Santa Maria de Merlès, ruïnes del castell, Serrat de Camprodon, Sant Pau i Santa Maria de Pinós
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Berguedà al wikiloc podeu escriure al cercador de rutes d'aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "berguedàjsp" i us apareixeran totes.
El municipi de Santa Maria de Merlès , , està situat a 532 metres d’altitud, té una superfície de 52,1km² i hi ha 175 habitants (dades del 2024), molt lluny dels 612 del 1920 i 1930.
Històricament forma part de la comarca del Lluçanès, però administrativament pertany a la del Berguedà. La riera de Merlès el divideix en dos, i aquest fet crea una altre curiositat, perquè la part occidental amb l’església de Santa Maria, pertany al Bisbat de Solsona; mentre que Sant Martí, situat a l’altre riba, pertany al de Vic.
La llarga riera de Merlès, que sempre porta un cabal important d’aigua i que transcorre per un terreny abrupta amb gorgs i salts d’aigua, és el principal afluent del Llobregat.
Caminada fàcil que ens portarà a visitar molts indrets d’interès a part de gaudir d’unes vistes extraordinàries mentre caminem per pistes, camins i corriols; tots ben marcats i senyalitzats.
Passarem per quatre ermites, per les ruïnes d’un castell, creuarem dues vegades la riera de Merlès, una per un pont medieval i l’altre per una palanca.
La panoràmica del Puigmal és omnipresent durant bona part de la caminada; també veurem els Rasos de Peguera i el Cogulló d’Estela, Montserrat i el Montseny; però a part de la panoràmica, la caminada per l’altiplà de Pinós és memorable.
Per arribar a Santa Maria de Merlès hem de seguir la carretera BV-4406 de Prats de Lluçanès a Puig-reig. Concretament es troba a 14km de Puig-reig i a 8km de Prats de Lluçanès.
0:00 Santa Maria de Merlès, 532m. Davant mateix de l’església hi ha una petita plaça on podem aparcar. En aquesta plaça, també hi ha la rectoria, l’ajuntament, l’hostal Nou i una zona enjardinada.
L’església de Santa Maria fou consagrada l'any 893 i dins el seu terme incloïa parròquies, com les veïnes de Pinós. Els límits entre els bisbats de Vic i d'Urgell feren que al segle XI el bisbe de Vic construís la nova església de Sant Martí de Merlès a l'altra banda de la riera que és el límit natural d'ambdós bisbats i comtats. Al segle XVII fou bastida la nova església actual, pocs metres més avall de la primera església.
Comencem a caminar passant per davant de l’hostal Nou (S), passat l’edifici arribem a un prat, no l’hem de trepitjar ja que hem de girar a l’esquerra per seguir un difuminat camí entre la paret i el prat; acabat el prat el camí és molt evident i hi ha un jaló que ens assenyalada la direcció del pont. Seguim i arribem a la riera en un indret molt bonic, a l’esquerra tenim la resclosa de la Fabrica i a la dreta el pont de Sant Martí.
0:10 Pont medieval de Sant Martí. És un pont de pedra de tres arcs, el central molt més llarg que els laterals, amb baranes de pedra i en forma d’esquena d’ase, que uneix les dues ribes de la riera de Merlès. Construït segurament amb la finalitat d’unir les dues parròquies de Merlès, pertanyents a dos bisbats diferents. És molt estret i només permet el pas de persones i animals. Creuat el pont hem de seguir recta per un estret rastre de corriol que travessa uns camps; arribem davant del mas del Castellot (aquí hi ha algunes restes de l’avançada del ponent del proper castell) i girem a l’esquerra per plantar-nos davant de Sant Martí.
0:15 Sant Martí de Merlès . Creada al segle XI pel Bisbat de Vic per tal de consolidar el seu domini en aquest territori. De la primitiva església preromànica, que va ser consagrada el 893, i de la romànica posterior només en queda el campanar romànic de la segona, ja que foren substituïdes per l'actual, d’estil barroc del segle XVIII.
Adossada a l’antiga rectoria, que està habitada, presenta un estat descuidat, per veure una imatge del campanar i de l’absis ens hem de situar en el camp que hi ha al costat.
Deixem l’església i girem a la dreta per fer poques passes per una pista, que deixarem ben aviat per seguir-ne una en desús que va pujant en direcció al castell. Arribem a un collet i fem una anada i tornada per la dreta per acabar d’arribar-hi. Curta pujada per un estret corriol.
0:30 Ruïnes del castell de Merlès , 588m. D’aquest castell, amb una llarga història al darrera, només en queda un tram de mur amb una finestra al mig. Documentat l’any 893 en l’acta de consagració de Santa Maria. Encara que no es pot precisar, potser la seva construcció es deu a la repoblació que a partir del 798 inicià el comte Borrell de Cerdanya per encàrrec de Lluís el Piadós, o bé es tracta d'un castell del baix imperi romà o d'època hispano-visigòtica. Cal tenir en compte que per aquest lloc hi passava la via romana que anava de la Segarra a Cardona i seguia cap a vall del Llobregat. El terme del castell comprenia les dues vessants de la vall de l'actual riera de Merlès, antigament anomenada Adzet o Addest.
Contemplat aquest mur abandonat, que mesura 6,80m de llarg, 5m d'alçada i un gruix de 70cm, tornem al collet i seguim; poques passes després hi ha una cruïlla i seguim per la dreta per enllaçar seguidament amb una pista que seguim per l’esquerra. Arribem a una esplanada i seguim baixant per la dreta. Descens que s’acaba quan arribem de nou a prop de la riera de Merlès i enllacem amb una pista, que seguim per l’esquerra.
Arribem davant del Mas i girem a la dreta, a la propera cruïlla seguim recta. Iniciem una llarga caminada d’1,5km per una pista que ens porta a creuar la carretera.
1:20 Creuar la carretera BV-4401. Seguim quatre passes la carretera per esquerra i immediatament hem de seguir un corriol molt bonic per la dreta que baixa el talús de la carretera i travessa un prat molt extens i bonic. Arribem al peu d’una gran codina que hem de pujar de punta a punta (si ens girem, veurem una bona perspectiva del Puigmal), dalt de la codina el camí segueix per dins del bosc i ens porta a travessar de nou la carretera BV-4401. També l’hem de seguir per la dreta i immediatament girem a l’esquerra i ens trobem a la dreta el Mas de Camprodon i a l’esquerra l’alzina.
1:45 Alzina de Camprodon . Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) de grans dimensions amb una capçada gran i arrodonida que assoleix un diàmetre aproximat de 15 metres. Té un tronc de 2,67m de perímetre a un metre d'alçada, que es divideix en multitud de llargues branques que s'estenen en totes direccions, formant una gran capçada que assoleix una alçada considerable.
Seguim la pista que passa pel costat de l’alzina en direcció S. Arribem a un collet on a un costat hi ha un gran dipòsit i a l’altre el vèrtex geodèsic.
1:55 Vèrtex geodèsic del Serrat de Camprodon, 791m. És el vèrtex de referència 28409800. Està situat al costat mateix de la pista; tot i la poca elevació, l’indret té bona vista, es veu Montserrat. Seguim la pista i arribem a una carretera local asfaltada, davant mateix de l’ermita.
2:00 Sant Pau de Pinós . El lloc de Pinós apareix documentat l'any 893 en l'acta de consagració de Santa Maria de Merlès i l'església de Sant Pau de Pinós ho fa l'any 959 en la donació d'un alou situat al comtat de Manresa que féu l'ardiaca Ausemon a Sant Pere de Vic.
Situada en mig de l’extens altiplà de Pinós, l’indret de l’ermita és força degradat, sembla que estigui habitat, així ho indica una bateria de bústies que hi ha en una paret, amb noms i alguna carta, però no hi ha cap moviment que així ho indiqui. L’església forma part del deteriorament de l’indret. Si volem fotografiar l’absis de l’església hem d’entrar al cementiri des d’on en tindrem una bona perspectiva.
Abandonem l’indret seguint la carretera asfaltada en direcció N, que coincideix amb el traçat del GR-4. Contra el que podíem imaginar, aquesta caminada, amb el Puigmal com a taló de fons, és extremadament bonica. Passem pel Cal Miquel i Ca l’Anglada. Arribem a una cruïlla on hem de girar a la dreta, però primer farem una llarga anada i tornada d’uns 900m (en cada sentit) a Santa Maria de Pinós.
Seguim per la carretera asfaltada en lleugera pujada fins el gran i espectacular mas del Puig; anem seguint la carretera.
2:30 Santa Maria de Pinós o de Ginebret , 715m. Situada en un indret molt bonic i molt propera a la masia del Ginebret (habitada). Segons el seu estil de construcció és una edificació del segle XI i es troba documentada per primera vegada l'any 1085, en una permuta de terres a "Santa maria de Pinosetis". Una notícia de 1883 ens diu que Santa Maria era cuidada per una mestressa diferent cada any, escollida entre les dones de les cinc cases de la parròquia
Té la teulada refeta; a la porta d’entrada hi ha gravada la data de 1865 i les lletres RT, i en una columna de la porxada hi ha la data de 1803.
A la porta hi ha una petita obertura que permet veure una mica l’interior. A part de la imatge de l’altar, també es pot veure que hi ha un banc per a cada família de la zona, es pot llegir perfectament els noms de Puig i Ginabret (amb “a”), hi ha un tercer banc que les lletres estan tallades pel banc posterior. La porxada convida a fer-hi una bona aturada.
Refem els nou-cents metres fins la cruïlla anterior, girem a l’esquerra i abandonem el GR i l’asfalt. Anem caminant per una pista que va perdent alçada progressivament durant 1,2km, en aquest punt la pista fa un gir pronunciat a l’esquerra i hem de seguir una pista que hi ha a la dreta i que emprèn una lleugera i curta pujada. Enllacem amb un sender local que seguim per l’esquerra i poc després a una altre cruïlla amb un jaló. Seguim per l’esquerra (per la dreta tornaríem a la BV-4401), arribem a una cruïlla situada en una petita clariana; hem de seguir recta per un sender gairebé imperceptible. Iniciem un fantàstic descens per dins del bosc seguint aquest sender local, de tant en tant hi ha unes descolorides marques grogues en el tronc dels arbres. El sender arriba a una torre elèctrica i immediatament acaba en una pista molt ample, la seguim per la dreta. Nova cruïlla amb un jaló, anem per l’esquerra i pràcticament arribem a la llera de la riera de Merlès i a la Palanca.
3:25 Palanca sobre la riera de Merlès. Bonica i ampla palanca que ens permet travessar la riera. Situats a l’altre costat enllacem de nou amb el GR-4 que seguim per la dreta, passem pel costat del reconstruït Molí del Mas i a continuació arribem a la resclosa del Molí. Si la riera porta força aigua, l’indret és espectacular. Anem seguint aquesta nova pista asfaltada fins una cruïlla on les marques del GR giren a la dreta per anar seguint un bonic camí a prop de la riera que ens deixa davant el pont de la Fabrica. No el creuem perquè girem a l’esquerra per seguir el GR i la carretera que baixa fins la Fabrica. Arribem a la BV-4406, girem a la dreta i pocs metres després ens trobem de nou a Santa Maria de Merlès.
3:50 Santa Maria de Merlès.
El municipi de Santa Maria de Merlès , , està situat a 532 metres d’altitud, té una superfície de 52,1km² i hi ha 175 habitants (dades del 2024), molt lluny dels 612 del 1920 i 1930.
Històricament forma part de la comarca del Lluçanès, però administrativament pertany a la del Berguedà. La riera de Merlès el divideix en dos, i aquest fet crea una altre curiositat, perquè la part occidental amb l’església de Santa Maria, pertany al Bisbat de Solsona; mentre que Sant Martí, situat a l’altre riba, pertany al de Vic.
La llarga riera de Merlès, que sempre porta un cabal important d’aigua i que transcorre per un terreny abrupta amb gorgs i salts d’aigua, és el principal afluent del Llobregat.
Caminada fàcil que ens portarà a visitar molts indrets d’interès a part de gaudir d’unes vistes extraordinàries mentre caminem per pistes, camins i corriols; tots ben marcats i senyalitzats.
Passarem per quatre ermites, per les ruïnes d’un castell, creuarem dues vegades la riera de Merlès, una per un pont medieval i l’altre per una palanca.
La panoràmica del Puigmal és omnipresent durant bona part de la caminada; també veurem els Rasos de Peguera i el Cogulló d’Estela, Montserrat i el Montseny; però a part de la panoràmica, la caminada per l’altiplà de Pinós és memorable.
Per arribar a Santa Maria de Merlès hem de seguir la carretera BV-4406 de Prats de Lluçanès a Puig-reig. Concretament es troba a 14km de Puig-reig i a 8km de Prats de Lluçanès.
0:00 Santa Maria de Merlès, 532m. Davant mateix de l’església hi ha una petita plaça on podem aparcar. En aquesta plaça, també hi ha la rectoria, l’ajuntament, l’hostal Nou i una zona enjardinada.
L’església de Santa Maria fou consagrada l'any 893 i dins el seu terme incloïa parròquies, com les veïnes de Pinós. Els límits entre els bisbats de Vic i d'Urgell feren que al segle XI el bisbe de Vic construís la nova església de Sant Martí de Merlès a l'altra banda de la riera que és el límit natural d'ambdós bisbats i comtats. Al segle XVII fou bastida la nova església actual, pocs metres més avall de la primera església.
Comencem a caminar passant per davant de l’hostal Nou (S), passat l’edifici arribem a un prat, no l’hem de trepitjar ja que hem de girar a l’esquerra per seguir un difuminat camí entre la paret i el prat; acabat el prat el camí és molt evident i hi ha un jaló que ens assenyalada la direcció del pont. Seguim i arribem a la riera en un indret molt bonic, a l’esquerra tenim la resclosa de la Fabrica i a la dreta el pont de Sant Martí.
0:10 Pont medieval de Sant Martí. És un pont de pedra de tres arcs, el central molt més llarg que els laterals, amb baranes de pedra i en forma d’esquena d’ase, que uneix les dues ribes de la riera de Merlès. Construït segurament amb la finalitat d’unir les dues parròquies de Merlès, pertanyents a dos bisbats diferents. És molt estret i només permet el pas de persones i animals. Creuat el pont hem de seguir recta per un estret rastre de corriol que travessa uns camps; arribem davant del mas del Castellot (aquí hi ha algunes restes de l’avançada del ponent del proper castell) i girem a l’esquerra per plantar-nos davant de Sant Martí.
0:15 Sant Martí de Merlès . Creada al segle XI pel Bisbat de Vic per tal de consolidar el seu domini en aquest territori. De la primitiva església preromànica, que va ser consagrada el 893, i de la romànica posterior només en queda el campanar romànic de la segona, ja que foren substituïdes per l'actual, d’estil barroc del segle XVIII.
Adossada a l’antiga rectoria, que està habitada, presenta un estat descuidat, per veure una imatge del campanar i de l’absis ens hem de situar en el camp que hi ha al costat.
Deixem l’església i girem a la dreta per fer poques passes per una pista, que deixarem ben aviat per seguir-ne una en desús que va pujant en direcció al castell. Arribem a un collet i fem una anada i tornada per la dreta per acabar d’arribar-hi. Curta pujada per un estret corriol.
0:30 Ruïnes del castell de Merlès , 588m. D’aquest castell, amb una llarga història al darrera, només en queda un tram de mur amb una finestra al mig. Documentat l’any 893 en l’acta de consagració de Santa Maria. Encara que no es pot precisar, potser la seva construcció es deu a la repoblació que a partir del 798 inicià el comte Borrell de Cerdanya per encàrrec de Lluís el Piadós, o bé es tracta d'un castell del baix imperi romà o d'època hispano-visigòtica. Cal tenir en compte que per aquest lloc hi passava la via romana que anava de la Segarra a Cardona i seguia cap a vall del Llobregat. El terme del castell comprenia les dues vessants de la vall de l'actual riera de Merlès, antigament anomenada Adzet o Addest.
Contemplat aquest mur abandonat, que mesura 6,80m de llarg, 5m d'alçada i un gruix de 70cm, tornem al collet i seguim; poques passes després hi ha una cruïlla i seguim per la dreta per enllaçar seguidament amb una pista que seguim per l’esquerra. Arribem a una esplanada i seguim baixant per la dreta. Descens que s’acaba quan arribem de nou a prop de la riera de Merlès i enllacem amb una pista, que seguim per l’esquerra.
Arribem davant del Mas i girem a la dreta, a la propera cruïlla seguim recta. Iniciem una llarga caminada d’1,5km per una pista que ens porta a creuar la carretera.
1:20 Creuar la carretera BV-4401. Seguim quatre passes la carretera per esquerra i immediatament hem de seguir un corriol molt bonic per la dreta que baixa el talús de la carretera i travessa un prat molt extens i bonic. Arribem al peu d’una gran codina que hem de pujar de punta a punta (si ens girem, veurem una bona perspectiva del Puigmal), dalt de la codina el camí segueix per dins del bosc i ens porta a travessar de nou la carretera BV-4401. També l’hem de seguir per la dreta i immediatament girem a l’esquerra i ens trobem a la dreta el Mas de Camprodon i a l’esquerra l’alzina.
1:45 Alzina de Camprodon . Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) de grans dimensions amb una capçada gran i arrodonida que assoleix un diàmetre aproximat de 15 metres. Té un tronc de 2,67m de perímetre a un metre d'alçada, que es divideix en multitud de llargues branques que s'estenen en totes direccions, formant una gran capçada que assoleix una alçada considerable.
Seguim la pista que passa pel costat de l’alzina en direcció S. Arribem a un collet on a un costat hi ha un gran dipòsit i a l’altre el vèrtex geodèsic.
1:55 Vèrtex geodèsic del Serrat de Camprodon, 791m. És el vèrtex de referència 28409800. Està situat al costat mateix de la pista; tot i la poca elevació, l’indret té bona vista, es veu Montserrat. Seguim la pista i arribem a una carretera local asfaltada, davant mateix de l’ermita.
2:00 Sant Pau de Pinós . El lloc de Pinós apareix documentat l'any 893 en l'acta de consagració de Santa Maria de Merlès i l'església de Sant Pau de Pinós ho fa l'any 959 en la donació d'un alou situat al comtat de Manresa que féu l'ardiaca Ausemon a Sant Pere de Vic.
Situada en mig de l’extens altiplà de Pinós, l’indret de l’ermita és força degradat, sembla que estigui habitat, així ho indica una bateria de bústies que hi ha en una paret, amb noms i alguna carta, però no hi ha cap moviment que així ho indiqui. L’església forma part del deteriorament de l’indret. Si volem fotografiar l’absis de l’església hem d’entrar al cementiri des d’on en tindrem una bona perspectiva.
Abandonem l’indret seguint la carretera asfaltada en direcció N, que coincideix amb el traçat del GR-4. Contra el que podíem imaginar, aquesta caminada, amb el Puigmal com a taló de fons, és extremadament bonica. Passem pel Cal Miquel i Ca l’Anglada. Arribem a una cruïlla on hem de girar a la dreta, però primer farem una llarga anada i tornada d’uns 900m (en cada sentit) a Santa Maria de Pinós.
Seguim per la carretera asfaltada en lleugera pujada fins el gran i espectacular mas del Puig; anem seguint la carretera.
2:30 Santa Maria de Pinós o de Ginebret , 715m. Situada en un indret molt bonic i molt propera a la masia del Ginebret (habitada). Segons el seu estil de construcció és una edificació del segle XI i es troba documentada per primera vegada l'any 1085, en una permuta de terres a "Santa maria de Pinosetis". Una notícia de 1883 ens diu que Santa Maria era cuidada per una mestressa diferent cada any, escollida entre les dones de les cinc cases de la parròquia
Té la teulada refeta; a la porta d’entrada hi ha gravada la data de 1865 i les lletres RT, i en una columna de la porxada hi ha la data de 1803.
A la porta hi ha una petita obertura que permet veure una mica l’interior. A part de la imatge de l’altar, també es pot veure que hi ha un banc per a cada família de la zona, es pot llegir perfectament els noms de Puig i Ginabret (amb “a”), hi ha un tercer banc que les lletres estan tallades pel banc posterior. La porxada convida a fer-hi una bona aturada.
Refem els nou-cents metres fins la cruïlla anterior, girem a l’esquerra i abandonem el GR i l’asfalt. Anem caminant per una pista que va perdent alçada progressivament durant 1,2km, en aquest punt la pista fa un gir pronunciat a l’esquerra i hem de seguir una pista que hi ha a la dreta i que emprèn una lleugera i curta pujada. Enllacem amb un sender local que seguim per l’esquerra i poc després a una altre cruïlla amb un jaló. Seguim per l’esquerra (per la dreta tornaríem a la BV-4401), arribem a una cruïlla situada en una petita clariana; hem de seguir recta per un sender gairebé imperceptible. Iniciem un fantàstic descens per dins del bosc seguint aquest sender local, de tant en tant hi ha unes descolorides marques grogues en el tronc dels arbres. El sender arriba a una torre elèctrica i immediatament acaba en una pista molt ample, la seguim per la dreta. Nova cruïlla amb un jaló, anem per l’esquerra i pràcticament arribem a la llera de la riera de Merlès i a la Palanca.
3:25 Palanca sobre la riera de Merlès. Bonica i ampla palanca que ens permet travessar la riera. Situats a l’altre costat enllacem de nou amb el GR-4 que seguim per la dreta, passem pel costat del reconstruït Molí del Mas i a continuació arribem a la resclosa del Molí. Si la riera porta força aigua, l’indret és espectacular. Anem seguint aquesta nova pista asfaltada fins una cruïlla on les marques del GR giren a la dreta per anar seguint un bonic camí a prop de la riera que ens deixa davant el pont de la Fabrica. No el creuem perquè girem a l’esquerra per seguir el GR i la carretera que baixa fins la Fabrica. Arribem a la BV-4406, girem a la dreta i pocs metres després ens trobem de nou a Santa Maria de Merlès.
3:50 Santa Maria de Merlès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada