Capolat; cingles de Taravil; puig Rodon, Gertell i dels Plans; balmes i Sant Quintí de Travil
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Berguedà al Wikiloc podeu escriure al cercador de rutes d'aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "berguedàjsp" i us apareixeran totes.
Fantàstica caminada per la zona de Capolat; un recorregut en el que hi trobarem de tot, però amb predomini de les prades, per les caminarem, en alguns trams sense una traça gaire definida per dins del bosc. Durant aquest recorregut ens podrem anar apropant al caire de la cinglera per contemplar la gran panoràmica que ens ofereix aquesta llarga balconada, com son els cingles de Taravil.
És una talaia perfecte per veure tota la superfície de l’altiplà del pla de Valielles de Busa, emmarcat per l’espadat de la serra de Busa al S, i la serra de Valielles al N; se’n veuen els pocs masos que hi ha, així com l’ermita de Sant Andreu de Valielles; a l’extrem occidental d’aquesta plataforma es veu parcialment la Presó de Busa al Capolatell; mentre que a l’E es distingeix perfectament l’esvelta silueta del tossal de les Viudes i la serra dels Tossals amb els rasos de Peguera al darrera; als nostres peus veurem la Valldora i el massís de Montserrat al fons. A vegades, com és el cas d’aquesta caminada, les boires impedeixen poder contemplar molta més panoràmica.
A part de les prades, boscos i panoràmiques, passarem per pistes, camins i corriols, i també farem una mini grimpada (evitable) per pujar al puig Rodon, com també seguirem un corriol per una estreta cornisa per anar a les balmes, on hi ha una curta flaquejada amb una corda de seguretat.
Mirant el mapa de la zona, aquesta excursió coincideix amb el perímetre dels Plans de Taravil, l’anirem contornejant en sentit antihorari.
En tota la caminada no trobarem cap indicació, ni jaló ni fita, ni marques de pintura que ens assenyali el camí; només a l’inici seguirem un tram del GR-1 amb les seves marques de pintura vermella i blanca.
Per situar-nos a l’inici de l’itinerari tenim dues opcions; la primera és anar-hi des de Berga per Capolat i seguir la carretera fins a Travil i Cal Sant i Cal Bertran; i la segona és anar-hi des de Gironella, Casserres i l’Espunyola i seguir fins el km 134 de la C-16 on enllaçarem amb la l’estreta carretera local que passa per Sant Sadurní del Cint i s’enfila amb pendents dels 16%, tot fent llaçades, per tal de superar la cinglera; és una pujada espectacular, que culmina passant pel Mal Pas de Travil, on la carretera passa per sota una balma, amb un gronxador penjat del sostre i una placa amb una inscripció, ja mig esborrada, que diu: “DESFILADERO DEL MAL PAS. CARRETERA PARTICULAR CONSTRUIDA DESDE EL CINT POR SERRERIAS DEL LLOBREGAT S.A. CON LA COLABORACION DE LOS SRES. PROPIETARIOS DE LAS HEREDADES CAL BERTRAN, CAL SANT, VILELLA, CASÓLIBA. AÑO 1959” .
Tant aquesta carretera com l’altre ens deixen a la cruïlla amb la pista que baixa a Vilella, a pocs metres de Cal Sant i Cal Bertran, indret on hi ha un petit aparcament.
0:00 Aparcament, 1286m. Si hem vingut per la carretera del Mal Pas retrocedirem quatre passes per seguir una pista per la dreta amb les marques del GR-1, anem vorejant el Pla de Cal Sant. Arribem a una cruïlla on abandonem la pista del GR que segueix per la dreta, i continuem recta per una altre pista. Arribem a la llera d’una torrentera on la pista fa un tomb de 180 graus a la dreta. Més endavant ens trobem en una clariana amb varies pistes, hem de seguir recta, creuant una altre torrentera, l’inici està una mica difuminat per les herbes. Així arribem a un collet, indret on farem l’anada i tornada al puig Rodon.
A l’esquerra segueix una pista, per la que anirem després de tornar del cim. A la dreta també hi ha una pista que ens porta al cim, per on baixarem o pujarem (si no volem fer la petita grimpada que ve a continuació). Però a la dreta també hi ha una fita (la única en tot el trajecte) que ens assenyala l’inici d’un NO camí que s’enfila directament per la muntanya per tal d’assolir-ne el llom. Els primers metres van paral·lels a la pista per després girar a l’esquerra i enfilar-se per on pot. Hi ha un petit ressalt d’un o dos metres, no gaire inclinat i gens difícil de superar, on haurem d’ajudar-nos de les mans; després ja no hi ha cap més dificultat, però seguim sense camí, arribem al caire de la cinglera i comencem una bonica marxa en direcció al cim. Durant aquest trajecte és espectacular la vista de la cingle de Busa i de tot el seu altiplà, carregat d’història.
Ens ajuntem amb la pista per on tornarem i acabem d’arribar al cim.
1:00 Puig Rodon, 1338m. Indret molt bonic, però que només té panoràmica de cara a ponent amb la serra de Busa al davant, però el bosc la tapa a la resta. A la punta de la cinglera hi ha una pedra treballada amb inscripcions en dues cares. A la cara superior hi ha dos línies, la primera no vaig ser capaç de poder-la desxifrar ja que està molt desgastada, però la segona diu: “DESCUBRETE Y REZA”, a la cara inferior hi ha una creu en un angle i es pot llegir: “EN ESTE LUGAR EL DIA 17 AGOSTO 1938 ENTREGÓ SU ALMA A DIOS A LOS 20 AÑOS DE EDAD EL JOVEN ANTONIO COTS RIU”. 1938 i 20 anys? intrigat he buscat per la xarxa i l’he trobat en un llistat dels “Morts de la Guerra Civil a Manresa” , tot encaixa: “Cots Riu, Antoni, escrivent, 20 anys, Manresa, Puigrodó, Navès, 17/8/1938. Assassinat a la rereguarda republicana” Un eufemisme molt subtil de dir: assassinat a la zona republicana, directament, sense la paraula “rereguarda”.
Vist aquest indret tornem sobre les nostres passes pocs metres fins que veiem a l’esquerra la pista que baixa fins el coll d’anada i tornada esmentat abans. Hem d’estar atents a l’inici de la pista perquè tot és gespa i el seu traçat queda difuminat, principalment a l’inici, situat 180 graus a l’esquerra.
Arribats al coll seguim recta per la pista uns tres-cents metres, fins una cruïlla a la dreta, també en un angle de 180 graus, d’on arrenca una altre pista; la seguim uns cent-cinquanta metres aproximadament, ja que l’hem d’abandonar per començar a guanyar alçada per l’esquerra, directament per dins del bosc, sense un camí clar; però el bosc permet passar-hi sense cap problema i podem anar pujant més o menys per on ens vingui de gust; el punt més alt s’entreveu entre els arbres, i vers ell ens dirigim.
1:30 Puig Gertell, 1388m. Situat a la punta de la cinglera també gaudeix d’una vers el S, la resta també queda disminuïda per l’arbreda. Aquest cim l’anirem veient a continuació, i realment és un cim força destacat. Deixem aquest lloc per l’altre costat i anem baixant igual que hem pujat, sense camí per dins del bosc, fins que arribem a un collet, cruïlla de 5 camins entre pistes i camins. Seguim recta per la pista que puja lleugerament. Bonica caminada per dins del bosc. Quan la pista fa un marcat gir a l’esquerra, ens apartem uns metres per la dreta per anar a una cota.
1:40 Els Solanets, 1383m. No té vista. Tornem a la pista, arribem a una clariana i ens apropem al caire de la cinglera per contemplar el paisatge i també veiem l’antena que hi ha al Cap dels Plans, imatge que ens serà de molta ajuda per arribar-hi. Poc després ens trobem en un replà molt bonic amb diferents pistes, girem 90 graus a la dreta i inicialment seguim una pista, però molt aviat la deixem per seguir per la dreta en direcció SE per dins d’un fantàstic bosc de pins, no hi ha un camí evident, però la situació de l’antena ens permet anar avançant fruint d’aquell entorn tan bonic. Finalment enllacem amb la pista d’accés a l’antena.
2:10 Cap dels Plans, 1386m. Vèrtex geodèsic de referència 278093001. També hi ha una antena de telecomunicacions amb una caseta (l’antena ja era visible des de l’aparcament); el vèrtex queda lleugerament apartat de l’antena i és un lloc on poder-hi fer un descans. Tampoc hi ha gaire vista degut al bosc que ens envolta. Baixem per l’altre costat, i seguim amb la mateixa tònica, el bosc permet anar baixant, però tampoc hi ha un camí evident fins que arribem a un collet per on passa una pista i un sender local.
Aquí tenim l’opció de seguir aquesta pista per l’esquerra i arribarem en poca estona a l’aparcament. Però seguirem la pista per l’altre costat i començarem una excursió que no té rés a veure amb la que hem estat fent fins ara.
La pista va perdent alçada i fa un gir pronunciat a l’esquerra, a partir d’aquí veiem al davant una cinglera amb una cornisa a mitja alçada que aparentment s’acaba amb un bloc de pedra. És per on passarem. Seguim baixant lleugerament, travessem la rassa de Boixedera i la pista s’acaba. Segueix un corriol que s’estreny en entrar a la cornisa esmentada. Cal anar amb precaució perquè és estreta, arribem al bloc que havíem vist i entre el bloc i la cinglera queda un espai molt reduït per poder-hi passar. Anàvem en direcció E i ara ho farem en direcció NE; la paret que tenim a sobre impressiona, arribem a una primera balma.
2:35 Balma. Una mica llarga i poc fonda plena d’excrements de cabra. Seguim una mica més i arribem a una segona balma que forma una petita cova, aquí hi ha un pas amb una corda de seguretat perquè és estret i la timba és considerable. Passat aquest curt pas la cornisa s’eixampla i podem caminar sense problemes; el camí fa un brusc gir a l’esquerra i arribem a una tercera balma.
2:45 Balma obrada. És molt llarga i amb restes de parets que la dividien en varis compartiments. Ara el camí ja és força ample i hem sortit de la cinglera, passem pel costat d’una bassa natural i immediatament sortim a la carretera del Mal Pas de Travil, que seguim uns quatre-cents metres per l’esquerra, fins que fa un gir de gairebé 90 graus a l’esquerra: en aquest punt recta surt una pista que seguirem.
Ara comencem una nova excursió; anem seguint aquesta pista que travessa uns camps molt bonics i amb vistes a Travil i a Cal Sant. Aquest tram és una autèntica passejada que ens deixa novament a la carretera, que simplement travessem per seguir un poc marcat camí (és una drecera) que ens deixa davant de Can Casòliba i l’ermita.
3:10 Sant Quintí de Travil , , 1280m. Documentada ja des de mitjans del segle X, entre el 942 i el 978, quan apareix esmentada, junt amb Terrers, entre les parròquies de la Vall de Lord. És possible que durant els primers segles d'existència de l'església, fos el centre parroquial de Capolat, però que el canvi de l'epicentre territorial al castell dels Tossals comportés que el rang parroquial primigeni passés a Sant Martí de Capolat. L'església actual és una construcció del segle XVIII, i constaria de l'església i el seu cementiri. El retaule barroc de l'església també correspondria a aquesta època, ja que té gravada la data "1779". Una tanca de pedra delimita tot el recinte que inclou un cementiri. L’indret és molt bonic, voltat de camps de conreu.
Tornem a la carretera per on hem vingut i la seguim per la dreta; poc després arribem a Cal Bertran (a l’esquerra) i Cal Sant (a la dreta) i immediatament després a l’inici.
3:25 Aparcament.
Fantàstica caminada per la zona de Capolat; un recorregut en el que hi trobarem de tot, però amb predomini de les prades, per les caminarem, en alguns trams sense una traça gaire definida per dins del bosc. Durant aquest recorregut ens podrem anar apropant al caire de la cinglera per contemplar la gran panoràmica que ens ofereix aquesta llarga balconada, com son els cingles de Taravil.
És una talaia perfecte per veure tota la superfície de l’altiplà del pla de Valielles de Busa, emmarcat per l’espadat de la serra de Busa al S, i la serra de Valielles al N; se’n veuen els pocs masos que hi ha, així com l’ermita de Sant Andreu de Valielles; a l’extrem occidental d’aquesta plataforma es veu parcialment la Presó de Busa al Capolatell; mentre que a l’E es distingeix perfectament l’esvelta silueta del tossal de les Viudes i la serra dels Tossals amb els rasos de Peguera al darrera; als nostres peus veurem la Valldora i el massís de Montserrat al fons. A vegades, com és el cas d’aquesta caminada, les boires impedeixen poder contemplar molta més panoràmica.
A part de les prades, boscos i panoràmiques, passarem per pistes, camins i corriols, i també farem una mini grimpada (evitable) per pujar al puig Rodon, com també seguirem un corriol per una estreta cornisa per anar a les balmes, on hi ha una curta flaquejada amb una corda de seguretat.
Mirant el mapa de la zona, aquesta excursió coincideix amb el perímetre dels Plans de Taravil, l’anirem contornejant en sentit antihorari.
En tota la caminada no trobarem cap indicació, ni jaló ni fita, ni marques de pintura que ens assenyali el camí; només a l’inici seguirem un tram del GR-1 amb les seves marques de pintura vermella i blanca.
Per situar-nos a l’inici de l’itinerari tenim dues opcions; la primera és anar-hi des de Berga per Capolat i seguir la carretera fins a Travil i Cal Sant i Cal Bertran; i la segona és anar-hi des de Gironella, Casserres i l’Espunyola i seguir fins el km 134 de la C-16 on enllaçarem amb la l’estreta carretera local que passa per Sant Sadurní del Cint i s’enfila amb pendents dels 16%, tot fent llaçades, per tal de superar la cinglera; és una pujada espectacular, que culmina passant pel Mal Pas de Travil, on la carretera passa per sota una balma, amb un gronxador penjat del sostre i una placa amb una inscripció, ja mig esborrada, que diu: “DESFILADERO DEL MAL PAS. CARRETERA PARTICULAR CONSTRUIDA DESDE EL CINT POR SERRERIAS DEL LLOBREGAT S.A. CON LA COLABORACION DE LOS SRES. PROPIETARIOS DE LAS HEREDADES CAL BERTRAN, CAL SANT, VILELLA, CASÓLIBA. AÑO 1959” .
Tant aquesta carretera com l’altre ens deixen a la cruïlla amb la pista que baixa a Vilella, a pocs metres de Cal Sant i Cal Bertran, indret on hi ha un petit aparcament.
0:00 Aparcament, 1286m. Si hem vingut per la carretera del Mal Pas retrocedirem quatre passes per seguir una pista per la dreta amb les marques del GR-1, anem vorejant el Pla de Cal Sant. Arribem a una cruïlla on abandonem la pista del GR que segueix per la dreta, i continuem recta per una altre pista. Arribem a la llera d’una torrentera on la pista fa un tomb de 180 graus a la dreta. Més endavant ens trobem en una clariana amb varies pistes, hem de seguir recta, creuant una altre torrentera, l’inici està una mica difuminat per les herbes. Així arribem a un collet, indret on farem l’anada i tornada al puig Rodon.
A l’esquerra segueix una pista, per la que anirem després de tornar del cim. A la dreta també hi ha una pista que ens porta al cim, per on baixarem o pujarem (si no volem fer la petita grimpada que ve a continuació). Però a la dreta també hi ha una fita (la única en tot el trajecte) que ens assenyala l’inici d’un NO camí que s’enfila directament per la muntanya per tal d’assolir-ne el llom. Els primers metres van paral·lels a la pista per després girar a l’esquerra i enfilar-se per on pot. Hi ha un petit ressalt d’un o dos metres, no gaire inclinat i gens difícil de superar, on haurem d’ajudar-nos de les mans; després ja no hi ha cap més dificultat, però seguim sense camí, arribem al caire de la cinglera i comencem una bonica marxa en direcció al cim. Durant aquest trajecte és espectacular la vista de la cingle de Busa i de tot el seu altiplà, carregat d’història.
Ens ajuntem amb la pista per on tornarem i acabem d’arribar al cim.
1:00 Puig Rodon, 1338m. Indret molt bonic, però que només té panoràmica de cara a ponent amb la serra de Busa al davant, però el bosc la tapa a la resta. A la punta de la cinglera hi ha una pedra treballada amb inscripcions en dues cares. A la cara superior hi ha dos línies, la primera no vaig ser capaç de poder-la desxifrar ja que està molt desgastada, però la segona diu: “DESCUBRETE Y REZA”, a la cara inferior hi ha una creu en un angle i es pot llegir: “EN ESTE LUGAR EL DIA 17 AGOSTO 1938 ENTREGÓ SU ALMA A DIOS A LOS 20 AÑOS DE EDAD EL JOVEN ANTONIO COTS RIU”. 1938 i 20 anys? intrigat he buscat per la xarxa i l’he trobat en un llistat dels “Morts de la Guerra Civil a Manresa” , tot encaixa: “Cots Riu, Antoni, escrivent, 20 anys, Manresa, Puigrodó, Navès, 17/8/1938. Assassinat a la rereguarda republicana” Un eufemisme molt subtil de dir: assassinat a la zona republicana, directament, sense la paraula “rereguarda”.
Vist aquest indret tornem sobre les nostres passes pocs metres fins que veiem a l’esquerra la pista que baixa fins el coll d’anada i tornada esmentat abans. Hem d’estar atents a l’inici de la pista perquè tot és gespa i el seu traçat queda difuminat, principalment a l’inici, situat 180 graus a l’esquerra.
Arribats al coll seguim recta per la pista uns tres-cents metres, fins una cruïlla a la dreta, també en un angle de 180 graus, d’on arrenca una altre pista; la seguim uns cent-cinquanta metres aproximadament, ja que l’hem d’abandonar per començar a guanyar alçada per l’esquerra, directament per dins del bosc, sense un camí clar; però el bosc permet passar-hi sense cap problema i podem anar pujant més o menys per on ens vingui de gust; el punt més alt s’entreveu entre els arbres, i vers ell ens dirigim.
1:30 Puig Gertell, 1388m. Situat a la punta de la cinglera també gaudeix d’una vers el S, la resta també queda disminuïda per l’arbreda. Aquest cim l’anirem veient a continuació, i realment és un cim força destacat. Deixem aquest lloc per l’altre costat i anem baixant igual que hem pujat, sense camí per dins del bosc, fins que arribem a un collet, cruïlla de 5 camins entre pistes i camins. Seguim recta per la pista que puja lleugerament. Bonica caminada per dins del bosc. Quan la pista fa un marcat gir a l’esquerra, ens apartem uns metres per la dreta per anar a una cota.
1:40 Els Solanets, 1383m. No té vista. Tornem a la pista, arribem a una clariana i ens apropem al caire de la cinglera per contemplar el paisatge i també veiem l’antena que hi ha al Cap dels Plans, imatge que ens serà de molta ajuda per arribar-hi. Poc després ens trobem en un replà molt bonic amb diferents pistes, girem 90 graus a la dreta i inicialment seguim una pista, però molt aviat la deixem per seguir per la dreta en direcció SE per dins d’un fantàstic bosc de pins, no hi ha un camí evident, però la situació de l’antena ens permet anar avançant fruint d’aquell entorn tan bonic. Finalment enllacem amb la pista d’accés a l’antena.
2:10 Cap dels Plans, 1386m. Vèrtex geodèsic de referència 278093001. També hi ha una antena de telecomunicacions amb una caseta (l’antena ja era visible des de l’aparcament); el vèrtex queda lleugerament apartat de l’antena i és un lloc on poder-hi fer un descans. Tampoc hi ha gaire vista degut al bosc que ens envolta. Baixem per l’altre costat, i seguim amb la mateixa tònica, el bosc permet anar baixant, però tampoc hi ha un camí evident fins que arribem a un collet per on passa una pista i un sender local.
Aquí tenim l’opció de seguir aquesta pista per l’esquerra i arribarem en poca estona a l’aparcament. Però seguirem la pista per l’altre costat i començarem una excursió que no té rés a veure amb la que hem estat fent fins ara.
La pista va perdent alçada i fa un gir pronunciat a l’esquerra, a partir d’aquí veiem al davant una cinglera amb una cornisa a mitja alçada que aparentment s’acaba amb un bloc de pedra. És per on passarem. Seguim baixant lleugerament, travessem la rassa de Boixedera i la pista s’acaba. Segueix un corriol que s’estreny en entrar a la cornisa esmentada. Cal anar amb precaució perquè és estreta, arribem al bloc que havíem vist i entre el bloc i la cinglera queda un espai molt reduït per poder-hi passar. Anàvem en direcció E i ara ho farem en direcció NE; la paret que tenim a sobre impressiona, arribem a una primera balma.
2:35 Balma. Una mica llarga i poc fonda plena d’excrements de cabra. Seguim una mica més i arribem a una segona balma que forma una petita cova, aquí hi ha un pas amb una corda de seguretat perquè és estret i la timba és considerable. Passat aquest curt pas la cornisa s’eixampla i podem caminar sense problemes; el camí fa un brusc gir a l’esquerra i arribem a una tercera balma.
2:45 Balma obrada. És molt llarga i amb restes de parets que la dividien en varis compartiments. Ara el camí ja és força ample i hem sortit de la cinglera, passem pel costat d’una bassa natural i immediatament sortim a la carretera del Mal Pas de Travil, que seguim uns quatre-cents metres per l’esquerra, fins que fa un gir de gairebé 90 graus a l’esquerra: en aquest punt recta surt una pista que seguirem.
Ara comencem una nova excursió; anem seguint aquesta pista que travessa uns camps molt bonics i amb vistes a Travil i a Cal Sant. Aquest tram és una autèntica passejada que ens deixa novament a la carretera, que simplement travessem per seguir un poc marcat camí (és una drecera) que ens deixa davant de Can Casòliba i l’ermita.
3:10 Sant Quintí de Travil , , 1280m. Documentada ja des de mitjans del segle X, entre el 942 i el 978, quan apareix esmentada, junt amb Terrers, entre les parròquies de la Vall de Lord. És possible que durant els primers segles d'existència de l'església, fos el centre parroquial de Capolat, però que el canvi de l'epicentre territorial al castell dels Tossals comportés que el rang parroquial primigeni passés a Sant Martí de Capolat. L'església actual és una construcció del segle XVIII, i constaria de l'església i el seu cementiri. El retaule barroc de l'església també correspondria a aquesta època, ja que té gravada la data "1779". Una tanca de pedra delimita tot el recinte que inclou un cementiri. L’indret és molt bonic, voltat de camps de conreu.
Tornem a la carretera per on hem vingut i la seguim per la dreta; poc després arribem a Cal Bertran (a l’esquerra) i Cal Sant (a la dreta) i immediatament després a l’inici.
3:25 Aparcament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada