De Montclar a Montmajor, per la Torre dels Moros, la torre de Montmajor, Sant Serní i Santa Creu
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Berguedà al wikiloc podeu escriure al cercador de rutes d'aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "berguedàjsp" i us apareixeran totes.
Montclar està situat damunt un petit turó a 728m d’altitud, amb una superfície de 22,08km² i una població de 132 habitants (dades del 2024), és documentat des del segle XI, però el seu castell no surt esmentat fins al 1309, quan va passar de ser regentat per la família dels Montclar a domini reial. Al segle XVII el castell fou transformat en masia, coneguda com cal Metge Sastret. L’any 1985 aquest conjunt fou declarat Bé d'interès Cultural. La major part dels habitatges es van construir els segles XVII i XVIII, moment en què la població augmentà considerablement. Al segle XX hi ha un espectacular descens de la població, passant de 256 habitants el 1994 a només 128 el 1996 (en només dos anys perd el 50% de la població). Actualment, molts dels habitatges han estat restaurats i s'han convertit en segones residències.
El nucli és molt petit, pràcticament tots els habitatges estan al voltant de la plaça, son especialment bonics els edificis de l’ajuntament i de la rectoria. L’església romànica de Sant Martí està en una raconada de la plaça i també s’hi pot accedir pel porxo de la rectoria.
A Montclar s’hi creuen dos camins Ral, el de Berga a Solsona i el de Berga a Cardona. Per sortir a peu de Montclar en direcció a Montmajor durant la dècada del 60 i 70 del segle XX es va obrir el Portalet, un curt túnel que travessa un edifici, a l’estil de les portes de les muralles.
Montmajor , està situat a 756m d’altitud, amb una superfície de 74,83km² (el més extens del Berguedà) i una població de 472 habitants (dades del 2024). Molt diferent a Montclar, que està dalt d’un turó, Montmajor és força més gran i està en una plana.
Mirant el mapa del Berguedà no sembla possible que sigui el que té més extensió de tots, com per exemple, Viver i Serrateix, o Saldes o La Pobla de Lillet que a cop d’ull semblen més extensos; però és que el terme municipal de Montmajor és complicat, ja que el formen quatre nuclis, tres estan ben allunyats del principal. Aquest té una forma ben estranya ja que té una important entrada del terme solsonenc de Navès, que pràcticament el parteix per dos; després hi ha l’enclavament de Catllarí de 5,45km² situat al nord, entre Fígols, Castellar del Riu i Guixers; Més a prop hi ha l’enclavament de Comaposada de 8,01km², separat del principal per l’Espunyola; i finalment el de Valielles de 3,20km² enclavat a l’interior del Solsonès, entre les serres de Busa i de Valielles.
També a diferència de Montclar, que només té un restaurant, a Montmajor hi trobem una mica de tot; cal destacar-ne el Museu d’Art del Bolet, amb un mural molt bonic en una façana i un gran bolet en una cantonada de l’edifici.
Amb aquesta caminada enllaçarem Montclar i Montmajor dos dels municipis del Baix Berguedà. L’excursió lògicament la podem començar des d’un municipi o des de l’altre; en aquest cas ho fem des de Montclar simplement perquè el recorregut amb cotxe és una mica més curt.
Llarga i complexa caminada on alternarem trams de pistes i carreteres asfaltades amb d’altres en que cal saber-se orientar ja que els camins i corriols estan mig perduts i també farem algun tram pel bosc sense cap camí definit.
Un recorregut de 17km ens permet passar per molts indrets que anirem desgranant durant la descripció de l’itinerari, passarem per camps, boscos, masies, pobles, ermites, les ruïnes d’un castell i per una torre de guaita. També gaudirem de molt bones vistes, tant dels camps que ens envoltaran, com de muntanyes, com per exemple els rasos de Peguera i les cingleres de Capolat. Farem una llarga i fantàstica caminada seguint un antic camí per dalt de la serra de Querol, on combinarem les vistes de les muntanyes esmentades i de la plana que envolta Montmajor.
Per arribar a Montclar hem de seguir la C-16 fins a Gironella i seguir la carretera BV-4132 fins a Casserres on enllacem mb la BV- 4131 a L’Espunyola fins el km 3 on hi ha la cruïlla a l’esquerra que ens porta fins a Montclar.
0:00 Montclar, 728m. Ens hem de situar a l’aparcament que hi ha habilitat a l’entrada del poble. Una rampa ens permet acabar d’arribar-hi. Al final de la rampa podem girar a la dreta per anar directament a l’església de Sant Martí pel porxo de la rectoria o bé acabar d’arribar a la plaça. Ens podem entretenir contemplant aquest petit municipi, però a la tornada encara serà millor amb la llum del migdia. Travessem la plaça en direcció O i arribem al Portalet, un curt túnel que permet sortir del poble per seguir el camí Ral.
A la sortida del túnel tot canvia bruscament, baixem per un camí empedrat, però mig cobert de vegetació que ens deixa a una zona d’obres que han acabat de desdibuixar el camí; l’haurem de trobar baixar per la zona en obres i seguir-la per l’esquerra, allà al final hi ha un curt tap d’esbarzers que ens tapen el camí; apartem els esbarzers i recuperem el camí, no gaire net, però que permet caminar-hi sense problemes; anem baixant i arribem a la carretera, que seguirem per l’esquerra (seguint recta, per l’altre costat de la carretera segueix baixant el camí, per on tornarem al final). Seguim baixant uns quatre-cents metres per la carretera, fins que aquesta fa un marcat gir de 180 a la dreta; en aquest punt arrenca una pista per l’esquerra.
Seguirem baixant per aquest pista força estona; voregem un camp amb un característic i solitari pi (de tornada també el veurem de lluny); arribem a una cruïlla amb un pas canadenc, seguim recta; pocs metres després creuem la rasa del Casó, més endavant creuem la rasa de Vila-riquer i immediatament girem a la dreta per seguir una antiga pista una mica esborrada, però que es pot seguir sense problemes. Nova cruïlla i fem un gir de 180 graus a l’esquerra.
Arribem a un camp, el camí el voreja per la dreta, però cada vegada està més embrossat i hem de pujar a un camp que hi ha a sobre mateix per poder continuar. Però tenim una altre opció, en lloc de seguir el camí que voreja el camp, podem entra-hi i vorejar-lo per seu extrem fins que arribem al camí d’entrada al camp. El seguim i pocs metres després arribem a una pista asfaltada (Camí del Viver) (pel primer camí també hi arribarem); la seguim per la dreta i passem pel costat de la granja de Vila-seca, continuem una mica més i arribem una cruïlla i seguim una pista per l’esquerra (deixem la pista asfaltada); nova cruïlla, seguim recta; pocs metres després fem unes passes a l’esquerra per visitar una creu de pedra que hi ha al mig d’un camp.
1:05 Creu en memòria de “Vicente Torrabadella, que va morir en aquest lloc el 14 de febrer del 1939” (a les acaballes de la guerra civil). Tornem al camí que va baixant lleugerament, arribem a un camp on el camí hi fa una giragonsa i poc després creuem la rasa d’Aubals. Aquí s’acaba la baixada i a partir d’ara començarem a remuntar. Al fons ja anem veiem, destacada dalt d’un turó, la torre dels Moros. Anem seguint, el camí fa un fort gir a la dreta i passem pel costat del mas d’Aubals.
1:20 Mas d’Aubals. Unes passes més i sortim a una pista molt ample, que seguim per la dreta. Hem de posar atenció en el camp que tenim a l’esquerra perquè just quan s’acaba hem de girar a l’esquerra per seguir una pista que aviat comença a guanyar alçada. Nova cruïlla, seguim per la dreta una pista que emprèn una forta i sostinguda pujada (aquesta pista serà ben visible a la tornada). Anem guanyant panoràmica sobre la plana. La pujada s’acaba quan arribem a dalt la serra de Querol, la pista fa un tomb a la dreta i en arribar a un camp gira a l’esquerra.
Just en aquest punt l’hem d’abandonar per seguir per la dreta un fantàstic camí que ressegueix tota la serra de Querol. Primer va resseguint uns camps per la dreta i després entra en un esclarissat bosc. Llarga passejada per aquesta antiga pista amb unes grans vistes; al davant anem veiem la paret de la torre dels Moros i una mica més lluny la torre de guaita.
Aquest camí s’acaba quan arribem a les portes del mas de Can Sabata de Dalt, al que no acabem d’arribar, ja que pocs metres abans hem de girar a l’esquerra per seguir un camí que porta a un camp. Arribem al camp, pugem a un segon camp; a partir d’aquí girem a la dreta i ens enfilem recta, pràcticament sense camí, seguint el que sembla un rastre que ens permet anar guanyant alçada; finalment enllacem amb un camí més marcat, que seguim per la dreta (en el fons hem fet una drecera d’aquest camí, que si haguéssim resseguit el segon camp hi hauríem arribat a l’inici) i que ens porta a la torre.
2:25 Torre dels Moros o castell de Montmajor , 858m. El primer document que parla del castell de Montmajor data del 983. En aquest es narra com el comte Oliva Cabreta va permetre que Ató i la seva dona donessin al monestir de Santa Maria de Serrateix l'alou que tenien a la falda del castell (ipso Puiol, qui est subtus castro de Monte Maiore). Aquest castell tenia una situació molt estratègica, ja que dominava el camí de Cardona a Berga i estava en un territori en què el monestir de Santa Maria de Serrateix hi tenia moltes propietats. Es creu que el seu estat deteriorat es deu al fet que moltes de les seves pedres s'haurien pogut utilitzar per a construir les cases veïnes (tal com ha passat en molts altres castells i monestirs).
Només se'n conserva la meitat de la paret situada a llevant d'una torre de planta circular. El fet d'estar situat al capdamunt d'un turó fa que tingui una gran vista de tots els territoris del seu entorn, fet que confirma que tenia una funció de torre de guaita.
A més a més, a part de la torre del castell, també s'hi poden veure les restes d'un mur perimetral. Durant una prospecció arqueològica feta el 1997 s'hi van trobar fragments de ceràmica, sobretot grisa.
A pocs metres de la torre hi ha un pal amb repetidors de telefonia. Hi ha força vegetació, però tot i així podem gaudir de bona vista sobre la plana i Montmajor. Sortim per l’altre costat de la torre, no hi ha un camí clar i evident, però es pot anar baixant seguint el que sembla un corriol que ens deixa en una pista que ens porta a una cruïlla davant de Can Barri. Girem a l’esquerra per seguir una pista que voreja aquest gran mas per l’esquerra fins un dipòsit. Aquí seguim recta per la pista semi cimentada que porta a la torre de guaita.
2:45 Torre de Montmajor i vèrtex geodèsic de referencia 278096001, 902m. Indret amb una torre de guaita situada en un replà molt bonic i amb una gran vista panoràmica si ens apropem a la creu de fusta situada uns metres a la dreta de la torre i al caire de la cinglera. Una creu amb motiu de la Missió religiosa de l’octubre del 1941. Tenim Montmajor als nostres peus, juntament amb l’església de Sant Serní.
Per seguir podríem tornar fins el dipòsit i seguir una pista per la dreta, però a aquesta pista hi farem una drecera sortint de la torre en direcció O i baixar sense un camí gaire clar, però que s’intueix, per enllaçar sense cap problema amb l’esmentada pista, que seguim per la dreta.
Arribem a la carretera local al Pujol de Planès, seguim per l’esquerra, passem pel costat del cementiri i arribem a Sant Serní.
3:10 Sant Serní de Montmajor . És l’església del nucli principal de Montmajor, tot i que n’està uns metres apartada a la carretera del Pujol de Planès. Substitueix a la que hi havia al castell i la seva història és molt curta, ja que comença el 17 de setembre del 1922, quan el bisbe de Solsona la va inaugurar. Construïda segons el projecte dels arquitectes Casimir i Esteve Sala Codinet, aprofitant les pedres de l’antiga església del castell (el que comentava respecte a l’estat ruïnós de la torre dels Moros). El pressupost per a la seva construcció era de 10.000 pessetes. Si conserven uns retaules barrocs de l’església del Pujol de Planès.
Està situada en un racó molt bonic i amb una petita zona enjardinada al davant. Vista l’església seguim la carretera.
3:15 Montmajor, 756m. Travessem el poble de punta a punta, passant per la plaça del Mercat i per davant del Museu d’Art del Bolet , on hi ha una col·lecció de més de cinc-centes figures de bolets de ceràmica, donació de la ceramista Josefina Vilajosana. Sortim del poble seguint pel lateral adaptat per a vianants del camí de Berga fins una rotonda i seguim recta la carretera a la zona esportiva. Just abans d’arribar-hi seguim per la dreta les indicacions a la Santa Creu. Arribem a una cruïlla davant del xalet de Sabater on farem una anada i tornada per l’esquerra a l’ermita.
3:35 Ermita romànica de la Santa Creu de Montclar . Era una de les propietats del monestir de Sant Llorenç prop de Bagà al comtat de Berga i com a tal surt esmentada en l’acte de consagració de l’església monacal de Sant Llorenç, de l’any 983. Segons un rètol que hi ha a l’indret: “Aquest és el lloc més antic de Montclar, potser fins i tot i va venir a redimir les culpes el trobador Guillem de Berguedà, que tenia el castell a la serra de Sabata, no gaire lluny d’aquí”. Redimint o no les culpes, tant l’ermita com l’indret son molt bonics.
Tornem a la cruïlla anterior i seguim recta, hi ha un cartell que indica la direcció de Montclar. Ara potser comencem la part més ingrata de la caminada, ja que seguirem aquesta carretera asfaltada durant 2km, és una mica llarg, però caminarem per la plana i podrem contemplar tota la serra de Querol i el recorregut que hi hem fet, des d’un extrem fins l’altre, amb la pista per on hem pujat, i les puntes de la torre dels Moros i de la Torre de Montmajor. També anirem passant pel costat de varis masos: Sabaters, Gavatx, Emprius (aquí hi ha uns arbres i és un bon indret per a descansar), cal Pare i cal Xavier.
A partir d’aquí la carretera emprèn una forta baixada (del 16%, segons marca una senyal de tràfic), llàstima que tinguem que perdre alçada, perquè estem a la mateixa alçada de Montclar. En aquesta baixada la carretera fa un marcat revolt de 180 graus a la dreta; pocs metres després hem d’estar atents a una marca groga que ens assenyala l’inici d’una drecera. Forta baixada per aquest camí que ens porta de nou a la carretera, just en el punt on travessa la riera de Montclar (riera que també hem travessat fa molta estona a l’inici de la caminada).
Passat el pont sobre la riera hem de fer un gir a l’esquerra i immediatament un a la dreta per seguir el camí que torna a guanyar l’alçada que acabem de perdre. Forta pujada que ens porta fins un corral. Aquí el traçat se’n va una mica massa amunt, hem de girar a la dreta i seguir una mena d’antiga pista que travessa un camp, a l’altre banda del camp hi ha un marcat camí a l’esquerra pel que seguirem pujant.
Forta i sostinguda pujada per aquest camí amb antigues marques grogues que ens porta a la carretera, on enllacem amb l’itinerari d’anada per seguir la feixuga pujada fins el Portalet que dona entrada a Montclar. Tornem a travessar el poble, fent les oportunes fotografies amb millor llum i acabem de nou a l’aparcament.
4:45 Aparcament de Montclar.
Montclar està situat damunt un petit turó a 728m d’altitud, amb una superfície de 22,08km² i una població de 132 habitants (dades del 2024), és documentat des del segle XI, però el seu castell no surt esmentat fins al 1309, quan va passar de ser regentat per la família dels Montclar a domini reial. Al segle XVII el castell fou transformat en masia, coneguda com cal Metge Sastret. L’any 1985 aquest conjunt fou declarat Bé d'interès Cultural. La major part dels habitatges es van construir els segles XVII i XVIII, moment en què la població augmentà considerablement. Al segle XX hi ha un espectacular descens de la població, passant de 256 habitants el 1994 a només 128 el 1996 (en només dos anys perd el 50% de la població). Actualment, molts dels habitatges han estat restaurats i s'han convertit en segones residències.
El nucli és molt petit, pràcticament tots els habitatges estan al voltant de la plaça, son especialment bonics els edificis de l’ajuntament i de la rectoria. L’església romànica de Sant Martí està en una raconada de la plaça i també s’hi pot accedir pel porxo de la rectoria.
A Montclar s’hi creuen dos camins Ral, el de Berga a Solsona i el de Berga a Cardona. Per sortir a peu de Montclar en direcció a Montmajor durant la dècada del 60 i 70 del segle XX es va obrir el Portalet, un curt túnel que travessa un edifici, a l’estil de les portes de les muralles.
Montmajor , està situat a 756m d’altitud, amb una superfície de 74,83km² (el més extens del Berguedà) i una població de 472 habitants (dades del 2024). Molt diferent a Montclar, que està dalt d’un turó, Montmajor és força més gran i està en una plana.
Mirant el mapa del Berguedà no sembla possible que sigui el que té més extensió de tots, com per exemple, Viver i Serrateix, o Saldes o La Pobla de Lillet que a cop d’ull semblen més extensos; però és que el terme municipal de Montmajor és complicat, ja que el formen quatre nuclis, tres estan ben allunyats del principal. Aquest té una forma ben estranya ja que té una important entrada del terme solsonenc de Navès, que pràcticament el parteix per dos; després hi ha l’enclavament de Catllarí de 5,45km² situat al nord, entre Fígols, Castellar del Riu i Guixers; Més a prop hi ha l’enclavament de Comaposada de 8,01km², separat del principal per l’Espunyola; i finalment el de Valielles de 3,20km² enclavat a l’interior del Solsonès, entre les serres de Busa i de Valielles.
També a diferència de Montclar, que només té un restaurant, a Montmajor hi trobem una mica de tot; cal destacar-ne el Museu d’Art del Bolet, amb un mural molt bonic en una façana i un gran bolet en una cantonada de l’edifici.
Amb aquesta caminada enllaçarem Montclar i Montmajor dos dels municipis del Baix Berguedà. L’excursió lògicament la podem començar des d’un municipi o des de l’altre; en aquest cas ho fem des de Montclar simplement perquè el recorregut amb cotxe és una mica més curt.
Llarga i complexa caminada on alternarem trams de pistes i carreteres asfaltades amb d’altres en que cal saber-se orientar ja que els camins i corriols estan mig perduts i també farem algun tram pel bosc sense cap camí definit.
Un recorregut de 17km ens permet passar per molts indrets que anirem desgranant durant la descripció de l’itinerari, passarem per camps, boscos, masies, pobles, ermites, les ruïnes d’un castell i per una torre de guaita. També gaudirem de molt bones vistes, tant dels camps que ens envoltaran, com de muntanyes, com per exemple els rasos de Peguera i les cingleres de Capolat. Farem una llarga i fantàstica caminada seguint un antic camí per dalt de la serra de Querol, on combinarem les vistes de les muntanyes esmentades i de la plana que envolta Montmajor.
Per arribar a Montclar hem de seguir la C-16 fins a Gironella i seguir la carretera BV-4132 fins a Casserres on enllacem mb la BV- 4131 a L’Espunyola fins el km 3 on hi ha la cruïlla a l’esquerra que ens porta fins a Montclar.
0:00 Montclar, 728m. Ens hem de situar a l’aparcament que hi ha habilitat a l’entrada del poble. Una rampa ens permet acabar d’arribar-hi. Al final de la rampa podem girar a la dreta per anar directament a l’església de Sant Martí pel porxo de la rectoria o bé acabar d’arribar a la plaça. Ens podem entretenir contemplant aquest petit municipi, però a la tornada encara serà millor amb la llum del migdia. Travessem la plaça en direcció O i arribem al Portalet, un curt túnel que permet sortir del poble per seguir el camí Ral.
A la sortida del túnel tot canvia bruscament, baixem per un camí empedrat, però mig cobert de vegetació que ens deixa a una zona d’obres que han acabat de desdibuixar el camí; l’haurem de trobar baixar per la zona en obres i seguir-la per l’esquerra, allà al final hi ha un curt tap d’esbarzers que ens tapen el camí; apartem els esbarzers i recuperem el camí, no gaire net, però que permet caminar-hi sense problemes; anem baixant i arribem a la carretera, que seguirem per l’esquerra (seguint recta, per l’altre costat de la carretera segueix baixant el camí, per on tornarem al final). Seguim baixant uns quatre-cents metres per la carretera, fins que aquesta fa un marcat gir de 180 a la dreta; en aquest punt arrenca una pista per l’esquerra.
Seguirem baixant per aquest pista força estona; voregem un camp amb un característic i solitari pi (de tornada també el veurem de lluny); arribem a una cruïlla amb un pas canadenc, seguim recta; pocs metres després creuem la rasa del Casó, més endavant creuem la rasa de Vila-riquer i immediatament girem a la dreta per seguir una antiga pista una mica esborrada, però que es pot seguir sense problemes. Nova cruïlla i fem un gir de 180 graus a l’esquerra.
Arribem a un camp, el camí el voreja per la dreta, però cada vegada està més embrossat i hem de pujar a un camp que hi ha a sobre mateix per poder continuar. Però tenim una altre opció, en lloc de seguir el camí que voreja el camp, podem entra-hi i vorejar-lo per seu extrem fins que arribem al camí d’entrada al camp. El seguim i pocs metres després arribem a una pista asfaltada (Camí del Viver) (pel primer camí també hi arribarem); la seguim per la dreta i passem pel costat de la granja de Vila-seca, continuem una mica més i arribem una cruïlla i seguim una pista per l’esquerra (deixem la pista asfaltada); nova cruïlla, seguim recta; pocs metres després fem unes passes a l’esquerra per visitar una creu de pedra que hi ha al mig d’un camp.
1:05 Creu en memòria de “Vicente Torrabadella, que va morir en aquest lloc el 14 de febrer del 1939” (a les acaballes de la guerra civil). Tornem al camí que va baixant lleugerament, arribem a un camp on el camí hi fa una giragonsa i poc després creuem la rasa d’Aubals. Aquí s’acaba la baixada i a partir d’ara començarem a remuntar. Al fons ja anem veiem, destacada dalt d’un turó, la torre dels Moros. Anem seguint, el camí fa un fort gir a la dreta i passem pel costat del mas d’Aubals.
1:20 Mas d’Aubals. Unes passes més i sortim a una pista molt ample, que seguim per la dreta. Hem de posar atenció en el camp que tenim a l’esquerra perquè just quan s’acaba hem de girar a l’esquerra per seguir una pista que aviat comença a guanyar alçada. Nova cruïlla, seguim per la dreta una pista que emprèn una forta i sostinguda pujada (aquesta pista serà ben visible a la tornada). Anem guanyant panoràmica sobre la plana. La pujada s’acaba quan arribem a dalt la serra de Querol, la pista fa un tomb a la dreta i en arribar a un camp gira a l’esquerra.
Just en aquest punt l’hem d’abandonar per seguir per la dreta un fantàstic camí que ressegueix tota la serra de Querol. Primer va resseguint uns camps per la dreta i després entra en un esclarissat bosc. Llarga passejada per aquesta antiga pista amb unes grans vistes; al davant anem veiem la paret de la torre dels Moros i una mica més lluny la torre de guaita.
Aquest camí s’acaba quan arribem a les portes del mas de Can Sabata de Dalt, al que no acabem d’arribar, ja que pocs metres abans hem de girar a l’esquerra per seguir un camí que porta a un camp. Arribem al camp, pugem a un segon camp; a partir d’aquí girem a la dreta i ens enfilem recta, pràcticament sense camí, seguint el que sembla un rastre que ens permet anar guanyant alçada; finalment enllacem amb un camí més marcat, que seguim per la dreta (en el fons hem fet una drecera d’aquest camí, que si haguéssim resseguit el segon camp hi hauríem arribat a l’inici) i que ens porta a la torre.
2:25 Torre dels Moros o castell de Montmajor , 858m. El primer document que parla del castell de Montmajor data del 983. En aquest es narra com el comte Oliva Cabreta va permetre que Ató i la seva dona donessin al monestir de Santa Maria de Serrateix l'alou que tenien a la falda del castell (ipso Puiol, qui est subtus castro de Monte Maiore). Aquest castell tenia una situació molt estratègica, ja que dominava el camí de Cardona a Berga i estava en un territori en què el monestir de Santa Maria de Serrateix hi tenia moltes propietats. Es creu que el seu estat deteriorat es deu al fet que moltes de les seves pedres s'haurien pogut utilitzar per a construir les cases veïnes (tal com ha passat en molts altres castells i monestirs).
Només se'n conserva la meitat de la paret situada a llevant d'una torre de planta circular. El fet d'estar situat al capdamunt d'un turó fa que tingui una gran vista de tots els territoris del seu entorn, fet que confirma que tenia una funció de torre de guaita.
A més a més, a part de la torre del castell, també s'hi poden veure les restes d'un mur perimetral. Durant una prospecció arqueològica feta el 1997 s'hi van trobar fragments de ceràmica, sobretot grisa.
A pocs metres de la torre hi ha un pal amb repetidors de telefonia. Hi ha força vegetació, però tot i així podem gaudir de bona vista sobre la plana i Montmajor. Sortim per l’altre costat de la torre, no hi ha un camí clar i evident, però es pot anar baixant seguint el que sembla un corriol que ens deixa en una pista que ens porta a una cruïlla davant de Can Barri. Girem a l’esquerra per seguir una pista que voreja aquest gran mas per l’esquerra fins un dipòsit. Aquí seguim recta per la pista semi cimentada que porta a la torre de guaita.
2:45 Torre de Montmajor i vèrtex geodèsic de referencia 278096001, 902m. Indret amb una torre de guaita situada en un replà molt bonic i amb una gran vista panoràmica si ens apropem a la creu de fusta situada uns metres a la dreta de la torre i al caire de la cinglera. Una creu amb motiu de la Missió religiosa de l’octubre del 1941. Tenim Montmajor als nostres peus, juntament amb l’església de Sant Serní.
Per seguir podríem tornar fins el dipòsit i seguir una pista per la dreta, però a aquesta pista hi farem una drecera sortint de la torre en direcció O i baixar sense un camí gaire clar, però que s’intueix, per enllaçar sense cap problema amb l’esmentada pista, que seguim per la dreta.
Arribem a la carretera local al Pujol de Planès, seguim per l’esquerra, passem pel costat del cementiri i arribem a Sant Serní.
3:10 Sant Serní de Montmajor . És l’església del nucli principal de Montmajor, tot i que n’està uns metres apartada a la carretera del Pujol de Planès. Substitueix a la que hi havia al castell i la seva història és molt curta, ja que comença el 17 de setembre del 1922, quan el bisbe de Solsona la va inaugurar. Construïda segons el projecte dels arquitectes Casimir i Esteve Sala Codinet, aprofitant les pedres de l’antiga església del castell (el que comentava respecte a l’estat ruïnós de la torre dels Moros). El pressupost per a la seva construcció era de 10.000 pessetes. Si conserven uns retaules barrocs de l’església del Pujol de Planès.
Està situada en un racó molt bonic i amb una petita zona enjardinada al davant. Vista l’església seguim la carretera.
3:15 Montmajor, 756m. Travessem el poble de punta a punta, passant per la plaça del Mercat i per davant del Museu d’Art del Bolet , on hi ha una col·lecció de més de cinc-centes figures de bolets de ceràmica, donació de la ceramista Josefina Vilajosana. Sortim del poble seguint pel lateral adaptat per a vianants del camí de Berga fins una rotonda i seguim recta la carretera a la zona esportiva. Just abans d’arribar-hi seguim per la dreta les indicacions a la Santa Creu. Arribem a una cruïlla davant del xalet de Sabater on farem una anada i tornada per l’esquerra a l’ermita.
3:35 Ermita romànica de la Santa Creu de Montclar . Era una de les propietats del monestir de Sant Llorenç prop de Bagà al comtat de Berga i com a tal surt esmentada en l’acte de consagració de l’església monacal de Sant Llorenç, de l’any 983. Segons un rètol que hi ha a l’indret: “Aquest és el lloc més antic de Montclar, potser fins i tot i va venir a redimir les culpes el trobador Guillem de Berguedà, que tenia el castell a la serra de Sabata, no gaire lluny d’aquí”. Redimint o no les culpes, tant l’ermita com l’indret son molt bonics.
Tornem a la cruïlla anterior i seguim recta, hi ha un cartell que indica la direcció de Montclar. Ara potser comencem la part més ingrata de la caminada, ja que seguirem aquesta carretera asfaltada durant 2km, és una mica llarg, però caminarem per la plana i podrem contemplar tota la serra de Querol i el recorregut que hi hem fet, des d’un extrem fins l’altre, amb la pista per on hem pujat, i les puntes de la torre dels Moros i de la Torre de Montmajor. També anirem passant pel costat de varis masos: Sabaters, Gavatx, Emprius (aquí hi ha uns arbres i és un bon indret per a descansar), cal Pare i cal Xavier.
A partir d’aquí la carretera emprèn una forta baixada (del 16%, segons marca una senyal de tràfic), llàstima que tinguem que perdre alçada, perquè estem a la mateixa alçada de Montclar. En aquesta baixada la carretera fa un marcat revolt de 180 graus a la dreta; pocs metres després hem d’estar atents a una marca groga que ens assenyala l’inici d’una drecera. Forta baixada per aquest camí que ens porta de nou a la carretera, just en el punt on travessa la riera de Montclar (riera que també hem travessat fa molta estona a l’inici de la caminada).
Passat el pont sobre la riera hem de fer un gir a l’esquerra i immediatament un a la dreta per seguir el camí que torna a guanyar l’alçada que acabem de perdre. Forta pujada que ens porta fins un corral. Aquí el traçat se’n va una mica massa amunt, hem de girar a la dreta i seguir una mena d’antiga pista que travessa un camp, a l’altre banda del camp hi ha un marcat camí a l’esquerra pel que seguirem pujant.
Forta i sostinguda pujada per aquest camí amb antigues marques grogues que ens porta a la carretera, on enllacem amb l’itinerari d’anada per seguir la feixuga pujada fins el Portalet que dona entrada a Montclar. Tornem a travessar el poble, fent les oportunes fotografies amb millor llum i acabem de nou a l’aparcament.
4:45 Aparcament de Montclar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada