Coll de Bauma (Gisclareny), Comabona i Puig de Terrers o Cap de Tancalaporta
NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la comarca del Berguedà al wikiloc podeu escriure al cercador de rutes d'aquesta aplicació (Cerca rutes ó explora): "berguedàjsp" i us apareixeran totes.
NOTA: Aquesta descripció és fruit de dues caminades l’any 1990 i el 2008, per tant el traçat està dissenyat des de l’ordinador i pot no ajustar-se exactament per on transcorren els camins, però en aquest cas, son camins perfectament marcats i no ofereixen cap mena de problema seguir-los.
També fer constar que aquesta descripció segueix les alçades oficials del mapa de ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) que difereixen lleugerament de les emprades per altres mapes d'ús freqüent.
Extraordinària caminada per aquest sector més oriental de la Serra del Cadí que ens permetrà pujar al destacat i emblemàtic cim del Comabona de 2548m i al puig de Terrers de 2465m. Tot i que és una caminada fàcil, cal tenir present que el desnivell total s’acosta als mil metres; dada que s’ha de tenir en compte i cal estar acostumat a aquesta mena de sortides de caràcter d’alta muntanya.
Com totes les caminades per damunt de la Serra del Cadí la panoràmica és memorable, el fet d’estar separada i paral·lela a la carena pirinenca la converteix en una gran talaia vers els quatre punts cardinals. Per exemple durant la caminada i especialment des del Comabona podrem contemplar els següents cims: la impressionant paret N. del Pedraforca, el massís de Montserrat, el del Montseny, tota la Serra d’Ensija amb el cim de la Gallina Pelada, els pedró dels Quatre Batlles, Puigmal, Carlit, Puig-pedrós de Lanós, Puig-pedrós, tossa Plana de Lles, Moixeró, Puigllançada, la Tossa d’Alp, totes les muntanyes d'Andorra, les muntanyes d'Espot, un cim que podria ser el Ventolau, els llunyans Turbó i Cotiella, i una muntanya que podia ser perfectament els Posets; a part de muntanyes, cims i carenes, també veiem els refugis de Prat d'Aguiló o Cèsar August Torras i el d’Ensija o Delgado Ubeda sota la Gallina Pelada; així com les valls de Saldes, de Gisclareny, del Segre amb molts dels seus pobles, inclòs Puigcerdà. En resum una panoràmica que per si sola, si el dia acompanya, converteix aquesta excursió en gairebé imprescindible.
Per situar-nos al principi de l'excursió hem d'anar fins a Bagà per la C-16, entrar al municipi i seguir la carretera de Gisclareny, però sense acabar d’arribar-hi, ja que uns metres abans hem de seguir recta, per la carretera que a partir d’ara queda convertida en pista asfaltada (un curt trencant a l’esquerra acaba d’arribar a Gisclareny que queda lleugerament elevat); la pista va planejant per sobre la carena, passa pel coll de la Bena (2km) i després arriba al coll de Bauma (4,5km. Des de Gisclareny).
Aquí la pista es divideix en dues, una baixa per l’esquerra fins el Santuari de la Mare de Déu de Gresolet, i l’altre segueix fins el coll de les Bassotes i continua fins a Saldes, passant per sota la paret N del Pedraforca i pel mirador de Gresolet a tocar del refugi Lluís Estasen.
Aquest itinerari comença pocs metres després del coll de Bauma, però ens hi aturarem un moment per varies raons, la primera perquè és un indret molt bonic de bosc i prats amb una font; també perquè hi ha un àrea de pic-nic amb taules, bancs i barbacoes i finalment perquè hi ha un monòlit amb una placa en recordança del mestre compositor de cançons Elisard Sala , mort el 17 de juny del 1970. El monòlit fou patrocinat per la UEC i inaugurat el 20 de juny del 1971 just a l’indret on el mestre Elisard havia escollit per a reposar. La placa diu així:
0:00 Coll de Bauma, 1612m. Situats al revolt esmentat seguim el camí ben marcat i senyalitzat amb pintura blanca i verda que s’enfila pel Clot de Tancalaporta o de Camabona, deixant a la dreta una pista per la que tornarem. Pocs metres després deixem també a la dreta un camí a la barraca de pastors de l’Endal.
Seguim pujant, és un pendent fort i continuat, pràcticament sense descans; anem guanyant desnivell i la panoràmica va augmentant.
Tot i el fort pendent la pujada és de bon caminar i no es fa feixuga, ajudada també per la panoràmica.
2:00 Carena, 2420m. La vista s’obre de sobte sobre el vessant N i ens apareix tota la resta de la panoràmica que fins ara teníem amagada.
Ara farem una curta anada i tornada per l’esquerra seguint per damunt la carena.
2:10 Comabona, 2548m. Hi ha el vèrtex geodèsic de referència 278083001 i forma part del llistat dels “100 cims” de la FEEC. Tal com ja s’ha comentat a l’inici, aquest cim és un mirador extraordinari.
Abandonem el cim i tornem sobre les nostres passes i seguim carenejant baixant uns metres fins el coll.
2:25 Coll de Terrers, 2408m. Aquí la carena es divideix en dos, el ramal principal segueix recta en direcció al coll de Tancalaporta, i un estrep es despenja per la dreta en direcció S.
Hi ha ressenyes que esmenten aquest coll com el de Tacalaporta, però aquest coll de 2344m està situat al NE del puig de Terrers
Girem a la dreta flanquegem lleugerament uns metres per sota la carena fins que hi arribem al capdamunt i acabem de pujar dalt del proper cim.
2:30 Puig de Terrers o Cap de Tancalaporta, 2465m. De panoràmica una mica inferior a la del Comabona, però precisament per la seva situació ens permet contemplar aquest cim.
Aquí tenim dues opcions per tornar al coll de Bauma; una consisteix en retrocedir fins que retrobem el camí de pujada; i la segona, que és la que seguirem consisteix en retrocedir només l’última pujada al puig i girar a l’esquerra per anar a trobar un camí ben marcat, que és el que seguirem; hi ha marques de pintura blanc i verd.
És una mica més llarga, però gaudirem de perspectives noves i el desnivell es perd d’una manera més suau.
Primer baixem en marcada direcció S, però en arribar a la pleta de la Guilla comença a girar a l’esquerra (E), passem per la rudimentària barraca de la Pleta de la Guilla; seguim en direcció E fins que arribem al Pas de les Cabres, hem entrar al bosc, on el camí fa un tomb a la dreta i el pendent s’accentua. Aquesta forta baixada s’acaba en arribar a una balconada, que és un excel·lent mirador; el camí fa un tomb a la dreta.
Passem per la capçalera del torrent de la Pleta de l’Olla; seguim baixant fins que desemboquem en una pista, que seguim per la dreta i pocs metres després arribem a l’inici de l’itinerari.
3:50 Aparcament.
NOTA: Aquesta descripció és fruit de dues caminades l’any 1990 i el 2008, per tant el traçat està dissenyat des de l’ordinador i pot no ajustar-se exactament per on transcorren els camins, però en aquest cas, son camins perfectament marcats i no ofereixen cap mena de problema seguir-los.
També fer constar que aquesta descripció segueix les alçades oficials del mapa de ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) que difereixen lleugerament de les emprades per altres mapes d'ús freqüent.
Extraordinària caminada per aquest sector més oriental de la Serra del Cadí que ens permetrà pujar al destacat i emblemàtic cim del Comabona de 2548m i al puig de Terrers de 2465m. Tot i que és una caminada fàcil, cal tenir present que el desnivell total s’acosta als mil metres; dada que s’ha de tenir en compte i cal estar acostumat a aquesta mena de sortides de caràcter d’alta muntanya.
Com totes les caminades per damunt de la Serra del Cadí la panoràmica és memorable, el fet d’estar separada i paral·lela a la carena pirinenca la converteix en una gran talaia vers els quatre punts cardinals. Per exemple durant la caminada i especialment des del Comabona podrem contemplar els següents cims: la impressionant paret N. del Pedraforca, el massís de Montserrat, el del Montseny, tota la Serra d’Ensija amb el cim de la Gallina Pelada, els pedró dels Quatre Batlles, Puigmal, Carlit, Puig-pedrós de Lanós, Puig-pedrós, tossa Plana de Lles, Moixeró, Puigllançada, la Tossa d’Alp, totes les muntanyes d'Andorra, les muntanyes d'Espot, un cim que podria ser el Ventolau, els llunyans Turbó i Cotiella, i una muntanya que podia ser perfectament els Posets; a part de muntanyes, cims i carenes, també veiem els refugis de Prat d'Aguiló o Cèsar August Torras i el d’Ensija o Delgado Ubeda sota la Gallina Pelada; així com les valls de Saldes, de Gisclareny, del Segre amb molts dels seus pobles, inclòs Puigcerdà. En resum una panoràmica que per si sola, si el dia acompanya, converteix aquesta excursió en gairebé imprescindible.
Per situar-nos al principi de l'excursió hem d'anar fins a Bagà per la C-16, entrar al municipi i seguir la carretera de Gisclareny, però sense acabar d’arribar-hi, ja que uns metres abans hem de seguir recta, per la carretera que a partir d’ara queda convertida en pista asfaltada (un curt trencant a l’esquerra acaba d’arribar a Gisclareny que queda lleugerament elevat); la pista va planejant per sobre la carena, passa pel coll de la Bena (2km) i després arriba al coll de Bauma (4,5km. Des de Gisclareny).
Aquí la pista es divideix en dues, una baixa per l’esquerra fins el Santuari de la Mare de Déu de Gresolet, i l’altre segueix fins el coll de les Bassotes i continua fins a Saldes, passant per sota la paret N del Pedraforca i pel mirador de Gresolet a tocar del refugi Lluís Estasen.
Aquest itinerari comença pocs metres després del coll de Bauma, però ens hi aturarem un moment per varies raons, la primera perquè és un indret molt bonic de bosc i prats amb una font; també perquè hi ha un àrea de pic-nic amb taules, bancs i barbacoes i finalment perquè hi ha un monòlit amb una placa en recordança del mestre compositor de cançons Elisard Sala , mort el 17 de juny del 1970. El monòlit fou patrocinat per la UEC i inaugurat el 20 de juny del 1971 just a l’indret on el mestre Elisard havia escollit per a reposar. La placa diu així:
“Oh, coll de Bauma.
Vindré a dormir
sota la calma
del teu jardí”
Elisard Sala
Seguim per la pista uns quatre-cents metres més, exactament fins el primer revolt, on també podem aparcar.0:00 Coll de Bauma, 1612m. Situats al revolt esmentat seguim el camí ben marcat i senyalitzat amb pintura blanca i verda que s’enfila pel Clot de Tancalaporta o de Camabona, deixant a la dreta una pista per la que tornarem. Pocs metres després deixem també a la dreta un camí a la barraca de pastors de l’Endal.
Seguim pujant, és un pendent fort i continuat, pràcticament sense descans; anem guanyant desnivell i la panoràmica va augmentant.
Tot i el fort pendent la pujada és de bon caminar i no es fa feixuga, ajudada també per la panoràmica.
2:00 Carena, 2420m. La vista s’obre de sobte sobre el vessant N i ens apareix tota la resta de la panoràmica que fins ara teníem amagada.
Ara farem una curta anada i tornada per l’esquerra seguint per damunt la carena.
2:10 Comabona, 2548m. Hi ha el vèrtex geodèsic de referència 278083001 i forma part del llistat dels “100 cims” de la FEEC. Tal com ja s’ha comentat a l’inici, aquest cim és un mirador extraordinari.
Abandonem el cim i tornem sobre les nostres passes i seguim carenejant baixant uns metres fins el coll.
2:25 Coll de Terrers, 2408m. Aquí la carena es divideix en dos, el ramal principal segueix recta en direcció al coll de Tancalaporta, i un estrep es despenja per la dreta en direcció S.
Hi ha ressenyes que esmenten aquest coll com el de Tacalaporta, però aquest coll de 2344m està situat al NE del puig de Terrers
Girem a la dreta flanquegem lleugerament uns metres per sota la carena fins que hi arribem al capdamunt i acabem de pujar dalt del proper cim.
2:30 Puig de Terrers o Cap de Tancalaporta, 2465m. De panoràmica una mica inferior a la del Comabona, però precisament per la seva situació ens permet contemplar aquest cim.
Aquí tenim dues opcions per tornar al coll de Bauma; una consisteix en retrocedir fins que retrobem el camí de pujada; i la segona, que és la que seguirem consisteix en retrocedir només l’última pujada al puig i girar a l’esquerra per anar a trobar un camí ben marcat, que és el que seguirem; hi ha marques de pintura blanc i verd.
És una mica més llarga, però gaudirem de perspectives noves i el desnivell es perd d’una manera més suau.
Primer baixem en marcada direcció S, però en arribar a la pleta de la Guilla comença a girar a l’esquerra (E), passem per la rudimentària barraca de la Pleta de la Guilla; seguim en direcció E fins que arribem al Pas de les Cabres, hem entrar al bosc, on el camí fa un tomb a la dreta i el pendent s’accentua. Aquesta forta baixada s’acaba en arribar a una balconada, que és un excel·lent mirador; el camí fa un tomb a la dreta.
Passem per la capçalera del torrent de la Pleta de l’Olla; seguim baixant fins que desemboquem en una pista, que seguim per la dreta i pocs metres després arribem a l’inici de l’itinerari.
3:50 Aparcament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada