L'Ametlla de Merola, castell i ermita de Merola i camí de ribera pel Llobregat
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Berguedà al wikiloc podeu escriure al cercador de rutes d'aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "berguedàjsp" i us apareixeran totes.
L'Ametlla de Merola és un nucli de 183 habitants (dades del 2024) situat a l’extrem meridional del Baix Berguedà i dins el terme municipal de Puig-reig. Els seus inicis a finals dels segle XIX corresponen a una colònia industrial tèxtil inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Urbanísticament a la colònia de l’Ametlla les cases són unifamiliars, de dos pisos d'alçada, orientades en carrers i formant placetes, com la plaça de l'Església, la plaça del Mercat i la del Cine, distribuïdes d’una forma pràcticament geomètrica. Era una colònia amb tots els servis, ja que disposava de farmàcia, cinema, teatre, cafè, botigues, caixa d'estalvis i església.
L'origen de l'Ametlla es remunta a l'any 1832, al molí d'en Josep Comas i Ametlla, amb una petita fàbrica de màquines de cardar. Però no és fins a l'any 1864 que neix pròpiament la colònia, quan en Mateu Serra i Tauran comprà els terrenys i la fàbrica i inicià l'ampliació d'aquesta i la construcció del canal. Les obres per a la construcció de la colònia es van dur a terme entre 1864 i 1871. L'any 1870 la fàbrica ja comença a funcionar i se'n completa la construcció el 1873. El 1878 ja treballaven a l'Ametlla cinc-centes persones.
De l’Ametlla cal remarcar l’acte cultural de la representació dels pastorets, que quasi va néixer al mateix temps que la colònia i ja han superat els cent anys de representacions. L’any 2007 foren guardonats amb el Premi Creu de Sant Jordi.
Caminada fàcil i de poc desnivell amb un recorregut de ribera resseguint un tram del marge esquerra del riu Llobregat, seguint un corriol al costat del riu, on només escoltarem el soroll de l’aigua i el cant dels ocells i que culminarem a Santa Maria de Merola al costat de les ruïnes, consolidades, del castell. El retorn el farem seguint la riera de Merola, però ho farem a una certa alçada i apartats del curs de l’aigua, però el paisatge és igualment molt bonic entre boscos i camps.
A l’Ametlla de Merola hi arribarem des de Navàs, al costat mateix de la C-16, just a l’entrada de L’Ametlla hi ha un ampli aparcament.
0:00 Aparcament a l’entrada de L’Ametlla de Merola, 328m. Sortim de l’aparcament i entrem directament a la colònia travessant el pont sobre el canal; canal que fa de frontera de la colònia ja que hi ha cases que donen directament al canal.
Entrem a la colònia i immediatament ens trobem amb la plaça del Mercat on hi ha un bonic mural a la paret d’un habitatge, seguim uns metres més i entrem a la plaça de l’església, amb l’església de Sant Mateu al final de la plaça, que sembla que no tingui sortida, però ens hem de situar davant mateix de l’església per veure que a la dreta hi ha una sortida de la plaça, baixem unes escales i ens trobem a la plaça del teatre, on hi ha el teatre i un bar.
Travessem la plaça en direcció E i girem a l’esquerra per sortir de la colònia; ens trobem davant del canal, recta seguiríem el canal, però és per on tornarem; baixem quatre passes a la dreta seguint un carrer asfaltat, però quatre passes després girem a l’esquerra per seguir un camí paral·lel al canal, però a un nivell inferior. Arribem pràcticament a la llera del Llobregat i la seguim per un camí que ens deixa a la palanca.
0:10 Palanca de l’Ametlla. Travessem el Llobregat per aquesta palanca de ferro amb vistes a la resclosa. Passem molt a prop de la resclosa (per la que també passarem per l’altre costat a la tornada) i per Ca l’Aimeric, a continuació les marques de pintura giren a l’esquerra per seguir un camí que s’apropa al riu; hem d’estar atents perquè el camí que seguim aviat gira a la dreta, allà hi ha una marca de pintura que ens marca un corriol a l’esquerra. Ara iniciem un llarg i fantàstic recorregut fluvial a poques passes de la llera del riu Llobregat. És un camí molt bonic entre el bosc i el riu. El riu és tan proper que en un tram hi ha una barana de fusta per a seguretat. Anem seguint marques de GR, enllacem amb una pista, indret on hi ha un jaló. Seguim gaudint d’aquest fantàstic paissatge i més endavant trobem un cartell que ens anuncia que ens apropem a una zona inundable, es refereix a la riera de Merlès.
0:45 Palanca sobre la riera de Merlès. Aquesta palanca no té rés a veure amb la de l’Ametlla ni amb la que vindrà de Cal Riera, ja que la de la riera de Merlès és una simple palanca de taulons a pocs centímetres per sobre de la riera; és difícil que el cabal sobrepassi la palanca, però no és impossible, per tant en aquest punt, si ha plogut molt cal tenir present que aquest punt pot presentar un problema seriós. La pista travessa la riera per la llera pel costat mateix de la palanca. Creuada la riera recuperem la pista que gira a l’esquerra. Pocs metres després arribem a una cruïlla amb un jaló. Deixem la pista que gira a la dreta, i seguim recta, ja veiem la Torre de l’Amo de la colònia de Cal Riera una mica elevada. Ens apropem a la colònia i arribem a la propera palanca.
0:50 Palanca de Cal Riera. Palanca de ferro, elevada sobre el riu Llobregat, semblant a la de l’Ametlla. Seguim, deixant una cruïlla a la dreta i comencem a pujar per un estret corriol que ens deixa a la colònia.
0:55 Colònia de Cal Riera, és un dels 7 nuclis de població de Puig-reig, amb 63 habitants (dades del 2024); hi arribem per una zona d’aparcament i a continuació passem per la Torre de l’Amo de Cal Riera, tancada i amb evidents signes de deteriorament. Seguim la carretera que baixa fins els habitatges de la colònia, la gran majoria tapiats i deshabitats.
Els orígens de Cal Riera són comuns a moltes altres colònies de Catalunya: uns industrials emprenedors que compren un vell molí fariner per instal·lar-hi una fàbrica tèxtil que aprofita l'aigua del riu com a font d'energia. En el cas d'aquesta colònia, la impulsora fou la societat Manent, Massana, Vilaseca i Llibre, formada per diferents industrials tèxtils, que adquirí la finca de la Casa Gran de Cal Riera, construí la fàbrica.
La fàbrica ja funcionava l'any 1895 i l'any 1905 ja trobem documentada l'existència d'habitatges per als obrers i la presència de la torre de l'amo. La colònia també disposà d'altres serveis, equipaments i edificis que caracteritzen el model de colònia industrial com la botiga, el cafè, l'església, l'escola i el teatre o casino (en aquest edifici hi ha gravada la data del 1922).
La sensació de decadència i abandonament dels primers habitatges contrasta amb els que hi ha a la part final de la colònia, ja que estan habitats, les façanes pintades i els dos carrers del final (de Sta. Isabel i St. Enric) estan molt ben cuidats. En aquest sector hi ha l’església de la Mare de Déu de Montserrat, abandonada i amb els finestrals trencats, però al davant hi ha les antigues escoles reconvertides en restaurant i un camp de futbol molt ben cuidat.
Per sortir de la colònia ens hem de situar al davant de l’església i seguir un camí, poc evident a l’inici, que passa precisament per darrera la porteria del camp de futbol que dona a l’església i que enllaça amb un vial que seguim per la dreta i que va paral·lel a la C-16; pocs metres després creuem aquesta autovia per un pas subterrani, (aquí el GPS fa un petit rebot, sortim del túnel i girem a la dreta fins la carretera) seguim i arribem a l’antiga C-16, on girem a l’esquerra i hi caminem deu metres perquè immediatament l’hem de creuar per seguir per la dreta una pista que arrenca a l’altre costat, hi ha marques de pintura groga, travessem la riera de Merola pel pont de la pista; a l’altre costat les marques de pintura ens assenyalen una drecera que ens deixa a l’ermita i al castell.
1:20 Castell i ermita de Santa Maria de Merola, 392m. De sobte ens trobem davant de la torre del castell, al que ens hi apropem. Només queda un mur de la torre d’homenatge, una solitària i enorme paret, que a la base mesura 4,95 m de llargada per 1,2m de gruix, que es va aprimant a mesura que guanya alçada. ATENCIÓ amb l’alçada total de la torre, ja que no l’he sabut trobar enlloc, però que deu fer entre 15 i 20m aprox. A totes les entrades que hi ha a internet d’aquesta torre, confonen la llargada del mur (4,95m) amb l’alçada de la torre, quan és més que evident que fa molt més de 4,95m d’alçada.
Basant-se amb el material què es disposa i en les excavacions realitzades, es calcula que l'estructura va construir-se com a torre de defensa del castell de Merola entre el segle XIII i XIV per controlar el camí ral que comunicava les valls del Llobregat amb les del Cardener. També es contempla que la torre quedés parcialment destruïda pels forts terratrèmols que van afectar Catalunya el 1427 i 1428. L’indret és documentat com a fortalesa des del 983 i el lloc de Merola formava part del terme casteller de castell de Puig-reig en els segles IX i X.
El juliol de 2019 es van presentar els treballs de restauració de la torre que va portar a terme l'ajuntament de Puig-reig amb el finançament de la Diputació de Barcelona. La restauració va consistir en la consolidació de l'única paret de la torre que queda dempeus, i la construcció d’una estructura de fusta adjacent que ofereix una simulació de les dimensions originals i alhora permet que el visitant pugui pujar fins a dalt, on un mirador ofereix les vistes que tenia en la seva funció de torre de guaita. L'escala interior d'aquesta estructura de fusta té tres plataformes corresponent als tres pisos que tenia la torre També s'han restaurat els merlets gòtics, únics a Catalunya. Les obres també han permès descobrir una muralla als peus de la torre.
Sobre el cavaller de Merola hi ha una llegenda que recull Joan Amades.
Fent-ne un breu resum, la llegenda diu que després de saber-se la conquesta de València per part del rei Jaume I, la seva muller i altres dames de la cort varen voler anar-hi i varen ser emboscades a la frontera per tropes musulmanes, però varen ser salvades pel cavaller de Merola. El rei Jaume en agraïment va concedir-li un desig, fos el que fos; el cavaller després de rumiar-s’ho molt va decidir que volia una de les cinc barres o pals que llavors tenia l’escut reial de Catalunya; desig que li va ser concedit; des d'aleshores que l'escut de Catalunya, que tenia cinc barres o pals, va tenir-ne només quatre i l'escut del cavaller i senyor de Merola, que només feia unes aigües, va ostentar enmig un pal vermell de sang, com el de l'escut de Catalunya.
Donem la volta a la torre i hi pugem a dalt on hi ha un bon mirador de tota la boscosa contrada i de l’ermita que veiem a vista d’ocell (pujant a la torre el GPS fa un rebot considerable, però sense cap transcendència, ja que l’indret és evident).
Baixem i caminem quatre passes per apropar-nos a l’ermita. De la primitiva ermita romànica, documentada l’any 1050 es conserven poques restes. Al segle XVII es va construir una nova església que actualment està força descuidada. A l’espai hi ha un parell de taules i bancs de fusta, ideal per fer-hi una bona aturada.
Seguim la pista que baixa i fa un tomb a l’esquerra i torna a girar a la dreta. Aquí hi ha un plafó que explica la història del castell i des d’on en tenim una molt bona perspectiva. Ara iniciem una llarga marxa seguint bàsicament aquesta pista i les marques grogues, trobarem algunes cruïlles, però sempre hi haurà marques grogues indicant-nos el camí correcte; que per altre banda és molt bonic. En alguns punts de l’inici tenim molt bona perspectiva de la torre del castell.
1:45 Ca l’Alzina de Merola. És una masia del segle XVI, reconvertida en allotjament de turisme rural. Seguim baixant per la pista i sortim a la carretera C-16z, molt a prop de Ca l’alzina de Graells. Creuem la carretera i continuem seguint el camí per l’altre costat i tornem a travessar la carretera C-16 per un pas subterrani. A la sortida del túnel girem a la dreta i poc després ens trobem de nou a la resclosa de l’Ametlla.
1:55 Resclosa de l’Ametlla. A diferència de l’anada, ara hi passem pel costat mateix, així com de les comportes i de l’inici del canal.
Seguim el camí, veiem de nou la palanca de l’Ametlla, des d’una alçada diferent, i anem caminant pel costat del canal fins que arribem de nou a l’Ametlla de Merola.
2:10 Aparcament.
L'Ametlla de Merola és un nucli de 183 habitants (dades del 2024) situat a l’extrem meridional del Baix Berguedà i dins el terme municipal de Puig-reig. Els seus inicis a finals dels segle XIX corresponen a una colònia industrial tèxtil inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Urbanísticament a la colònia de l’Ametlla les cases són unifamiliars, de dos pisos d'alçada, orientades en carrers i formant placetes, com la plaça de l'Església, la plaça del Mercat i la del Cine, distribuïdes d’una forma pràcticament geomètrica. Era una colònia amb tots els servis, ja que disposava de farmàcia, cinema, teatre, cafè, botigues, caixa d'estalvis i església.
L'origen de l'Ametlla es remunta a l'any 1832, al molí d'en Josep Comas i Ametlla, amb una petita fàbrica de màquines de cardar. Però no és fins a l'any 1864 que neix pròpiament la colònia, quan en Mateu Serra i Tauran comprà els terrenys i la fàbrica i inicià l'ampliació d'aquesta i la construcció del canal. Les obres per a la construcció de la colònia es van dur a terme entre 1864 i 1871. L'any 1870 la fàbrica ja comença a funcionar i se'n completa la construcció el 1873. El 1878 ja treballaven a l'Ametlla cinc-centes persones.
De l’Ametlla cal remarcar l’acte cultural de la representació dels pastorets, que quasi va néixer al mateix temps que la colònia i ja han superat els cent anys de representacions. L’any 2007 foren guardonats amb el Premi Creu de Sant Jordi.
Caminada fàcil i de poc desnivell amb un recorregut de ribera resseguint un tram del marge esquerra del riu Llobregat, seguint un corriol al costat del riu, on només escoltarem el soroll de l’aigua i el cant dels ocells i que culminarem a Santa Maria de Merola al costat de les ruïnes, consolidades, del castell. El retorn el farem seguint la riera de Merola, però ho farem a una certa alçada i apartats del curs de l’aigua, però el paisatge és igualment molt bonic entre boscos i camps.
A l’Ametlla de Merola hi arribarem des de Navàs, al costat mateix de la C-16, just a l’entrada de L’Ametlla hi ha un ampli aparcament.
0:00 Aparcament a l’entrada de L’Ametlla de Merola, 328m. Sortim de l’aparcament i entrem directament a la colònia travessant el pont sobre el canal; canal que fa de frontera de la colònia ja que hi ha cases que donen directament al canal.
Entrem a la colònia i immediatament ens trobem amb la plaça del Mercat on hi ha un bonic mural a la paret d’un habitatge, seguim uns metres més i entrem a la plaça de l’església, amb l’església de Sant Mateu al final de la plaça, que sembla que no tingui sortida, però ens hem de situar davant mateix de l’església per veure que a la dreta hi ha una sortida de la plaça, baixem unes escales i ens trobem a la plaça del teatre, on hi ha el teatre i un bar.
Travessem la plaça en direcció E i girem a l’esquerra per sortir de la colònia; ens trobem davant del canal, recta seguiríem el canal, però és per on tornarem; baixem quatre passes a la dreta seguint un carrer asfaltat, però quatre passes després girem a l’esquerra per seguir un camí paral·lel al canal, però a un nivell inferior. Arribem pràcticament a la llera del Llobregat i la seguim per un camí que ens deixa a la palanca.
0:10 Palanca de l’Ametlla. Travessem el Llobregat per aquesta palanca de ferro amb vistes a la resclosa. Passem molt a prop de la resclosa (per la que també passarem per l’altre costat a la tornada) i per Ca l’Aimeric, a continuació les marques de pintura giren a l’esquerra per seguir un camí que s’apropa al riu; hem d’estar atents perquè el camí que seguim aviat gira a la dreta, allà hi ha una marca de pintura que ens marca un corriol a l’esquerra. Ara iniciem un llarg i fantàstic recorregut fluvial a poques passes de la llera del riu Llobregat. És un camí molt bonic entre el bosc i el riu. El riu és tan proper que en un tram hi ha una barana de fusta per a seguretat. Anem seguint marques de GR, enllacem amb una pista, indret on hi ha un jaló. Seguim gaudint d’aquest fantàstic paissatge i més endavant trobem un cartell que ens anuncia que ens apropem a una zona inundable, es refereix a la riera de Merlès.
0:45 Palanca sobre la riera de Merlès. Aquesta palanca no té rés a veure amb la de l’Ametlla ni amb la que vindrà de Cal Riera, ja que la de la riera de Merlès és una simple palanca de taulons a pocs centímetres per sobre de la riera; és difícil que el cabal sobrepassi la palanca, però no és impossible, per tant en aquest punt, si ha plogut molt cal tenir present que aquest punt pot presentar un problema seriós. La pista travessa la riera per la llera pel costat mateix de la palanca. Creuada la riera recuperem la pista que gira a l’esquerra. Pocs metres després arribem a una cruïlla amb un jaló. Deixem la pista que gira a la dreta, i seguim recta, ja veiem la Torre de l’Amo de la colònia de Cal Riera una mica elevada. Ens apropem a la colònia i arribem a la propera palanca.
0:50 Palanca de Cal Riera. Palanca de ferro, elevada sobre el riu Llobregat, semblant a la de l’Ametlla. Seguim, deixant una cruïlla a la dreta i comencem a pujar per un estret corriol que ens deixa a la colònia.
0:55 Colònia de Cal Riera, és un dels 7 nuclis de població de Puig-reig, amb 63 habitants (dades del 2024); hi arribem per una zona d’aparcament i a continuació passem per la Torre de l’Amo de Cal Riera, tancada i amb evidents signes de deteriorament. Seguim la carretera que baixa fins els habitatges de la colònia, la gran majoria tapiats i deshabitats.
Els orígens de Cal Riera són comuns a moltes altres colònies de Catalunya: uns industrials emprenedors que compren un vell molí fariner per instal·lar-hi una fàbrica tèxtil que aprofita l'aigua del riu com a font d'energia. En el cas d'aquesta colònia, la impulsora fou la societat Manent, Massana, Vilaseca i Llibre, formada per diferents industrials tèxtils, que adquirí la finca de la Casa Gran de Cal Riera, construí la fàbrica.
La fàbrica ja funcionava l'any 1895 i l'any 1905 ja trobem documentada l'existència d'habitatges per als obrers i la presència de la torre de l'amo. La colònia també disposà d'altres serveis, equipaments i edificis que caracteritzen el model de colònia industrial com la botiga, el cafè, l'església, l'escola i el teatre o casino (en aquest edifici hi ha gravada la data del 1922).
La sensació de decadència i abandonament dels primers habitatges contrasta amb els que hi ha a la part final de la colònia, ja que estan habitats, les façanes pintades i els dos carrers del final (de Sta. Isabel i St. Enric) estan molt ben cuidats. En aquest sector hi ha l’església de la Mare de Déu de Montserrat, abandonada i amb els finestrals trencats, però al davant hi ha les antigues escoles reconvertides en restaurant i un camp de futbol molt ben cuidat.
Per sortir de la colònia ens hem de situar al davant de l’església i seguir un camí, poc evident a l’inici, que passa precisament per darrera la porteria del camp de futbol que dona a l’església i que enllaça amb un vial que seguim per la dreta i que va paral·lel a la C-16; pocs metres després creuem aquesta autovia per un pas subterrani, (aquí el GPS fa un petit rebot, sortim del túnel i girem a la dreta fins la carretera) seguim i arribem a l’antiga C-16, on girem a l’esquerra i hi caminem deu metres perquè immediatament l’hem de creuar per seguir per la dreta una pista que arrenca a l’altre costat, hi ha marques de pintura groga, travessem la riera de Merola pel pont de la pista; a l’altre costat les marques de pintura ens assenyalen una drecera que ens deixa a l’ermita i al castell.
1:20 Castell i ermita de Santa Maria de Merola, 392m. De sobte ens trobem davant de la torre del castell, al que ens hi apropem. Només queda un mur de la torre d’homenatge, una solitària i enorme paret, que a la base mesura 4,95 m de llargada per 1,2m de gruix, que es va aprimant a mesura que guanya alçada. ATENCIÓ amb l’alçada total de la torre, ja que no l’he sabut trobar enlloc, però que deu fer entre 15 i 20m aprox. A totes les entrades que hi ha a internet d’aquesta torre, confonen la llargada del mur (4,95m) amb l’alçada de la torre, quan és més que evident que fa molt més de 4,95m d’alçada.
Basant-se amb el material què es disposa i en les excavacions realitzades, es calcula que l'estructura va construir-se com a torre de defensa del castell de Merola entre el segle XIII i XIV per controlar el camí ral que comunicava les valls del Llobregat amb les del Cardener. També es contempla que la torre quedés parcialment destruïda pels forts terratrèmols que van afectar Catalunya el 1427 i 1428. L’indret és documentat com a fortalesa des del 983 i el lloc de Merola formava part del terme casteller de castell de Puig-reig en els segles IX i X.
El juliol de 2019 es van presentar els treballs de restauració de la torre que va portar a terme l'ajuntament de Puig-reig amb el finançament de la Diputació de Barcelona. La restauració va consistir en la consolidació de l'única paret de la torre que queda dempeus, i la construcció d’una estructura de fusta adjacent que ofereix una simulació de les dimensions originals i alhora permet que el visitant pugui pujar fins a dalt, on un mirador ofereix les vistes que tenia en la seva funció de torre de guaita. L'escala interior d'aquesta estructura de fusta té tres plataformes corresponent als tres pisos que tenia la torre També s'han restaurat els merlets gòtics, únics a Catalunya. Les obres també han permès descobrir una muralla als peus de la torre.
Sobre el cavaller de Merola hi ha una llegenda que recull Joan Amades.
Fent-ne un breu resum, la llegenda diu que després de saber-se la conquesta de València per part del rei Jaume I, la seva muller i altres dames de la cort varen voler anar-hi i varen ser emboscades a la frontera per tropes musulmanes, però varen ser salvades pel cavaller de Merola. El rei Jaume en agraïment va concedir-li un desig, fos el que fos; el cavaller després de rumiar-s’ho molt va decidir que volia una de les cinc barres o pals que llavors tenia l’escut reial de Catalunya; desig que li va ser concedit; des d'aleshores que l'escut de Catalunya, que tenia cinc barres o pals, va tenir-ne només quatre i l'escut del cavaller i senyor de Merola, que només feia unes aigües, va ostentar enmig un pal vermell de sang, com el de l'escut de Catalunya.
Donem la volta a la torre i hi pugem a dalt on hi ha un bon mirador de tota la boscosa contrada i de l’ermita que veiem a vista d’ocell (pujant a la torre el GPS fa un rebot considerable, però sense cap transcendència, ja que l’indret és evident).
Baixem i caminem quatre passes per apropar-nos a l’ermita. De la primitiva ermita romànica, documentada l’any 1050 es conserven poques restes. Al segle XVII es va construir una nova església que actualment està força descuidada. A l’espai hi ha un parell de taules i bancs de fusta, ideal per fer-hi una bona aturada.
Seguim la pista que baixa i fa un tomb a l’esquerra i torna a girar a la dreta. Aquí hi ha un plafó que explica la història del castell i des d’on en tenim una molt bona perspectiva. Ara iniciem una llarga marxa seguint bàsicament aquesta pista i les marques grogues, trobarem algunes cruïlles, però sempre hi haurà marques grogues indicant-nos el camí correcte; que per altre banda és molt bonic. En alguns punts de l’inici tenim molt bona perspectiva de la torre del castell.
1:45 Ca l’Alzina de Merola. És una masia del segle XVI, reconvertida en allotjament de turisme rural. Seguim baixant per la pista i sortim a la carretera C-16z, molt a prop de Ca l’alzina de Graells. Creuem la carretera i continuem seguint el camí per l’altre costat i tornem a travessar la carretera C-16 per un pas subterrani. A la sortida del túnel girem a la dreta i poc després ens trobem de nou a la resclosa de l’Ametlla.
1:55 Resclosa de l’Ametlla. A diferència de l’anada, ara hi passem pel costat mateix, així com de les comportes i de l’inici del canal.
Seguim el camí, veiem de nou la palanca de l’Ametlla, des d’una alçada diferent, i anem caminant pel costat del canal fins que arribem de nou a l’Ametlla de Merola.
2:10 Aparcament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada