Sant Andreu de Sagàs, ermites de Sant Jordi i de Santa Margarida, Bauma del Pou i Roca de l'Oli
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Berguedà al wikiloc, podeu escriure al cercador de rutes d'aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "berguedàjsp" i us apareixeran totes.
Sagàs, situat a 738m d’altitud, amb una superfície de 44,6km² i amb 153 habitants (dades del 2024, lluny dels 730 del 1857) està format principalment per masos aïllats, dividits entre les parròquies de Sant Andreu de Sagàs i La Guàrdia.
En l'època preromana, Sagàs era poblat per la tribu dels bergistans, un poble iber. Al llibre XXXIV “d'Ab Urbe Condita”, Tit Livi parla de Segestica, "una ciutat important i opulenta"("Segesticam [...] grauem atque opulentam ciuitatem"), la qual correspon, possiblement, a l'actual Sagàs. Segons Livi, quan Cató el Vell va ordenar la destrucció de les muralles de totes les ciutats ibers entre els Pirineus i l’Ebre, només Segestica s'hi va resistir, i els romans van haver de menester maquinària de guerra per a conquerir-la ("Segesticam tantum [...] uineis et pluteis cepit."). La importància d'aquesta ciutat podria explicar el gran nombre de topònims prellatins, com ara La Quar, Olvan o Merlès que es troben en aquesta zona del Berguedà.
En època medieval, la primera referència escrita a Sagàs es troba en un document de l'any 903, el qual descriu la consagració de l'església de Sant Andreu per part del Bisbe d’Urgell. El document especifica que l'església es troba "in territorio Bergitanensi in locum vocitatum Sagasse" (En territori berguedà, en un lloc anomenat Sagasse). L'església actual es va construir al mateix lloc en una època més tardana.
L'any 1994, Sagàs va patir els incendis que van cremar gran part del Berguedà i el Bages.
Per accedir a Sagàs ens hem de situar al km 25,5 de la carretera C-62 de Vic a Gironella i continuar només 1,5km per la BV-4346 (aquesta carretera també porta a Sant Maurici de la Quar i a la Portella).
Excursió fàcil i de poc desnivell per camins i pistes molt ben marcats amb jalons, coincidint a estones amb les marques de pintura vermella i blanca del GR-1 i el GR-4, i fora dels GR seguirem marques de pintura groga. Caminarem durant gran part del recorregut per la gran plana de Sagàs i la de la Batllia, que de sobte es trenquen quan entrem a la zona de la Bauma i del torrent de Regatell. Els boscos de pins, roures i alzines s’alternen amb extensos camps conreats. Tindrem una gran panoràmica, principalment de les serres d’Ensija i dels Rasos de Peguera i el fons queda emmarcat pel massís de Montserrat.
0:00 Sagàs, aparcament al costat del cementiri. Caminem uns metres i per a situar-nos a la plaça de l’església de Sant Andreu . Església romànica esmentada l'any 1065. Al seu recer es va formar un petit nucli, que va ser l'origen del poble de Sagàs. Modificada a partir del segle XVII, va ser restaurada posteriorment i va recuperar l'aspecte primitiu.
És un edifici de planta basilical, de tres naus capçades per tres absis semicirculars i separades per arcs formers sobre pilastres. Aquesta construcció, infreqüent a Catalunya, fa de Sant Andreu de Sagàs un exemple molt singular de l'arquitectura catalana del segle XI.
Al seu interior hi ha una reproducció del frontal i laterals de l'altar romànic que contenia. Els originals es troben al Museu Episcopal de Vic i al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Estem seguint el GR-1, passem pel costat de la rectoria i baixem per unes escales que ens deixem a la carretera BV-4346 que seguim dos-cents metres per la dreta. A la primera cruïlla seguim a l’esquerra.
0:05 Ermita de Sant Jordi. Al costat de la pista asfaltada. Aquesta petita capella fou construïda al segle XVI, però al XVIII fou reformada per la família de la veïna casa del Pou, que l'utilitzava com a capella familiar. Seguim per la pista fins el gran mas de Cal Pou, on s’acaba l’asfalt i la pista continua, anem seguint les marques del GR; arribem a una cruïlla i seguim per l’esquerra, anem planejant entre els camps i el bosc. Arribem al Camp del Pla de la Creu, el GR abandona la pista que seguíem per fer un gir esquerra-dreta (girem a l’esquerra per immediatament girar a la dreta). Arribem al bonic mas del Pla de la Creu i seguim recta per un camí en mig del camp (no seguir per la pista), acabat el camp hem de fer un gir esquerra-esquerra. Vistes molt extenses de camps, nova cruïlla, seguim per l’esquerra i poc després en una nova cruïlla de tres camins, hem de seguir recta per l’estret i bonic camí que baixa per dins del bosc. Arribem a un camp, on la vegetació pràcticament tapa el camí, aquí hi ha un jaló. El GR-1 segueix per la dreta, seguim recta, ara ens guiarem per marques de pintura groga.
Nova cruïlla, el camí que seguíem puja una mica, l’hem d’abandonar per seguir per la dreta. El paisatge ha canviat, hem abandonat els camps i el terreny és més muntanyós.
0:55 Balma del Pou. Una antiga casa troglodítica de la quan encara queden força vestigis, però sense dades cronològiques. Anem seguint el camí que desemboca en una pista, que seguim per la dreta. Arribem a la llera del torrent de Regatell, on la pista creua el torrent i gira a la dreta, però no el creuarem, ja que hem de seguir recta per una antiga pista; passem la porta del filat i poc després travessem el torrent i anem seguint pel seu marge esquerra (la nostra dreta); més amunt hem d’estar atents, ja que arribem a una clariana on hem de girar a l’esquerra i tornar a travessar el torrent, aquí hi ha un petit salt i un gorg molt amagat. Ara el camí puja fent alguna curta llaçada (és la primera vegada que fem una pujada en tot el recorregut). Sortim a una pista on tenim al davant el gran mas del Gavarrós Nou. Seguim la pista per la dreta que immediatament gira a l’esquerra i ens plantem a sota el mas. El camí li dona la volta i es situa a la seva alçada.
1:30 El Gavarrós Nou. Aquest gran mas, amb dues balconades de fusta molt boniques, està habitat, i inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Va ser construït al segle XVII i eixamplat al segle XVIII. Situat dins el terme parroquial de Sant Andreu de Sagàs, formava part dels dominis jurisdiccionals de la Baronia de la Portella. A partir d’aquí seguirem la pista asfaltada que hi mena; a la sortida del mas en una gran roca a la vorera hi ha escrita amb lletres forjades la frase “Adéu Siau 2001”.
Llarga marxa molt bonica; força estona després arribem a una cruïlla amb un jaló; a l’esquerra hi ha el Mas del Pujol, recta segueix la pista asfalta i en pocs minuts tornaríem a Sagàs; seguirem un camí per la dreta. Anem donant la volta a un camp, al final el camí segueix per la dreta, seguirem recta travessant un filat sense porta i farem una curta pujada per un marge que ens deixa davant d’un gran dipòsit.
Donem la volta al dipòsit per l’esquerra i poques passes després enllacem amb el GR-4 que seguim en direcció N; arribem a una cruïlla on el GR segueix per l’esquerra, seguim recta per fer-li una mica de drecera; el recuperem, i seguim en direcció N, poc després el camí gira lleugerament a l’esquerra. Aquí seguim recta, sense un camí evident per dins d’un bosc molt esclarissat i arribem al petit turó.
2:15 Roca de l’Oli, 803m. És una gran clariana que gaudeix de molt bona vista panoràmica, en particular de la Serra d’Ensija. Baixem del turó i recuperem el camí que ens deixa a la carretera BV-4346 amb el gran mas del Rourell a la dreta i un camp de plaques fotovoltaiques a l’esquerra. Creuem la carretera i la seguim durant cent metres en direcció N.
2:30 Camp de plaques fotovoltaiques del Rourell. Cruïlla amb un jaló. Abandonem el GR i girem a l’esquerra, el sender travessa el camp de plaques; és molt extens i ben cuidat, amb un ramat d’ovelles pasturant per sota les plaques i aprofitant-ne l’ombra per a descansar. Al final del camp girem a l’esquerra per seguir l’antiga carretera a Sant Maurici de la Quar, caminem per una recta força llarga entre camps, arribem al bosc, poc després veiem la pista que passa uns metres més avall després de fer un revolt de 180 graus, podem fer una drecera per l’esquerra per estalviar alguns metres; recuperem la pista i la seguim per l’esquerra.
La pista fa un gir de 90 graus a la dreta. Una mica més endavant gira a l’esquerra. Aquí fem una curta anada i tornada per la dreta.
Inicialment seguim una pista, que deixem poques passes després per seguir recta per un corriol mig perdut; ja veiem la teulada de l’ermita quan ens trobem amb unes antigues escales de pedra que ens hi acaben de portar.
3:00 Ermita de Santa Margarida. Mig perduda i voltada de roures i alzines i en un estat força precari es troba aquesta pertita ermita preromànica, documentada l’any 988 i no devia passar mai d’ésser una simple capella rural dependent de l’església parroquial de Sant Andreu de Sagàs. El poc gruix de les seves parets fan pensar que primitivament deuria tenir una coberta de fusta. A l’interior es conserva un gran bloc de pedra (116 × 56 × 70cm) que podria correspondre a l’altar primitiu.
Tornem a la pista, que segueix en direcció S i arribem a la carretera BV-4346, just a la cruïlla d’accés a Sagàs.
3:15 Sagàs.
Sagàs, situat a 738m d’altitud, amb una superfície de 44,6km² i amb 153 habitants (dades del 2024, lluny dels 730 del 1857) està format principalment per masos aïllats, dividits entre les parròquies de Sant Andreu de Sagàs i La Guàrdia.
En l'època preromana, Sagàs era poblat per la tribu dels bergistans, un poble iber. Al llibre XXXIV “d'Ab Urbe Condita”, Tit Livi parla de Segestica, "una ciutat important i opulenta"("Segesticam [...] grauem atque opulentam ciuitatem"), la qual correspon, possiblement, a l'actual Sagàs. Segons Livi, quan Cató el Vell va ordenar la destrucció de les muralles de totes les ciutats ibers entre els Pirineus i l’Ebre, només Segestica s'hi va resistir, i els romans van haver de menester maquinària de guerra per a conquerir-la ("Segesticam tantum [...] uineis et pluteis cepit."). La importància d'aquesta ciutat podria explicar el gran nombre de topònims prellatins, com ara La Quar, Olvan o Merlès que es troben en aquesta zona del Berguedà.
En època medieval, la primera referència escrita a Sagàs es troba en un document de l'any 903, el qual descriu la consagració de l'església de Sant Andreu per part del Bisbe d’Urgell. El document especifica que l'església es troba "in territorio Bergitanensi in locum vocitatum Sagasse" (En territori berguedà, en un lloc anomenat Sagasse). L'església actual es va construir al mateix lloc en una època més tardana.
L'any 1994, Sagàs va patir els incendis que van cremar gran part del Berguedà i el Bages.
Per accedir a Sagàs ens hem de situar al km 25,5 de la carretera C-62 de Vic a Gironella i continuar només 1,5km per la BV-4346 (aquesta carretera també porta a Sant Maurici de la Quar i a la Portella).
Excursió fàcil i de poc desnivell per camins i pistes molt ben marcats amb jalons, coincidint a estones amb les marques de pintura vermella i blanca del GR-1 i el GR-4, i fora dels GR seguirem marques de pintura groga. Caminarem durant gran part del recorregut per la gran plana de Sagàs i la de la Batllia, que de sobte es trenquen quan entrem a la zona de la Bauma i del torrent de Regatell. Els boscos de pins, roures i alzines s’alternen amb extensos camps conreats. Tindrem una gran panoràmica, principalment de les serres d’Ensija i dels Rasos de Peguera i el fons queda emmarcat pel massís de Montserrat.
0:00 Sagàs, aparcament al costat del cementiri. Caminem uns metres i per a situar-nos a la plaça de l’església de Sant Andreu . Església romànica esmentada l'any 1065. Al seu recer es va formar un petit nucli, que va ser l'origen del poble de Sagàs. Modificada a partir del segle XVII, va ser restaurada posteriorment i va recuperar l'aspecte primitiu.
És un edifici de planta basilical, de tres naus capçades per tres absis semicirculars i separades per arcs formers sobre pilastres. Aquesta construcció, infreqüent a Catalunya, fa de Sant Andreu de Sagàs un exemple molt singular de l'arquitectura catalana del segle XI.
Al seu interior hi ha una reproducció del frontal i laterals de l'altar romànic que contenia. Els originals es troben al Museu Episcopal de Vic i al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Estem seguint el GR-1, passem pel costat de la rectoria i baixem per unes escales que ens deixem a la carretera BV-4346 que seguim dos-cents metres per la dreta. A la primera cruïlla seguim a l’esquerra.
0:05 Ermita de Sant Jordi. Al costat de la pista asfaltada. Aquesta petita capella fou construïda al segle XVI, però al XVIII fou reformada per la família de la veïna casa del Pou, que l'utilitzava com a capella familiar. Seguim per la pista fins el gran mas de Cal Pou, on s’acaba l’asfalt i la pista continua, anem seguint les marques del GR; arribem a una cruïlla i seguim per l’esquerra, anem planejant entre els camps i el bosc. Arribem al Camp del Pla de la Creu, el GR abandona la pista que seguíem per fer un gir esquerra-dreta (girem a l’esquerra per immediatament girar a la dreta). Arribem al bonic mas del Pla de la Creu i seguim recta per un camí en mig del camp (no seguir per la pista), acabat el camp hem de fer un gir esquerra-esquerra. Vistes molt extenses de camps, nova cruïlla, seguim per l’esquerra i poc després en una nova cruïlla de tres camins, hem de seguir recta per l’estret i bonic camí que baixa per dins del bosc. Arribem a un camp, on la vegetació pràcticament tapa el camí, aquí hi ha un jaló. El GR-1 segueix per la dreta, seguim recta, ara ens guiarem per marques de pintura groga.
Nova cruïlla, el camí que seguíem puja una mica, l’hem d’abandonar per seguir per la dreta. El paisatge ha canviat, hem abandonat els camps i el terreny és més muntanyós.
0:55 Balma del Pou. Una antiga casa troglodítica de la quan encara queden força vestigis, però sense dades cronològiques. Anem seguint el camí que desemboca en una pista, que seguim per la dreta. Arribem a la llera del torrent de Regatell, on la pista creua el torrent i gira a la dreta, però no el creuarem, ja que hem de seguir recta per una antiga pista; passem la porta del filat i poc després travessem el torrent i anem seguint pel seu marge esquerra (la nostra dreta); més amunt hem d’estar atents, ja que arribem a una clariana on hem de girar a l’esquerra i tornar a travessar el torrent, aquí hi ha un petit salt i un gorg molt amagat. Ara el camí puja fent alguna curta llaçada (és la primera vegada que fem una pujada en tot el recorregut). Sortim a una pista on tenim al davant el gran mas del Gavarrós Nou. Seguim la pista per la dreta que immediatament gira a l’esquerra i ens plantem a sota el mas. El camí li dona la volta i es situa a la seva alçada.
1:30 El Gavarrós Nou. Aquest gran mas, amb dues balconades de fusta molt boniques, està habitat, i inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Va ser construït al segle XVII i eixamplat al segle XVIII. Situat dins el terme parroquial de Sant Andreu de Sagàs, formava part dels dominis jurisdiccionals de la Baronia de la Portella. A partir d’aquí seguirem la pista asfaltada que hi mena; a la sortida del mas en una gran roca a la vorera hi ha escrita amb lletres forjades la frase “Adéu Siau 2001”.
Llarga marxa molt bonica; força estona després arribem a una cruïlla amb un jaló; a l’esquerra hi ha el Mas del Pujol, recta segueix la pista asfalta i en pocs minuts tornaríem a Sagàs; seguirem un camí per la dreta. Anem donant la volta a un camp, al final el camí segueix per la dreta, seguirem recta travessant un filat sense porta i farem una curta pujada per un marge que ens deixa davant d’un gran dipòsit.
Donem la volta al dipòsit per l’esquerra i poques passes després enllacem amb el GR-4 que seguim en direcció N; arribem a una cruïlla on el GR segueix per l’esquerra, seguim recta per fer-li una mica de drecera; el recuperem, i seguim en direcció N, poc després el camí gira lleugerament a l’esquerra. Aquí seguim recta, sense un camí evident per dins d’un bosc molt esclarissat i arribem al petit turó.
2:15 Roca de l’Oli, 803m. És una gran clariana que gaudeix de molt bona vista panoràmica, en particular de la Serra d’Ensija. Baixem del turó i recuperem el camí que ens deixa a la carretera BV-4346 amb el gran mas del Rourell a la dreta i un camp de plaques fotovoltaiques a l’esquerra. Creuem la carretera i la seguim durant cent metres en direcció N.
2:30 Camp de plaques fotovoltaiques del Rourell. Cruïlla amb un jaló. Abandonem el GR i girem a l’esquerra, el sender travessa el camp de plaques; és molt extens i ben cuidat, amb un ramat d’ovelles pasturant per sota les plaques i aprofitant-ne l’ombra per a descansar. Al final del camp girem a l’esquerra per seguir l’antiga carretera a Sant Maurici de la Quar, caminem per una recta força llarga entre camps, arribem al bosc, poc després veiem la pista que passa uns metres més avall després de fer un revolt de 180 graus, podem fer una drecera per l’esquerra per estalviar alguns metres; recuperem la pista i la seguim per l’esquerra.
La pista fa un gir de 90 graus a la dreta. Una mica més endavant gira a l’esquerra. Aquí fem una curta anada i tornada per la dreta.
Inicialment seguim una pista, que deixem poques passes després per seguir recta per un corriol mig perdut; ja veiem la teulada de l’ermita quan ens trobem amb unes antigues escales de pedra que ens hi acaben de portar.
3:00 Ermita de Santa Margarida. Mig perduda i voltada de roures i alzines i en un estat força precari es troba aquesta pertita ermita preromànica, documentada l’any 988 i no devia passar mai d’ésser una simple capella rural dependent de l’església parroquial de Sant Andreu de Sagàs. El poc gruix de les seves parets fan pensar que primitivament deuria tenir una coberta de fusta. A l’interior es conserva un gran bloc de pedra (116 × 56 × 70cm) que podria correspondre a l’altar primitiu.
Tornem a la pista, que segueix en direcció S i arribem a la carretera BV-4346, just a la cruïlla d’accés a Sagàs.
3:15 Sagàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada