NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la comarca del Maresme al wikiloc podeu escriure al cercador de rutes d'aquest programa (Cerca rutes ó explora): "maresmejsp" i us apareixeran totes.
Plàcida matinal des de Malgrat de Mar que ens portarà a dalt de la carena que seguirem des del turó d’en Serra fins el turó secundari de Mas Aragall passant per la torre de telegrafia òptica del turó de Montagut.
És una excursió curta, fàcil i de poc desnivell però amb una extensa panoràmica durant la pujada i la caminada per la carena; ja que veurem tota la costa des del Far de Calella fins la punta de S’Agulla o S’Agüia, darrere del castell de Sant Joan de Blanes, i per l’interior veurem el Montnegre, el Montseny, Sant Llorenç del Munt, Tordera i la vall de la Tordera.
Però aquest recorregut també ens portarà a fer una interessant visita a algunes
de les 17 boques de les antigues mines de ferro de Can Palomeres de Malgrat de
Mar, de les que en visitarem 8.
La Torre de telegrafia òptica de Montagut, de
218 metres d’alçada, està situada al costat d’un vèrtex geodèsic i molt a prop
d’una antena de telecomunicacions, data del segle XIX i era la torre numero 213
de la línia de telegrafia òptica València - Tarragona - Barcelona - La
Junquera. Situada entre les de Calella i la de Puigmarí (Massanet de la Selva).
El sistema de telegrafia òptica funcionava mitjançant banderes i boles de
colors, d'acord amb una complexa codificació.
La torre encara aguanta, i en alguns punts està
apuntalada, però requereix una actuació de reforma important abans no caigui.
Si seguim uns metres més tindrem molt bona vista de Calella, però és des de
l’indret de l’antena, on hi ha un mirador, on la vista és excepcional
Vegis els enllaços: https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_Montagut i
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3153
El turó d’en Serra és una muntanya de 190 metres d’alçada, coneguda també com la Creu de Malgrat, que també gaudeix d’una vista extraordinària i on hi trobem una gran fita cònica amb una creu al damunt i una petita cavitat a mitja alçada amb un pessebre a dins; la resta de la fita està farcida de plaques “in memoriam “.
Per aquesta zona veurem que el terra és de color
fosc; això és degut a que el terra és ferruginós, raó per la que abans hi havia
unes mines de ferro a prop de Can Palomeres.
Es pot trobar una bona
descripció a l’enllaç:
https://www.turismemalgrat.com/viu-malgrat/turo-den-serra-mines-can-palomeres/
i encara més a la
viquipèdia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mines_de_Can_Palomeres
La importància d’aquestes mines a la seva època mereix, per vàries raons,
una descripció una mica amplia.
Una raó és la seva pròpia existència, desconeguda per el gran públic, excepte, per raons òbvies, pels malgratencs.
Una segona raó és el curiós sistema per transportar el mineral extret
I una tercera raó és pel seu inesperat final.
Des del principi del segle XIX era
conegut que a la muntanya de Can Palomeres hi havia mineral de ferro,
iniciant-se petites explotacions i prospeccions. Però no és fins l'any 1865 que
Josep Maria Fivaller va comprar la mina Mazarrón i l'any 1866
Francesc Juncó va comprar la mina Josefa. Però aquestes explotacions
continuen sent petites i a finals del segle XIX tanquen a causa de les pèrdues
econòmiques que generaven. L'activitat important minera a Malgrat de Mar no
començaria fins a l'any 1909, quan es crea, amb capital francès, la Societat
“Mines de Fer de Malgrat de Mar”, que reactivaria l'extracció minera. Pel
transport del mineral des de les mines fins als vaixells que l'havien de
transportar fins als alts forns d'Anglaterra, es va construir un telefèric de
vagonetes que anava des d'un carregador situat prop de les mines fins a una
pilona, que era l'estació de descàrrega on encoraven els vaixells, que estava situada
a uns 400 metres de la costa. El primer vaixell, el Cardenia, de la
companyia M.&G Fergusson and Co. Ltd va salpar el 12 de novembre de 1911
des de la Pilona amb 4100 tones de mineral de ferro. Després d'aquest
primer vaixell, 20 carregaments més de mineral van transcórrer amb normalitat
fins que el vint-i-unè vaixell que havia salpat des de la Pilona va ser
enfonsat davant de la costa dels Països Baixos l'any 1914 a causa de la Primera
Guerra Mundial. Per les pèrdues d'aquest enfonsament i amb la perspectiva de la
guerra, l'empresa va aturar definitivament l'activitat. Les mines de Can
Palomeres van ser utilitzades només durant aquest curt, però intens, període de
1909 a 1914 i es van arribar a extreure unes 75000 tones de mineral de ferro.
En aquesta descripció passarem per 8 de
les 17 boques d’aquestes mines de diferents llargades, algunes es connecten
interiorment, a peu pla o per pous.
Les restes de la pilona consisteixen en
una superfície de ciment i ferros que està situada davant mateix de la costa de Malgrat
de Mar i a uns 400 metres de la platja. Era el final del telefèric i
juntament amb dues més, a terra, eren les torres de suport dels cables del
telefèric dels que penjaven unes vagonetes que transportaven el ferro. Amb
el temps aquesta pilona ha esdevingut uns dels símbols de Malgrat.
Posteriorment a l'activitat minera, les
mines també van ser utilitzades com a polvorí durant
la guerra civil i com a refugi antiaeri; acabada la guerra van ser utilitzades
per al cultiu de xampinyons. Actualment, estan en desús total, la majoria estan
tancades amb una reixa i no es recomana entrar-hi pel perill d’ensorraments i
també pel perill de caure en els pous que comunicaven les mines.
Les galeries i cavitats que
l'activitat minera ha deixat ha esdevingut refugi de moltes espècies,
principalment de ratpenats que habiten les mines durant l'estiu per
reproduir-se. A prop de les ruïnes de Can Palomeres hi ha un plafó que explica
les 14 especies de ratapinyades que s’hi han observat.
A les mines hi varen treballar aproximadament unes 270 persones, curiosament vingudes del mateix poble de Ramonete de la comunitat Murciana. Es conserven algunes fotografies i recreacions de l’època.
Can Palomeres va ser una important masia, de la que la primera notícia documental es remunta a l'any 1288, data anterior a la carta de població de Vilanova de Palafolls (Malgrat) atorgada per Guillem de Palafolls el 1373. Molt reformada i ampliada cap al segle XVII. D'aquesta època és la imposant garita defensiva i les finestres que encara es conserven, emmarcades amb pedra . A mitjans del segle XVIII pertanyia a Marianna de Saleta i Palomeras, la família de la qual en mantenia la propietat a principi del segle XX quan fou llogada a la Societat Mines de Fer de Malgrat. Al costat del mas s'hi va construir una oficina i els habitatges per als encarregats. Va ser abandonada a la dècada de 1970 i actualment es troba enrunada i un estat de total abandó que inclús fa difícil el seu accés.
Per situar-nos a l’inici de la caminada seguint l’antiga N-II a Malgrat de Mar hem d’anar al barri Palomeres, que es troba just al costat N (dreta venint de Girona) de la N-II. L’accés més ràpid és seguir l’autopista C-32 fins la sortida que enllaça amb l’esmentada N-II i seguir-la en direcció a Malgrat, passem per l’enllaç amb Palafolls (km 676) i seguim un km, més, fins el 675, aquí hi ha la sortida a la urbanització, i entrem pel carrer dels Garrofers, on ja podem aparcar, o anar fins el final del carrer i girar pel carrer del camí de Can Palomeres, on també podem aparcar just a l’altre costat d’un plafó que explica l’historia del mas de Can Palomeres.
0:00 Aparcament. Sortim de
l’aparcament i seguim recta per la pista que arrenca d’allà mateix (hi ha una
cadena per el pas de vehicles); pocs més endavant hi ha un camí a la dreta que
fa drecera, molt fàcil de seguir durant tota l’estona, menys al final que queda
una mica embardissat; potser és millor seguir per la pista que tampoc fa tanta
volta.
0:05 Ruïnes de Can Palomeres.
Queden lleugerament a l’esquerra del camí i son pràcticament invisibles degut a
la vegetació que cobreix la majoria de les parets. Seguim endavant i arribem a
una gran esplanada amb una gran alzina i a l’esquerra hi ha la boca de la
primera mina.
0:15 Mina 14 o Oriental. Hi ha una
reixa a l’entrada amb un cadenat. Consta de varies entrades. La principal és on
ens trobem i té un recorregut d’uns 400
metres, però en recorregut total de totes les entrades és de 620 metres. Hi ha
un sector on es cultivaven xampinyons. Seguim el camí que fa un gir de 90 graus
a l’esquerra i comença a guanyar alçada. Hem d’estar atents a la següent boca
que queda una mica amagada a l’esquerra.
0:20 Mina 17 o Diablo. No hi ha reixa i és una de les més altes. Fa
uns 100 metres de recorregut i al final de la mina hi ha les restes cremades
d’una Derbi Diablo. Seguim pujant i la vista ja comença a ser espectacular.
0:35 Muntanya de Can Palomeres, 134m.
És el punt més alt de la carena que hem estat pujant. Seguidament planegem una
mica i tornem a remuntar, una curta i senyalitzada drecera ens deixa en una
pista que seguim per la dreta. Arribem al final de pista i continuem pujant per
un corriol que s’enfila per l’esquerra i que ens deixa directament dalt de la
carena.
0:50 Turó d’en Serra, 190m. És el millor mirador de tots els indrets per on
passarem. La vista és extraordinària, veiem el castell de Blanes i l’ermita de
Sant Joan, Blanes, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda, Calella, Palafolls,
Tordera, el Montseny i el Montnegre. És un indret per estar-s’hi una bona estona
contemplant aquesta extensa panoràmica.
Deixem aquest bonic
turó i seguim per l’esquerra el camí que ressegueix la carena, arribem a un
dipòsit d’emergència per els bombers, dipòsit que podem rodejar pels dos
costats. A partir d’aquí el camí es converteix en pista, a l’esquerra queda
l’accés a la urbanització de la Balconada i després entrem a la urbanització
Ciutat Jardí pel carrer Begònies. És una urbanització molt extensa, però
nosaltres només la seguirem de resquitllo, ja que ens trobem en un dels seus
límits. Seguim l’esmentat carrer fins la cruïlla amb el carrer Gessamins. Aquí
farem una anada i tornada a la torre de Montagut.
Seguim recta pel carrer
Rosa i pocs metres després arribem a una cruïlla amb un cartell que assenyala
la pista a l’esquerra fins la propera antena de comunicacions i la torre de
Montagut.
1:10 Torre de telegrafia òptica de Montagut, 218m. Primer arribem a l’antena de telecomunicacions
on hi ha una amplia balconada amb una gran vista de la costa del Maresme i uns
metres al darrera hi ha les ruïnes de la torre de telegrafia òptica de
Montagut. El camí hi dona la volta i la podem contemplar pels quatre costats;
just al darrere hi ha la base de l’antic vèrtex geodèsic de referència
302113001, de la pilona no en queda absolutament res. Si seguim quatre passes
més el camí del darrere de la torre també obtindrem molt bones vistes. És un
indret per fer-hi una nova aturada a la balconada per contemplar la panoràmica
i tornem a la cruïlla amb el carrer Gessamins, girem a la dreta per seguir
aquest curt carrer que baixa fort uns metres i s’acaba la urbanització; just
després de la darrera casa, a l’esquerra hi ha un jaló que ens assenyala el
camí de baixada, però primer seguirem recta per anar al proper turó.
1:20 Turó de Mas Aragall, 179. Aquest turó és una amplia plataforma per on ens
podem moure per obtenir diferents perspectives de la costa i de la torre de
Montagut que sobresurt per sobre els arbres.
Hem de tornar a la
cruïlla on hi ha el jaló per seguir el marcat camí que baixa; però aquest
traçat baixa per una drecera que em va semblar veure des del turó; és un
corriol molt ben marcat fins un petit replà, després es va perdent, però es pot
anar baixant, fins que al final, quan ja tens la pista a pocs metres, el rastre
queda molt embardissat. Per tant si no volem complicacions és millor tornar al
jaló, seguir el camí que baixa fins que es converteix en pista; pista que és la
mateixa que ens porta la drecera.
Arribats a la pista (Camí Baix de la muntanya de Can Palomeres) la seguim per
la dreta i aviat arribem al pi.
1:35 Pi de l’Esquena, situat al costat de la pista. Es tracta d'un gran exemplar
centenari de pi pinyer amb dues vesses ben diferenciades, una puja sense gaires
ramificacions i l’altre es va ramificant en vesses secundaries i
caracteritzades per l'escorça marró rogenc molt gruixuda. La seva capçada és molt
irregular. A pocs metres hi ha una antiga barraca “grafitada” amb cert encert.
Seguim unes passes més i arribem a una cruïlla. Per l’esquerra aniríem a la mina
03 i seguint recta a la 04; deixem la 03 per d’aquí uns minuts i anem primer a
la 04.
1:40 Mina 04, tancada amb una
reixa, aquesta és una mina plana que fa uns 200 metres de recorregut i té
sortida per l’altre extrem per un petit pou. Uns metres més avall hi ha una
nova boca.
1:42 Mina 07. Tancada amb una
reixa. Aquesta mina va ser una galeria de sortida del mineral durant la segona
etapa de l’explotació i fa uns 80 metres de recorregut. Seguim unes passes més
i just abans d’arribar a la boca 06, per l’esquerra surt un corriol que s’enfila
per enllaçar amb la pista que hem deixat i que porta a la boca 03. Aquest
corriol surt davant mateix d’una altre boca.
1;45 Mineta 02. És una
mina de només 10 metres de recorregut i és la més curta de totes. Seguim la
pista per l’esquerra.
1:50 Mina 03 o Angelita. Tancada amb una reixa. És la única mina que conserva
el seu nom original. Antigament connectava amb la llarga galeria de la Mina
Gran. Actualment està ensorrada i és molt curta. Davant de la boca hi ha una
gran esplanada que servia de triatge del mineral i encara conserva una casa d’aquelles
instal·lacions. Actualment a l’espai hi ha una petita bassa per a recuperació d’amfibis.
Tornem fins la Mineta 02 i baixem pel corriol pel que hi hem pujat i sortim de
nou a la pista principal.
1:55 Mineta 06. Tancada amb una
reixa. De només 70 metres de recorregut fa una forta olor a sulfurs. Seguim
caminant.
2:00 Mineta 05. Tancada amb una
reixa. De 50 metres de recorregut. Hi ha
un mur, que es creu que era per a protegir-se durant la guerra civil. Aquesta
és la darrera boca de mina que visitem. Seguim la pista i poc després arribem a
la cruïlla de l’anada a tocar de les ruïnes de Can Palomeres. Seguim la pista i
poc després arribem a l’aparcament.
2:10 Aparcament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada