esteve d'Olzinelles (6.7 km)
- Roure del Quintà (7.2 km)
- Bassa de l'Aranyal (7.5 km)
- Cedre de Can Valls (8.4 km)
- Pla de les Mines (8.8 km)
- Turó del Tancat (10.3 km)
- Eucaliptus (12.3 km)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada