Olvan, caminada pels 5 Serrats i els tres grups de tines excavades a la roca
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Berguedà al wikiloc podeu escriure al cercador de rutes d’aquesta aplicació (cerca rutes ó explora): "berguedàjsp" i us apareixeran totes.
El municipi de l’Olvan situat a 553 m d’alçada, amb una superfície de 35,6 km² s’estén a la riba esquerra del riu Llobregat, i dins del seu terme hi ha una part de Cal Rosal (compartit amb Avià i Berga), antiga colònia tèxtil i on gran part de la oblació d’Olvan hi treballava. Actualment la seva població és de 913 habitants (dades del 2024), lluny dels 1543 de l’any 1960, en plena activitat de la colònia.
Trobem el lloc i el castell d'Olvan esmentats l'any 905 en l’acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria. Va pertànyer a la baronia de la Portella i després del 1369 va passar a formar part dels dominis de la família Pinós. Hi tingué importants drets el monestir benedictí de Sant Pere de la Portella.
L'església d’Olvan, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu, ha estat restaurada diverses vegades i amb prou feines conserva restes de l'estructura romànica original.
Durant les dècades del 1610 i 1620 diverses dones d’Olvan i Gironella van ser jutjades, acusades de bruixeria . L'historiador i arxiver local Josep Busquets i Castella considera que el baró de Gironella fa costat a la cacera de bruixes a la Baronia perquè devia patir alguna malaltia, ja que en el llibre del Consell s'afirma que "es feia per afavorir al senyor". Hi havia altres justificacions pròpies per a la cacera de bruixes d’aquella època, com per exemple quan hi havia desgràcies, la gent dels pobles prenien a les persones menys afavorides (generalment dones) com a caps de turc i les acusaven de bruixeria. Això s'evidencia en el fet que hi havia acusades que eren "carboneres", una "descolorida", na "giralda del bat", que Busquets associa amb una dona d’origen jueu, i la “gascona”, una immigrant francesa. Hi ha una relació de vuit noms de dones acusades de bruixeria. Sis penjades a la forca, una desterrada (la gascona) i l’altre alliberada.
Per arribar a Olvan hem de situar-nos al km 31 de la carretera C-62 de Vic a Gironella i seguir el curt trencall, que en direcció N, ens deixa al centre de la vila.
Caminada que ens permet visitar tres grups de tines excavades a la roca. Un tipus molt antic i interessant de tines localitzades en una franja de territori que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. Aquest territori és ple de codines sorrenques (extensions de roca fàcils d’excavar i impermeables) que varen ser aprofitades per a excavar-hi aquestes originals tines, que consten de dipòsits comunicats entre si, i la boixa brolla sobre unes piques circulars de decantació on reposaria el líquid abans d'ésser transvasat.
També ens enfilarem als Serrats que encerclen el municipi pel N, i que ens oferiran unes fantàstiques i extenses panoràmiques de tota la plana del Baix Berguedà i el Bages, amb el teló de fons de les muntanyes de Montserrat, Montseny, Sant Llorenç del Munt, el Rasos de Peguera, el Cogulló d’Estela, el Sobrepuny, Tastanós, Cap de Gotzera, una mica del Pirineu i els pobles de Berga, Avià i Gironella, entre d’altres. També veiem encinglerat el Santuari de Queralt a sobre mateix de Berga.
Itinerari fàcil, per camins i pistes ben marcats, però també hi trobarem petites dificultats, com per exemple la mini grimpada per acabar de pujar al Serrat dels Xoriguers; alguns camins son simples corriols poc marcats i la pujada al Serrat de la Vila la farem directament, gairebé sense camí; com la volta al Mas de la Mare de Déu del Roser, ja que és una finca privada.
Per començar l’excursió ens situarem a l’aparcament que hi ha davant de l’ajuntament, o a qualsevol carrer, ja que hi ha molts llocs per aparcar.
0:00 Olvan, plaça de l’Ajuntament. 553m. Sortim en direcció E passant per davant de l’escola d’Olvan i arribem davant de l’església de Santa Maria, per un carreró passem a la plaça Major, aquí girem a l’esquerra i seguim pel carrer de Berga que ens porta a als afores i arribem davant d’una fabrica abandonada, girem a la dreta i anem baixant per un carrer asfaltat que travessa el Rec de Cabots i més endavant arribem a una cruïlla amb un jaló. Aquí iniciem l’anada i tornada general de la caminada. Anem per la dreta, passem per Ca l’Esqueller i arribem a Cal Sastret, que queda uns metres a la dreta.
0:20 Tines de Cal Sastret , 554m. En una codina a poques passes abans d’arribar al mas hi ha excavades a la roca aquestes tines, que son del tipus amb follador i estan formades per dos cups circulars molt propers i comunicats; es consideren del tipus més antics de tines d'aquesta tipologia. Tot i que la cronologia és incerta, podria tractar-se d'estructures d'època medieval de la baixa edat mitjana. Actualment estan parcialment cobertes de terra i vegetació i una mica abandonades. A l'extrem de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, s'hi pot observar la part corresponent al rebaix on trobem el forat de la boixa, i a la base hi ha dues piques de decantació esglaonades i connectades per un canal també picat a la roca. Es calcula que el cup o tina gran tenia una capacitat d’uns 2600 litres i la petita d’uns 1950 litres.
Tornem al camí, arribem a una cruïlla i seguim recta per desembocar finalment en ample carretera asfaltada d’Olvan a Cal Rosal. Hem de seguir per l’esquerra, però primer farem una anada i tornada per la dreta a la font. Seguim la carretera, que baixa en direcció a Olvan, i quan travessa el rec de Cabots hi ha un jaló, girem unes passes a l’esquerra.
0:40 Font d’en Fèlix , 560m. Va ser la primera font a partir de la qual l’any 1914 es va captar aigua per abastir al nucli d’Olvan que es distribuïa a la població a través de tres fonts públiques dins del nucli urbà: la Font de l’Ateneu, la Font del Mig i la Font del carrer de l’Escola o de Cal Pubill. Servei que va suposar una gran millora per la població, ja que els habitatges no comptaven amb aigua corrent. La font està constituïda per un frontal corbat i al centre hi ha una aixeta. L’entorn esta condicionat amb baranes, taules i bancs.
Tornem a la cruïlla anterior pujant per la carretera amb el Cogulló d’Estela com a taló de fons i seguim deu metres més i girem a l’esquerra per a seguir una pista que ens porta al mas de la Bauma i a pocs metres hi ha una casa de turisme rural. Unes escales externes porten al pis de la casa; les pugem i seguim recta pujant al damunt de la codina, allà veiem a la dreta un rastre de camí que s’obre pas entre les herbes.
1:00 Tines de la Bauma , 635m. Nou conjunt d'elements excavats a la pedra d’una codina, on a la part alta hi ha les estructures excavades a la roca corresponents al follador i una tina, avui parcialment cobertes de terra i vegetació o d’aigua. El follador, on s'aixafava el raïm, es correspon amb una cavitat de plana circular de 0,45 m de profunditat i la de la tina fa 2m de diàmetre i 1,25 m de profunditat; la seva capacitat total era de 3.900 litres. Al caire de la codina s'hi pot observar el forat de la boixa i a la base dues piques de decantació esglaonades i connectades per un canal també picat a la roca.
A sobre mateix tenim el Serrat de la Vila, però no hi ha un camí prou definit que hi porti, però entre l’herba segueix un rastre que ens porta a l’inici dels 50 metres de desnivell que ens separen. Entrem al bosc, on el rastre va seguint, a estones més definit que en d’altres, però la vegetació permet anar pujant sense dificultats; a escassos metres de la carena una petita barrera de roca ens dificulta el pas, però hi ha varis indrets per on es pot superar. Arribem a dalt la carena i enllacem amb un camí. Fem una curta anada i tornada a la dreta.
1:10 Vèrtex geodèsic del Serrat de la Vila , 686m. És el vèrtex de referència 282093001 i el punt més alt de la caminada. Indret estret i una mica emboscat i per tant amb poca panoràmica. S’hi han localitzat restes de ceràmica, sobretot fragments de diferents vasos que corresponen a diverses cronologies que es situen en un ampli ventall que va del bronze final-ferro fins l’època ibèrica i alguns que podrien situar-se al període romà.
Retrocedim els darrers metres que hem fet per la carena i la continuem seguint; aviat recuperem la panoràmica que havíem perdut dalt del cim; arribem a un collet que és una cruïlla de camins, seguim recta uns metres i veiem un sender que s’enfila de valent per la dreta. Forta i curta pujada que ens deixa dalt d’un extens replà.
1:25 Serrat Alt de les Ferreres, 667m. Indret extraordinari amb una vista espectacular de 360 graus. Aquí també s’hi ha trobat restes de ceràmiques, però no es pot demostrar un assentament humà, tot i que l’indret n’és molt propici. Aquest extens replà, sense pràcticament vegetació ens permet anar d’un costat a l’altre contemplant les diferents perspectives que ens ofereix; panoràmica que ens acompanyarà durant el recorregut per damunt d’aquest serrat, amb una cota secundària de 663m una mica més endavant. Anem seguint i aviat el camí empren una forta baixada que ens porta a enllaçar amb una pista que seguim per la dreta només fins el primer revolt, aquí ens hem de fixar amb una petita fita i un corriol que arrenca entre la vegetació. Seguim aquest corriol que voreja el proper serrat per la dreta, girem lleugerament a l’esquerra per seguir el serrat per dalt.
1:40 Serrat des Maquis, 609m. Nou cim amb molt bona vista. Seguim el camí que gira a la dreta i empren el descens del Serrat; arribem a una pista (que és la mateixa que hem deixat per anar al Serrat dels Maquis) la creuem i seguim per l’altre costat travessant una codina.
1:50 Serrat de la Creu, 579m. Una gran creu de ciment presideix l’indret. No hi ha cap referència d’aquesta creu, només a la base hi ha gravades dues lletres, la segona és una “A” i la primera no queda clar quina lletres és, i a sota la data de 1930. Tenim el gran mas de les Ferreres a sota mateix; baixem per dins del bosc, passem pel costat d’una petita construcció i arribem a l’alzina.
1:55 Mas i Alzina de Ferreres , , 545m. Arbre monumental i centenari situat a l’entrada d’aquest important mas, documentat des del 1127 com a Torrentpregon, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del s. XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del s. XVII i XVIII, un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada. La masia conserva un important conjunt de mobles del s. XVIII i XIX; l'abundós arxiu familiar està format per pergamins i documents en paper, guardats a la biblioteca, a més d'una important col·lecció d'eines del camp.
L'any 1938 va néixer en aquesta masia Mn. Ramon Anglerill, qui acabaria sent conegut com el personatge que va inspirar el "mossèn Tronxo", que mossèn Ballarín va descriure en la seva gran obra del mateix nom.
Una part del mas està reconvertit en casa de turisme rural amb el nom de “La Volta de Ferreres”.
A l’indret també hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser, un senzill edifici de planta rectangular, a la llinda de la porta d’accés hi consta la data 1770.
Aquí l’itinerari recula uns metres per no passar pel mas fins que enllaça amb una pista; però l’itinerari correcte consisteix en seguir la pista asfaltada d’accés al mas, on acaba l’asfalt i seguir per la pista entre el mas i els corrals (tot i el bordar dels gossos), i poc després enllacem amb el traçat, passem un filat i poques passes després veiem les tines a l’esquerra del camí.
2:05 Tines de les Ferreres , 555m. Descobertes casualment pels propietaris de la masia de Ferreres, estaven amagades en mig de la vegetació; ells mateixos van netejar l'indret i van localitzar fragments de ceràmica que s'han atribuït d'època alt medieval.
És un conjunt de tres tines o cups circulars alineats i a tocar l'un de l'altre. La tina central té un diàmetre de 1,95 m, una alçada de 1,05 m i una capacitat total de 3.100 litres; les tines dels costats son una mica més petites. Es troben situades al pendent d'una codina sorrenca, a sota mateix hi ha les piques circulars de decantació.
Seguim per la pista, deixem una cruïlla a la dreta i un altre a l’esquerra fina que arribem a un petit collet on la pista gira a l’esquerra i ja veiem el proper serrat al davant mateix. Deixem la pista i seguim recta vers el serrat. Arribem al peu d’un petit cingle. Aquí hem de girar a l’esquerra per vorejar el serrat, però primer hi pujarem. Hem de fer servir les mans per acabar-hi de pujar; tres o quatre passes de fàcil grimpada amb un petit replà al mig ens hi deixa al capdamunt.
2:15 Serrat dels Xoriguers, 611m. És la sorpresa d’aquesta caminada; una mini grimpada per pujar a dalt d’aquesta estreta i llarga talaia, inaccessible per tots costats, menys el punt per on hi hem pujat. No cal esmentar que també ens ofereix una extensa panoràmica de 360 graus. Un bon indret per a descansar i contemplar.
Tornem al peu del serrat i el voregem pel seu vessant E i anem seguint el camí que va baixant.
2:20 Coll Bernat, 558m. Indret molt bonic i cruïlla de camins. Seguim per l’esquerra, arribem a una pista que creuem; si girem a la dreta seguint la pista arribarem als vials d’un projecte de polígon industrial, fet que intentarem esquivar seguint recta. Anem seguint un camí molt bonic paral·lels al vial fins que arribem a uns camps, aquí girem a l’esquerra per seguir una antiga pista que ens porta a la pista asfaltada de l’inici de la caminada, on enllacem novament amb el GR-1. Seguim la pista per l’esquerra i acabem enllaçant amb l’itinerari d’anada.
2:55 Olvan.
El municipi de l’Olvan situat a 553 m d’alçada, amb una superfície de 35,6 km² s’estén a la riba esquerra del riu Llobregat, i dins del seu terme hi ha una part de Cal Rosal (compartit amb Avià i Berga), antiga colònia tèxtil i on gran part de la oblació d’Olvan hi treballava. Actualment la seva població és de 913 habitants (dades del 2024), lluny dels 1543 de l’any 1960, en plena activitat de la colònia.
Trobem el lloc i el castell d'Olvan esmentats l'any 905 en l’acta de consagració de l'església parroquial de Santa Maria. Va pertànyer a la baronia de la Portella i després del 1369 va passar a formar part dels dominis de la família Pinós. Hi tingué importants drets el monestir benedictí de Sant Pere de la Portella.
L'església d’Olvan, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu, ha estat restaurada diverses vegades i amb prou feines conserva restes de l'estructura romànica original.
Durant les dècades del 1610 i 1620 diverses dones d’Olvan i Gironella van ser jutjades, acusades de bruixeria . L'historiador i arxiver local Josep Busquets i Castella considera que el baró de Gironella fa costat a la cacera de bruixes a la Baronia perquè devia patir alguna malaltia, ja que en el llibre del Consell s'afirma que "es feia per afavorir al senyor". Hi havia altres justificacions pròpies per a la cacera de bruixes d’aquella època, com per exemple quan hi havia desgràcies, la gent dels pobles prenien a les persones menys afavorides (generalment dones) com a caps de turc i les acusaven de bruixeria. Això s'evidencia en el fet que hi havia acusades que eren "carboneres", una "descolorida", na "giralda del bat", que Busquets associa amb una dona d’origen jueu, i la “gascona”, una immigrant francesa. Hi ha una relació de vuit noms de dones acusades de bruixeria. Sis penjades a la forca, una desterrada (la gascona) i l’altre alliberada.
Per arribar a Olvan hem de situar-nos al km 31 de la carretera C-62 de Vic a Gironella i seguir el curt trencall, que en direcció N, ens deixa al centre de la vila.
Caminada que ens permet visitar tres grups de tines excavades a la roca. Un tipus molt antic i interessant de tines localitzades en una franja de territori que s'estén pel Baix Berguedà fins Navàs, al Bages, i Navès al Solsonès. Aquest territori és ple de codines sorrenques (extensions de roca fàcils d’excavar i impermeables) que varen ser aprofitades per a excavar-hi aquestes originals tines, que consten de dipòsits comunicats entre si, i la boixa brolla sobre unes piques circulars de decantació on reposaria el líquid abans d'ésser transvasat.
També ens enfilarem als Serrats que encerclen el municipi pel N, i que ens oferiran unes fantàstiques i extenses panoràmiques de tota la plana del Baix Berguedà i el Bages, amb el teló de fons de les muntanyes de Montserrat, Montseny, Sant Llorenç del Munt, el Rasos de Peguera, el Cogulló d’Estela, el Sobrepuny, Tastanós, Cap de Gotzera, una mica del Pirineu i els pobles de Berga, Avià i Gironella, entre d’altres. També veiem encinglerat el Santuari de Queralt a sobre mateix de Berga.
Itinerari fàcil, per camins i pistes ben marcats, però també hi trobarem petites dificultats, com per exemple la mini grimpada per acabar de pujar al Serrat dels Xoriguers; alguns camins son simples corriols poc marcats i la pujada al Serrat de la Vila la farem directament, gairebé sense camí; com la volta al Mas de la Mare de Déu del Roser, ja que és una finca privada.
Per començar l’excursió ens situarem a l’aparcament que hi ha davant de l’ajuntament, o a qualsevol carrer, ja que hi ha molts llocs per aparcar.
0:00 Olvan, plaça de l’Ajuntament. 553m. Sortim en direcció E passant per davant de l’escola d’Olvan i arribem davant de l’església de Santa Maria, per un carreró passem a la plaça Major, aquí girem a l’esquerra i seguim pel carrer de Berga que ens porta a als afores i arribem davant d’una fabrica abandonada, girem a la dreta i anem baixant per un carrer asfaltat que travessa el Rec de Cabots i més endavant arribem a una cruïlla amb un jaló. Aquí iniciem l’anada i tornada general de la caminada. Anem per la dreta, passem per Ca l’Esqueller i arribem a Cal Sastret, que queda uns metres a la dreta.
0:20 Tines de Cal Sastret , 554m. En una codina a poques passes abans d’arribar al mas hi ha excavades a la roca aquestes tines, que son del tipus amb follador i estan formades per dos cups circulars molt propers i comunicats; es consideren del tipus més antics de tines d'aquesta tipologia. Tot i que la cronologia és incerta, podria tractar-se d'estructures d'època medieval de la baixa edat mitjana. Actualment estan parcialment cobertes de terra i vegetació i una mica abandonades. A l'extrem de la roca, al tall que conforma la mateixa codina, s'hi pot observar la part corresponent al rebaix on trobem el forat de la boixa, i a la base hi ha dues piques de decantació esglaonades i connectades per un canal també picat a la roca. Es calcula que el cup o tina gran tenia una capacitat d’uns 2600 litres i la petita d’uns 1950 litres.
Tornem al camí, arribem a una cruïlla i seguim recta per desembocar finalment en ample carretera asfaltada d’Olvan a Cal Rosal. Hem de seguir per l’esquerra, però primer farem una anada i tornada per la dreta a la font. Seguim la carretera, que baixa en direcció a Olvan, i quan travessa el rec de Cabots hi ha un jaló, girem unes passes a l’esquerra.
0:40 Font d’en Fèlix , 560m. Va ser la primera font a partir de la qual l’any 1914 es va captar aigua per abastir al nucli d’Olvan que es distribuïa a la població a través de tres fonts públiques dins del nucli urbà: la Font de l’Ateneu, la Font del Mig i la Font del carrer de l’Escola o de Cal Pubill. Servei que va suposar una gran millora per la població, ja que els habitatges no comptaven amb aigua corrent. La font està constituïda per un frontal corbat i al centre hi ha una aixeta. L’entorn esta condicionat amb baranes, taules i bancs.
Tornem a la cruïlla anterior pujant per la carretera amb el Cogulló d’Estela com a taló de fons i seguim deu metres més i girem a l’esquerra per a seguir una pista que ens porta al mas de la Bauma i a pocs metres hi ha una casa de turisme rural. Unes escales externes porten al pis de la casa; les pugem i seguim recta pujant al damunt de la codina, allà veiem a la dreta un rastre de camí que s’obre pas entre les herbes.
1:00 Tines de la Bauma , 635m. Nou conjunt d'elements excavats a la pedra d’una codina, on a la part alta hi ha les estructures excavades a la roca corresponents al follador i una tina, avui parcialment cobertes de terra i vegetació o d’aigua. El follador, on s'aixafava el raïm, es correspon amb una cavitat de plana circular de 0,45 m de profunditat i la de la tina fa 2m de diàmetre i 1,25 m de profunditat; la seva capacitat total era de 3.900 litres. Al caire de la codina s'hi pot observar el forat de la boixa i a la base dues piques de decantació esglaonades i connectades per un canal també picat a la roca.
A sobre mateix tenim el Serrat de la Vila, però no hi ha un camí prou definit que hi porti, però entre l’herba segueix un rastre que ens porta a l’inici dels 50 metres de desnivell que ens separen. Entrem al bosc, on el rastre va seguint, a estones més definit que en d’altres, però la vegetació permet anar pujant sense dificultats; a escassos metres de la carena una petita barrera de roca ens dificulta el pas, però hi ha varis indrets per on es pot superar. Arribem a dalt la carena i enllacem amb un camí. Fem una curta anada i tornada a la dreta.
1:10 Vèrtex geodèsic del Serrat de la Vila , 686m. És el vèrtex de referència 282093001 i el punt més alt de la caminada. Indret estret i una mica emboscat i per tant amb poca panoràmica. S’hi han localitzat restes de ceràmica, sobretot fragments de diferents vasos que corresponen a diverses cronologies que es situen en un ampli ventall que va del bronze final-ferro fins l’època ibèrica i alguns que podrien situar-se al període romà.
Retrocedim els darrers metres que hem fet per la carena i la continuem seguint; aviat recuperem la panoràmica que havíem perdut dalt del cim; arribem a un collet que és una cruïlla de camins, seguim recta uns metres i veiem un sender que s’enfila de valent per la dreta. Forta i curta pujada que ens deixa dalt d’un extens replà.
1:25 Serrat Alt de les Ferreres, 667m. Indret extraordinari amb una vista espectacular de 360 graus. Aquí també s’hi ha trobat restes de ceràmiques, però no es pot demostrar un assentament humà, tot i que l’indret n’és molt propici. Aquest extens replà, sense pràcticament vegetació ens permet anar d’un costat a l’altre contemplant les diferents perspectives que ens ofereix; panoràmica que ens acompanyarà durant el recorregut per damunt d’aquest serrat, amb una cota secundària de 663m una mica més endavant. Anem seguint i aviat el camí empren una forta baixada que ens porta a enllaçar amb una pista que seguim per la dreta només fins el primer revolt, aquí ens hem de fixar amb una petita fita i un corriol que arrenca entre la vegetació. Seguim aquest corriol que voreja el proper serrat per la dreta, girem lleugerament a l’esquerra per seguir el serrat per dalt.
1:40 Serrat des Maquis, 609m. Nou cim amb molt bona vista. Seguim el camí que gira a la dreta i empren el descens del Serrat; arribem a una pista (que és la mateixa que hem deixat per anar al Serrat dels Maquis) la creuem i seguim per l’altre costat travessant una codina.
1:50 Serrat de la Creu, 579m. Una gran creu de ciment presideix l’indret. No hi ha cap referència d’aquesta creu, només a la base hi ha gravades dues lletres, la segona és una “A” i la primera no queda clar quina lletres és, i a sota la data de 1930. Tenim el gran mas de les Ferreres a sota mateix; baixem per dins del bosc, passem pel costat d’una petita construcció i arribem a l’alzina.
1:55 Mas i Alzina de Ferreres , , 545m. Arbre monumental i centenari situat a l’entrada d’aquest important mas, documentat des del 1127 com a Torrentpregon, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del s. XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del s. XVII i XVIII, un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada. La masia conserva un important conjunt de mobles del s. XVIII i XIX; l'abundós arxiu familiar està format per pergamins i documents en paper, guardats a la biblioteca, a més d'una important col·lecció d'eines del camp.
L'any 1938 va néixer en aquesta masia Mn. Ramon Anglerill, qui acabaria sent conegut com el personatge que va inspirar el "mossèn Tronxo", que mossèn Ballarín va descriure en la seva gran obra del mateix nom.
Una part del mas està reconvertit en casa de turisme rural amb el nom de “La Volta de Ferreres”.
A l’indret també hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser, un senzill edifici de planta rectangular, a la llinda de la porta d’accés hi consta la data 1770.
Aquí l’itinerari recula uns metres per no passar pel mas fins que enllaça amb una pista; però l’itinerari correcte consisteix en seguir la pista asfaltada d’accés al mas, on acaba l’asfalt i seguir per la pista entre el mas i els corrals (tot i el bordar dels gossos), i poc després enllacem amb el traçat, passem un filat i poques passes després veiem les tines a l’esquerra del camí.
2:05 Tines de les Ferreres , 555m. Descobertes casualment pels propietaris de la masia de Ferreres, estaven amagades en mig de la vegetació; ells mateixos van netejar l'indret i van localitzar fragments de ceràmica que s'han atribuït d'època alt medieval.
És un conjunt de tres tines o cups circulars alineats i a tocar l'un de l'altre. La tina central té un diàmetre de 1,95 m, una alçada de 1,05 m i una capacitat total de 3.100 litres; les tines dels costats son una mica més petites. Es troben situades al pendent d'una codina sorrenca, a sota mateix hi ha les piques circulars de decantació.
Seguim per la pista, deixem una cruïlla a la dreta i un altre a l’esquerra fina que arribem a un petit collet on la pista gira a l’esquerra i ja veiem el proper serrat al davant mateix. Deixem la pista i seguim recta vers el serrat. Arribem al peu d’un petit cingle. Aquí hem de girar a l’esquerra per vorejar el serrat, però primer hi pujarem. Hem de fer servir les mans per acabar-hi de pujar; tres o quatre passes de fàcil grimpada amb un petit replà al mig ens hi deixa al capdamunt.
2:15 Serrat dels Xoriguers, 611m. És la sorpresa d’aquesta caminada; una mini grimpada per pujar a dalt d’aquesta estreta i llarga talaia, inaccessible per tots costats, menys el punt per on hi hem pujat. No cal esmentar que també ens ofereix una extensa panoràmica de 360 graus. Un bon indret per a descansar i contemplar.
Tornem al peu del serrat i el voregem pel seu vessant E i anem seguint el camí que va baixant.
2:20 Coll Bernat, 558m. Indret molt bonic i cruïlla de camins. Seguim per l’esquerra, arribem a una pista que creuem; si girem a la dreta seguint la pista arribarem als vials d’un projecte de polígon industrial, fet que intentarem esquivar seguint recta. Anem seguint un camí molt bonic paral·lels al vial fins que arribem a uns camps, aquí girem a l’esquerra per seguir una antiga pista que ens porta a la pista asfaltada de l’inici de la caminada, on enllacem novament amb el GR-1. Seguim la pista per l’esquerra i acabem enllaçant amb l’itinerari d’anada.
2:55 Olvan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada