Vic, Sant Joan del Galí, Sant Sebastià, el Soler Botei, Font de la Talaia i Sant Sixt de Miralplà
Fàcil i interessant excursió per la Plana de Vic que culminarem pujant a l’ermita de Sant Sebastià.
L’ascens sobtat a aquesta ermita a partir del mas La Vila és pràcticament la única pujada de la caminada, és molt pronunciada, mirant la gràfica queda ben palès amb quin tipus de pujada ens enfrontem, però el camí és molt ben marcat i no presenta cap mena de dificultat. Una vegada a dalt, a part de l’ermita de Sant Sebastià, també ho aprofitarem per apropar-nos al gran casalot del Soler Botei, Durant el passeig per la plana primer passarem per l’ermita de Sant Joan del Galí i a la tornada per la de Sant Sixt de Miralplà.
Caminarem bàsicament per pistes, algunes asfaltades i d’altres de terra; però també trescarem per camins i senders. Durant el recorregut trobarem moltes cruïlles i ens caldrà estar atents al traçat per anar seguint l’itinerari correcte.
Gaudirem d’una gran panoràmica (si el temps ho permet); per exemple des de Sant Sebastià la panoràmica s’estén sobre les serralades del Montseny, les Guilleries, el Collsacabra i fins el Pirineu. També veiem les cuitats de Vic, Manlleu, Roda de Ter, Taradell i Santa Eulàlia de Riuprimer; però durant tota la caminada tindrem grans vistes de la Plana de Vic. També podrem contemplar la majestuosa església de La Guixa de Sentfores, a la que anirem donant gairebé tota la volta.
L'ermita de Sant Sebastià, situada dalt d'un turó a 770 metres d’alçada, està documentada des de l’any 1522 amb el nom de Sant Sebastià de Riuprimer. Depèn de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, però està dins del terme municipal de Vic.
L'any 2012 va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional amb la classificació de Lloc històric, amb un expedient que incloïa un projecte arquitectònic per rehabilitar l'ermita i la casa annexa. Aquesta proposta va sorgir l'any 2005 durant la commemoració del 300 aniversari del Pacte dels Vigatans i va ser impulsada per l'Associació Cultural EspaiCat, de Vic, amb el suport d'una trentena d'ajuntaments de les comarques d’Osona i Moianès.
Des del 2005 cada any pels volts del 17 de maig, s'hi commemora ininterrompudament l'efemèride del Pacte dels Vigatans, per part d'organismes i entitats culturals. Es fa el lliurament dels Premis Literaris Pacte de Sant Sebastià, i s'hi encén la Flama del Pacte dels Vigatans, que posteriorment s'usa el 10 de setembre durant la Marxa dels Vigatans per cremar simbòlicament el Decret de Nova Planta a Vic.
A part de ser una magnífica talaia sobre la plana de Vic està inclosa en la “Ruta del 1714” ja que és un indret cabdal en la Guerra Successió ja que l’any 1705 s’hi va signar l'anomenat “Pacte dels Vigatans”.
Aquest pacte fou l'acord establert el 17 de maig de 1705 entre diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, coneguts popularment com a "Els Vigatans" i més oficialment com a Companyia d'Osona, aplegats a l'ermita de Sant Sebastià, a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer (Bisbat de Vic), pel qual s'atorgaven poders i es comissionaven Domènec Perera i Antoni de Peguera per negociar un tractat d'aliança amb Anglaterra.
Aquesta ermita fou escollida per a la trobada degut a la seva situació elevada per sobre la plana de Vic i que permetia vigilar els accessos i també perquè quedava apartada de les rutes més transitades de la zona.
Segons aquesta proposta de pacte secret amb el Regne d'Anglaterra, aquests facilitarien ajuda militar contra Felip V de Castella, així com es comprometrien a respectar Carles III i les lleis catalanes. A canvi, els catalans austriacistes es conjuraven a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa catalana i a alçar diverses companyies de miquelets comandades per Josep Moragues i Mas.
Llorenç Tomàs, rector del poble el 1705, va instigar la trobada a l'ermita de Sant Sebastià que havia de cristal·litzar en aquest Pacte. Un mes més tard, el 20 de juny del 1705, els comissionats Domènec Perera i Antoni de Peguera i d'Aimeric es reunirien a la capital de la República de Gènova, per a signar el Tractat de Gènova amb Mitford Crowe, l'enviat de la reina Anna d'Anglaterra.
Fruit d'aquesta reunió el 22 d'agost del mateix any 1705, una armada angloholandesa, en que viatjava el mateix arxiduc Carles, fondejà davant de Barcelona amb 10.000 efectius i prou artilleria per a iniciar un setge. A partir d'aquesta maniobra la guerra de Successió es perllongar fins el 1714.
A la reunió hi assistiren:
Llorenç Tomàs i Costa, de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, que fou qui convocà els patriotes.
Antoni de Peguera i d'Aimeric i Josep Anton Martí, ambdós de Vic
Antoni de Cortada i Carles de Regàs i Cavalleria, ambdós de Manlleu
Francesc Macià Ambert, de Roda de Ter, més conegut com a Bac de Roda degut al seu matrimoni amb la pubilla del mas Bac.
Jaume Puig i els seus fills Antoni i Francesc, de Perafita
Josep Moragues i Mas, de Sant Hilari Sacalm.
Actualment en record d'aquesta reunió hi podem trobar un bonic i original monument commemoratiu amb les figures metàl·liques dels assistents a aquesta trobada i amb un cartell a la part posterior de cada figura explicant breument l'historial del personatge en qüestió.
L'església de Sant Joan del Galí, malgrat tenir els seus orígens al segle XI, no conserva cap element de l'antic temple romànic, ja que fou renovada vers el 1697. L'església ja existia al 1003 i fou considerada independent des del segle XII al XIV, per unir-se més tard com a sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer. Fou l'església parroquial de la quadra de Sant Joan de Galí, políticament autònoma fins que al 1840 s'uní amb Sentfores.
Actualment els habitants de les rodalies de Sant Joan pertanyen a la parròquia de Sant Domènech de Vic. Aquí només s'hi celebra culte per Sant Joan
Uns metres més enllà trobem el mas Galí, antiga quadra jurisdiccional amb una bonica torre de defensa, com la majoria de masos estesos per la Plana de Vic. En alguna documentació, la trobarem amb el nom de Sant Joan de Riuprimer.
L’ermita és molt bonica i està voltada de prats verds i carenes suaus. Davant per davant de la porta de l’església hi ha la porta del petit cementiri, separades només per mitja dotzena de metres, creant un petit i recollit espai que transmet una sensació de pau i recolliment que convida a romandre-hi una estona.
L'església de Sant Sixt de Miralplà és mencionada des de l'any 1100 en una venda de terres situades a Fontcoberta.
És un edifici del segle XI amb un campanar de planta quadrada sense coberta, però rematat per uns merlets triangulars. Damunt la porta hi ha la única finestra de l'església, amb forma de creu.
L'edifici ha estat reformat afegint-hi contraforts, sobrealçant l'absis, utilitzant la base del campanar com a sagristia i refent el portal d'entrada. Abans era una bonica ermita situada als afores de Vic, però actualment està situada a pocs metres de les noves promocions d’habitatges de Vic a la frontera amb Gurb, amb només un camp de separació, que no costa gaire de imaginar que aviat desapareixerà i l’ermita quedarà voltada d’edificacions. Però això no treu l’encant de la l’ermita i al petit espai que encara conserva.
El Soler Botei és un casal d'edificació moderna de planta rectangular i de grans dimensions que es troba en el pla del Toneu, a prop de l’ermita de Sant Sebastià, des d'on es veu tota la Plana de Vic. És de línies modernistes per bé que hi ha una data damunt el portal principal que indica una data anterior: 1804. Té un caire d'edifici defensiu amb grans pretensions senyorials.
A través d'un arc s'accedeix a un espaiós jardí que envolta la casa. A la part dreta de la façana s'eleva una torre, adossada a l’arc, de planta quadrada i quatre pisos i coberta a quatre vessants. A la part baixa hi ha una capella dedicada a la Immaculada. El cos de la casa consta de planta baixa i dos pisos, el portal d'entrada és dovellat, damunt d'unes mènsules se sosté un balcó en el qual hi ha un escut d'armes que no es pot descriure, ja que es troba cobert per l'heura que s'enfila per les parets de l'edifici.
Per començar l’excursió ens hem de situar a l’aparcament en bateria que hi ha a l’avinguda d’Olímpia entre el Club Tennis Vic i l’escola Andersen, encara que sembli que estem a Vic, és terme municipal de Gurb.
0:00 Aparcament davant el Club Tennis Vic, 520m. Comencem a caminar seguint per l’avinguda que s’ha convertit en una estreta carretera asfaltada. Poc després travessa la carretera C-17 per un pont. Deixem Can Joan Xic a l’esquerra i Can Tona, Can Pou i Can Cassany a la dreta i anem apropant-nos a la C-25, que travessem per un pas subterrani. Seguim una mica més i arribem a Can Pladevall, on un jaló seguim marques de pintura blanc i groc.
Seguim, deixem Can Solerdelcoll a la dreta, més endavant a l’alçada de Can Cadet, que també queda a la dreta, deixem una pista a l’esquerra i seguim recta. Creuem el torrent del Bosc i després de caminar uns dos-cents metres, més o menys a l’alçada de Cal Bosc (que queda a la dreta) hem de deixar la pista per seguir una curta pista que baixa a la llera del torrent (hi ha una estaca que potser és el que queda d'un antic jaló), sembla que s’acabi en arribar-hi, però segueix convertida en un corriol que es disposa a travessar per sota el trèvol de la carretera C-25 per sota. Primer passem per sota un enllaç, segueix un bonic tram de bosc de ribera amb plàtans i després passem per sota la C-25; seguim una mica més i travessem per una passera de ferro una sèquia i immediatament després hem de creuar la carretera C-154; aquí no hi ha ni pas elevat, no soterrat, per tant hem de vigilar en creuar-la.
Seguim recta i poc després arribem a l’ermita.
0:40 Sant Joan del Galí. 537m. Situada en una esplanada a la dreta de la pista. Un estret corredor de vegetació ens porta al petit espai entre la porta de l’ermita i la del cementiri.
Vist aquesta bonica raconada tornem a la pista que immediatament passa pel costat del Mas del Galí amb la seva bonica torre. Seguidament arribem a una cruïlla i seguim per la pista de l’esquerra.
Passem pel mas de El Roure i a la cruïlla següent girem a la dreta; travessem el torrent pel pont de la Vila; una estona després arribem a una cruïlla amb un jaló. Deixem la pista per seguir-ne una per la dreta i que encara la pujada al Mas de la Vila, un bonic i gran mas amb unes grans arcades; deixem el mas a la dreta i seguidament la pista fa un gir de 90 graus a l’esquerra. En aquest punt les marques groc i blanc ens assenyalen l’inici d’un camí per la dreta. Pugem uns metres tot travessant la Plana del Cau i arribem a una cruïlla d’on surt una pista per la dreta. Seguirem per l’esquerra, aquí s’inicia la forta pujada que sense treva ens portarà a Sant Sebastià. Anem guanyant alçada amb petites giragonses, passem per dues balconades que ens ofereixen boniques perspectives de la Plana de Vic.
1:35 Ermita de Sant Sebastià de Riuprimer, 770m. Parada llarga i obligatòria per a contemplar aquest bonic indret, per passejar-nos entre les figures i la taula dels membres del Pacte dels Vigatans, per llegir el plafó que n’explica la història, per llegir els cartell que hi ha al darrera de cada figura i per contemplar la gran panoràmica des dels dos miradors que hi ha a cada costat de l’edifici que formen l’ermita i la rectoria. Hi ha una font d'aigua tractada.
Vist aquest bonic i històric indret seguim uns cent metres la pista que hi accedeix des de Santa Eulàlia de Riuprimer, veiem una desdibuixada pista que surt per la dreta que es divideix en dues, podem seguir-ne qualsevol, ja que uns metres més endavant es retroben. Anem seguint i més endavant veiem uns metres a l’esquerra un gran dipòsit, ens hi apropem i davant del dipòsit hi ha una antiga barraca mig colgada per la vegetació, que podria ser la Caseta del Botei. Tornem a la pista i arribem al mas del Botei, sembla habitat, però no hi vaig veure cap senyal de vida, com per exemple fum sortint d’una xemeneia o un vehicle aparcat, o roba estesa. Seguim uns metres més hi sortim a la pista d’accés al Soler Botei, girem a l’esquerra per apropar-nos a aquest gran casalot.
1:55 El Soler Botei, 735m. Tancat i barrat, aquest gran edifici en mig del bosc amb totes les finestres tancades, amb el sender que hi mena i amb un arc que dona accés a una gran esplanada, sembla fet e propòsit per filmar-hi una pel·lícula de terror.
Vist aquesta construcció no ens queda més remei que tornar a l’ermita de Sant Sebastià i baixar per la pista que hi porta, o bé seguir la pista d’accés al Soler Botei. Escollim aquesta segona opció, una mica més llarga, però ens permet passejar-nos pel gran Pla de Sant Sebastià i contemplar les vistes sobre Santa Eulàlia de Riuprimer. Després de descriure una gran semicircumferència fa una gran giragonsa que ens podem estalviar seguint una drecera per la dreta. Més avall trobem la primera edificació amb Les Acàcies, a continuació arribem a una cruïlla i seguim per la pista de la dreta. Més avall nova cruïlla i seguim baixant per l’esquerra.
Arribem a una cruïlla amb un jaló i seguim per l’esquerra, ara ja pràcticament planegem per la Plana; nova cruïlla seguim per la dreta una pista secundària que ens porta al Mas de la Morera on hi ha una nova cruïlla amb un jaló, seguim per l’esquerra, deixem la Caseta de la Mora a l’esquerra i arribem a una nova cruïlla. Aquí, contra tot pronòstic, hem d’abandonar la còmoda pista que seguíem que continua per l’esquerra i hem de girar a la dreta per seguir una altre pista que remunta per la dreta; arribem a un canvi de resant amb una nova intersecció i seguim recta. Anem baixant lleugerament, deixem Can Serramestra a l’esquerra i pocs metres després un jaló ens assenyala una pista per l’esquerra per la que iniciem una llarga caminada de pràcticament un quilòmetre en línia recta fins arribar al gran mas de la Codina; durant aquest tram anirem veiem l’església de la Guixa des de diferents angles.
Passada la Codina girem a l’esquerra, des d’on veiem la façana principal d’aquest mas, anem caminant també en línia recta; deixem Can Salgot a l’esquerra i arribem a la riba del Mèrder.
Nova cruïlla, seguim recta per la vorera esquerra del riu.
3:20 Font de la Talaia, 500m. En un indret bonic, però una mica degradat, la font raja considerablement, però un cartell anuncia que no és potable. Ara a més de seguir el camí a Sant Sebastià, estem seguint el camí de Sant Jaume.
Vista la font, seguim una mica més per un bonic camí pel costat del riu; aquest sender ens porta a una pista que travessa el riu Mèrder a gual, però també hi ha un pont metàl·lic per quan baixa aigua pel riu. Immediatament després passem per sota la C-17, seguim uns metres i la pista torna a travessar el riu a gual, però seguint una mica més també hi ha una passera per travessar-lo.
Ens apropem a la C-154 a la que acabem enllaçant; no ens queda altre remei que travessar-la amb precaució i seguir-la per la dreta durant dos-cents metres.
Ja veiem l’ermita a la que arribem seguint el camí d’accés per l’esquerra.
3:40 Ermita de Sant Sixt de Miralplà, 508m. És molt bonica, llàstima que l’entorn aviat no convidarà gaire. De les fotografies antigues en que es veu voltada completament de camps, a la imatge actual amb els blocs de pisos a pocs metres i va un abisme.
Descansem en el pedrís mentre contemplem el bonic campanar. Vista aquesta ermita ens disposem a retornar a l’aparcament.
Davant mateix de l’ermita hi ha un corriol que travessa el camp que encara la separa de les edificacions. Aquest corriol ens permet gaudir d’unes bones perspectives de l’ermita.
Enllacem amb el carrer de l’Esbart de Vic que seguim per l’esquerra. Al final d’aquest carrer ens topem amb les noves construccions que de moment barrem el pas i que ens obliguen a fer una mica de volta girant a la dreta pel carrer del Nadal, rodegem les instal·lacions del Club Patí Vic i ja enllacem amb l’avinguda d’Olímpia que seguirem fins l’aparcament.
4:00 Aparcament.
L’ascens sobtat a aquesta ermita a partir del mas La Vila és pràcticament la única pujada de la caminada, és molt pronunciada, mirant la gràfica queda ben palès amb quin tipus de pujada ens enfrontem, però el camí és molt ben marcat i no presenta cap mena de dificultat. Una vegada a dalt, a part de l’ermita de Sant Sebastià, també ho aprofitarem per apropar-nos al gran casalot del Soler Botei, Durant el passeig per la plana primer passarem per l’ermita de Sant Joan del Galí i a la tornada per la de Sant Sixt de Miralplà.
Caminarem bàsicament per pistes, algunes asfaltades i d’altres de terra; però també trescarem per camins i senders. Durant el recorregut trobarem moltes cruïlles i ens caldrà estar atents al traçat per anar seguint l’itinerari correcte.
Gaudirem d’una gran panoràmica (si el temps ho permet); per exemple des de Sant Sebastià la panoràmica s’estén sobre les serralades del Montseny, les Guilleries, el Collsacabra i fins el Pirineu. També veiem les cuitats de Vic, Manlleu, Roda de Ter, Taradell i Santa Eulàlia de Riuprimer; però durant tota la caminada tindrem grans vistes de la Plana de Vic. També podrem contemplar la majestuosa església de La Guixa de Sentfores, a la que anirem donant gairebé tota la volta.
L'ermita de Sant Sebastià, situada dalt d'un turó a 770 metres d’alçada, està documentada des de l’any 1522 amb el nom de Sant Sebastià de Riuprimer. Depèn de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, però està dins del terme municipal de Vic.
L'any 2012 va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional amb la classificació de Lloc històric, amb un expedient que incloïa un projecte arquitectònic per rehabilitar l'ermita i la casa annexa. Aquesta proposta va sorgir l'any 2005 durant la commemoració del 300 aniversari del Pacte dels Vigatans i va ser impulsada per l'Associació Cultural EspaiCat, de Vic, amb el suport d'una trentena d'ajuntaments de les comarques d’Osona i Moianès.
Des del 2005 cada any pels volts del 17 de maig, s'hi commemora ininterrompudament l'efemèride del Pacte dels Vigatans, per part d'organismes i entitats culturals. Es fa el lliurament dels Premis Literaris Pacte de Sant Sebastià, i s'hi encén la Flama del Pacte dels Vigatans, que posteriorment s'usa el 10 de setembre durant la Marxa dels Vigatans per cremar simbòlicament el Decret de Nova Planta a Vic.
A part de ser una magnífica talaia sobre la plana de Vic està inclosa en la “Ruta del 1714” ja que és un indret cabdal en la Guerra Successió ja que l’any 1705 s’hi va signar l'anomenat “Pacte dels Vigatans”.
Aquest pacte fou l'acord establert el 17 de maig de 1705 entre diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, coneguts popularment com a "Els Vigatans" i més oficialment com a Companyia d'Osona, aplegats a l'ermita de Sant Sebastià, a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer (Bisbat de Vic), pel qual s'atorgaven poders i es comissionaven Domènec Perera i Antoni de Peguera per negociar un tractat d'aliança amb Anglaterra.
Aquesta ermita fou escollida per a la trobada degut a la seva situació elevada per sobre la plana de Vic i que permetia vigilar els accessos i també perquè quedava apartada de les rutes més transitades de la zona.
Segons aquesta proposta de pacte secret amb el Regne d'Anglaterra, aquests facilitarien ajuda militar contra Felip V de Castella, així com es comprometrien a respectar Carles III i les lleis catalanes. A canvi, els catalans austriacistes es conjuraven a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa catalana i a alçar diverses companyies de miquelets comandades per Josep Moragues i Mas.
Llorenç Tomàs, rector del poble el 1705, va instigar la trobada a l'ermita de Sant Sebastià que havia de cristal·litzar en aquest Pacte. Un mes més tard, el 20 de juny del 1705, els comissionats Domènec Perera i Antoni de Peguera i d'Aimeric es reunirien a la capital de la República de Gènova, per a signar el Tractat de Gènova amb Mitford Crowe, l'enviat de la reina Anna d'Anglaterra.
Fruit d'aquesta reunió el 22 d'agost del mateix any 1705, una armada angloholandesa, en que viatjava el mateix arxiduc Carles, fondejà davant de Barcelona amb 10.000 efectius i prou artilleria per a iniciar un setge. A partir d'aquesta maniobra la guerra de Successió es perllongar fins el 1714.
A la reunió hi assistiren:
Llorenç Tomàs i Costa, de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, que fou qui convocà els patriotes.
Antoni de Peguera i d'Aimeric i Josep Anton Martí, ambdós de Vic
Antoni de Cortada i Carles de Regàs i Cavalleria, ambdós de Manlleu
Francesc Macià Ambert, de Roda de Ter, més conegut com a Bac de Roda degut al seu matrimoni amb la pubilla del mas Bac.
Jaume Puig i els seus fills Antoni i Francesc, de Perafita
Josep Moragues i Mas, de Sant Hilari Sacalm.
Actualment en record d'aquesta reunió hi podem trobar un bonic i original monument commemoratiu amb les figures metàl·liques dels assistents a aquesta trobada i amb un cartell a la part posterior de cada figura explicant breument l'historial del personatge en qüestió.
L'església de Sant Joan del Galí, malgrat tenir els seus orígens al segle XI, no conserva cap element de l'antic temple romànic, ja que fou renovada vers el 1697. L'església ja existia al 1003 i fou considerada independent des del segle XII al XIV, per unir-se més tard com a sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer. Fou l'església parroquial de la quadra de Sant Joan de Galí, políticament autònoma fins que al 1840 s'uní amb Sentfores.
Actualment els habitants de les rodalies de Sant Joan pertanyen a la parròquia de Sant Domènech de Vic. Aquí només s'hi celebra culte per Sant Joan
Uns metres més enllà trobem el mas Galí, antiga quadra jurisdiccional amb una bonica torre de defensa, com la majoria de masos estesos per la Plana de Vic. En alguna documentació, la trobarem amb el nom de Sant Joan de Riuprimer.
L’ermita és molt bonica i està voltada de prats verds i carenes suaus. Davant per davant de la porta de l’església hi ha la porta del petit cementiri, separades només per mitja dotzena de metres, creant un petit i recollit espai que transmet una sensació de pau i recolliment que convida a romandre-hi una estona.
L'església de Sant Sixt de Miralplà és mencionada des de l'any 1100 en una venda de terres situades a Fontcoberta.
És un edifici del segle XI amb un campanar de planta quadrada sense coberta, però rematat per uns merlets triangulars. Damunt la porta hi ha la única finestra de l'església, amb forma de creu.
L'edifici ha estat reformat afegint-hi contraforts, sobrealçant l'absis, utilitzant la base del campanar com a sagristia i refent el portal d'entrada. Abans era una bonica ermita situada als afores de Vic, però actualment està situada a pocs metres de les noves promocions d’habitatges de Vic a la frontera amb Gurb, amb només un camp de separació, que no costa gaire de imaginar que aviat desapareixerà i l’ermita quedarà voltada d’edificacions. Però això no treu l’encant de la l’ermita i al petit espai que encara conserva.
El Soler Botei és un casal d'edificació moderna de planta rectangular i de grans dimensions que es troba en el pla del Toneu, a prop de l’ermita de Sant Sebastià, des d'on es veu tota la Plana de Vic. És de línies modernistes per bé que hi ha una data damunt el portal principal que indica una data anterior: 1804. Té un caire d'edifici defensiu amb grans pretensions senyorials.
A través d'un arc s'accedeix a un espaiós jardí que envolta la casa. A la part dreta de la façana s'eleva una torre, adossada a l’arc, de planta quadrada i quatre pisos i coberta a quatre vessants. A la part baixa hi ha una capella dedicada a la Immaculada. El cos de la casa consta de planta baixa i dos pisos, el portal d'entrada és dovellat, damunt d'unes mènsules se sosté un balcó en el qual hi ha un escut d'armes que no es pot descriure, ja que es troba cobert per l'heura que s'enfila per les parets de l'edifici.
Per començar l’excursió ens hem de situar a l’aparcament en bateria que hi ha a l’avinguda d’Olímpia entre el Club Tennis Vic i l’escola Andersen, encara que sembli que estem a Vic, és terme municipal de Gurb.
0:00 Aparcament davant el Club Tennis Vic, 520m. Comencem a caminar seguint per l’avinguda que s’ha convertit en una estreta carretera asfaltada. Poc després travessa la carretera C-17 per un pont. Deixem Can Joan Xic a l’esquerra i Can Tona, Can Pou i Can Cassany a la dreta i anem apropant-nos a la C-25, que travessem per un pas subterrani. Seguim una mica més i arribem a Can Pladevall, on un jaló seguim marques de pintura blanc i groc.
Seguim, deixem Can Solerdelcoll a la dreta, més endavant a l’alçada de Can Cadet, que també queda a la dreta, deixem una pista a l’esquerra i seguim recta. Creuem el torrent del Bosc i després de caminar uns dos-cents metres, més o menys a l’alçada de Cal Bosc (que queda a la dreta) hem de deixar la pista per seguir una curta pista que baixa a la llera del torrent (hi ha una estaca que potser és el que queda d'un antic jaló), sembla que s’acabi en arribar-hi, però segueix convertida en un corriol que es disposa a travessar per sota el trèvol de la carretera C-25 per sota. Primer passem per sota un enllaç, segueix un bonic tram de bosc de ribera amb plàtans i després passem per sota la C-25; seguim una mica més i travessem per una passera de ferro una sèquia i immediatament després hem de creuar la carretera C-154; aquí no hi ha ni pas elevat, no soterrat, per tant hem de vigilar en creuar-la.
Seguim recta i poc després arribem a l’ermita.
0:40 Sant Joan del Galí. 537m. Situada en una esplanada a la dreta de la pista. Un estret corredor de vegetació ens porta al petit espai entre la porta de l’ermita i la del cementiri.
Vist aquesta bonica raconada tornem a la pista que immediatament passa pel costat del Mas del Galí amb la seva bonica torre. Seguidament arribem a una cruïlla i seguim per la pista de l’esquerra.
Passem pel mas de El Roure i a la cruïlla següent girem a la dreta; travessem el torrent pel pont de la Vila; una estona després arribem a una cruïlla amb un jaló. Deixem la pista per seguir-ne una per la dreta i que encara la pujada al Mas de la Vila, un bonic i gran mas amb unes grans arcades; deixem el mas a la dreta i seguidament la pista fa un gir de 90 graus a l’esquerra. En aquest punt les marques groc i blanc ens assenyalen l’inici d’un camí per la dreta. Pugem uns metres tot travessant la Plana del Cau i arribem a una cruïlla d’on surt una pista per la dreta. Seguirem per l’esquerra, aquí s’inicia la forta pujada que sense treva ens portarà a Sant Sebastià. Anem guanyant alçada amb petites giragonses, passem per dues balconades que ens ofereixen boniques perspectives de la Plana de Vic.
1:35 Ermita de Sant Sebastià de Riuprimer, 770m. Parada llarga i obligatòria per a contemplar aquest bonic indret, per passejar-nos entre les figures i la taula dels membres del Pacte dels Vigatans, per llegir el plafó que n’explica la història, per llegir els cartell que hi ha al darrera de cada figura i per contemplar la gran panoràmica des dels dos miradors que hi ha a cada costat de l’edifici que formen l’ermita i la rectoria. Hi ha una font d'aigua tractada.
Vist aquest bonic i històric indret seguim uns cent metres la pista que hi accedeix des de Santa Eulàlia de Riuprimer, veiem una desdibuixada pista que surt per la dreta que es divideix en dues, podem seguir-ne qualsevol, ja que uns metres més endavant es retroben. Anem seguint i més endavant veiem uns metres a l’esquerra un gran dipòsit, ens hi apropem i davant del dipòsit hi ha una antiga barraca mig colgada per la vegetació, que podria ser la Caseta del Botei. Tornem a la pista i arribem al mas del Botei, sembla habitat, però no hi vaig veure cap senyal de vida, com per exemple fum sortint d’una xemeneia o un vehicle aparcat, o roba estesa. Seguim uns metres més hi sortim a la pista d’accés al Soler Botei, girem a l’esquerra per apropar-nos a aquest gran casalot.
1:55 El Soler Botei, 735m. Tancat i barrat, aquest gran edifici en mig del bosc amb totes les finestres tancades, amb el sender que hi mena i amb un arc que dona accés a una gran esplanada, sembla fet e propòsit per filmar-hi una pel·lícula de terror.
Vist aquesta construcció no ens queda més remei que tornar a l’ermita de Sant Sebastià i baixar per la pista que hi porta, o bé seguir la pista d’accés al Soler Botei. Escollim aquesta segona opció, una mica més llarga, però ens permet passejar-nos pel gran Pla de Sant Sebastià i contemplar les vistes sobre Santa Eulàlia de Riuprimer. Després de descriure una gran semicircumferència fa una gran giragonsa que ens podem estalviar seguint una drecera per la dreta. Més avall trobem la primera edificació amb Les Acàcies, a continuació arribem a una cruïlla i seguim per la pista de la dreta. Més avall nova cruïlla i seguim baixant per l’esquerra.
Arribem a una cruïlla amb un jaló i seguim per l’esquerra, ara ja pràcticament planegem per la Plana; nova cruïlla seguim per la dreta una pista secundària que ens porta al Mas de la Morera on hi ha una nova cruïlla amb un jaló, seguim per l’esquerra, deixem la Caseta de la Mora a l’esquerra i arribem a una nova cruïlla. Aquí, contra tot pronòstic, hem d’abandonar la còmoda pista que seguíem que continua per l’esquerra i hem de girar a la dreta per seguir una altre pista que remunta per la dreta; arribem a un canvi de resant amb una nova intersecció i seguim recta. Anem baixant lleugerament, deixem Can Serramestra a l’esquerra i pocs metres després un jaló ens assenyala una pista per l’esquerra per la que iniciem una llarga caminada de pràcticament un quilòmetre en línia recta fins arribar al gran mas de la Codina; durant aquest tram anirem veiem l’església de la Guixa des de diferents angles.
Passada la Codina girem a l’esquerra, des d’on veiem la façana principal d’aquest mas, anem caminant també en línia recta; deixem Can Salgot a l’esquerra i arribem a la riba del Mèrder.
Nova cruïlla, seguim recta per la vorera esquerra del riu.
3:20 Font de la Talaia, 500m. En un indret bonic, però una mica degradat, la font raja considerablement, però un cartell anuncia que no és potable. Ara a més de seguir el camí a Sant Sebastià, estem seguint el camí de Sant Jaume.
Vista la font, seguim una mica més per un bonic camí pel costat del riu; aquest sender ens porta a una pista que travessa el riu Mèrder a gual, però també hi ha un pont metàl·lic per quan baixa aigua pel riu. Immediatament després passem per sota la C-17, seguim uns metres i la pista torna a travessar el riu a gual, però seguint una mica més també hi ha una passera per travessar-lo.
Ens apropem a la C-154 a la que acabem enllaçant; no ens queda altre remei que travessar-la amb precaució i seguir-la per la dreta durant dos-cents metres.
Ja veiem l’ermita a la que arribem seguint el camí d’accés per l’esquerra.
3:40 Ermita de Sant Sixt de Miralplà, 508m. És molt bonica, llàstima que l’entorn aviat no convidarà gaire. De les fotografies antigues en que es veu voltada completament de camps, a la imatge actual amb els blocs de pisos a pocs metres i va un abisme.
Descansem en el pedrís mentre contemplem el bonic campanar. Vista aquesta ermita ens disposem a retornar a l’aparcament.
Davant mateix de l’ermita hi ha un corriol que travessa el camp que encara la separa de les edificacions. Aquest corriol ens permet gaudir d’unes bones perspectives de l’ermita.
Enllacem amb el carrer de l’Esbart de Vic que seguim per l’esquerra. Al final d’aquest carrer ens topem amb les noves construccions que de moment barrem el pas i que ens obliguen a fer una mica de volta girant a la dreta pel carrer del Nadal, rodegem les instal·lacions del Club Patí Vic i ja enllacem amb l’avinguda d’Olímpia que seguirem fins l’aparcament.
4:00 Aparcament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada